La primera vegada de la teua filla

Com reaccionaries si et preguntaren per la primera vegada del teu fill? I la de la teua filla? Alguns pares reals responen a aquestes preguntes en un vídeo que va fer Urufarma, una empresa farmacèutica de l'Uruguai per al Dia Internacional de la Dona del 2016.

Amater

En el curt Amater (2011) un xic amb diversitat funcional s’enfronta a la seua primera vegada sexual després de l’accident que el va deixar en cadira de rodes. Un amic l’aconsella.

Les preocupacions del protagonista són diferents a les de qualsevol altre xic? Penseu que l’amic l’aconsella bé? Què li hauríeu dit vosaltres? Les persones amb diversitat funcional necessiten una educació sexual especial?

Mireu també aquesta entrevista a Eva, que parla de les seues relacions sexuals i de com ha descobert les possibilitats eròtiques del seu cos des que la seua mobilita ha canviat. Aquest vídeo forma part del projecte Yes, We Fuck, que va culminar en el documental del mateix nom, dirigit per Antonio Centeno i Raúl de la Morena, un títol buscadament provocador que mostra la sexualitat de persones amb diversitat funcional i intel·lectual. El documental mostra 5 històries reals on el sexe esdevé un arma no sols de plaer, sinó també política perquè defensa la llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones. Miriam va en cadira de rodes i ens obri les portes de sa casa per a ensenyar-nos la història d’amor i de sexe amb Pama, la seua parella índia. Mertxe és una dona cega que sempre ha estat interessada en la sexualitat i el feminisme i decideix assistir a un taller sobre ejaculació femenina que imparteix Kani, un xic trans. Un grup de joves amb diversitat intel·lectual parlen entre ells sobre els seus gustos, pràctiques i inquietuds sexuals i, paral·lelament, pares i mares expliquen com han influït en la vida sexuals dels seus fills i filles...

Comunicació, confiança i coneixement

(En castellano)

El meu alumnat diu, molt encertadament, que la comunicació és fonamental per a les relacions sexuals, i aquesta és una veritat com un temple; però de vegades, massa vegades, és més senzill dir-ho que viure-ho. Què pot fer que una xica no demane el que li abelleix? Què provoca que un xic estiga angoixat perquè no pot mantenir l’erecció tot el temps que voldria? De vegades és la falta d’informació; altres, són les expectatives contradictòries; i sobretot, i per damunt de tot, són les exigències per voler seguir models aliens perquè pensem que és el normal i tot el món ha d'actuar així. 

En els consultoris sexològics especialitzats que atenen les preguntes i els dubtes de la gent jove, cada vegada són més els xics que criden angoixats per problemes d'erecció, provocades en la major part dels casos per autoexigències que paralitzen. En el consultori de l’Institut Asturià de la Joventut “Sexo sin duda”, un xic escrivia:

“Hola. Bueno, verán, las razones por las que escribo son varias. Voy a empezar: soy virgen, pero llevo unos meses saliendo con una chica... una chica que no lo es. Tengo 17 años y ella 18, y aún no lo hemos hecho porque no me siento preparado. Bueno, últimamente estoy hecho un lío, a veces creo que sí podría hacerlo y otras no me veo capaz. Buff... es que tengo muchísimo miedo a que ella no disfrute. Me horroriza pensar que acabe corriéndome antes de tiempo. No sé, el hecho de que ella no sea virgen me hace suponer que si nos acostamos ella estará acostumbrada a algo más que a una novatada... no sé si me explico... Vamos, que mis preguntas aquí son dos: a) ¿Cómo puedo saber si estoy preparado? b) ¿Cómo hacer para no decepcionarla la primera vez?”

La primera pregunta que em ve al teclat en llegir-lo és: Què el preocupa més, la xica o ell mateix? Ella o la seua pròpia imatge? Que ella gaudesca, o fracassar com a amant? La sexòloga Montse Calvo té una definició molt bona d’un bon amant: aquella persona disposada a aprendre sense manipulació. Segons això, bon amant no és qui creu que ja ho sap tot perquè té molta “tècnica” o “habilitats”, sinó qui vol aprendre sense exigències manipuladores. I què podria ajudar aquest xic a deixar de costat les seues angoixes? Sense dubte, les tres Ces: la comunicació, la confiança i el coneixement (adapte i amplie les recomanacions dels sexòlegs S. Sáez i S. Frago)

La Comunicació comporta no donar per suposat que l’altrx ha de saber o conèixer el que ens abelleix o el que ens agrada; ni pressuposar que el que voldrà serà tal o tal altra pràctica; ni tampoc esperar que ens endevinen els desitjos. La màgia en el llit l'hem de posar les dues persones, amb la nostra creativitat i fantasia, i no esperar que l’altrx siga el mag o la maga que descobresca el que el nostre cos vol en cada moment (com si, a més, volguérem sempre el mateix!).

La Confiança suposa trobar en la parella la suficient intimitat per a poder expressar els temors, les pors, els desitjos... sense sentir-nos qüestionats com a persones. Els xics que no volen controlar la situació, i que confessen sense embuts que no en tenen ni idea i que també tenen por, haurien de poder expressar aquestes inseguretats amb la confiança de saber-se valorats. I les xiques haurien de poder expressar els seus desitjos sense la por a veure qüestionada la seua honradesa o el temor a ser qualificades de “guarres”.

