Treballar les masculinitats

Selecció d’activitats per a treballar les masculinitats

Guia REICO “Repensando(nos) en masculino plural. Guíaintroductoria para trabajar las masculinidades igualitarias en el aula.” (2021). També està en valencià.

La proposta d’activitats de la guia s’estructura en tres temàtiques: sistema sexe-gènere (3 activitats); masculinitat hegemònica (3 activitats) i bons tractaments (4 activitats).

Moltes de les activitats es poden fer també en 5é o 6é de Primària: (Des)aprendiendo desde los juguetes (estereopits de gènere), La máscara (manaments de la masculinitat i la feminitat), Like a Girl (estereotips de gènere), Ser hombre (model hegemònic de masculinitat), El viento viene y se lleva... (pràctiques vinculades a la masculinitat), Referentes masculinos (Reflexió crítica sobre els models socials i mediàtics de masculinitat), “Micromachismos y/o machismos cotidianos” (Identificar els micromasclismes de l’entorn), El mediómetro del amor (mites de l’amor romàntic), Y de repente... teatro (identificar els masclismes quotidians), Imaginando masculinidades igualitarias, Unos espejos donde mirarnos (Coneixement de referents masculins igualitaris), ¿Y qué puedo hacer yo? (Privilegis de la masculinitat).

Guia Reico “Els nostres cossos, els nostres drets” (2021)

Com que la guia és molt àmplia –té vora 600 activitats–, podem picar en l’etiqueta #Masculinitat(s) per veure les activitats. Poden servir de formació del professorat les breus píndoles informatives (no tenen més de dues pàgines) següents:

• “Expressió de gènere” (bloc 1),
•  “L’educació de la masculinitat” (bloc 1),
•  “Preparats/ades per al sexe” (bloc 2) i
•  “Els límits a la masculinitat i a la feminitat” (bloc 8).

En l’apartat 1.4. del bloc 1 de la guia, trobem informacions interessants i 12 activitats per a treballar la masculinitat i els estereotips de gènere.

Masculí plural, exemple de bones pràctiques

En aquest vídeo de la presentació del servei Taronja Sencera, podem veure la intervenció del grup Masculí plural de l’IES Benicalap, (46’) una iniciativa que convida a reflexionar els joves adolescents sobre la masculinitat.

“Despatriarcando masculinidades”. Guia del govern de Canàries (2020)

Format visual i atractiu, aquesta guia de 16 pàgines anima a la reflexió sobre què és ser home i quines poden ser les maneres saludables i igualitàries de ser-ho. 

“Compendio de unidades didácticas para trabajar sobre la masculinidad con mujeres adolescentes" (2021) 

Aquesta guia de 31 pàgines té com a subtítol Comprendiendo la masculinidad para construir con los hombres relaciones en igualad y libres de sexismo. Elaborada per la Asociación de Hombres por la Igualdad Piper Txuriak/Guindillas blancas pot ser molt útil quan els barons estan treballant en grups no mixts sobre la masculinitat. Inclouen tres unitats per a treballar al voltant de sis hores.

“Guía de recursos para profesionales que trabajan con adolescentes varones las masculinidades no violentas”. Coral Herrera Gómez (2020)

Aquesta magnífica guia de 144 pàgines permet treballar diferents temes al llarg d’una vintena d’activitats: el patriarcat, la intel·ligència emocional, l’amor romàntic, la sexualitat, les relacions amb les dones, la violència, el feminisme, etc. També trobem moltes lectures recomanades.

Còmic: “Hombres feministas. Algunos referentes” (2017)

La guia mostra els hòmens feministes o profeministes des del segle XVIII, referents que ens ensenyen que sempre és possible la dissidència.

Còmic “El viaje. Hombres feministas” (Cepaim, 2020)

El còmic narra el viatge il·lusionant i necessari que els hòmens joves poden realitzar cap al feminisme.

Pàgines web

-        www.hombresigualdad.com. Pàgina web del Programa Hombres por la Igualdad de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera.

-        www.ahige.org: Asociación de Hombres por la Igualdad de Género. Molta informació en la pàgina i una revista digital molt interessant.

-        https://igualeseintransferibles.blogspot.com/. Pàgina de la PPIINA (Plataforma por Permisos Iguales e Intransferibles de Nacimiento y Adopción).

-        https://quetengasunbuendiaigualitario.blogspot.com/. Blog de masculinitats feministes.

-        https://circulosdehombres.es/. Un cercle d’hòmens és un espai físic i humà on els hòmens reflexionen sobre la masculinitat i la paternitat.

-        www.pipertxuriak.com. Grup de masculinitats igualitàries molt actiu en l’elaboració de materials didàctics.

