Karicies
Educació afectivosexual. IES Isabel de Villena (València)
21 de març 2022
Estem per tot arreu. Interseks.
Masclisme + Racisme
- Eres muy guapa para ser negra/peruana/latina
- Oye, para ser mora ¿no llevas la falda un poquito corta?
- Las negras son unas guarras y unas sucias
- A mí las colombianas siempre me gustaron mucho. Es que además se mueven muy bien... Pero, claro, yo ya voy con desconfianza porque entre lo interesadas y lo superficiales que son, ya no sé si me quieren dar cariño o es que se quieren quedar con los cuartos.
Has sentit alguna vegada comentaris com aquests? Els has dit?
Paula Napi i altres dones negres, musulmanes i latines, que formen part de col·lectius com Kwanzaa, la Asociación de Estudiantes Latinoamericanxs o La Gaitana, van fer aquest vídeo l'any 2018 per a denunciar el racisme que pateixen i demanar un feminisme interseccional que no s'oblide de les dones racialitzades. El hashtag de la campanya va ser #EsMachismoyEsRacismo.
El vídeo és diu "Lo que ocurre cuando sumas machismo y racismo" (3'45", 2018)
Tal com assenyala Clara Martínez a la magnífica guia Sabotejar el patriarcat, construir justícia eròtica (Sida Studi, 2020) “Moltes vegades, no reaccionem amb contundència davant d’apreciacions, que fa l’alumnat o el mateix professorat, sobre les persones que pertanyen a cultures minoritzades, prejutjades com a cultures més masclistes i homòfobes. Considerem que és un greu error fer prevenció de violències masclistes i reproduir, alhora, violències racistes.”
No caiguem en el parany i eduquem tenint en compte tots els eixos d'opressió, també el racisme.
29 de gen. 2022
Has d'insistir?
26 de gen. 2022
Sentir que sí, sentir que no
10 de juny 2021
12 anys de Karícies
Aquest febrer de 2021 Karícies ha fet 12 anys, però se’m va oblidar celebrar-ho. Tampoc em vaig recordar de l’aniversari de l’any passat i em pregunte per què. El bloc té 679 entrades i 11.600 comentaris. Aquest curs he publicat poc, només quinze entrades, perquè hem donat més protagonisme a les tertúlies literàries i hem dedicat més espai al valencià oral, en lloc de l’escrit. Amb tot, la sexualitat ha tingut el seu protagonisme durant la tercera, amb el debat al voltant del meu assaig Què tinc ací baix? (Ed. Bullent, edició actualitzada de 2020).
M’agradaria destacar com a positiu que el blog ha sigut tractat per l’alumnat, i també per la gent en general, amb molt de respecte i en tots aquests anys només he esborrat 4 o 5 comentaris impertinents o fora de lloc −i això que no existeix la moderació de comentaris i qualsevol pot entrar-hi i deixar la seua. D’altra banda, sí que em pesa que el professorat d’altres centres no haja utilitzat el bloc com a ferramenta per a les seues classes −potser sí que ho han fet però sense deixar cap comentari−, de manera que les úniques veus que hi apareixen són la meua i la del meu alumnat. Un altre però d’enguany és que no s’ha establert cap tipus de debat escrit entre l’alumnat −sí que el hi ha hagut, però, a classe, de manera oral, però no rebatent alguna idea o idees amb les quals no s’estiguera d’acord. Encara recorde els intensos debats que tinguérem en el 2010, amb l’entrada Els límits a la masculinitat, a partir d’un comentari anònim que va alçar molta pols. Una altra cosa que m’hauria encantat és que algú s’haguera animat a fer una entrada per al bloc. En l’etiqueta #Entrada alumnat es poden llegir les que han fet al llarg del temps. Potser encara us animeu...
Les entrades d’aquest curs han sigut aquestes:
- Per a ser 'normal'
- Vida matrimonial 2
- Famílies i famílies
- Ejaculacions
- Abril visible
- Conquistar el cos
- Hi ha pèls i pèls
- Gaudir
- Vulvart a l'IES Isabel de Villena
- Qüestió de mida?
- 6, 12 o 24 unitats?
- El meu fill es posa vestits
- Els xics tenen... i les xiques no
- Coneixeu la copa menstrual?
- Sexualitat durant el franquisme
Quina t’ha agradat més? Sobre quins temes t’hauria
agradat parlar? Per què no t’has animat a fer cap entrada? Per què no has
contestat mai a un company o companya? Et sembla interessant el projecte
Karícies? Creus que s’aprén llengua? Creus que s'aprén sexualitat? Penses que l'educació sexual hauria de ser una assignatura o és millor treballar-la de manera transversal?