Finalment, el Coneixement comporta preocupar-se per la pròpia educació sexual sense donar per fet que això de la sexualitat és una tècnica que es pot aprendre mirant pel·lícules pornogràfiques, o creient que si hi ha amor tot seran flors i violes. La realitat és que ni ensenyen aquestes pel·lis, ni ensenyen les fletxes de Cupido clavades al cor. Ensenya el treball i l'ètica personal i una bona educació afectivosexual que partesca del respecte a la pròpia sensibilitat al marge de models, d’exigències i de tècniques.

Entrada publicada amb el nom de: Les tres Ces de la sexualitat. La primera vegada (3) , que forma part d'una sèrie de 4 entrades sobre la primera vegada:

• Coitocentrisme. La primera vegada (1) 
• Expectatives. La primera vegada (2) 
• El cine i la primera vegada (4)

La primera vegada

Com reaccionaries si et preguntaren per la primera vegada del teu fill? I la de la teua filla? Alguns pares reals responen a aquestes preguntes en un vídeo creat per l'empresa farmacèutica de l'Urugai Urufarma en el Dia Internacional de la Dona del 2016.

A quina edat tingueres la primera relació sexual? (bis)

·Imatges de la pel·lícula Mentiras y gordas (Albacete i Menkes, 2009)

En castellano

Quan parlem de la primera vegada, quasi tot el món pensa que és el primer coit. Per exemple, si en una enquesta es pregunta "A quina edat tingueres la primera relació sexual?", la gent entén que és la primera relació coital. També és habitual que un adolescent amb parella, i amb una rica i plaent vida sexual però sense penetració, diga que encara no ha fet “res”.

Aquesta associació entre primera vegada i primer coit no és gens innòcua, sinó que té unes conseqüències prou importants per a la vida afectiva i sexual de les persones. Pensar que sexe és igual a coit significa diferenciar entre pràctiques sexuals de primera (la penetració) i pràctiques sexuals de tercera (carícies, abraçades, llepades, etc., és a dir, els mal anomenats preliminars), i significa també marcar la diferència entre el sexe madur i l’immadur. El petting, que és el terme anglés que serveix per a designar totes les pràctiques sexuals tret del coit, es considera una pràctica menor que una persona realitza només perquè no pot accedir a la pràctica estrella. De veritat volem seguir consentint que se'ns diga que tenim una sexualitat immadura?

La segona de les conseqüències, però no menys important que la primera, té a veure amb el plaer. Les pel·lícules, i la literatura en general, mostren les relacions sexuals de les persones d'una única manera: el sexe és un coit heterosexual ràpid i plaent, que dura uns segons i acaba amb l'orgasme a l'uníson dels protagonistes. Contràriament, la realitat és ben diferent i el coit no és ni de lluny la manera més eficaç perquè una xica arribe a l'orgasme. Però clar, com que aquest és el model patriarcal -que sí que dóna molt de gust a la majoria d'hòmens-, les persones -especialment les dones- acaben pensant que qui està malament són elles i no el model. On queda l'experimentació al marge dels models? No seria millor preguntar-se: "I a mi, què m'agrada?"

La tercera de les conseqüències d'aquesta associació entre sexe i coit comporta també una discriminació: la primera vegada és heterosexual; per tant, les persones homosexuals i les pràctiques homosexuals o bé són considerades de tercera categoria si no inclouen algun tipus de penetració, o bé es pensa, com també passa amb la sexualitat heterosexual, que sempre ha d'haver-hi penetració i, per tant, es creu que una de les dues persones serà la part "activa" i l'altra la "passiva", o que unx "fa d'home" i l'altrx "fa de dona". Quina és la primera vegada gai? I la primera vegada lesbiana? Si no hi ha penetració, també és una primera vegada?

Però la cosa no es queda tampoc ací. Sobre el primer coit heterosexual es pensa que és una pràctica enormement rellevant per a les persones, especialment si aquestes són dones. De sobres coneixem que les xiques continuen estant educades per a viure la sexualitat amb l’embolcall de l’amor romàntic, de manera que sobre l’esperada primera vegada començaran a desplegar-se tota una sèrie d’expectatives, de mites i de pors. I moltes, moltíssimes preguntes:

• Ho has de fer quan estigues preparada! I com sap una quan està preparada? Hi ha cap rellotge interior que es pose a sonar i a avisar que ja ha arribat l’hora? Ho decideixen les amigues o els amics? Aquesta pregunta no val per als xics perquè ells sempre estan "preparats"?
• Ho has de fer quan estigues enamorada! Només es pot tindre sexe amb amor? No poden les xiques fer-ho, simplement, per plaer? Són dolentes si ho fan? És veritat que en les xiques el sexe sempre va unit a l'amor i en els xics no?
• Ho has de fer quan confies en el xic i el conegues de veritat! Quan es coneix realment una persona? Als tres mesos? Als tres anys?
• Ho has de fer quan estigues segura que el xic no et deixarà després! Com es pot diferenciar entre els que menteixen per a aconseguir i els que són sincers sobre les seues intencions? És veritat això que diuen que els xics no són de fiar perquè tots busqueu el mateix?
• Ho has de fer quan tu vulgues, així controlaràs el seu interés! Les xiques s’han de fer de valdre utilitzant el sexe com a instrument? Els xics perden l’interés quan les xiques són “fàcils”?
• Ho has de fer encara que no tingues ganes perquè si no et deixarà! Els xics sempre volen sexe? Abandonen les xiques si aquestes no els donen la "ració" que necessiten? Estan els xics molt necessitats sexualment?