Diapositives amb dades sobre la masculinitat

Descarregar document

 

Manual per a ser un autèntic mascle

Si vols ser un mascle “autèntic” has de seguir les instruccions que et marca el vídeo ‘Manual d'Instruccions per a ser un autèntic Mascle’.

Aquest vídeo forma part de la campanya Europea del Projecte Equix "Don't Go Bananas With Your Masculinity" ("No et tornes Boig amb la teua Masculinitat"). El Projecte X és una iniciativa de la Fundació Cepaim en col·laboració amb Dissens (Alemanya), Estatus M (Croàcia), Centre For Social Studies (Universitat de Coïmbra), Vzwzijn (Bèlgica) i Promundo, gràcies a la col·laboració i finançament de la Comissió Europea, dins del programa 'Rights, Equality and Citizenship'.

La campanya s’adreça a adolescents i joves perquè prengueu consciència de les conseqüències que se’n deriven de seguir el model de masculinitat tradicional, i encoratjar-vos a ignorar aquest Manual i a no tornar-vos bojos amb la vostra masculinitat.

Cambiá el trato

La marca nord-americana de cosmètica Avon va presentar l'any 2018 a l'Argentina una campanya molt interessant, fent visibles diverses situacions de violència quotidiana naturalitzades. Els vídeos són: “Violencia digital”, “Violencia doméstica” i “Acoso callejero”, i tots tres posen l’accent en la necessitat que els hòmens igualitaris actuen davant de comentaris o comportaments masclistes d'altres hòmens, situacions que no es consideren violència perquè estan naturalitzades, però que constitueixen la base d’una piràmide que té en la seua punta els assassinats de dones. 

El món que volem necessita homes que no siguen còmplices del masclisme i que s’enfronten a companys, amics, pares, professors... que exerceixen una violència que, sovint, passa desapercebuda, però que mata silenciosament. 

Podem trobar més informació en la pàgina de la campanya #Cambiáeltrato.

A l'IES Isabel de Villena, hem iniciat aquest curs 2019-20 un Grup d'hòmens per la igualtat, que es reuneix una vegada al mes a l'hora de l'esplai. Anima't a ves-hi! Per una masculinitat creadora d’igualtat!

Vídeo "Assetjament al carrer"

-       

Vídeo "Violència digital"

Vídeo "Violència en la parella"

#Malamente

“Si lligues de forma invasiva, malamente”; "si fas servir les drogues per a excusar una agressió, malamente"; "si comparteixes contingut sexual sense consentiment, malament"; "si insisteixes, malamente"; "si opines sobre els cossos de les noies, malamente". "Si actues així, estàs agredint. Ni agressió, ni còmplice. Atura les violències sexuals". 

Aquestes cinc escenes de violències sexuals que pateixen les dones, i que estan tan normalitzades que quasi no es reconeixen, són l’eix de la campanya #Malamente de l'Agència Catalana de Joventut de la Generalitat de Catalunya. 

La campanya tindrà una segona part que busca la deconstrucció de la masculinitat hegemònica i la visibilització d'altres maneres de ser home allunyades dels estereotips de gènere masclistes. La idea de base és que les violències sexuals acabaran quan qui agredeix deixe de fer-ho.



La Generalitat valenciana també ha realitzat una campanya #Així sí, en la qual han participat alumnes de l'Isabel de Villena.

Els xics en les cançons

Hui en dia, a més d’escoltar-se, la música es veu, ja que la imatge és molt important. Hui us propose analitzar quina imatge dels hòmens presenten les cançons de moda. Ací us deixe un trap que ja té tres anys: es tracta de “4 babys”, de Maluma. 

Quant xics apareixen en el vídeo? Tenen nom? Tenen veu, és a dir, parlen i diuen coses del que senten, del que volen...? Què fan? Estan seriosos, contents...? Quins gestos tenen? Com es relacionen entre ells? Com es relacionen amb les xiques? T’agraden aquestos xics? T’agradaria estar en la seua situació, assemblar-te a ells?, ser-ne amic/ga? etc. 

Respon a les qüestions en forma de text i després, parla’ns de la imatge dels hòmens en alguna cançó que t’agrade. Digues el títol, el/la cantant i copia l’enllaç perquè la puguem escoltar.

Aquest comentari haurà de tindre un mínim de 150 paraules.

Repensant la masculinitat

El sociòleg i activista Miquel Missé reflexiona sobre la masculinitat en aquest vídeo per a betevé. Missé ha participat en diversos col·lectius de lluita trans com la Guerrilla Travolaka i ha dinamitzat la campanya internacional Stop Trans Pathologization 2012. Des del 2008 promou també l'Espai Trans de Barcelona. Ha editat, conjuntament amb Gerard Coll-Planas, el llibre El género desordenado: críticas en torno al patologización de la transexualidad. Ha coeditat, amb Pol Galofre, Políticas trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. És autor del llibre Transexualidades, otras miradas posibles. I recentment ha publicat A la conquista del cuerpo equivocado.

