Abril visible

El mes d’abril té moltes efemèrides que “celebrar”. El 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut, data que commemora l'aniversari de la creació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948, i que cada any se centra en un tema diferent, d'abast mundial, que afecta la salut. El 8 d’abril és el Dia del Poble Gitano. El 22, és el Dia de la Terra. El 23, el Dia del Llibre. El 25, el Dia de les Xiques en les TIC i el 26 el Dia de la Visibilitat Lèsbica.

El meu alumne Adrià Price deia en un comentari que esperava ansiós la desaparició del dia de l’Orgull LGBTI (28 de juny) perquè això significaria que l’homofòbia, la transfòbia, la plumofòbia, etc. haurien desaparegut. Jo compartisc el mateix desig, però, malauradament, encara queden moltes reivindicacions per fer. Per exemple, en el Dia Mundial de la Salut, podem parlar dels problemes de salut de les dones o de la salut LGBTI. En el Dia del Poble Gitano, podem parlar de racisme o dels rituals relacionals diferents. En el Dia del Llibre, podem aprofitar per a visibilitzar les dones escriptores. En el Dia de les xiques en les TIC podem parlar de la presència (o absència de les dones en les TIC) o dels diferents usos de les xarxes socials. Finalment, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica podem, a més de denunciar la lesbofòbia, reivindicar la visibilitat de l’homosexualitat femenina o demanar la inclusió de la realitat lèsbica als mitjans de comunicació, en les polítiques públiques, en l’àmbit educatiu, etc. Un exemple palmari de la invisibilització de l’homosexualitat femenina és la desconsideració de la salut sexual de les dones que tenen sexe amb altres dones.

La salut de les dones que tenen sexe amb altres dones

Les lesbianes han sigut percebudes com un grup de baix risc. Com a conseqüència d’això, les dones lesbianes poden córrer perill en termes d’infeccions de transmissió sexual i el menor ús d’anticonceptius. Generalment, les campanyes de prevenció d’ITS i VIH, i de salut sexual i reproductiva, exclouen les dones lesbianes i també les dones bisexuals; les invisibilitzen i, el que és pitjor, deslegitimen les seues pràctiques sexuals, reforçant el model de sexualitat heterosexual i penetratiu. Aquesta concepció és discriminatòria i excloent, i provoca que moltes de les necessitats i riscs en salut sexual no reben l’adequada atenció mèdica. Un estudi fet als EUA alertava de l’alt nombre d’embarassos adolescents en jóvens lesbianes i bisexuals (Saewyc, 2008)^[1] tal vegada pel desig d’ocultar la seua orientació sexual tenint relacions amb barons.

En els darrers anys, s’han posat en marxa accions per a dones que tenen sexe amb dones, per exemple la recomanació d’usar barreres de làtex per al sexe oral (dental dam), guants o dits de làtex per a la penetració (finger condoms) o preservatius per a les joguines compartides. Però aquestes campanyes han vingut més de part de grups alternatius que no des del personal sanitari públic o privat.

Les lesbianes i les dones bisexuals pateixen una doble discriminació, pel gènere i per l’orientació. En general, les dones LBT visiten menys els centres de salut (es fan menys citologies i mamografies, per exemple) i, quan hi van, no sempre  parlen obertament de la seua orientació o de les seues pràctiques. Les causes poden ser l’alt nivell de pressió social, que dificulta l’autoacceptació i l’apoderament, i la por al rebuig per l’expectativa de trobar un professional de la salut que pressuposarà l’heterosexualitat –o bé desconeixerà com atendre específicament una dona que té sexe amb una altra dona, o una dona trans (operada o no)– i, en el pitjor dels casos, pel temor a trobar un professional lesbofòbic, bifòbic o transfòbic.

Oblidar la sexualitat de les dones LBT no és només oblidar-se d'una minoria sinó deixar de banda aquelles pràctiques diferents a la sacrosanta penetració. I és que és un fet que també hi ha dones i hòmens heterosexuals que fan altres "cosetes" en el llit i els vindria bé saber que poden utilitzar barreres o guants de làtex. Així que, recordeu, quan us donen una xarrada sobre sexe segur, feu saber als ponents o talleristes que no es poden oblidar de la diversitat.

I per a aunar alguns d'aquests dies d'abril, ací podeu vore l’entrevista a Sheila i Carmen, dues dones gitanes, en el programa Ratones coloraos (2009). I ací podeu consultar la Guia de salud sexual para mujeres que tienen sexo con mujeres  (2017), elaborada per Fundación Triángulo Comunidad de Madrid, Fundación Triángulo Coslada i San Fernando de Henares.

---

[1] SAEWYIC, E.M. et al (2008). “Stigma Management? The Links between Enacted Stigma and Teen Pregnancy Trends among Gay, Lesbian, and Bisexual Students in British Columbia”.

Conquistar el cos

“El Dia Internacional de la Visibilitat Trans és una commemoració anual que té lloc el 31 de març, i està dedicada a la sensibilització en contra de la discriminació cap a les persones trans i a la celebració de la transsexualitat en tot el món. La festivitat va ser idea de l'activista de Michigan Rachel Crandall, el 2009, com una reacció a la falta de dies de festa LGTBI que celebren la visibilitat de les persones trans, ja que l'única commemoració específica era el Dia Internacional de la Memòria Trans, que recorda les persones víctimes de delictes d'odi, però no reconeix ni celebra la visibilitat dels membres vius.

El 2014, la festa va ser seguida per activistes de tot el món. A l’estat espanyol i des de 2008, la FELGTB celebra el Dia de la Visibilitat Trans el 15 de març, coincidint amb l'aniversari de l’aprovació de la llei d'identitat de gènere a Espanya. Aquesta llei, pionera mundial en el seu moment, ha envellit i requereix nous enfocaments i atendre realitats que en el seu moment van quedar excloses, com ara les persones menors, la població migrant i les realitats no binàries.”

