Sexualitat i erotisme

Aquesta mama ho intenta però l’explicació no aclareix res, més aviat el contrari. El que li arriba a la seua filla en escoltar la mare (en cursiva i en verd) són inexactituds com les següents: 

Xics i xiques més aviats adults... els seus cossos són diferents però estan fets per a unir-se d’una manera intel·ligent, com un trencaclosques.

La sexualitat és un coit entre homes i dones adults. 

Per a la mare, els xics i les xiques són diferents i estan fets per a encaixar. També diu que fer l’amor és com muntar un trencaclosques amb peces que encaixen a la perfecció: els xics en tenen una part i les xiques una altra, i del que es tracta és d’acoblar-se. A més, segons la mama, la sexualitat és per a quan siguem persones adultes. 

Per contra, som sexuals des que naixem fins que morim. Les criatures també tenen sexualitat, i si els diem que només és "normal" en l'edat adulta, poden viure amb culpa els seus jocs sexuals. A més a més, és que no mereixen ser explicades les relacions sexuals entre persones amb cossos semblants que "no encaixen”? La sexualitat és només heterosexual? És només un coit? És realista presentar aquest “encaix” com un fet tan fàcil? 

Quan mami i papi s’estimen mútuament molt, algunes vegades, solament per a mostrar quant s’estimen

La sexualitat es fa per amor.

Certament, les persones es mostren estima quan tenen relacions sexuals; però aquestes es poden tindre sense amor, i també hem de mostrar respecte per l’altra persona en aquestes situacions. Reduir la sexualitat a situacions d’enamorament no és real. És veritat que a major profunditat de sentiments, més riques poden ser les sensacions; però l’amor no garanteix un sexe fluid o perfecte. Si les nostres explicacions donen a entendre això, les criatures i joves acaben pensant que no cal expressar els gustos, els desitjos, les necessitats o les pors; que no cal descobrir la sensibilitat pròpia o la de l’altra persona. I creuen que quan el sexe no flueix és que no hi ha amor o que no ho fan bé. 

papi té una coseta especial /.../ i quan mami i papi volen fer una cosa especial, per a fer un bebé, llavors papi pren la seua cosa especial i la posa /.../ en un lloc especial del cos de mami

Vocabulari mistificador.

És un error no utilitzar un vocabulari específic adequat (clítoris, penis, vulves, vagines...). Les criatures necessiten paraules adequades per a nombrar els seus cossos i les seues pràctiques!! 

mami i papi volen fer una cosa especial, per a fer un bebé

La sexualitat serveix per a fer bebés.

Segons l’explicació, mami i papi es busquen quan volen fer un bebé. És així? Clar que no. La sexualitat humana té dues funcions: una finalitat adaptativa bàsica, comuna als éssers vius, que s'ocupa de les possibilitats de supervivència; i una finalitat plaent, que és un nivell nou, solament humà, i producte de l’evolució, que no millora les possibilitats de supervivència, sinó que permet gaudir de l'existència. L’anomenem erotisme o funció eròtica i es defineix com la cerca conscient del plaer sexual, procés que requereix un aprenentatge eròtic. 

i totes les llavoretes de papi ixen disparades per a arribar de pressa fins a l’òvul de mami!

Per a la mami, es veu que les explicacions biologicistes sobre la sexualitat  són importants.

 

De veritat necessita la xiqueta aquesta informació? Si ens pregunta d’on venen els xiquets, sí; però si pregunta per la sexualitat, li seran molt útils les llavoretes de papi i els òvuls? 

papi pren la seua cosa especial i la posa en el lloc especial de mami.

Els homes són actius en la sexualitat. Les dones són passives.