Si en vols més, escolta aquesta entrevista en betevé, on parla del seu darrer llibre.

I si disposes de més d'una hora, la conferència Repensar les identitats des de l'experiència trans, dins el cicle 'La revolució dels gèneres. La construcció d'estereotips en la ficció.' (març de 2017), és enormement interessant.

Aprenent a ser home

Vicent està fent les pràctiques al nostre institut per a ser professor de Geografia i Història, i ens ha regalat, a la meua tutoria i a mi, una sessió parlant-nos sobre les noves masculinitats i la seua experiència de més de dos anys en un grup d’homes. Els temes sobre els quals han reflexionat al llarg d’aquest temps han sigut: la masculinitat hegemònica, els micromasclismes (https://www.youtube.com/watch?v=Co_z_GbjbHY), els privilegis, les emocions, el contacte físic entre homes, l’amor romàntic i les relacions no monògames, i la sexualitat. 

Després de recomanar-nos alguns llibres (per exemple, Hombres que ya no hacen sufrir por amor, de Coral Herrero o El feminismo es para todo el mundo, de bell hooks), sèries (com Big Mouth) i dos articles (“Aprender a ser hombre” i “El consentimiento”), hem estat debatent sobre el consentiment, concretament al voltant d’aquestes qüestions: 

• Com defineixes el consentiment? 
• Alguna vegada has parlat sobre consentiment amb la(es) teua(es) parella(es) o amistats? 
• Busques únicament senyals verbals o hi ha altres senyals? 
• Creus que parlar arruïna l'ambient? 
• Comproves i preguntes, segons avancen les coses, o assumeixes que el consentiment del principi significa que tot està bé? 
• Si et donen el consentiment una vegada, assumeixes que a partir d'aquí sempre hi estarà? 

“Aprender a ser hombre” és una traducció al castellà de "Learning to Be a Man" fet per l'editorial Segadors al 2016, i ací te’n posem un fragment perquè el comentes. Si no, també pots comentar la sessió amb Vicent o tot en conjunt.

En el instituto aprendí mucho acerca de cómo ser un hombre. No fue un aprendizaje estándar y no acaté la masculinidad típica […] pero como ya hemos visto, el patriarcado es muy adaptable y siempre está dispuesto a fabricar masculinidades alternativas para aquellos que, como yo, no se sienten cómodos en el rol más normalizado y alabado, pero que no tienen la suficiente valentía para romper totalmente con esta socialización. De hecho, creo que tuve bastante más valentía en el instituto que ahora, y que a lo largo de mi vida mis miedos han sido el mejor aliado del patriarcado. Es decir, la bravura del macho es una farsa. Es la cobardía la que le conduce a desempeñar su papel; y si hoy día soy un hombre es porque me han vencido, porque tuve demasiado miedo para ser otra cosa, algo sin nombre pero que surgía de mis propios deseos. 

Pues fue en el instituto donde la presión social terminó fijándome en mi papel de hombre. Si ya es una cosa terrorífica el identificarse como gay o bisexual o lesbiana en el instituto, negar la identidad de género es impensable. Puede que hoy en día sea más fácil, incluso hoy en día hay adolescentes que saben qué significa «queer» y «trans». Pero en los años '90 esto sólo estaba empezando a cambiar. Y, por cierto, hay y había adolescentes trans. […] 

[Aún así] De alguna forma fui un disidente de género en el instituto. Los machos alfa y los chicos normales solían tacharme de gay o maricón. Yo les criticaba su homofobia y les permitía llamarme gay para mostrar que no era ningún insulto y porque tampoco me sentía heterosexual, al menos no del todo. Así que resistía un poco, pero aquella resistencia agotó mis defensas. Era fácil enfocar mis críticas y mi rechazo a los machos tradicionales, sin ir más lejos, sin buscar las raíces más profundas del problema. El miedo también jugó su papel. Si me podían dificultar tanto la vida por un inconformismo tan leve, ¿por qué buscarme más problemas? Fue suficiente distinguirme de los hombres malos. Pero los hombres buenos también tienen una función importante en el patriarcado. 

He hablado mucho de mujeres y hombres. Pero éstas no son categorías naturales. Considero que es precisamente la socialización, y no la naturaleza, la que define mujeres y hombres. […] Pero mirando la sociedad en la que he crecido, sólo puedo pensar que aceptar este binomio nos hace cómplices del patriarcado. También hay personas que no se identifican con ningún género, cuya existencia es una subversión constante. Y me miro. Pienso en mis deseos y mis experiencias, y me pregunto ¿por qué me he quedado atrás? Hay algunos comportamientos masculinos que me resultan cómodos, pero también hay muchas cosas femeninas que me encantaría hacer, o que hago cuando nadie me mira y que nunca osaría hacer en público. Y hay muchas personas femeninas que me atraen, pero también muchos hombres que me parecen guapísimos. Y he compartido placer con algunos de ellos. ¿Por qué [acepté el binomio]? Por el miedo. Ese principal aliado del sistema patriarcal. 