Font de la informació: Transimprescindibles en la lluita per la dignitat. Guia didàctica per la dignitat de les persones trans elaborada per Mª Victoria Oliver Guasp, Jordi Pilar Campos i Laura Villalba Soriano amb el suport de Castelló LGTBI i Intersindical LGTB+. La guia es presentarà en línia aquest 31 de març de 2021. 

I de regal, dos vídeos: el primer és Diálogo trans. Conquistar el cuerpo. Víktor. (10 min, 2014) en el qual Víktor (Viruta) comparteix, amb desimboltura i profunditat, com viu el seu cos.  

 

 En el segon vídeo ens parla Pol Galofre i es diu “Este chico sufrió el machismo en sus carnes” (8’58’’, 2017).

Orgullosxs de ser qui som. Visibilitat intersex

En el Dia de la Visibilitat Intersex, Iolanda Melero respon a les nostres preguntes.

Vídeo realitzat per KALEIDOS, Organizació Intersex per la Diversidad, i GRAPSIA, per a celebrar aquest 26 d'octubre el Dia de la Visibilidad Intersex, mostrant-se orgullosxs de qui són i de la bellesa dels seus cossos. 

El terme hermafrodita procedeix de la mitologia grega. [...] En el món animal o vegetal, l’ésser viu hermafrodita posseeix els òrgans masculins i femenins alhora, o un òrgan mixt, de manera que pot produir cèl·lules masculines i femenines. Aquest terme està en desús per a referir-se a persones, i a més, no es coneix cap ésser humà amb la capacitat de produir tant òvuls com espermatozoides. Les denominacions més actuals són intersexualitat o DSD (Disorders of Sexual Development, anomalies del desenvolupament sexual), termes paraigües per a referir-se a persones que tenen una configuració anatòmica (dels genitals externs i interns), hormonal i/o genètica que no es correspon amb els paràmetres típics de dona o d’home, i que socialment es consideren ambigües o mixtes.

L’activista intersex argentí Mauro Cabral defineix així la intersexualitat:

«Comencem pels intersexuals. Qui són? Qualsevol que haja nascut amb un cos sexuat diferent a la mitjana femenina o masculina, i en particular els qui van ser sotmesos a intervencions mèdiques per a corregir-ho, i els qui han sigut i són violentats pel maltractament familiar, social i institucional d'aquesta distinció. On estan? A tot arreu. Com se’ls reconeix? No se’ls reconeix, passen inadvertits entre la gent perquè són aquesta gent: la veïna heterosexual, el capellà donant missa, el gai de la mà amb la seua parella, la lesbiana a l'escala de la facultat, el porter bisexual, la travesti que agafa un taxi amb dues amigues, el transsexual que atén el quiosc, l'àvia, l'oncle, la fillola, la cosina, el conegut del bar, la cunyada d'algú. Qualsevol persona pogué haver nascut amb un clítoris “molt” llarg o un penis “molt” curt, amb testicles que no van descendir, o amb ovotestis, sense vagina, amb el foradet per a orinar al costat o a la base del penis, amb cromosomes XXY o XO, amb algun dels múltiples cossos sexuats que la medicina va anomenar primer en la llengua de les “síndromes”, i ara en la dels “trastorns”. Aquells als qui es diu intersexuals som en general hòmens o dones que encarnem una diferència entre tantes: en nosaltres, el gènere masculí o femení es va inscriure literalment i amb violència, a través de procediments que cercaven convertir-nos carnalment en hòmens i dones iguals als altres.»

No hi ha acord sobre el nombre de persones intersexuals al món. La biòloga nord-americana Ann Fausto-Sterling assenyala que l’1,7% dels nadons presenta alguna forma d’intersexualitat, i que entre un 1 i un 2 per mil de criatures és difícil respondre a la pregunta de si és xiquet o xiqueta. Altres estudis parlen d’un nadó per cada 4.500 naixements. D’altra banda, no tots els bebés amb intersexualitats naixen amb genitals externs ambigus, ni les seues famílies o el personal mèdic han de decidir-ne el sexe “oficial”. També hi ha una gran variabilitat respecte al moment en què es “descobreix” la intersexualitat –abans de nàixer, en el naixement, en l’adolescència o, fins i tot, en l’edat adulta–, no sols per la diversitat biològica sinó pel secretisme que tradicionalment l’ha acompanyada.

Atesa la variabilitat de situacions intersexuals i de vivències, autores com Núria Gregori (2015) prefereixen parlar d’intersexualitats o d’estats intersexuals. A més a més, el terme disorder o anomalia ha estat considerat patologitzant per part de col·lectius intersex, que prefereixen parlar de Differences of Sexual Development (diferències del desenvolupament sexual o desenvolupament sexual diferent o divers). Amb tot, l’activisme intersexual encara no té molta presència a l’estat espanyol i hi ha encara poques persones que es visibilitzen com a tals.

Tot i que la situació està canviant, molts bebés intersexuals són sotmesos a cirurgies correctives que pretenen normalitzar uns genitals que en la major part dels casos no causen dolor ni són perjudicials per a la salut. Els arguments mèdics pretenen evitar l’angoixa de les famílies, el dany emocional que se suposa que patirà el nadó pel rebuig social o els problemes juridicoadministratius derivats de la indefinició. La majoria d’aquestes intervencions solen anar encaminades a convertir els nadons en xiquetes, ja que és més fàcil llevar –un clítoris considerat massa gran– que posar –convertir un penis xicotet en un de gran–, i perquè per al model hegemònic, la sexualitat és sinònim de coit heterosexual, i una dona i un home “funcionals” han de tindre, respectivament, vagina i penis (d’una mida estàndard). L’activista intersex nord-americana Cheryl Chase ha denunciat que la mutilació genital africana es considera un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, l’extirpació dels clítoris dels bebés intersexuals s’anomena cliteroplàstia i es considera una pràctica científica que normalitza una desviació.