En aquella “cosa especial” que fan els pares, papi és la part activa i mami sembla que no fa res. La nostra cultura, tradicionalment, espera que l'home assumisca la responsabilitat del plaer de les dones. Aquest requeriment és irrespectuós amb tots dos: amb l'home perquè no li permet gaudir de la sexualitat en "clau eròtica", sinó només complir amb el rol d’expert; i amb la dona, perquè no li permet ser ama del seu erotisme i l'obliga a dependre de l'acompliment d'un altre. 

i això fa sentir mami molt feliç. També fa sentir papi feliç. I de vegades, després d’un moment, de vegades molt ràpid, papi es posa tan content que té un tipus de boommmm, i una explosió, 

L'orgasme dels homes és més important. 

Mami i papi són feliços fent-ho, però és papi qui es posa “content” amb el boommm final. De l’orgasme de mami, no en sabem res. 

I a això se li diu “fer l’amor”. En fi... fins que tu ho fas per primera vegada, ets verge.

La virginitat es perd amb una relació coital.

Per què se li dona tanta importància a aquesta "primera vegada"? No hi ha moltes altres primeres vegades que haurien de ser igual d'importants? Per què es considera el coit el súmmum de la sexualitat? 

 

Què en penses? Què li explicaries tu si et preguntara què és la sexualitat?

Suècia i l'educació sexual

L’any 2015, en un programa infantil de la televisió pública sueca (Bacillakuten), que té com a objectiu ensenyar el cos humà a les criatures de 3 a 6 anys, es va emetre un vídeo musical protagonitzat per Snipp i Snopp, dos ninotets que representaven un penis i una vulva –tot i que en els subtítols anglesos (no els hem trobats en espanyol) diuen "vagina". Desconeixem quina paraula utilitza l'original suec, però com que la confusió entre vulva i vagina és prou habitual, convé assenyalar que el dibuixet no és una vagina sinó una vulva simpàtica a la qual li falta una part fonamental de l'anatomia femenina: el clítoris. La cançó, que va causar una mica de polèmica en el país, es va pujar també a Youtube, on es va qualificar de “contingut per a majors de 18 anys”; tot i que, finalment, es va obrir a tots els públics. 

A Suècia, l'educació sexual és obligatòria a partir dels 10 anys, des de l'any 1956. L'Associació Sueca per a l'Educació Sexual dóna suport a aquesta educació i ha tingut iniciatives com la de llançar una convocatòria a escala nacional, al novembre de 2014, perquè la gent proposara la paraula idònia per a designar la masturbació femenina. La guanyadora va ser ‘Klittra’ (de ‘klítoris’ i ‘glittra’, que ve de l'anglés ‘glitter’ i significa “brillar”), i s'ha proposat que s'incloga al diccionari suec. 

Què et sembla la idea del vídeo per a les criatures? Compara la situació del nostre país amb Suècia pel que fa a l’educació sexual. Creus que un material com aquest, o la iniciativa de l’Associació Sueca per a l’Educació Sexual, crearien molta polèmica a casa nostra?

És només un joc?

És només un joc, o és una de les maneres que té el patriarcat de perpetuar els rols i les desigualtats de gènere?

Snipp, Snopp i Klittra

La televisió pública sueca té un programa infantil que es diu Bacillakuten, i que pretén ensenyar el cos humà a les criatures de 3 a 6 anys. Amb aquesta intenció, al gener del 2015, varen emetre un vídeo musical protagonitzat per Snipp i Snopp, dos ninotets que representen un penis i una vulva –tot i que en els subtítols anglesos (no els he trobats en espanyol) diuen "vagina". Desconec quina paraula utilitza l'original suec, però com que la confusió entre vulva i vagina és prou habitual, convé assenyalar que el dibuixet no és una vagina sinó una vulva simpàtica a la qual li falta una part fonamental de l'anatomia femenina: el clítoris (imperdonable!). 

Per la seua banda, Youtube, de vegades tan conservador, va qualificar el vídeo com a “contingut per a majors de 18 anys”; tot i que, finalment, va guanyar el sentit comú i es va obrir a tots els públics. 

