La performativitat del gènere

           La performativitat del gènere explicada per una alumna de primer d’ESO. Olé la Zoe!!!

      

             (: Zoe 1 A :) ha dit...

      

Sóc de les persones que pensen que la feminitat i o masculinitat no és pròpia; sinó que la gent copia a les persones que té al voltant i, depenent de com se sent més còmode, elegeix ser més masculí o més femení.

Tampoc pense que la gent haja de ser d’una forma o d’una altra, sinó que ha de ser com ell/a vulga ser.

Crec que l’educació és molt diferent perquè a voltes si t’eduquen d’una forma o d’una altra canvia molt la teva forma de pensar, de vestir, de caminar, d’actuar front a les diferents situacions de la vida...

Em pareix molt bé la forma que tenen d’actuar les drag kings perquè, a part de vestir-se d’home, canvien tota la seva personalitat, no a soles per a passar-ho bé, sinó també per a canviar i veure com et tracta la gent quan ets un home o una dona.

La paraula “marimacho” no hauria d’utilitzar-se despectivament sinó tot el contrari, com si fóra una cosa rara, diferent, estanya, però mai roïna.

No entenc per què la gent “normal” li diu a la gent que li agrada el mateix sexe que perquè!! Si ells tampoc mai trobaran la resposta correcta, per què preguntar-li a la gent??

També m'han agradat molt els vídeos que ha penjat Rosa sobre aquest tema.

Besets, Zoe (LL) ;)

Comentari de l'entrada "Transgèneres". 

19 d’abril de 2011 12:33

 Només faré una puntualització: que no és tan fàcil elegir lliurement. El gènere és com una actuació, però està sotmesa a càstigs i recompenses que provoquen que no sempre “actuem” com ens sentim més còmodes. La marginació, l'insult, fer que la persona diferent es qüestione... són part d'aquestos càstigs. 

Premi Karícia (abril 11)

Feia temps que no donava el premi Karicia... així que ja va sent hora de reprendre els vells i bons costums!!!

Molt bo, Helena!!!

Hola a tothom :)

En referència al documental de "Drag Kings" que hem vist a classe, haig de dir que m'ha agradat perquè mai havia sentit a parlar d'elles. Per això m'ha semblat molt interessant. Sempre havia sentit parlar de les Drag Queens i mai ningú m'havia dit res. En aquest aspecte crec que s'ha d'explicar que no hi ha sols homes que es vesteixen com a dones sinó que també hi ha dones que es vesteixen com a homes. Mentre escric i rellegisc, me n'he adonat que la última oració escrita, queda un poc estranya. Es pot dir que es vesteixen o que la seva manera de vida és de dona/home? Hi ha algunes dones al documental que quan estan al Venus Boyz són homes, però que la resta del dia són dones. En canvi, la fotògrafa viu com a home. I no sé si dir LA fotògrafa o EL fotògraf ! Estic confusa perquè no vull que es malinterpreti el comentari i que es pensi que jo sóc tancada de ment i que considero que això per als "Drag Kings" és tan sols diversió. I no és així. A més, a les pròximes classes d'Educació Afectivoemocional podríem fer tallers de masculinitat o de "Drag Kings". Podríem fer com una taula de aspectes que es considera correctes per als homes i no per a les dones, i al revés. Pot arribar a ser molt interessant. És una espècie d'empatia. Posar-se a la pell dels altres.
I en quant al tema de "marimacho", que per cert caldria buscar-li una equivalència per al català, crec que cal començar a solucionar aquests problemes. Jo ho consideraria una espècie de "bullying" perquè no es deixa llibertat a les xiques. Jo quan era petita, vestia roba del meu germà i durant molt de temps vaig vestir roba "de xic". Quina era la diferència? Doncs els colors, el tipus de roba, etc. Jo tenia molt de xandalls del meu germà Miquel. I haig de dir que no solc portar ni falda ni vestit perquè és massa gran la comoditat de portar vaquers. Ma mare em va deixar de comprar faldes perquè mai me les posava. Sort que ningú em va dir mai marimacho, perquè per als xiquets és dur, és un tipus de repressió. També me'n recorde que els meus pares em regalaren un llibre que es deia " ¿Mari José o Maria José?" o alguna cosa per l'estil. Tractava d'una xica que li deien que era una "marimacho". Sa mare li comprava vestits però ella es posava pantalons i xandall. Que era molt bona en gimnàstica. Buscaré el llibre per casa i si el trobe posaré l'enllaç perquè qui vulgui el pugui llegir. Estava molt bé.
Moltes gràcies.

13 d’abril de 2011 14:38

Premis (juny 1)

El curs s’acaba i ja no donarem cap altre premi fins a setembre.