[...] La intersexualitat curtcircuita el sistema sexe-gènere i el binomi home-dona com a natural i immutable perquè la variabilitat de l’anatomia humana no cap en aquestes dues caselles. El dia 26 d’octubre és el Dia de la Visibilitat Intersex. Aprofitem per a mostrar la diversitat i la bellesa de tots els cossos.

Informació de la guia "Els nostres cossos, els nostres drets". 

De millors amigues a nóvies

Valen i Sofi "De mejores amigas a novias"

El dia 26 d’abril és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, una jornada per a reivindicar la visibilitat de l’homosexualitat femenina, per a demanar la inclusió de la realitat lèsbica als mitjans de comunicació, a les polítiques públiques, a l’àmbit educatiu i sanitari, etc. És el dia també per a recordar-nos que cal encara lluitar contra la lesbofòbia, i, en temps de confinament, no podem oblidar les joves lesbianes que potser estan vivint amb unes famílies que no les accepten, que no veuen amb bons ulls que les filles desitgen o estimen altres dones, o que tinguen ploma, que visten d’una determinada manera, que no amaguen el seu lesbianisme, que siguen activistes, etc. 

Al voltant del 80% de persones LG oculten la seua homosexualitat en l’adolescència per por al rebuig dels iguals i de la família. Vergonya, inseguretat, baixa autoestima, desconfiança, por a no tindre parella... són algunes de les emocions que acompanyen les adolescents lesbianes. 

Les lesbianes patim una doble discriminació: per dones i per homosexuals. Sabem que les relacions sexuals que estan fora del marc de la reproducció són de segona categoria, ja que, segons el model sexual hegemònic, les pràctiques sexuals es divideixen en preliminars i coit, i la sexualitat en majúscules és un coit (relacions completes, diuen alguns). Les lesbianes patim també l’assetjament dels que insisteixen a fer trios perquè els exciten dues dones. I com a dones, també ens condiciona el model de bellesa tradicional, i no està ben vis no ser femenines o tindre ploma. 

Amb tot, hi ha hagut avanços en la visibilitat, i podem trobar alguna sèrie protagonitzada per lesbianes (la mítica The L Word) o, el més corrent: sèries amb alguna lesbiana, per exemple Sex Education, Euphoria, Atypical... També hi ha grups de música obertament lesbians i activistes, com les Chocolate Remix o les Torta Golosa (Las camionas és una cançó dedicada a les dones masculines); hi ha cantants com Melo Moreno (també youtuber) o Hayley Kiyoko; i trobem parelles de youtubers amb molt d’èxit, com les colombianes Calle y Poché, les argentines Valen i Sofi, o algunes de casa, com Dulceida o DeVermut. Els seus vídeos ens poden ajudar a passar el confinament més acompanyades. 

Mutilació Genital Femenina

El 6 de febrer és el Dia contra la Mutilació Genital Femenina (MGF). És una pràctica que consisteix a extirpar el clítoris (clitoridectomia) a les xiquetes abans de la pubertat, emparant-se en unes creences culturals segons les quals cap jove es podrà casar si no se la mutila. En algunes cultures, després de la clitoridectomia es procedeix a l’extirpació dels llavis interns i a la infibulació o cosit de l’entrada de la vagina. 

Segons l’ONU, la mutilació genital femenina es realitza en 30 països d’Àfrica i Orient Mitjà; també es practica en alguns països d'Àsia i Amèrica Llatina i en algunes comunitats d'immigrants que viuen a Europa, Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. 

La concepció subjacent a aquesta pràctica és que les dones serveixen per a la reproducció de l’espècie, i no tenen dret al plaer, ja que aquest és pecaminós a més de perjudicial per a l’home. Les conseqüències físiques i psíquiques d’aquesta pràctica són enormes i, moltes vegades, mortals per culpa de les condicions d’higiene en què es practiquen. 

Comparar l’ablació amb la circumcisió –extirpació total o parcial del prepuci, que cobreix el penis, deixant descobert el gland– demostra una ignorància absoluta: si es practicara als homes una aberració comparable, aquesta consistiria a tallar el gland del penis, i sense anestèsia. La circumcisió es practica per raons religioses –fonamentalment en el judaisme i en l’islamisme– i mèdiques, ja que hi ha estudis que indiquen que el risc de contagi d’infeccions (inclòs el VIH) és menor. 

L’ablació del clítoris és un exemple palmari de la negació del plaer sexual de les dones propi de les societats patriarcals. En aquestes, el binarisme provoca també la mutilació dels cossos que no s’adeqüen als estàndards de masculinitat o de feminitat. Així, l’ablació del clítoris és patida en l’actualitat pels bebés intersexuals que naixen amb una genitalitat que no es considera “normal”. Si una criatura XX té un clítoris superior a 1 cm, el protocol mèdic clàssic en recomana l’extirpació. Si un bebé XY té un penis inferior a 2’5 cm, també es considera inacceptable. La MGF és vista com un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, la cliterodectomia és tractada com un procediment plàstic que “normalitza”. Com ja vérem en l’entrada “Orgull intersex”, l’activisme intersex lluita perquè les operacions no es realitzen sense el consentiment de la persona afectada. 

A part de la mutilació genital intersex, en el nostre entorn sociocultural no existeix cap pràctica similar en brutalitat a la MGF, però la repressió i l’ocultació del plaer de les dones, especialment de les pràctiques més plaents per a elles, a més de la marginació i desqualificació per ser sexuals (guarra, porca...), han rebut el nom d’ablació psíquica o ablació mental. Mostra d’aquesta ablació mental és el desconeixement actual del clítoris, al qual dedicarem la propera entrada de Karícies.