A Suècia, l'educació sexual és obligatòria a partir dels 10 anys, des del 1956. L'Associació Sueca per a l'Educació Sexual dóna suport a aquesta educació i ha tingut iniciatives tan interessants com llançar una convocatòria a escala nacional, al novembre de 2014, perquè la gent proposara la paraula idònia per a designar la masturbació femenina. La guanyadora va ser Klittra (de klítoris i glittra, que ve de l'anglés glitter i significa “brillar”) i s'ha proposat que s'incloga al diccionari suec.

D'altra banda l'associació Chrysallis Euskal Herria ha elaborat un material didàctic per a treballar la identitat i el cos i trencar amb l'associació penis-xic, i vulva-xica. 

El vídeo suec i els materials de Chrysallis tenen en comú que no qüestionen el binarisme, tot i que el segon és més inclusiu. Se t'ocorren maneres de millorar-los?

Verge?

Com pateix aquesta mami! I quina explicació més dolenta!!

El que li arribarà a la xiqueta és que la sexualitat és com muntar un trencaclosques format per peces que encaixen "per naturalesa": els xics en tenen una part i les xiques una altra, i del que es tracta és d’acoplar-se, i aquest acomplament és ràpid!!

La xiqueta no sabrà que hi ha penis, vulves, clítoris, vagines... sinó que papà i mamà tenen unes “cosetes especials” amb les quals fan també “una cosa especial”.

La nena aprendrà que en aquella “cosa especial” que fan mami i papi, ell és la part activa i mami sembla que no fa res.

També sabrà que mami i papi són feliços fent-ho, però que és papi el que es posa “content”. En el tema del plaer, de mami no en sabem res.

Però el que li quedarà clar, claríssim, és que la sexualitat serveix per a fer bebés, perquè mami i papi es busquen quan en volen fer un i les llavoretes de papà persegueixen l’òvul de mamà.

En resum, aquest és un model de sexualitat una miqueta limitat perquè és sexista (tracta diferent a xics i a xiques), reproductista (l’objectiu de la sexualitat és la reproducció), heterosexual (no considera les relacions ni les pràctiques homosexuals), coital (la pràctica “completa”, la millor i la més plaent és el coit; la resta són preliminars), genital (el plaer només se sent als genitals; les altres parts del cos no tenen quasi importància), parellista (la sexualitat es viu en parella i per amor), adultista (només es viu la sexualitat a l’edat adulta), etc.

Què li diries tu a la xiqueta si volguera saber en realitat què significa ser verge (sexualment parlant). I si et preguntara què és un orgasme?

Ací teniu el que li diu la mami:

Chicas y chicos más bien adultos..., sus cuerpos son diferentes pero están hechos para unirse de una manera inteligente, como un rompecabezas. Cuando mami y papi se aman mutuamente mucho, algunas veces solo para mostrarse cuanto se aman, papi tiene una cosita especial y la muestra a mami, y cuando mami y papi quieren hacer algo muy especial, para hacer un bebé, entonces papi toma su cosa especial y la pone en el lugar especial de mami, en un lugar especial en el cuerpo de mami, y eso hace sentir a mami muy feliz. También hace sentir a papi feliz. Y, a veces, después de un momento, a veces tan rápido, papi se pone tan contento que tiene un tipo de boummmm, y una explosión ¡y todas las semillitas de papi salen disparadas para llegar aprisa al óvulo de mami! Y a eso se le llama hacer el amor. En fin… hasta que lo hagas tú, por primera vez, eres virgen.

Per si voleu saber com s'ho munten en altres cultures:
La seksualitat en altres cultures

La dolenta educació de Pablito i Virginia

Som sexuals des que naixem, tot i que hi ha tantes maneres de viure la sexualitat com persones. Alguns nens i nenes descobreixen ben prompte el plaer que els proporciona el seu cos sexual­; però solen viure-ho d’amagat, i sovint amb culpa, sobretot quan les persones adultes s’hi fiquen i projecten la seua mirada i les seues pors. 