No debería identificarme como hombre. Mi identidad de género es cobarde. Mi incomodidad con mi papel de género no me motivó a romper mi relación asignada con la sociedad. Pero sí que me inhibió en el momento de la socialización en el sexo. Me daba asco el cómo los otros chicos empezaban a hablar de sexo, así que les evitaba. Perdí una socialización insana, pero tampoco la sociedad me presentó otras formas de socialización acerca del sexo. […] 

El efecto de los medios es clave. Estamos constantemente bombardeados con imágenes sexistas que nos dicen como tienen que ser los cuerpos, cuáles signos físicos y superficiales nos deberían atraer. Años antes de poder tocar y ser tocado por otra persona para compartir nuestro placer, unas estructuras sociales muy potentes—Hollywood, las empresas de moda, las empresas de las noticias—estaban moldeando mi sexualidad. […] Y a los hombres nos producen una mirada que reduce a las mujeres al estatus de objetos. La mirada de los hombres es una fuerza de violencia cotidiana en la sociedad patriarcal. Tenemos que aprender a desarraigarnos de esa mirada. Si realmente queremos una sexualidad libre, si realmente nos da asco la sexualidad del patriarcado—una sexualidad de objetos—los hombres también deberíamos promover el ataque y el sabotaje contra la publicidad sexista y las empresas que la producen.

Si la teua nóvia et vol portar, deixa't anar...

El ball de saló és binarista i sexista: l'home porta i la dona el segueix. Però podria ser d'una altra manera. Per exemple, en el tango queer, no hi ha obligatòriament un home i una dona, sinó un/a líder i un/a seguidor/a, i els papers es van intercanviant fins i tot en la mateixa cançó. En realitat, el tango queer s'assembla més al que serien unes relacions igualitàries i no tancades en uns rols establerts.

Si ets hetero i la teua nóvia et vol portar, deixa't anar...

8 de març. Per unes masculinitats igualitàries!!

Entrada ja publicada sota el nom "Tango Queer: trencant motlles".

Drag kings al Carnestoltes 2019

En els Carnestoltes de l'IES Isabel de Villena, a la meua tutoria (1r de Batxillerat de ciències) ens vàrem vestir d'hòmens igualitaris. L'eslògan era: "Els hòmens també fem igualtat". Alguns xics portaven falda, i altres davantal; uns planxaven i cuinaven, i uns altres feien veure que eren parella o pares amorosos. I les xiques ens vestírem de xics, amb els nostres bigotis, binders i packers, a la manera de les drag kings. 

Tot el món ha sentit parlar de les drag queens, però... què és una drag king?

Una drag king és una dona que juga amb el gènere –conscient de la teatralitat de la masculinitat (i de la feminitat)– i ho fan vestint-se d’hòmens i actuant en clubs o altres escenaris. En el magnífic documental Venus Boyz, les drag kings que hi apareixen imiten i/o parodien els gestos, les expressions masculines estereotipades i les estratègies de poder masculines, demostrant així que la masculinitat és una representació –i no cap essència– on només es necessita maquillatge, uns quants pels a la barba o al bigoti, capacitat d’observació i ganes d’experimentar.

Mildred és una d’aquestes drag kings, que representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. També ho és Mo B Dick, que ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos d'home i l’altra, de dona. Per la seua banda, Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat –i fins i tot les amigues el tracten diferent perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens. La drag Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se, etc. Torr explica que les dones solen caminar amb passes curtes, sovint provocat per un calcer o una roba més incòmoda, i miren el món amb curiositat i desig de transmetre. Per contra, la majoria dels hòmens són més reservats –o ho han de fer veure– i esperen que el món vaja a ells; i quan caminen, cada tros de terra que xafen sembla que els pertany. Torr es vesteix sovint d’home, no solament a l’escenari sinó també per passejar per la ciutat, i explica que la gent la respecta més i l’escolta amb atenció quan creuen que estan adreçant-se a un baró. I és que, sense adonar-nos-en, la masculinitat tradicional dona autoritat als hòmens, i els en lleva a les dones.

No us heu preguntat mai què és ser home o dona? Per què us sentiu home o dona? Què és ser masculí o femenina? Hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntiques”? La filòsofa Judith Butler explica que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat –i la roba, el bressol, el carro o l’habitació tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens acomoda –encara que ens exposem a la crítica!! No seria fantàstic que poguérem ser hòmens, dones o simplement persones sense haver de seguir cap guió establert? La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. I si comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers? Esteu segurxs que el millor és repetir sempre els mateixos diàlegs?