Més informació en la pàgina de l'Associació Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia

Orgull bisexual

Comença una classe de 3r d’ESO i els dic que el 23 de setembre és el Dia del la visibilitat bisexual o Dia de la bisexualitat. Alguns alcen la cella, però en general ningú diu res, no sé si perquè no els importa el tema o perquè es moren de ganes de donar valencià (és ironia). Només hi ha una reacció ressenyable: un alumne felicita un company, de punta a punta de la classe, i el “felicitat” es revolta i li retorna un insult. Li pregunte per què s’ha enfadat, i em diu que perquè ell no és bisexual i perquè l’altre volia molestar-lo i ell s'ha defensat.

En realitat, darrere d’aquesta xicoteta anècdota, hi ha més homofòbia que bifòbia, però aquesta última no hi ha dubte que també existeix. Sobre les persones bisexuals pesen encara tota una sèrie de tòpics erronis: que són vicioses, promíscues, infidels; que estan confoses; que són homosexuals a l’armari, etc.

Pot semblar una obvietat, però cal dir que ser bisexual no és sinònim de nimfomania o satiriasi; no és cap perversió; no vol dir que t’agrade tot el món; tampoc és una fase ni una manera d’amagar l’homosexualitat, i no significa que les persones bisexuals somien a fer trios en major grau que les persones d’altres orientacions sexuals.

La bifòbia existeix i està darrere de totes aquestes idees que es tenen sobre les persones bisexuals. I per a abandonar aquests mites, a poc a poc van havent-hi referents positius en algunes sèries, com ara: Lorena i Gina, en Les de l’hoquei (sèrie que recomane molt), Pol en Merlí, Joana i Cristina en Skam España o Polo en Élite, per assenyalar només la ficció espanyola. 

Coneixeu persones famoses bisexuals o altres sèries amb personatges bi positius?

Hi ha qui diu que si visquérem en una cultura més oberta, totes i tots seríem bisexuals en major o menor grau. Què en penseu d'aquesta afirmació? I de tot el que s'ha parlat en aquesta entrada? 

Orgull crític 2019

Saps què és l’orgull crític? A moltes ciutats de l’estat espanyol fa temps que se celebren manifestacions alternatives que busquen recuperar la revolta que fa 50 anys es va iniciar a Stonewall (Nova York, 1969), i consideren que la manifestació de l’orgull “oficial” suposa la mercantilització i colonització de les identitats i de les lluites LGBTI+. Conceptes com 'capitalisme rosa', 'pinckwashing' o 'homonormativitat' us poden ajudar a entendre els motius d'aquest orgull crític. Investigueu! 

Aquest és el cartell de la manifestació que se va celebrar ahir a València. Més avall, compartim el vídeo d’Orgullo Crítico Madrid “Qué es la homonormatividad?, que explica aquest concepte i fa una recomanació: “El mercat ens vol a totes iguals; no li donem aquest plaer!”

La revolta d'Stonnewall

En la matinada del 28 de juny de 1969, la policia va entrar al bar Stonewall Inn de Nova York per a escarmentar la clientela, majoritàriament homosexual i transsexual, amb l’excusa de controlar la venda il·legal d’alcohol. Aquell no va ser un cas aïllat, ja que l’assetjament policial i l’abús d’autoritat contra la comunitat LGBT era habitual. Aquella nit, però, la notícia del setge policial es va estendre, i els voltants del bar s’ompliren de gent farta d’homofòbia i de transfòbia. No era la primera vegada que això passava: en altres ciutats, homosexuals i trans havien resistit també les batudes policials, però Stonewall esdevingué un símbol perquè un any després, un grup d’activistes va voler commemorar aquella nit amb una manifestació. I a poc a poc, altres ciutats del món anaren sumant-s’hi fins que es va consolidar com a fita del moviment d’alliberament LGBTI. Enguany s'acomplixen 50 anys d'aquest fet.

Famílies

Enguany el Pride Barcelona 2019 està dedicat a la diversitat familiar. Hui, 15 de maig, és el Dia Internacional de la Família (de les famílies o de la diversitat familiar). Per això, aquest vídeo reivindica les famílies LGBTI, perquè el que defineix les famílies és l’amor.

Visibilitat trans

El 31 de març és el Dia de la visibilitat trans i no vull deixar-lo passar sense posar-vos una imatge i un parell de vídeos de dos persones que m'han ajudat a deconstruir-me i amb les quals aprenc cada dia: Miquel Missé i Pol Galofre.

A més a més, adjunte uns fragments que expliquen què és una persona aliada i com podeu ser aliats/des trans (de la pàgina Trans@mit):

How To Be A Trans Ally

What is an ally?

Generally speaking, an ally is a member of a privileged group who takes a stand against oppression (examples: a white person who speaks out against racism; a straight person who works to end heterosexism/homophobia). An ally works to become part of social change rather than part of oppression.

What is a trans* ally?

A trans* ally is someone who commits to being open-minded and respectful to people who may have different or unconventional gender identities or presentations; who takes the time to learn more about trans* people and trans* lives; who confronts assumptions around gender roles and gender presentation; and who works to change the misunderstanding and mistreatment of trans* people.

Tots els dies és 8 de març

Text col·lectiu elaborat pel 2n de Batxillerat Humanístic de l'IES Isabel de Villena per al Festival de les paraules 2018.

(R)evolucionem

Som dones, treballadores, heroïnes no reconegudes, inexistents a les pel·lícules, rebels i lliures. No volem superhòmens que ens defensen; tenim prou a cobrar el mateix per igual treball. I ens sabem fortes perquè la sororitat ens guia. Som la meitat del món i ens pertoca la meitat de tot, perquè el masclisme és retrocés i el feminisme és evolució.