Ací va el Premi mossegada de la primera quinzena de juny.
I gràcies, Adrià, per ser un provocador a classe!!!

adrian lc ha dit...

yo crec que aiso no te un criteri molt gran per que no sempre que una dona li pase alguna cosa de la lista va a reaccionar igual que una altraa sapsyo pense q cadascun te que reaccionar com ell pense i com pense que va reaccionar la seua parella

2 de juny de 2010 9:50

I ací va el premi Karícia, al que no li podem (ni volem) llevar ni una coma perquè no en té, hahaha!!! Gràcies Diana, per ser tan participativa, espavilada i vital!!!

diana 3ºC ha dit...

jo pense que clar que es necessari donar classes de sexualitat perquè no es sap tot com la gent diu saps lo bàsic lo molt bàsic sinó moltes xiquetes de 15 anys o inclòs menys no estarien embarassades i tota la gent que hi ha amb infermetats de transmissió sexual.. i ademes amb les classes no es te que fer el que la gent de fora opine sinó amb el que volen els alumnes i estic segura de que els alumnes volen la classe encantats.! i sobre la nova llei del avort ami m'agrada mes perquè dona mes llibertat a la xica i si as tingut un accident pots decidir no tindre lo perquè encara eres molt jove però tendrien que aver canviat que no fera falta el consentiment del pares per a decidir tu sola...Maria seguis donat les classes!! =)

2 de juny de 2010 10:13

Premis (maig 2)

Premi Mossegada

Anònim ha dit...
Com conservador que soc no vull que les coses canvien, l'educació sexual es, tècnicament, una perduda de temps, si se dona quitarien hores de altres assignatures com: Castellà, Matemàtiques, València entre altres, la sexualitat es un àmbit de la família, el institut no es un perduda de temps i si col·loquen aquesta ‘assignatura’ da por entendre que es una perduda de temps, si a això el sumen el descontent dels pares a que se de aquesta assignatura...

26 de maig de 2010 8:50

Premi Karicia

Nerea 4t C ha dit...
No vaig a centrar-me en el que el Foro de la Família diu, encara que vaig a dir que haurien de progressar en les seues idees i pensar que a mesura que avança el temps, avancen les idees i que allò que diuen de que el preservatiu te un 14% de risc, aleshores que ocorreria si no s'utilitzara? Per això crec que a pesar de tindre unes idees catòliques, lo que suposa el conservadorisme, haurien de plantejar-se alguns canvis.

Ara vaig a respondre al primer Anònim que a comentat: ‘Com conservador que soc no vull que les coses canvien...”

Bé, ara et faré una serie de qüestions que m'agradaria que contestares:Perquè l'educació es una perduda de temps? No creus que es bo que els adolescent com som NOSALTRES, tenim que informar-nos bé de quin son els riscs, de que et pot passar si no utilitzes precaució...? Perquè dius allò que ens lleven hores d'algunes assignatures mes importants? En el nostre institut em tingut aquestes classes d'educació sexual, les quals ens han servit per a ajudar-nos en tots els aspectes negatius als que comporta tindre relacions sexuals, i les classes que utilitzàvem per a donar les classes eren les de tutoria, una classe que no ens aporta res d'aprenentatge en la nostra vida.

Per això la meua conclusió es que els conservadors haurien de pensar que en un futur van a tindre fills, i que alguns ja els tenen i que tota informació es poca per al que hui en dia ocorre en la nostra societat i tenim que ser conscients de tot el que passa al nostre voltant.
26 de maig de 2010 9:17

Premis (maig 1)

Premi Mossegada al pitjor comentari de la quinzena:

DR MAN ha dit...
os aburris un poco bastante porque los anuncioss son una tonteria, sirmpre veis machismo donde no hay nada, a mi m gusta el anuncio anuqnue la cerveza la encuantro odrrible... pero siempre critiscais a los tios y veis cosas donde no hau nada solo risas xD
9 de maig de 2010 16:47

Premi Karícia al millor comentari de la quinzena:

Cristian ha dit...
Parlar d'homes és parlar de masculinitat. I parlar de masculinitat és parlar de violència, d'agressivitat, d'analfabetisme emocional. Mai he comprés per què no podem identificar-nos per la nostra afectivitat o sensibilitat, per què ser home significa no tindre sentiments, o al menys, no poder mostrar-los sense pressions. Si així és, jo renuncie a ser eixa mena d'homes i en faig una nova proposta, una nova masculinitat, una que ens faça més lliures i igualitaris.No és fàcil lliurar-se de les cadenes de la masculinitat tòxica que ens asfixien i ens obliguen a cedir. No obstant, quan ho aconseguim, el camí es més ample perquè el fem nosaltres,perquè nosaltres decidim què fer amb la nostra vida. Ningú te dret a marcar el compàs, cadascú tenim la nostra pròpia lletra, una música interior que alguns fan per ofegar. Acabar amb la masculinitat tradicional no és fàcil, però comença per nosaltres, per canviar els nostres actes. Trencar amb els límits ens fa més lliures.
3 de maig de 2010 22:15