Dréd from Baubo on Vimeo.

The Best Men Can Be

L’anunci de Guillette The Best Men Can Be (El millor que els homes poden ser) ha despertat una onada de crítiques per part de grups antifeministes, activistes pels "drets dels homes" i publicacions d’ultradreta, que consideren que Guillette menysprea els homes i els “castra”, en no deixar-los ser com són.

L’anunci ha estat dirigit per Kim Gehrig, directora d'altres campanyes com This Girl Can o Viva la vulva. Guillete no és l’única firma que ha decidit adoptar la igualtat com a bandera. També Axe, que en el passat mostrava una masculinitat molt tradicional, ha canviat en els darrers anys i la seua campanya Is It Ok For Guys mostra joves de diferents ètnies, corporalitats, identitats sexuals i orientacions que es permeten dubtar sobre com se suposa que ha de ser un home de veritat (dur, homòfob, etc.).

Podeu comentar el vídeo o traduir al valencià el text de la campanya que incloem més avall.

The Best Men Can Be: 

Thirty years ago, we launched our The Best A Man Can Get tagline.

Since then, it has been an aspirational statement, reflecting standards that many men strive to achieve.

But turn on the news today and it’s easy to believe that men are not at their best. Many find themselves at a crossroads, caught between the past and a new era of masculinity. While it is clear that changes are needed, where and how we can start to effect that change is less obvious for many. And when the changes needed seem so monumental, it can feel daunting to begin. So, let’s do it together.

It’s time we acknowledge that brands, like ours, play a role in influencing culture. And as a company that encourages men to be their best, we have a responsibility to make sure we are promoting positive, attainable, inclusive and healthy versions of what it means to be a man. With that in mind, we have spent the last few months taking a hard look at our past and coming communication and reflecting on the types of men and behaviors we want to celebrate. We’re inviting all men along this journey with us – to strive to be better, to make us better, and to help each other be better.

From today on, we pledge to actively challenge the stereotypes and expectations of what it means to be a man everywhere you see Gillette. In the ads we run, the images we publish to social media, the words we choose, and so much more.

As part of The Best Men Can Be campaign, Gillette is committing to donate $1 million per year for the next three years to non-profit organizations executing programs in the United States designed to inspire, educate and help men of all ages achieve their personal “best” and become role models for the next generation.

Our tagline needs to continue to inspire us all to be better every day, and to help create a new standard for boys to admire and for men to achieve… Because the boys of today are the men of tomorrow.

We’ve all got work to do. And it starts today.

Si els homes tingueren la regla...

Com seria el món si els homes tingueren la regla? L'ONG WaterAid va fer una enquesta a més de 2.000 persones l’any 2015, i a partir de les seues respostes va elaborar tres anuncis. L’objectiu era denunciar, en el Dia Mundial de la Higiene Menstrual (28 de maig), que més de mil milions de dones al món no tenen accés a un vàter, i aconseguir també que l’ONU incloguera entre els objectius de desenvolupament del mil·lenni, l’accés a un lavabo. 

Les respostes de la gent van ser les següents. En primer lloc, moltes persones respongueren que el sagnat seria un signe de virilitat i no una raó per a avergonyir-se. Un terç dels entrevistats va dir que els homes presumirien del tema, fins i tot en les xarxes socials, i que seria trending topic #esticamblaregla. El 17% opinava que compartirien el seu cicle d'ovulació en Facebook i que, a més de les emoticones actuals, hi hauria una que diria ‘estic en aqueixos dies’. També existirien les felicitacions per a animar-se a "superar una altra batalla mensual contra la naturalesa". Precisament aquesta actitud s’ha reflectit en un dels vídeos d’AidWater, on un empleat comenta sense embuts amb un company com de malament que ho està passant per la regla, i com de bé que ho porta. Així, la celebració i el suport mutu començarien en l'adolescència. Un de cada deu enquestats responia que hi hauria cerimònies per a celebrar la primera regla d'un xic, i que aquesta marcaria el seu pas a l'edat adulta. A més, els xics mateixos anunciarien en l'institut la seua primera vegada, i ho dirien clarament, sense els eufemismes habituals. 