Som hòmens que ens creguérem ser el fruit de l’evolució. Ara que hem aprés a ser sensibles i a veure els privilegis que ostentem, ens adonem que era només androcentrisme, la forma subtil i amagada que pren el masclisme en els temps que ens ha tocat habitar. Sou la meitat del món i us pertoca la meitat de tot, perquè els privilegis masclistes són retrocés i el feminisme és evolució.

Som lesbianes, som gais, som trans, som intersexuals, som queer... Som persones que estimem, sense importar el gènere, sense importar l’orientació, perquè l’amor és amor i el desig és vida. Som una part del món que reclama orgullosa el seu lloc, perquè la intolerància és retrocés i la diversitat és evolució.

Som negres, gitanes, grosses, prims, altes, baixos...; venim d’altres països buscant oportunitats; som sensibles, però hem d’amagar les emocions darrere de màscares. Som també diversos funcionals que topem amb rampes impossibles de passar. I patim assetjament, racisme, xenofòbia, capacitisme, masclisme... Som el món sencer i ens volem úniques i diversos, perquè la intolerància és retrocés i la inclusió és evolució. 

Som estudiants que intentem llaurar-nos un futur, però a ulls de qui ens mira només som notes i números. Si evolucionar és canviar, necessitem un sistema educatiu que ens ensenye a ser empàtics, a veure el món des de diferents perspectives, a respectar més i a memoritzar menys. Som estudiants, som mestres, som el futur d’un món que hem de canviar, perquè el fanatisme és retrocés i el sentit crític és evolució.

Som antibel·licistes i ecologistes. Lluitem per un món sostenible on tots els éssers tinguen vides dignes. Creiem en la ciència i en l’evolució, que ens aparta de la superstició. Apostem per un periodisme que ens informe de veritat. Som també republicanes, i necessitem un canvi polític que es preocupe de la gent. Som generoses, solidaris, respectuoses i amorosos, perquè el feixisme és retrocés i la democràcia és evolució.

I a la nostra taula no hi convidem l’egoisme o la hipocresia. Al convit hi tenen cadira preferent la força col·lectiva, la lluita, l’esperança, la rebel·lia i la reivindicació. Perquè sabem que evolucionar és lluitar contra els prejudicis i la discriminació, evolucionar és construir ciutats amb rampes i sense murs, evolucionar és canviar de pensament i de comportament, evolucionar és ser lliure d’opinar, de ser i de pensar. Evolucionem, revolucionem, perquè l’immobilisme és retrocés i un futur millor ens espera.

Sant Valentí o Sant Solterí?

Entrada de Lucia T. (Batxillerat Científic)

Què és Sant Valentí? Per a què serveix? Aquest dia, les parelles es volen més? Si no tens parella, aquesta data no té gràcia? M’encantaria que responguéreu aquestes preguntes en els comentaris, però tot seguit us en donaré la meua opinió.

El primer que voldria dir és que aquesta data no val per a res. Solament serveix per a fer veure que eixa dia vols molt la teua parella, i per això li fas un grandíssim regal i ho celebres en gran. Però això, per què? ¿Perquè se suposa que has de voler més la parella eixe dia, i demostrar-li tot l’amor que sents per ell/ella fent-li un bon regal o organitzant-li una bona cita? Si us hi fixeu, sobretot en les xarxes socials, eixe dia tot el món puja fotografies a l’instagram, twitter, facebook, etc. Aquest dia, en veritat, és un dia qualsevol, però l’utilitzen per a fer negoci. El que passa és que hi ha molta gent que està sense parella perquè vol o pel simple fet que no ha trobat la persona que l’estime també. 

Hauria d’haver, doncs, un dia del mític «Sant Solterí»? NO! és una bogeria. En realitat no hauria d’existir cap dia on se celebrara l’estat civil. La teua parella hauria de demostrar-te cada dia que t’estima, que confia en tu i que et valora com ets. D’altra banda, pense que aquest dia deprimeix moltes persones pel simple fet de no tindre parella. Això és una ximpleria, però és la veritat, perquè veuen les imatges de tot el món feliços amb les seues parelles, i es deprimeixen. Es lamenten i es fan ells mateixos dany pel simple fet de no tindre parella amb qui passar eixe dia.

En conclusió, per a mi Sant Valentí no serveix per a res; tot i que hi ha gent que veu el costat positiu d'aquesta celebració, ja que és una bona excusa per a fer regals centrats en l'amor de parella. I si no existira aquest dia, probablement la majoria de les parelles no es regalarien ni una flor a l'any, Hi esteu d’acord?

Canvia el tracte

La marca nord-americana de cosmètica Avon ha presentat una campanya a Argentina, aquest 2018, fent visibles diverses situacions de violència quotidiana naturalitzades. Els vídeos són: “Acoso callejero”, “Violencia digital” i “Violencia doméstica”, i tots tres posen l’accent en la necessitat d’actuar davant de situacions masclistes que no es consideren violència perquè no maten directament, però constitueixen la base d’una piràmide que té en la seua punta els assassinats de dones. 

El món que volem necessita homes que no siguen còmplices del masclisme i que s’enfronten a companys, amics, pares, professors... que exerceixen una violència que de vegades passa desapercebuda, però que mata silenciosament. 

Podem trobar més informació en la pàgina de la campanya #Cambiáeltrato.

Per una masculinitat creadora d’igualtat!

Al blog Els punys no parlen podeu trobar una de les activitats que hem preparat per a aquest 25 de novembre.

Si els homes tingueren la regla...

Com seria el món si els homes tingueren la regla? L'ONG WaterAid va fer una enquesta a més de 2.000 persones l’any 2015, i a partir de les seues respostes va elaborar tres anuncis. L’objectiu era denunciar, en el Dia Mundial de la Higiene Menstrual (28 de maig), que més de mil milions de dones al món no tenen accés a un vàter, i aconseguir també que l’ONU incloguera entre els objectius de desenvolupament del mil·lenni, l’accés a un lavabo. 