Uf, quantes preguntes! I que difícil contestar-les. T’animes a respondre'n algunes?

Entrada publicada amb el mateix nom ací, amb uns poquets canvis.

Què significa "verge"?

Com pateix aquesta mami! I quina explicació més dolenta!!

El que li arribarà a la xiqueta és que la sexualitat és com muntar un trencaclosques format per peces que encaixen "per naturalesa": els xics en tenen una part i les xiques una altra, i del que es tracta és d’acoplar-se, i aquest acomplament és ràpid!!

La xiqueta no sabrà que hi ha penis, vulves, clítoris, vagines... sinó que papà i mamà tenen unes “cosetes especials” amb les quals fan també “una cosa especial”.

La nena aprendrà que en aquella “cosa especial” que fan mami i papi, ell és la part activa i mami sembla que no fa res.

També sabrà que mami i papi són feliços fent-ho, però que és papi el que es posa “content”. En el tema del plaer, de mami no en sabem res.

Però el que li quedarà clar, claríssim, és que la sexualitat serveix per a fer bebés, perquè mami i papi es busquen quan en volen fer un i les llavoretes de papà persegueixen l’òvul de mamà.

En resum, aquest és un model de sexualitat una miqueta limitat perquè és sexista (tracta diferent a xics i a xiques), reproductista (l’objectiu de la sexualitat és la reproducció), heterosexual (no considera les relacions ni les pràctiques homosexuals), coital (la pràctica “completa”, la millor i la més plaent és el coit; la resta són preliminars), genital (el plaer només se sent als genitals; les altres parts del cos no tenen quasi importància), parellista (la sexualitat es viu en parella i per amor), adultista (només es viu la sexualitat a l’edat adulta), etc.

Què li diries tu a la xiqueta si volguera saber en realitat què significa ser verge (sexualment parlant). I si et preguntara què és un orgasme?

Ací teniu el que li diu la mami:

Xics i xiques més aviats adults... els seus cossos són diferents però estan fets per a unir-se d’una manera intel·ligent, com un trencaclosques. Quan mami i papi s’estimen mútuament molt, algunes vegades, solament per a mostrar quant s’estimen, papi té una coseta especial i li la mostra a mami, i quan mami i papi volen fer una cosa especial, per a fer un bebé, llavors papi pren la seua cosa especial i la posa en el lloc especial de mami, en un lloc especial del cos de mami, i això fa sentir mami molt feliç. També fa sentir papi feliç. I de vegades, després d’un moment, de vegades tan ràpid, papi es posa tan content que té un tipus de boummmm, i una explosió, i totes les llavoretes de papi ixen disparades per a arribar de pressa fins a l’òvul de mami! I a això se li diu “fer l’amor”. En fi... fins que tu ho fas, per primera vegada, ets verge.

Entrada ja publicada com a Extraverge i Verge?

Cardar la llana

Cardar, fotre un clau, fer-ho, pegar-ne un, llaurar el bancalet, rostollar, pitjar, catxar o cucar... són algunes de les maneres que designen l’acte sexual en valencià, i pose acte també en cursiva perquè parlar d’un sol acte no deixa de ser una simple i simplista manera de reduir les pràctiques sexuals a una de sola: la introducció d’un penis en una vagina.

A més dels noms, també es parla de preliminars i de coit, i veiem que aquesta diferenciació apunta en la mateixa direcció: que el que es fa primer és una preparació per a la pràctica que es considera vertaderament important, i que es creu també que és la que dóna més gust a tot el món que ho fa.

Les pel·lis mostren a la perfecció el que acabe d’explicar, ja que les relacions sexuals que solen mostrar són acoblaments sexuals ràpids i plaents on, en dos minuts, els protagonistes -sempre una parella heterosexual- s’exciten, s’arranquen la roba desesperadament, s'acoblen amb la facilitat amb què s'endolla el carregador del mòbil, i arriben a l’orgasme alhora. I tot sense parar a posar-se el preservatiu!

Que les pel·lis diuen mentides, ja ho sabem. Però en el tema de les relacions sexuals, potser pensem que tenen raó, ja que les persones som animals i “ja sabem com ho fan” aquestos per a perpetuar l’espècie. Però clar, si posem en dubte que la naturalesa ens domina i si, com explica la Biologia, veiem que la reproducció mitjançant l’acoblament del mascle i de la femella no és la més comuna en el món animal i que hi ha moltes maneres de perpetuar l’espècie, llavors potser comencem a pensar que la cultura, la societat on vivim o la pressió de l’entorn ens fan creure que el sexe s’ha de viure d’una sola manera, que és la millor i la més completa, és a dir, que el sexe és follar, paraula castellana que en català significa “trepitjar raïm”.