En el món esportiu, també canviarien les coses, segons el 78% dels enquestats. En un dels vídeos de l’ONG, un futbolista és substituït en el camp, i el comentarista afirma que així podrà aprofitar per a canviar-se el tampó. Un 29% dels entrevistats opinava que els entrenadors tindrien en compte la possible reducció del rendiment dels jugadors amb la regla, i un 23% pensava que la roba blanca estaria prohibida. A més, un terç argumentava que els comentaristes esportius parlarien obertament del cicle menstrual: "En tal o en tal altre avui no fa res perquè, clar, te la regla”. Pel que fa a la publicitat, com bé mostra l’anunci que proposem en aquesta entrada, per al 71% de les dones enquestades, els mitjans de comunicació canviarien la manera de tractar el tema. Finalment, el 80% dels entrevistats responia que hi hauria menys mites i tabús sobre la menstruació si els homes la tingueren. I tu què opines, canviaria en alguna cosa el món?

Sereu prou homes?

Entrada de Mar i Naiara (Batxillerat Humanitats)

L’actor estatunidenc Justin Baldoni vol establir un diàleg amb els homes per a redefinir la masculinitat i descobrir formes de ser, no solament homes bons, sinó bons humans. Baldoni parla sobre el que suposa ser un home i què és el que la societat espera d’aquests, o de com la por a no ser acceptats per altres homes porta al rebuig d’allò femení i de les qualitats que, tradicionalment, han estat lligades a les dones. Així, es construeix una idea de la masculinitat que no deixa que els xics se senten segurs amb la seua masculinitat, per la qual cosa han de demostrar-la tot el temps.

Al llarg de la xarrada, Juntin Baldoni reflexiona, des de la perspectiva dels homes, sobre qüestions relacionades amb el masclisme, i també sobre les dificultats d’adonar-se’n ja que aquestes idees estan molt interioritzades en la nostra educació.

L’actor va participar en un programa que explora què significa ser home hui en dia i va donar una xarrada (17’32’’). Ací baix us en deixem un fragment.

Homes, us entenc.

En créixer, tendim a desafiar-nos els uns als altres. Hem de ser el més dur, el més fort, l’home més valent possible. I per a molts, m'incloc jo també, les nostres identitats estan centrades en si al final del dia hem sigut prou homes. Però tinc un desafiament per a tots els xics, perquè als homes els encanten els desafiaments.

Els repte és veure si podeu utilitzar les mateixes qualitats que us fan sentir homes per anar més enllà. La força, la valentia, la duresa: podeu redefinir-les i utilitzar-les per a explorar els vostres cors? Sou prou valents per a ser vulnerables?, per a acostar-se a un altre home quan necessita ajuda?, per a capbussar-vos en la vostra vergonya? Sou prou forts per a ser sensibles, plorar si sentiu dolor o felicitat, inclús si us fa parèixer “dèbils”? Teniu prou confiança per a escoltar les dones?, les seues idees i les seues solucions?, per a abraçar la seua angoixa i creure en elles, fins i tot si el que diuen és contrari al que penseu?

I sereu prou homes per a fer front a altres homes quan escolteu xarrades en els vestidors?, quan escolteu històries d’assetjament sexual?, quan escolteu els vostres fills parlar d'agafar-li el cul a una xica o d’emborratxar-la? En realitat, us posareu en peu i fareu alguna cosa perquè un dia no hagem de viure en un món on una dona haja d'arriscar-ho tot i dir les paraules “me too”?

El tallarotllos

Xics amb ritme

Al Japó la gimnàstica rítmica masculina es practica des de fa més de 60 anys.

Tacons

La revista Stylist va demanar als seus treballadors que es posaren tacons durant un dia de treball, i aquest va ser el resultat. En alguns llocs de treball, les dones estan obligades a vestir amb tacons. En la resta d'espais socials, les dones es veuen pressionades a usar tacons si volen anar a la moda.

Hòmens en una manifestació a Canadà (2011). El lema de la manifestació és “Walk a Mile in Her Shoes” (Camina una milla en les seues sabates) i consisteix a recórrer els carrers usant sabates de tacó alt, botes de tacó d’agulla i diferent calcer de dona.

Formen el “Moviment de Gènere Unit”, contra la violència de gènere, una iniciativa antimasclista que vol promoure “una masculinitat compromesa amb la igualtat”. Nasqué a Toronto, Canadà, i s’ha anat expandint per altres ciutats del món. 

La cultura de la violació

Entrada en castellano

Estimat fill,

Feia temps que et volia escriure per a parlar-te d’un tema molt important, però he anat posposant-ho perquè no és fàcil d’explicar. Començaré contant-te una anècdota de fa anys, quan encara no estaves ni en el pensament.

Teníem 18 anys i feia poc més d’un any que ta mare i jo eixíem junts. Jo vivia en aquella època en un pis d’estudiants amb Jordi, un dels meus millors amics. Era dissabte i havíem eixit una bona colla de classe perquè celebràvem el final del primer curs de la carrera. Ja ben entrada la nit, ta mare i jo tornàrem al pis, acompanyats per Jordi i Andrea, que era amiga de ta mare. Nosaltres no férem l’amor perquè estàvem rendits, i perquè sempre hem sigut matiners per a aquestos assumptes; però abans d’adormir-nos, sentírem el soroll de les molles del llit i els sospirs de l’habitació del costat. Tres mesos després, ta mare em va contar que en realitat aquella nit Jordi havia violat Andrea. I jo no me la vaig creure.