Si comença amb 3 anys, quan en tinga 16, què farà? responia un alumne d’ESO en una activitat dramatitzada on feia de pare que trobava la filla menuda tocant-se la vulva. En general, els progenitors que representen els i les joves solen ser molt conservadors i troben moltes dificultats per a explicar a les criatures què és la sexualitat (Ja ho sabràs quan sigues major!). Altres vegades deleguen la tasca en les dones de la família (Que t’ho conte ta mare o pregunta-li-ho a ta germana!). En alguns casos, i quan troben els o les menudes jugant amb personetes del mateix sexe, les respostes són clarament homòfobes, especialment en el cas dels barons (Un xic no li pot tocar la trompeta a un altre! Això és una porcada!), tot i que també hi ha qui no li dóna importància i creu que és cosa de criatures que no saben el que fan.

Possiblement no sàpiguen el que fan si abans ningú els ha explicat res; però els mou la curiositat, el tafaneig, el joc, l’autodescobriment, la imitació dels comportaments adults... i, des de ben prompte, el plaer. Tanmateix, a la infantesa les relacions sexuals no han adquirit els significats específics que donem les persones grans i no podem interpretar la seua sexualitat des de la nostra òptica.

Què respondríem a una xiqueta de cinc anys si ens pregunta què és fer l’amor? Li parlaríem de la reproducció? Massa vegades donem explicacions reproductives a les seues demandes i ens posem a parlar de llavoretes i de plantetes, d’espermatozous i d’òvuls, de papàs i de mamàs... I se’ns oblida que la sexualitat fa molt de temps que ha deixat de tindre com a funció primordial la reproducció. Oblidem també que es pot fer l’amor de manera molt plaent amb algú que no és la nostra parella, que ho poden fer dos xics o dues xiques, que no cal trindre fills per a estimar-se, que la sexualitat no té edat, que fer l’amor no és solament tindre un coit, etc.

Sovint, i com veiem als vídeos, les explicacions que es donen no solament no serveixen per a res sinó que reforcen l’androcentrisme i el sexisme, perquè s’encarreguen de donar diferent valor al cos de les xiques i dels xics. És obvi que tenir penis no és ni millor ni pitjor que tenir clítoris, però sovint a les xiques se’ls dóna el negatiu: els xics tenen penis, les xiques no; els xics pixen dempeus, les xiques no; papa posa la llavor dins de mamà (i ella és passiva: solament un cabent). Dels penis dels xics i de les seues ereccions, fins i tot des de menudets, es parla molt més que de les vulves de les xiques i és normal que els xics en presumisquen. Però si de les xiques només parlem del que els falta, i no del que tenen, el més possible és que visquen el seu cos en negatiu, des de la incompletesa: No tinc penis; No pixe dreta; Sóc xica perquè no sóc xic.

Sol passar també que associem els genitals femenins amb la reproducció i que els parlem d’un úter que hi ha dins la panxeta, el qual, quan siguen grans, albergarà un bebé; i en canvi, la paraula clítoris pot no haver-se sentit mai ni a casa ni a l’escola. Estem començant, sense saber-ho, a des-sexualitzar les xiques i a recordar-los el seu “destí” reproductiu? En el cas dels xics, no es parla de l’aparell reproductor intern (pròstata, conductes deferents...) i no és exagerat afirmar que aquest és l’inici de la desresponsabilització dels barons del seu paper en la reproducció (Ja es preocuparà ella de no quedar-se embarassada!). Tampoc ajuda gens a fer que els xics siguen persones responsables que al vídeo se’ls tracte com si foren ximples!!! 

Com ho veus?

La sexualitat en altres cultures. Infantesa.