Per això, quan ens posem les ulleres lila, veiem que la nostra cultura és patriarcal i, com a tal, posarà per damunt els desitjos del patriarca, és a dir, dels hòmens sobre les dones. Posaré tres exemples de l'educació patriarcal.

En primer lloc, els xics poden ser sexuals amb llibertat (amb les dones, clar!) i, a més a més, se’ls anima a ser-ho. I si no ho són, se’ls castiga amb insults o amb menyspreu, fent-los creure que no són prou hòmens.

En segon lloc, la pràctica sexual que es considera millor és el coit, ja que per als xics és molt plaent. Per contra, és una manera poc segura de fer arribar a l’orgasme a les xiques, ja que el gland del clítoris, que és l’òrgan sexual més preparat per a donar-los plaer (amb més terminacions nervioses) està a la vulva, és a dir, fora del cos, i no dins.

En tercer lloc, la sexualitat patriarcal és només heterosexual i poca gent pensa en quines seran les seues pràctiques, o en els noms que els posaran més enllà dels tòpics. Pel que fa als xics homosexuals, n’hi ha la idea que fer-ho és sinònim de penetració anal, i en el cas de les xiques homosexuals, doncs si no utilitzen dildos significa que no fan res o que tenen sexe de segona categoria.

Vist i llegit tot això, se m’oblidava una altra manera de dir fer-ho i és fer l’amor, que en textos i poemes de català antic feia referència a tot el festeig, amb o sense coit. Però algunes persones consideren que aquesta forma és massa fina i no està molt de moda entre la gent jove. Així que, o la posem de moda o, si no volem utilitzar el castellanisme follar, potser podríem usar cardar, que ve de "cardar la llana" i, en paraules de l'escriptor Màrius Serra, "no deixa de ser una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa". 

I per a extraure la part més valuosa de la sexualitat, perquè aquesta siga plaent i segura, res millor que seguir els nostres gustos, i no els de la majoria social. I els nostres gustos passen també per elegir no tindre relacions sexuals, o per no fer determinades pràctiques si no ens abellixen, ja que en cap cas ho hem de fer pressionats o pressionades per la parella o per l'entorn si no ens sentim preparats o preparades... En definitiva, que triem si cardem o no la llana, no que trien per nosaltres!!!



[Si t'ha agradat aquesta entrada, ací en tens dues entrades més on apareixen vídeos de Carlota.

Carlota i la flor de la vida

Es que no me he enterado]

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), basada en l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota". 

A quina edat tingueres la primera relació sexual?

Quan parlem de la primera vegada, quasi tot el món pensa que és el primer coit. Per exemple, quan en una enquesta es pregunta A quina edat tingueres la primera relació sexual? es pensa en la primera relació coital. 

Aquesta associació entre primera vegada i primer coit no és gens simple, sinó que té unes conseqüències prou importants per a la vida afectiva i sexual de les persones. Pensar això significa diferenciar entre pràctiques sexuals de primera (la penetració) i pràctiques sexuals de tercera (carícies, abraçades, etc., és a dir, els anomenats preliminars) i significa també marcar la diferència entre el sexe madur i l’immadur. El petting, que és el terme anglés que serveix per a designar totes les pràctiques sexuals tret del coit, es considera una pràctica menor que una persona realitza només perquè no pot accedir a la pràctica estrella. Utilitzant un símil automobilístic, seria com si a Fernando Alonso li donaren a triar entre un Ferrari i un Ford Fiesta, i es quedara amb el segon.

La segona de les conseqüències d'aquesta diferenciació comporta també una jerarquia: la primera vegada és heterosexual, per tant, les persones homosexuals i les pràctiques homosexuals són de tercera categoria, com a poc, i per a alguns amb idees antediluvianes, són pràctiques degradants o perverses. Quina és la primera vegada gai? I la primera vegada lesbiana? Si no hi ha penetració, també és una primera vegada?

Però la cosa no es queda tampoc ací. Sobre el primer coit heterosexual es pensa que és una pràctica enormement rellevant per a les persones, especialment si aquestes són del sexe femení. De sobres coneixem que les xiques continuen estant educades per a viure la sexualitat amb l’embolcall de l’amor romàntic, de manera que sobre l’esperada primera vegada començaran a desplegar-se tota una sèrie d’expectatives, de mites i de pors. I moltes, moltíssimes preguntes:

· Ho has de fer quan estigues preparada! I com se sap quan està una preparada? Hi ha cap rellotge interior que es pose a sonar i a avisar que ja ha arribat l’hora?

· Ho has de fer quan estigues enamorada! Només es pot tindre sexe amb amor? No poden les xiques fer-ho simplement per plaer? Són dolentes si ho fan?

· Ho has de fer quan confies en el xic i el conegues de veritat! Quan es coneix realment una persona? Als tres mesos? Als tres anys?

· Ho has de fer quan estigues segura que el xic no et deixarà després! Com es pot diferenciar entre els que menteixen per a aconseguir i els que són sincers sobre les seues intencions? És veritat això que diuen que els xics no són de fiar perquè tots busquen el mateix?

· Ho has de fer quan tu vulgues, així controlaràs el seu interés! Les xiques s’han de fer de valdre utilitzant el sexe com a instrument? Els xics perden l’interés quan les xiques són “fàcils”?