Estàvem a la mateixa casa i no vaig sentir cap crit. Jordi m’havia contat que ho havien fet i que s’ho havien passat molt bé, que Andrea estava molt bona, però que de moment preferia no lligar-se en cap relació estable. I tot això m’ho va dir ben tranquil, mentre sucàvem uns croissants amb xocolate en el café amb llet. D’on s’havia tret ta mare que Jordi era un violador? Si haguera sigut una violació, Andrea hauria cridat i nosaltres l’hauríem sentida, no? És que la va amenaçar amb una pistola?

Ta mare i jo vàrem discutir sobre el fet i ella no va voler vindre al meu pis mentre Jordi hi estiguera. I jo no li vaig dir mai res de la violació al meu amic. Vaig callar com un imbècil còmplice i vaig contribuir amb el silenci a fer que aquest món seguira sent igual d’injust per a les dones en general i per a la teua germana en particular. I això va ser així perquè jo, pel simple fet d’haver nascut home, forme part de la cultura de la violació, una cultura que considera natural la violència sexual dels hòmens cap a les dones, i que es perpetua en la misogínia, en l'androcentrisme, en l’objectualització de la dona, en la naturalització de la violència masculina, etc. Amb els anys, he anat entenent que aquesta cultura se sustenta amb la complicitat d’hòmens com jo, que riuen els acudits masclistes del whatsapp del grup d’amics, fins i tot aquells en què la violació es presenta com una banalitat; que llancen a les dones floretes –quin nom més estúpid per a una agressió!– o es queden mirant-les com si foren només uns pits o un cul.

I tu també, fill estimat, formes part d’aquesta cultura de la violació pel simple fet d’haver nascut home. Això significa que tots els hòmens som uns violadors? Òbviament, no. Però tots els barons ens beneficiem d’una cultura que des de ben menuts ens tracta com si fórem més importants que les xiques (més forts, més valents, més lliures...) i ens diu que som molt sexuals i que la sexualitat és una necessitat que tenim dret a cobrir (perquè les necessitats dels hòmens no són vistes com a mancances sinó com a privilegis). I com a hòmens, creixem amb el dret a ser complaguts, i també a pressionar perquè s’acomplisquen els nostres desitjos. En canvi, aquestos privilegis no els tenen ni ta mare, ni la teua germana, ni cap dona ja que a elles les eduquen perquè el nostre plaer siga més importants que el seu. Et sembla just?

Doncs no. No és just. No ha sigut mai just però, malauradament, quan era més jove no ho veia, i per això discutia amb ta mare i li deia que jo no tenia la culpa que hi haguera quatre cafres violadors que no respectaren les dones. Ara sé que jo també sóc part d’una estructura de poder que permet que el masclisme i la violència sexual continuen. Que tu o que jo no siguem uns violadors, no justifica que davant de les crítiques, ens fem les víctimes i descarreguem la nostra ràbia contra les dones feministes que lluiten per canviar la realitat (dient-los per exemple feminazis), en lloc de fer-ho contra els responsables directes: aquells masclistes que abusen del seu poder i del privilegi de ser hòmens en una societat patriarcal.

He sentit dir a algunes persones que gran part de la culpa del que passa hui en dia la té la família, tot i que no hi estic del tot d’acord. Ta mare i jo us hem educat igual a la teua germana i a tu. Tanmateix, tu seràs sempre més lliure que ella, malgrat que ens pese. Nosaltres no li hem transmés el guió de la por, que en lloc de protegir-la la desapodera. Però tot el que l’envolta ja s’ha encarregat de dir-li que ha de témer els hòmens perquè li poden fer mal. I per a evitar aquesta violència, ha de ser menys lliure: tornar prompte a casa, no eixir a soles, no vestir “provocativa”, etc. I si no acomplix les restriccions patriarcals, se la farà responsable del que li puga passar, se sentirà culpable i no s'atrevirà a denunciar violadors com Jordi. T’imagines viure així?