Les respostes de la gent van ser les següents. En primer lloc, moltes persones respongueren que el sagnat seria un signe de virilitat i no una raó per a avergonyir-se. Un terç dels entrevistats va dir que els homes presumirien del tema, fins i tot en les xarxes socials, i que seria trending topic #esticamblaregla. El 17% opinava que compartirien el seu cicle d'ovulació en Facebook i que, a més de les emoticones actuals, hi hauria una que diria ‘estic en aqueixos dies’. També existirien les felicitacions per a animar-se a "superar una altra batalla mensual contra la naturalesa". Precisament aquesta actitud s’ha reflectit en un dels vídeos d’AidWater, on un empleat comenta sense embuts amb un company com de malament que ho està passant per la regla, i com de bé que ho porta. Així, la celebració i el suport mutu començarien en l'adolescència. Un de cada deu enquestats responia que hi hauria cerimònies per a celebrar la primera regla d'un xic, i que aquesta marcaria el seu pas a l'edat adulta. A més, els xics mateixos anunciarien en l'institut la seua primera vegada, i ho dirien clarament, sense els eufemismes habituals. 

En el món esportiu, també canviarien les coses, segons el 78% dels enquestats. En un dels vídeos de l’ONG, un futbolista és substituït en el camp, i el comentarista afirma que així podrà aprofitar per a canviar-se el tampó. Un 29% dels entrevistats opinava que els entrenadors tindrien en compte la possible reducció del rendiment dels jugadors amb la regla, i un 23% pensava que la roba blanca estaria prohibida. A més, un terç argumentava que els comentaristes esportius parlarien obertament del cicle menstrual: "En tal o en tal altre avui no fa res perquè, clar, te la regla”. Pel que fa a la publicitat, com bé mostra l’anunci que proposem en aquesta entrada, per al 71% de les dones enquestades, els mitjans de comunicació canviarien la manera de tractar el tema. Finalment, el 80% dels entrevistats responia que hi hauria menys mites i tabús sobre la menstruació si els homes la tingueren. I tu què opines, canviaria en alguna cosa el món?

Per la diferència!

Entrada de Jose (1r Batxillerat) 

Hola, sóc Jose, tinc 16 anys i sóc homosexual, i hui vull parlar-vos sobre la meua experiència amb l’homofòbia. Per començar, he de dir que molts dels comentaris que he rebut han sigut per part de la meua família, concretament de la persona més major d’aquesta, ja que en el meu institut el més “fort” que m’ha passat ha sigut que em digueren maricó o que em preguntaren per la meua sexualitat, però mai res més agressiu o dolent.

A la meua vida, sempre hi ha hagut certs senyals de quina podia ser la meua sexualitat: em fixava molt en els xics, més que en les xiques; a més, m’agradaven les coses que la societat dicta que són de xica, com les nines o les cuinetes, més que les que diu que són de xic, i sobretot, els comentaris dels meus pares, els quals, molt encertadament, em preguntaven si tenia xicot o xicota. I jo, que en aquell moment no entenia què era ser homosexual ni que em pogueren agradar els xics, deia: “No tinc xicota, i no m’agraden els xics”. 

Per últim, el que més m’ha passat és que els meus companys i companyes de classe em preguntaren si era gai, i la meua resposta sempre era que no, ja que no pensava que jo poguera ser això, no entenia què era ser homosexual ni per què els altres pensaven que jo ho era. Més endavant, vaig passar a l'institut i a primer de l'ESO vaig conéixer Rosa Sanchis, la meua professora, que va ensenyar-nos què era la transsexualitat, l'homosexualitat, el sexe... i va ajudar-me en el meu camí d’eixir de l'armari, ja que vaig començar a dubtar, encara que ningú ho sabia.

Dos anys més tard fou quan vaig començar a sentir coses per un xic, que resultà ser heterosexual. Vaig tardar un temps a entendre per què sentia coses per ell, i vaig passar una època pensant que era bisexual, fins que vaig adonar-me que era gai; vaig eixir de l'armari i ho vaig contar a la meua família, que s’ho va prendre molt bé, inclosa la meua àvia, encara que ella em feia alguns comentaris un poc homòfobs que jo no em prenia malament, ja que és una dona d'una època difícil, i perquè és la meua àvia. Els comentaris que em deia eren pareguts a: «Ja veuràs com quan tingues vint anys et casaràs amb una xica» o «Això és perquè ets jove». Però encara que no ho parega, ella porta molt bé la meua homosexualitat, igual que la resta de la meua família; ells van conèixer un ex meu i ho van acceptar perfectament. 

En realitat, estic molt agraït per l'acceptació i el suport de la meua família, aleshores... per què he decidit fer aquesta entrada? Doncs perquè vull compartir la meua experiència i dir-vos que no heu de sentir-vos malament amb el que sou; accepteu-vos tal com sou perquè si vosaltres ho feu, els altres ho faran també i, el més important, en el moment que aprengueu a estimar-vos així, els comentaris no voldran dir res per a vosaltres. Espere que us accepteu i us estimeu com ningú ho fa ni ho farà perquè l'amor propi és el millor amor que pot haver-hi.

I ja per acabar, hi ha gent que criticarà per criticar, que es ficarà amb vosaltres solament per ser diferents. Perquè sí: som diferents i hem d'estar orgullosos de ser-ho, perquè ser diferent no és res roí. Ser diferent vol dir acceptar la diversitat, no tindre eixos prejudicis, no fer mal a la gent per la seua condició sexual, pel seu gènere, raça o religió. I no estic parlant només de la gent homosexual, bisexual, transsexual/transgènere, intersexual... M’estic referint a la gent que no pensa com la resta, a la que canvia el món, la que amb petites coses fa grans favors a la humanitat. Perquè ser gai o lesbiana o bisexual no et fa millor que els altres; el que ens fa millors persones és el nostre desig d'igualtat, aspiració que molta gent no té. 