· Ho has de fer perquè si no et deixarà! Els xics sempre volen sexe? Abandonen les xiques si aquestes no els donen la ració que necessiten? Estan els xics molt necessitats sexualment?

Uf, quantes preguntes! I que difícil contestar a totes. 

Però, fixa't: Per què no hi ha cap pregunta cap als xics? És que es dóna per fet que ells estan sempre preparats? I si no ho estan? 

T’animes a contestar algunes d'aquestes preguntes? 

Pues entonces, mejor lo dejamos

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), versió no feminista de  l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota".

Es que no me he enterado

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), pèssima versió (se li ha llevat tota la força feminista de Carlota) de l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota". De tota manera, aquests fragmens que he seleccionat són ben divertits.

Ací pots consultar els principals mètodes anticonceptius

Contraportada de "El diari vermell de la Carlota" de Gemma Lienas:

"El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-t euna idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions."

La primera vegada

M'encanta aquest vídeo "La primera vez", del director Borja Cobeaga (2001).

M'agrada que mostre la sexualitat en una persona gran, i més encara en una dona! que no vol morir-se sense tastar el que suposadament dóna tant de gust. I m'agrada també vore la feblesa d'ell (un professional), que està ple de pors i de dubtes, com molts xics, encara que es parle ben poc (o gens) de les inseguretats masculines. 

En la primera vegada coital hetero només es parla dels dolors de les xiques; mai de les pors o les inseguretats dels xics. I és que ja se sap que la masculinitat tradicional vol un model de xic potent i sense dubtes!!

En aquestes entrades (ja antigues) de Karici.es, vaig parlar de la primera vegada coital heterosexual: 

Coitocentrisme
Expectatives
Les tres Ces de la sexualitat
El cine

Ací hi ha l'article complet en PDF

Extra verge

Aquesta mami no té ni idea. Pobra!!! Ella pensa que, amb l'explicació, la seua filleta ja en tindrà prou; però en realitat vol llevar-s'ho de damunt i passar el tràngol com més prompte millor. El mal és que no solament no serveix de res el que li explica, sinó que, a més a més, li transmet a la criatura unes idees sobre la seksualitat una miqueta equivocades.

Tot seguit explicaré quines són aquestes idees i vosaltres les busqueu al vídeo, les expliqueu una miqueta més i em dieu què en penseu:

• Seksisme. L’educació que es dóna als xics i a les xiques és diferent. Als xics, se us diu que sou molt seksuals. A les xiques, que els heu de parar. Ells han de ser la part activa, en el sekse; elles, les passives. És també important destacar les diferències (molt més que les semblances) entre els xics i les xiques, perquè així es justifica la complementarietat.
• Reproductisme. L’objectiu de la seksualitat és la reprodukció.
• Adultisme. Només es pot viure la seksualitat a l’edat adulta.
• Heteroseksisme. La seksualitat “plena” es dóna entre home i dona. La seksualitat homoseksual és de segona categoria.
• Coihtocentrisme. La pràctica “completa”, la millor i la més plaent és el "coiht". Les altres són preliminars o sexe menor.
• Genitalisme. El plaer només se sent als "genithals". La resta del cos no té quasi importància.
• Parellisme. La seksualitat es viu en parella i per amor. L’objectiu de les persones és trobar un/a nuvi/a, especialment les xiques. Si no tenen qui les estime, no estan completes. El sekse només per "plaher" no està ben vist. 

Ale... a komentar!


[Altres entrades de karici.es relacionades:
Educació? Seksual? de les criatures
La seksualitat en altres cultures]

La primera vez

M'encanta aquest vídeo! 

M'agrada que mostre la sexualitat en una persona gran, i més encara en una dona! que no vol morir-se sense tastar el que suposadament dóna tant de gust. I m'agrada també vore la feblesa d'ell (un professional), que està ple de pors i de dubtes, com molts xics, encara que es parle ben poc (o gens) de les inseguretats masculines. 

En la primera vegada coital hetero només es parla dels dolors de les xiques; mai de les pors o les inseguretats dels xics. I és que ja se sap que la masculinitat tradicional vol un model de xic potent i sense dubtes!!

En aquestes entrades (ja antigues) de Karici.es, vaig parlar de la primera vegada coital heterosexual: 

Coitocentrisme

Expectatives

Les tres Ces de la sexualitat

El cine

Ací hi ha l'article complet en PDF

Carlota i la flor de la vida

Oriol y Carlota from Baubo on Vimeo.



Sergio y Carlota from Baubo on Vimeo.



Marcos y sus amigos from Baubo on Vimeo.

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), pèssima versió (se li ha llevat tota la força feminista de Carlota) de l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota".


"El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-t euna idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions." (Contraportada)

El cine i la primera vegada (4)

(En castellano)

En l’anterior article sobre la Primera Vegada (coital i heterosexual), ens havíem quedat en una sessió de cinema de Ciència Ficció, de Cine Gore i de Cine Romàntic.

Començarem per la Ciència-Ficció (seguint i adaptant els sexòlegs S. Sáez i S. Frago).