Doncs pensa en tot açò que et dic i escolta, fill, els consells que et donaré:

No faces cas dels models d’hòmens i dones de les pel·lícules, de les sèries, dels anuncis, dels videojocs... Sigues crític. No tractes les dones com un tros de carn. Mira-les als ulls. Si una xica, o un xic, et diuen que no, respecta'ls. No et cregues el sexe que veus a les pel·lícules ja que no és real: fer l’amor dóna gust quan ho fas per gust, no per obligació; i el millor de tot és quan les dues persones gaudeixen. No ho oblides mai: ni un coit, ni el sexe oral, ni cap pràctica sexual són sempre plaents; depén del moment, de la persona, de l’estat d’ànim... Parla amb les teues parelles i pregunta’ls, i fes que elles et pregunten a tu. No dónes per fet res perquè el que agrada a la majoria potser a tu o a la teua parella no us fa el pes. Escolta el teu cos i veuràs com no és veritat que tots els hòmens volen el mateix. Atreveix-te a gaudir d’una sexualitat no patriarcal on les teues ereccions o el teu penis no siguen el més important. Explora el teu erotisme. Sigues l’home que vols ser, no el que el patriarcat vol que sigues. 

I ja per acabar et diré: sigues valent i enfronta’t als xics que són masclistes. Fes-los vore com d’injusta és la seua manera d’actuar. Fes-los pensar, tu que tens la sort que algú t’ha explicat que formes part de la cultura de la violació. No sigues còmplice i actua. És de justícia.

Albert

Revistes

A Buzzfeed veiem com serien les revistes d'hòmens si foren com les de les dones.

- Papà calent. El look que necessites per anar a recollir els teus fills al col·legi.
- Arhg! Així són els teus futbolistes favorits sense pentinar.
- Hora de tintar-se: elles els prefereixen pèl-rojos.
- Els pits sí que importen: aprén a tocar-los com déu mana.
- Sexe: complir en la nit de noces.
- Mantenir-se sexi mentre arregles el motor d'un Seat. És possible.

Imagina com serien les revistes de dones, si foren com les dels hòmens.

Si vols mirar altres entrades sobre revistes: 

• Sexo express
• Evalúa a tu chica
• Salte con la tuya sin que se dé cuenta

Allibera el teu cos!

La cuirassa patriarcal no deixa que els cossos masculins es moguen amb llibertat.

Allibera el teu cos!

Mou els malucs!

Balla al ritme de la teua música, no al que marca la tocata patriarcal!

Feminitat i masculinitat

I tu? Eres 100% masculí o 100% femenina? 

Què creus que defineix hui en dia la masculinitat i la feminitat?

Enfermedades y trastornos en la vida conyugal. Adrian Vander (1961)

Sobre quin cel?

(En castellano)

Hola H,

Després de veure la pel·li que conta una part de la teua vida, he arribat a una conclusió: crec que tardaré molts anys a tindre una nòvia perquè no m’assemble gens al tipus de xic que tu ets i que tant d’èxit té amb les xiques.

En primer lloc, no puc tindre moto perquè a ma casa estan prohibides. Tinc un germà de vint anys en cadira de rodes (per fer el cafre amb la seua) i ma mare i mon pare no volen saber res d’aquestes màquines. De tota manera, si la tinguera, cap xica s’agafaria dels meus abdominals, com la Babi feia amb tu, perquè no en tinc. Com és obvi, tampoc no faig competicions de motos amb una xica lligada al darrere (amb un cinturó perquè no caiga), ni guanyaria cap concurs de flexions en un marquesina. Per cert, aprofite per donar-te el meu condol per la mort del teu amic Pollo en una de les carreres.

En segon lloc, no sóc ni la quarta part de valent que tu i no m’atreviria a entrar en una casa que no és meua, botant la tanca i trencant un vidre, per a fer l’amor amb la xica que m’agrada. Tampoc no li partiria la cara a un xic perquè accidentalment li ha tirat una copa al vestit de la meua xicota, ni amenaçaria la professora d’aquesta perquè la tractara bé i no contara a sa mare que fa campana amb mi.

En tercer lloc, em costa molt passar, com tu fas, de la família o dels estudis, i per molt que ho intente (de veritat que m’esforce per ser com tu!), em costa creure que tindre un treball farà la meua vida més miserable. La veritat és que no tinc la sort que tu tens d’un germà que em mantiga, de manera que no em queda altra que traure bones notes per a accedir el dia de demà a una professió que m’agrade.

En quart lloc, mai gosaria posar-me en la vida amorosa de ma mare, ni li pegaria una pallissa al seu amant (quasi fins a matar-lo), encara que els descobrira al llit.  

I ja per acabar, diré que no tinc la teua experiència en l’amor (ho confesse: sóc verge) i això m'obliga a preguntar-te com he de fer per a portar la iniciativa de la relació sense semblar un babau, perquè és que, en quasi totes les pel·lis que veig, els xics ja ho saben tot del sexe i, per a les xiques, sempre és la primera vegada.

Bé, sense més, i des de l’"admiració" d’un xic tímid i amb pors, m’acomiade i espere la teua resposta, o la de qui em puga ajudar.

Carles