Gràcies per la vostra atenció i molta sort a tots i totes les que heu d'eixir de l'armari. Ja veureu com no és tan difícil, i si en el vostre cas ho és, ací teniu un company i amic.

28 de juny, Dia Internacional de l'orgull LGBTI+

IV Mostra La Ploma i Orgull 2018

Des del passat 31 de maig fins al 23 de juny podem veure a la ciutat del Túria un munt de pel·lícules LGBTI molts interessants. Ací pots consultar el programa.

IV Edició Mostra La Ploma

Mostra La Ploma, festival internacional de cinema i cultura per la diversitat sexual, de gènere i familiar, és un certamen organitzat per Lambda des de 2015. Aquest any la selecció de curtmetratges i llargmetratges destaca per la presència de la temàtica trans, així com per mostrar la realitat de persones LGTBI a l’àmbit rural. Les projeccions i activitats culturals de la IV edició de la Mostra La Ploma se celebren a València entre el 31 de maig i el 23 de juny.

A més a més, la manifestació de l’Orgull LGTBI tindrà lloc el dia 16 de juny de 2018. Eixirà a les 19.30 hores des de la Porta de la Mar, prendrà el carrer Colom, seguirà pel carrer Xàtiva i acabarà a la plaça de l’Ajuntament.

La manifestació no és només un dia de festa. Tal com explica el col·lectiu Lambda, “encara que s’han donat passos en la direcció correcta, exigim a les institucions valencianes la implementació de la Llei Integral Trans aprovada per les Corts en 2017 i l’aprovació per part del Govern Central d’una Llei Estatal contra l’LGTBIfòbia. Així mateix esperem que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) procedisca a despatologitzar definitivament les identitats trans el dia 1 de juny.”

Orgull de poble

Ací tenim el vídeo “Orgull de poble”, que es va fer per a celebrar el primer Orgull LGBT 2016 de Benissa (Alacant). Formava part de la campanya “Jo també sóc poble”, organitzada per la plataforma ciutadana “Reiniciem Benissa”.

Després de veure el vídeo, reflexiona sobre les qüestions següents:

1. Creus que és igual ser LGBTI en un poble que en una ciutat? Explica-ho.
2. Quines conseqüències creus que té per a les persones LGBTI haver de migrar a una altra ciutat per a poder viure la seua orientació o identitat?
3. Què creus que pot aportar un vídeo com aquest a les persones LGBTI i a les no LGBTI de Benissa?

Ara, respon el test (per a tu, no cal que ho escrigues; però sí que pots comentar com t’has sentit en haver de respondre a aquestes qüestions):

          a. Eres heterosexual?
          b. Com et vas adonar?
          c. Creus que la teua heterosexualitat té cura?
          d. Sap la teua família que eres heterosexual?
          i. Ho saben en el teu treball?
          f. Tens por que t'acomiaden per la teua heterosexualitat?
          g. Què opines del fet que les persones heterosexuals adopten?
          h. Acceptaries que la mestra o mestre de la teua filla o fill fóra heterosexual?
          i. Què faries si la teua filla (o fill) et diu que és heterosexual?

Alçat per les teues amistats

Hui dia 17 de maig és el dia internacional contra l'homofòbia i la transfòbia. A Karícies celebrem la diversitat cada dia, però ací deixem un curt irlandés (en anglés) per si a algú se li ha oblidat.

Ells (II)

Recomanem veure el vídeo de l'entrada Elles i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem els assassins de dones; a la base hi ha el masclisme, que fa que els xics es comporten com a "hòmens de veritat".


Tràiler del documental The Mask You Live In (Jennifer Siebel Newsom, EUA, 2015).

Transcripció del tràiler

"Deja de llorar. Basta de lágrimas. No llores. Levántate. Basta de emociones. No seas cobarde. No dejes que nadie te falte al respeto. Estate tranquilo y sé un poco arrogante. Mantén siempre la boca cerrada, nadie quiere a los chismosos. Los amigos están antes que las chicas. No permitas que tu novia dirija tu vida ¡Lagarta¡ ¡Qué lata! ¡Ten sexo! ¡Haz algo! ¡Sé un hombre! ¡Ten huevos! ¡Sé un hombre!

Del equipo que creó "Missrepresentation", llega una investigación de la masculinidad americana.

Las tres palabras más destructivas que un hombre escucha cuando es un niño: "sé un hombre."

En EEUU se construye una idea de la masculinidad que no deja que los chicos se sientan seguros con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo. Entre el grupo de iguales cada uno adopta una pose en relación a los otros, que también están adoptando una pose. Y al final lo que les acaba faltando es aquello que todos quieren: la intimidad.

Durante los buenos tiempos los muchachos son geniales, pero si la situación empeora, te quedas solo. Desde secundaria tengo cuatro amigos muy cercanos. Cuando fui a la escuela, me costó encontrar gente con quien hablar porque siento que no debería pedir ayuda.

Nuestros niños se levantan cada mañana y tienen que preparar sus máscaras para ir a la escuela. Muchos de nuestros estudiantes no saben cómo quitársela. ¿Por qué no permites que la gente lo vea? Casi el 90% de vosotros escribisteis dolor e ira en el reverso de esa hoja. Si nunca lloras, siempre tendrás todas de esas emociones dentro de ti. Y no podrás sacarlas de ahí.

Han crecido en un sociedad que no valora lo que se feminiza. Si vivimos en una cultura en la cual no se valora la comprensión, no se valoran las relaciones, ni la empatía…, los chicos y chicas, los hombres y las mujeres se van a volver locos.

Tenía problemas con la ira en el instituto. Me sentía como un marginado.

Me han expulsado al menos una vez al año desde que estoy aquí.