Segons la consideració general, el coit (inclosa la primera vagada) és una pràctica molt plaent, podríem dir que la més plaent. És cert això? Doncs, com tot en aquesta vida, per a algunes persones sí i per a altres no. I hi ha diferències entre els xics i les xiques? Doncs sí, unes quantes. Algunes d’aquestes diferències són fàcils d’explicar i altres, un poc més complicades. Anirem per les primeres.

Quan parlem de zones erògenes, ens referim a parts del cos que tenen moltes terminacions nervioses (usant la terminologia científica: una gran quantitat de corpuscles de Krause-Finger). Doncs el que ocorre és que els hòmens tenen aquesta major quantitat en el penis, concretament en el gland, i les dones en el gland del clítoris, no dins de la vagina. La sensibilitat d’aquesta seria comparable a la de la base del penis o a l’escrot. Podria un home orgasmar si solament se li acaronaren els testicles? Segurament alguns sí, però en general, no. De la mateixa manera, si les dones arriben a l’orgasme amb la penetració (les enquestes parlen de menys del 30%) serà per la fricció al clítoris, amb el cos de la parella o amb estimulació digital.

Esperar, per tant, que la primera vegada, o la segona, o la que faça cent, siguen les experiències més plaents, és com pensar que es pot viure el món futurista d’una pel·lícula de Ciència Ficció.

Hem dit que hi havia causes més fàcils d’explicar, però no hem parlat de les difícils. Ho deixarem per a un altre post perquè el tema s’ho mereix. Només un tast per anar obrint boca: Si el plaer depèn de les terminacions nervioses i els xics tenen tants corpuscles de Krause-Finger a l’anus com les xiques a la vagina, per què no és la penetració anal (de xiques a xics, s’entén) una pràctica tan corrent en les relacions heterosexuals com ho és la penetració coital?

Tornant a la pel·lícula Gore que veiem en la primera vegada, també la biologia ens tranquil·litza una mica i ens ho aclareix. El trencament de l’himen no provoca ni un riu de sang ni un dolor insuportable. En aproximadament tres de cada deu xiques, el trencament d’aquest provoca un xicotet sagnat, però el dolor que puga provocar la penetració no es deriva d’això sinó de la contracció dels músculs vaginals. L’himen és una espècie de teleta que es troba a l’entrada de la vagina. La funció d’aquest sembla ser la de protegir la vagina de gèrmens nocius. Podríem dir que és com una bragueta natural. En arribar a la pubertat, la flora vaginal agafa el relleu de protegir la vagina, i el cos, en conseqüència, ja no es preocupa per mantenir o regenerar l’himen. Per això aquest, amb el temps, es debilita i tendeix a trencar-se, amb penetració (tampons, dits, joguets, penis...) o sense. Tanmateix a moltes xiques se’ls trenca en la infantesa o durant l’adolescència amb qualsevol moviment una miqueta brusc. I també hi ha el cas d'hímens molt elàstics que no es trenquen amb la penetració.

Clar, les cultures que associen el manteniment de l’himen amb la puresa d’una dona, i exigeixen la prova de sang, parteixen d’un enorme error i provoquen també molt de patiment.

I ja per acabar, pel que fa al dolor que provoca en les xiques, les causes poden ser diverses. En primer lloc, pot ser una qüestió de falta d’excitació. Quan una xica està excitada, les glàndules Bartolines (situades a l’entrada de la vagina) comencen a segregar un liquidet lubricant, i també l’excitació provoca que la vagina es dilate una mica. Quan les pors (al dolor, a l’embaràs, al que pensarà el xic...), les preocupacions (creurà que sóc una fàcil, em deixarà quan ho fem...), les expectatives de pel·lícula romàntica (serà el moment més bonic de la meua vida, serà fantàstic, com a les pel·lícules...), les pressions (en realitat no m’abellia però ho he fet per ell, perquè l’estime molt...) etc., quan totes aquestes coses que acabem de dir tenen més protagonisme que escoltar el propi desig, les bartolines en posen en vaga i la química dels cossos no funciona.

En segon lloc, convindria que ens plantejàrem si no estem anant massa de pressa i ignorant el que el cos ens està dient. Perquè el cos parla! I quan la vagina es contrau durant la penetració, el cos està contant-nos que hi ha alguna cosa que no marxa, que no podem tractar-lo, ni a ell ni a la vagina, com una fortalesa que cal abatre sinó com una part més de la persona que s’ha de mimar i cuidar si volem que s’òbriga i ens regale moments plaents. I tal vegada el que ens demana són els dits, perquè troba que un penis és massa gran, o potser només vol carícies.

Ja sabem que el model social ens porta a creure que la penetració ha de ser el millor, i que no s’ha d’escoltar el dolor perquè la vagina és tan elàstica que hi cap una criatura. Però una cosa són les pressions i els models, i una altra som nosaltres, les persones, úniques i diverses en els nostres desitjos i plaers. El problema no és, doncs, en quin moment viurem aquesta primera vegada “màgica i inoblidable” o amb qui. La vertadera tria està entre entre el desig i l’obligació, entre la creativitat i la imitació, entre escoltar-nos amb estima i atenció o estar cecs i sords al que ens diuen els nostres cossos.