La sexualitat a la infantesa i a l’adolescència

"Pel que fa al tractament que donen els adults al comportament sexual de la infància i la joventut, cal primerament distingir tres tipus de societats. Així, hi haurà societats restrictives en les quals els adults prohibeixen qualsevol manifestació de la sexualitat infantil i juvenil ‑de tota manera, convé tenir present que sempre hi ha una considerable distància entre les pautes del codi moral acceptat i el comportament sexual real. Els càstigs són el recurs més utilitzat per a mantenir les restriccions, quan el comportament, malgrat les advertències en el sentit d’allò que no s'ha de fer, vulnera les normes imperants.[...]

No hi ha una frontera clara entre les societats restrictives i les semirestrictives. En totes dues persisteix una concepció negativa de l'expressió sexual entre la joventut. L'únic element per a considerar una societat com a restrictiva o semirestrictiva és l'actitud més o menys dura en els càstigs per als qui no observen les normes de comportament. És a dir, les societats semirestrictives, malgrat les prohibicions, són més suaus amb els transgressors. En aquestes societats es pot ignorar la llei sempre que es faça amb discreció. [...]

La majoria de societats estudiades, diferents a la nostra, es comporten d'una manera tolerant cap a les manifestacions sexuals durant el període d'infantesa i joventut. Per això se les denomina societats permissives.

Xiquetes i xiquets, xics i xiques, poden expressar lliurement la seua sexualitat, integrar‑la en els jocs infantils i juvenils, imitar el comportament sexual dels adults. [...]

Entre els pukapukans de Polinèsia, xics i xiques es masturben de manera lliure i oberta en públic. [...] A Tikòpia, xiquets i xiquetes s'acaricien els genitals amb les mans sense ser castigats per aquest comportament.

La majoria de les societats tolerants també permeten a xiquetes i xiquets que observen la conducta sexual dels adults i que participen en les discussions sobre qüestions sexuals. [...]

Els chewa d'Àfrica creuen que, si els xiquets no comencen prompte a exercitar‑se sexualment, mai no seran capaços de tenir fills. Així, amb l'absoluta aprovació dels pares, construeixen petites cabanes a una certa distància de l’aldea i juguen a ser marit i muller. Hi ha intercanvis periòdics de parelles fins que, ben entrada l'adolescència, contrauen matrimoni. [...]

Els joves trobiandencs poden retirar‑se a la selva, a la cabana dels solters, o a qualsevol altre lloc adequat, i donar‑s'hi a jocs sexuals prolongats amb plena aprovació dels pares. No es consuma cap matrimoni en aquesta societat sense un llarg període d'intimitat sexual en el qual són posades a prova la sinceritat de l'afecte i la compatibilitat sexual. [...]"

Rafa Xambó: Sexualitat provisional, 3i4, 1988.

Educació (?) sexual (?) de les criatures

Em copie del magnífic blog Aprendemos desde la diferencia l'enllaç a aquestos vídeos. Però jo per a criticar (ha, ha, ha). Què us semblen aquestos vídeos? Eduquen? Ensenyen? A les xiques? Als xics? Què ensenyen? 

Qui no sap que les xiques també tenen coseta és que no ha mirat bé o que no vol vore!!!

"Pablito y Virginia" van ser emesos per Telemadrid a principis del 90. Formaven part d’un programa que es deia “Detrás de la puerta”, que constava de 25 vídeos de tres minuts (animació: Jaime Pascual; guió: Carlo Frabetti). D'aquestos dibuixets només he trobat 14 capítols a la xarxa.   

Esa cosita

(Pablito y Virginia juegan a la pelota en el parque)

Pablito. Espera un momento, enseguida vuelvo (se pone a hacer pis detrás de un árbol)

Virginia.  ¡Mamá!

Madre. (Está leyendo en un banco) ¿Qué quieres, Virginia?

Virginia. ¿Por qué Pablito tiene una cosita larga para hacer pis y yo no?

Madre. Porque los niños y las niñas están hechos de forma distinta.

Virginia. ¿Todos los niños tienen esa cosita?