Simplemente buscamos problemas y así intentamos pelearnos.

Los chicos son más propensos a portarse mal, más propensos a ser más agresivos. La mayoría de la gente lo concibe como una depresión o como un problema de conducta, o simplemente como un niño malo. Menos del 50% de los chicos y hombres que tienen problemas mentales buscan ayuda.

Me sentí como si pasara de la vida, ¿sabes?, tenía pensamientos suicidas que me rondaban la cabeza en sexto curso.

Me sentí solo durante muchísimo tiempo y de hecho pensé en suicidarme.

Cada día 3 o más chicos se suicidan en EE. UU. Tanto si se trata de violencia homicida o suicida, la gente recurre a ese comportamiento desesperado solo cuando se sienten avergonzados y humillados, o creen que se sentirán así si no demuestran que son hombres de verdad. Si te dicen desde un primer momento: "No permitas que nadie te falte al respeto", y "Esta es la manera en la que se las arregla un hombre", se relaciona el respeto con la violencia.

Si puedo hacerme un hombre, ¿por qué ser menos que eso, me entiendes? Se trata de un instinto.

¿Cómo sociedad, en qué estamos fallando?

Así que sé un hombre. Sé un hombre. Sé un hombre. ¡Ten huevos! Sé un hombre. ¡Sé un hombre!

Esto es todo chicos. Aquí acabo con mi cuento hipermasculino."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere

Elles (I)

Recomanem veure el vídeo de l'entrada Ells i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem les dones assassinades; a la base hi ha el masclisme que desapodera les dones i justifica la violència masculina.

El curt Ahora o nunca es va presentar al concurs “Curts en llengua no anglesa” en el 7 Short Movies Festival de l’IES Diego de Siloé, d’Albacete. El text és de Ro de la Torre i l’actriu, Alicia Ródenas.

Transcripció del text Ahora o nunca

"Quina xiqueta més bonica! Ets una princesa. Fes una besada a l’amiga de mamà, tant em fa que no vulgues. No et preocupes si els xiquets et tiren a terra, és que els agrades. Que graciosos, els xiquets, alçant-los les faldes! Són coses de xiquets. No sigues tan bèstia jugant, pareixes un xicot. Les xiquetes majors no ploren. Has de ser bona. Les senyoretes no criden. Calla. Mira que guapa, amb el teu cabell pentinat. Si et veuen jugar amb els xics et diran homenot. Que bonica que ets. Les xiquetes són molt complicades. No et preocupes si et tracten malament, és que et tenen enveja. Les xiquetes sou més llestes: ells sempre juguen, mentre que vosaltres estudieu. Deixa de queixar-te. Els videojocs són de xics. Els cotxes són de xics. Les cuinetes són de xiquetes. Judo no, millor gimnàstica rítmica. Les xiquetes sempre són més educades, tan calladetes. Informàtica? No prefereixes ballar? Tan guapa que estàs amb falda! No te’n vages amb ningú que no siguem nosaltres. Vés amb compte. No agafes res de ningú. Hi ha homes molt roïns. Tens nóvio? Ja? No tens nóvio encara? Estàs sempre envoltada de xics, calfabraguetes. M’han dit que li la xuples al teu nóvio, puta. Telefona perquè t’arreplegue. Demana als teus amics que t’acompanyen. Vés amb compte. No tornes sola. Vestida així pareixes una beata. Vestida així pareixes una puta. Si no volies que et mirara, per què portes escot? Si no volies que et tocara, no haver-me calfat. Què passa, tens la regla? Balles així per a excitar-me, camines així per a excitar-me, em mires així per a excitar-me. Vomites per a aprimar-te? Què superficial, la bellesa està a l’interior. Eh, tio, ves a per l’amiga grossa, són més fàcils perquè estan desesperades. Te’ls folles a tots, puta. Encara verge, frígida? Estàs boníssima. No et toque ni de conya. Ser mare? No eres massa jove? No eres massa vella? És que no tens ambició? No vols ser mare? Eres massa jove per a saber-ho. Vas a perdre’t el més important de la vida d’una dona. Et maquilles massa per a vindre a classe. Ai, si t’arreglares un poc! Vosaltres ho teniu més fàcil, amb ensenyar mamella està tot fet. Què hi ha per a sopar? Què hi ha per a dinar? On estan les tovalles? M’has planxat la camisa? No queda res en la nevera! Ara no puc parlar, he de fer coses. Hauries d’agrair que et miraren. El que donaria qualsevol home per tindre aquest poder. Si et mira una altra vegada li pegue. Després de tant de temps, em dius que no vols res amb mi? Els homes i les dones no poden ser amics; ells sempre pensen en el mateix. Aquest paio et tracta bé, què més vols? Eres tan borda perquè et falta una bona follada. No et poses histèrica, era una broma. Què ràpid t’ofens, no aguantes un acudit. Deixa de plorar ja, figa, que eres majoreta. No em digues això davant dels meus amics. No et poses aquesta falda si no estic jo, fotre. No isques fins tan tard. No discutisques amb mi en públic. Et va violar? I tu què li vas dir? Què portaves posat? Alguna cosa degueres fer. Fotre, no et puc dir res. Calla, estic parlant amb els meus amics. Una altra vegada no vols sexe? Si no fóra per mi, tu no tindries res. Si no fóra per mi, tu no series res. T’estime, xiqueta, per això et protegisc. T’estime xiqueta, no em deixes. Eres una mala mare. Eres una mala esposa. Eres una mala amiga. Que no em deixes, o faig una bogeria. Estic fart de les teues mogudes. Deixa de posar-te histèrica. Em tractes tan malament que em pose nerviós. Que no em deixes, fotre, o et mate.

Apareix morta."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere

Golden

Un curt produït i dirigit per Kai Staenicke. 

28 de juny, dia de l'orgull LGTBI+