(Si vols llegir l'article de la Primera Vegada complet)

Les tres Ces de la sexualitat. La primera vegada (3)

(En castellano)

El meu alumnat diu, molt encertadament, que la comunicació és fonamental per a les relacions sexuals, i aquesta és una veritat com un temple; però de vegades, massa vegades, no és tant senzill de fer com de dir. Què pot fer que una xica no diga el que li abelleix? Què provoca que un xic estiga angoixat perquè no pot mantenir l’erecció tot el temps que voldria?

De vegades és la falta d’informació; altres són les expectatives contradictòries; i sobretot i per damunt de tot són les exigències per voler seguir models aliens perquè pensem que això és el normal i així és com s’ha actuar. En els consultoris sexològics especialitzats en atendre les preguntes i els dubtes de la gent jove, cada vegada són més les qüestions dels xics que truquen angoixats per problemes de disfunció erèctil, que no és altra cosa que una ansietat d’execució provocada per autoexigències que paralitzen. En el consultori de l’Institut Asturià de la Joventut “Sexo sin duda”, un xic escrivia:

“Buenas. Bueno, verán las razones por las que escribo son varias. Voy a empezar: Soy virgen, pero llevo unos meses saliendo con una chica... una chica que no lo es. Tengo X años y ella X, y aún no lo hemos hecho porque no me siento preparado. Bueno, últimamente estoy hecho lío, a veces creo que sí podría hacerlo y otras no me veo capaz. Buff... es que tengo muchísimo miedo a que ella no disfrute. Me horroriza pensar que acabe corriéndome antes de tiempo. No sé, el hecho de que ella no sea virgen me hace suponer que si nos acostamos ella estará acostumbrada a algo más que a una novatada... no sé si me explico... Vamos, que mis preguntas aquí son dos: a) ¿Cómo puedo saber si estoy preparado? b) ¿Cómo hacer para no decepcionarla la primera vez?”

La primera pregunta que em ve al teclat en llegir-lo és: Què el preocupa més, la xica o ell mateix? Ella o la seua pròpia imatge? Que ella gaudesca o fracassar com a amant?

La sexòloga Montse Calvo té una definició molt bona d’un bon amant: aquella persona disposada a aprendre sense manipulació. Segons això, no és qui ja sap perquè té molta “tècnica” o “habilitats” sinó qui vol aprendre sense exigències manipuladores.

I què podria ajudar aquest xic a deixar de costat les seues angoixes?

Sense dubte, i com hem començat comentant al principi les tres Ces: la comunicació, la confiança i el coneixement (adapte i amplie les recomanacions dels sexòlegs S. Sáez i S. Frago)

La Comunicació comporta no donar per suposat que l’altre/a ha de saber o conèixer el que ens abelleix o el que ens agrada; ni pressuposar que el que voldrà serà tal o tal altra pràctica; ni tampoc esperar que ens endevinen els desitjos. La màgia en el llit, quan la hi ha, la posem nosaltres amb la nostra creativitat i fantasia, no esperant que l’altra persona siga el mag o la maga que descobresca el que el nostre cos vol en cada moment (com si, a més, volguérem sempre el mateix!).

La Confiança suposa trobar en la parella la suficient intimitat per a poder expressar els temors, les pors, els desitjos... sense sentir-se qüestionat com a persona. Els xics que no volen controlar la situació, i que confessen sense embuts que no en tenen ni idea i que tenen pors, haurien de poder expressar aquestes inseguretats amb la confiança de sentir-se igualment valorats com a barons. I les xiques, haurien de poder expressar els seus desitjos sense la por a veure qüestionada la seua honradesa o el temor a ser qualificades de “guarres”.

Finalment, el Coneixement comporta preocupar-se per la pròpia educació sexual i no donar per fet que això de la sexualitat és una tècnica que un pot aprendre mirant pel·lícules pornogràfiques o sentint-se envaït per l’amor romàntic tradicional. La realitat és que ni ensenyen aquestes pel·lis, ni ensenyen les fletxes de Cupido clavades al cor. Ensenya el treball personal i una bona educació afectivosexual que partesca del respecte a la pròpia sensibilitat al marge de models, d’exigències i de tècniques.

(Il·lustració: Irma Navarro, Tot per amor?)

Expectatives. La primera vegada (2)

(en castellano)
Com podem saber de la sexualitat si no coneixem el nostre propi cos?

Aquesta pregunta que apareix en un dels vostres comentaris és ben interessant, no solament perquè ens fa mirar dins i interrogar-nos, sinó perquè porta implícita una resposta: la persona que sap del plaer que pot donar-se, que és capaç d’escoltar el propi cos, de sentir-lo i de mimar-lo, té moltes més possibilitats de compartir-lo satisfactòriament. Contràriament, és molt més complicat sintonitzar amb altres cossos sense la cura, l’estima i el coneixement del propi cos eròtic.


I com es fa això de conèixer-se? On hi ha els cursos per aprendre sexualitat i erotisme? És el mateix?


La sexòloga Montse Calvo diferencia entre Erotisme i Sexe atlètic. El primer és un joc, un aprenentatge divertit de nosaltres i de les altres persones; pel contrari, el segon, amb l’adjectiu atlètic (del grec athón, que vol dir lluita), és una demostració, una exhibició de tècnica, que pretenem dominar per imitació d’uns models marcats per exigències.