Madre. Sí.

Virginia. ¿Y ninguna niña la tiene?

Madre. Así es.

Virginia. Pero ¡eso es injusto! Esa cosita es muy cómoda para hacer pis.

Madre. ¿Ah, sí?

Virginia. Claro, se puede hacer pis de pie y sin bajarse los pantalones. ¡Yo quiero una!

Madre. Es verdad, esa cosita tiene algunas ventajas pero también tiene sus inconvenientes.

Virginia. ¿Qué inconvenientes?

Madre. Por ejemplo, si les dan un golpe en esa parte les hace mucho daño.

Virginia. Ah, sí, ahora me acuerdo, el otro día había unos niños jugando al futbol y… (le dan un balonazo a un niño) ¿Y por qué somos distintos las niñas y los niños?

Madre. Esa diferencia entre niñas y niños sirve para que cuando seáis mayores podáis hacer más niños.

Virginia. ¿De verdad?

Pablito. Virginia, ¿no vienes a jugar?

Virginia. No sé…, mamá me está contando una cosa muy interesante.

Madre. Ve a jugar, luego te lo cuento.

Virginia. ¿Tú sabías que los niñas y las niñas somos distintos?

Pablito. Claro que lo sabía, las niñas no tenéis pilila.

Virginia. ¿Y para qué sirve la pilila?

Pablito. Pues para hacer pis sin bajarse los pantalones.

Virginia. ¡Qué ignorantes sois los chicos!

Cómo se hacen los niños

Virginia. Mi mamá me había prometido explicármelo y, bueno, será mejor que lo veáis, es muy interesante.

Virginia. Mamá, el otro día me dijiste que me ibas a explicar cómo se hacen los niños.

Madre. (La mamá está cocinando) Pues… vamos a ver. Tú sabes que los pollitos salen de los huevos que ponen las gallinas.

Virginia. Sí, y los patitos de los huevos que ponen las patas.

Madre. Pues las mujeres tenemos dentro del vientre muchos huevecillos diminutos.

Virgina. Uh, ¿mamá, no irás a decirme que las mujeres ponemos huevos como las gallinas?

Madre. No, Virginia, (riendo) los seres humanos somos mamíferos y los mamíferos no ponen huevos.

Virginia. Ay, ¡qué alivio!

Madre. Esos huevecillos, que se llaman óvulos, están en unos órganos llamados ovarios. Una vez al mes uno de estos óvulos madura y pasa del ovario a una cavidad llamada útero. Allí se queda un par de días i, si es fecundado, empieza a desarrollarse y a los nueve meses nace un niño.

Virginia. Fecundado, ¿qué quiere decir eso?

Madre. Verás, el óvulo para desarrollarse ha de juntarse con una semillita más pequeña llamada espermatozoide. La unión del óvulo con el espermatozoide se llama fecundación.

Virginia. ¿Y de dónde sale el espetomarciano ese?

Madre. ¡Espermatozoide! Los espermatozoides los producen los hombres. Por eso para hacer un niño se han de juntar un hombre y una mujer.

Virginia. ¡Debe de ser muy difícil juntar el óvulo con el espertomatoide!

Madre. ¡Espermatozoide!

Virginia. Eso. Debe de ser muy difícil juntarlos si son tan pequeños, mucho más difícil que pasar el hilo por el agujerito de la aguja.

Madre. No, no es difícil porque el espermatozoide se mueve solo, como un pececillo microscópico, y va en busca del óvulo.

Pablito. Virginia, ¿vienes a jugar?

Bueno. Bueno… Luego me sigues contando lo del espermatozoide, eh, mamá.

Madre. De acuerdo.

Pablito. ¿Qué es eso del estorpezamoide?

Virginia. (En tono de listilla) ¡Espermatozoide! ¡Hay que ver qué ignorantes sois los chicos, estás lleno de espermatozoides y tú sin enterarte!