Tornem a la Primera Vegada i analitzem el model que des de totes les instàncies se’ns pretén injectar directament en vena. Ja hem comentat que el Model Sexual Hegemònic en la nostra societat diferencia entre el preescalfament i la Pràctica en majúscules. Aquesta primera vegada és heterosual (discrimina les pràctiques homosexuals) i sexista (la rellevància i la consideració social de la virginitat és distinta per a xics i xiques; per tant, la regla de la inversió no funciona, així que desconfiem!)

Però, a més, la primera vegada coital desplega una sèrie d’expectatives ben curioses. Els sexòlegs Silverio Sáez i Santiago Frago comenten de manera molt divertida que amb aquesta pràctica esperem assistir a una pel·li de Ciència-Ficció i a una de Cine Negre. I jo afegiria que també a un Drama Romàntic.

Segons els autors, les expectatives de Ciència-Ficció suposen creure, i per tant esperar, que el coit siga una activitat molt plaent; de fet, que siga la més plaent. I con que són actors de pel·lícula, encara que no hi haja un aprenentatge previ, el xic controlarà la situació sense dubtar, gràcies a la naturalesa, que és sàvia (o això es pensa il·lusòriament), confiant en la intuïció o en quatre trucs apresos d'alguna pel·lícula porno. Per la seua banda, la xica no s’haurà de mostrar massa activa, no siga cosa que es pense que és una experimentada, ni molt menys tractarà de controlar la situació.

Pel que fa a les expectatives de Cine Negre, que jo diria més de Cine Gore Cavalleresc (m’acabe d’inventar el gènere), s’espera que el primer coit siga dolorós i sagnant perquè, per poder penetrar la fortalesa, cal esquinçar l’inexpugnable himen, que es rendirà inundant-nos de sang. A més d’això, i per si no fóra prou, al cavaller se li pressuposa valentia i gens de por, i a la dama, un canvi sense retorn ja que, una vegada perduda, la virginitat no es recuperarà mai més.

(Il·lustració: Núria Maestro)

Coitocentrisme. La primera vegada (1)

(en castellano)

Quan parlem de la primera vegada, quasi tot el món pensa que és el primer coit. Per exemple, quan en una enquesta es pregunta A quina edat tingueres la primera relació sexual? hom pensa en la primera relació coital. Aquesta associació entre primera vegada i primer coit no és gens simple, sinó que té unes conseqüències prou importants per a la vida afectiva i sexual de les persones. Pensar això significa diferenciar entre pràctiques sexuals de primera (la penetració) i pràctiques sexuals de tercera (carícies, abraçades, etc., és a dir, els anomenats preliminars) i significa també marcar la diferència entre el sexe madur i l’immadur. El petting, que és el terme anglés que serveix per a designar totes les pràctiques sexuals tret del coit, es considera una pràctica menor que un realitza només perquè no pot accedir a la pràctica estrella. Utilitzant un símil automobilístic, seria com si a Fernando Alonso li donaren a triar entre un Ferrari i un Ford Fiesta, i es quedara amb el segon.

La segona de les conseqüències d'aquesta diferenciació comporta també una jerarquia: la primera vegada és heterosexual, per tant, les persones homosexuals i les pràctiques homosexuals són de tercera categoria, com a poc, i per a algunes persones amb idees antediluvianes, degradants o perverses. Quina és la primera vegada homosexual?

Però la cosa no es queda tampoc ací. Sobre el primer coit heterosexual es pensa que és una pràctica enormement rellevant per a les persones, especialment si aquestes són del sexe femení. De sobres coneixem que les xiques continuen estant educades per a viure la sexualitat amb l’embolcall de l’amor romàntic, de manera que sobre l’esperada primera vegada començaran a desplegar-se tota una sèrie d’expectatives, de mites i de pors. I moltes, moltíssimes preguntes:

• Ho has de fer quan estigues preparada! I com se sap quan està una preparada? Hi ha cap rellotge interior que es pose a sonar i a avisar que ja ha arribat l’hora
• Ho has de fer quan estigues enamorada! Només es pot tindre sexe amb amor? No poden les xiques fer-ho simplement per plaer? Són dolentes si ho fan?
• Ho has de fer quan confies en el xic i el conegues de veritat! Quan es coneix realment una persona? Als tres mesos? Als tres anys?
• Ho has de fer quan estigues segura que el xic no et deixarà després! Com es pot diferenciar entre els que menteixen per a aconseguir i els que són sincers sobre les seues intencions? És veritat això que diuen que els xics no són de fiar perquè tots busquen el mateix?
• Ho has de fer quan tu vulgues, així controlaràs el seu interés! Les xiques s’han de fer de valdre utilitzant el sexe com a instrument? Els xics perden l’interés quan les xiques són “fàcils”?
• Ho has de fer perquè si no et deixarà! Els xics sempre volen sexe? Abandonen les xiques si aquestes no els donen la ració que necessiten? Estan els xics molt necessitats sexualment?

Uf, quantes preguntes! I que difícil contestar a totes. T’animes a fer-ho?

(Il·lustació: Anna Ruiz, Què tinc ací baix?)