3 de juny 2021
Per a ser 'normal'
4 de maig 2021
Vida matrimonial 2
Ací us presente dos materials en format diferent: un conte de Quin Monzó i un fragment de la sèrie Oh, My Goig. L'alumnat de quart d'ESO pot comentar qualsevol dels dos textos (el conte i/o el vídeo). L'alumnat de segon de Batxillerat haurà de practicar l'expressió escrita i la reflexió crítica a partir del text. Concretament, la qüestió és la següent:
26 d’abr. 2021
Famílies i famílies
Caterina ha tingut una criatura per
inseminació artificial. Fa vint anys que viu amb Imma, la seua parella, i
aquesta vol compartir la maternitat; però en el Registre no es pot posar que el bebé té
dues mares si no es casen, i Imma no entén per què ho han de fer si està clar
que són parella. L'any 2015 Caterina es va voler quedar embarassada, però hagueren de pagar-se la inseminació en una clínica privada perquè la seguretat social només cobria el tractament a parelles heterosexuals. Malauradament, l'embaràs no va prosperar. Per sort ara la legislació ha canviat i Caterina s'ha pogut quedar embarassada sense pagar res i ja són mares d'una preciosa criatura.
Marta acaba de parir en el mateix hospital. Un munt de metges han vingut a vore la seua criatura i amb un regle li han mesurat els genitals. Marta s’ha enfadat molt i hi ha presentat una queixa. Un dels metges li ha explicat que no saben si el bebé és xiquet o xiqueta i que li han de fer unes proves que, potser, tardaran setmanes. A Marta el que més li preocupa és que el seu bebé estiga sa –i no té clar si vol fer-lo passar per proves que poden ser invasives– però també l’angoixa que ha d’inscriure’l en el Registre abans que passen huit dies, i el tràmit no es pot fer fins que no se'n sàpiga el sexe. El metge ha hagut de fer un paper perquè, excepcionalment, s’allargue el termini fins a un mes.
Bel i Pol acaben de ser mare i pare. Bel ja
tenia dos fills i Pol, que és trans, es va voler quedar embarassat. A Bel li fa
ràbia que una de les primeres coses que pregunten quan una persona es queda
embarassada és si porta xiquet o xiqueta, i han decidit educar la criatura en
gènere neutre. A Suècia, hi ha una escola bressol, Egàlia, que tracta les criatures
sense gènere.
Tatiana i Paco es casaren fa 9 anys. Ja estan en la quarantena i no han volgut tindre mai fills perquè ni l’un ni l’altra són criaturers –amb els nebots ja en tenen prou–; a més, tenen treballs molt estressants amb horaris incompatibles amb la criança i els agrada gaudir del seu temps lliure. A Tatiana li pregunten sovint pels fills i s’estranyen que no en tinga. A Paco no li pregunten mai res.
Òscar i Vicent són pares de dos xiquets de 6 i
1 any per adopció nacional, ja que des de 2005 (per la Llei 13/2005) les parelles homosexuals tenen els mateixos drets que les heterosexuals. L'adopció homoparental internacional és molt més complicada ja que hi ha pocs països que ho permeten (sí que ho fan, per exemple, Brasil, Colòmbia, Portugal, alguns estats de Mèxic, etc.). En aquest
vídeo ho conten: Papas
por adopción. Óscar y Vicente rompen mitos sobre el tema. (2021, 6 min 37
s).
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, durant el 2020, en les llars espanyoles el 25’7 % de les persones viuen soles. El 20’8 % són parelles sense fills. El 33’1 % són parelles amb fills, i el 10’3 %, famílies monoparentals.
20 d’abr. 2021
Ejaculacions
En aquesta entrada parlarem d’ejaculacions i dels diferents fluids corporals que la majoria de cossos emetem.
La primera ejaculació de semen s’anomena
espermarquia o semenarquia. En els cossos normotípics, la glàndula prostàtica,
les vesícules seminals i les glàndules bulbouretrals proporcionen el líquid necessari
perquè els espermatozoides viatgen alimentats i protegits.
Les glàndules bulbouretrals (tradicionalment
de Cowper) –homòlogues a les glàndules vestibulars majors en les dones– secreten
un líquid alcalí (preseminal o preejaculatori) que lubrifica i neutralitza l’acidesa
de la uretra abans del pas del semen en l’ejaculació. Pot contenir
espermatozoides que procedeixen d’ejaculacions anteriors i que, encara que tenen
poca mobilitat, ja que no compten amb els nutrients de l’esperma, poden
fecundar (ja saps: abans d’un ruixat, plovisqueja!). Usualment, són expulsades
de 4 a 6 gotetes lubrificants cada dos minuts durant l’excitació.
Els espermatozoides es formen en els
testicles, maduren en l’epidídim i es queden emmagatzemats allí. Quan el penis
s’ompli de sang i es prepara per a ejacular, els espermatozoides madurs es
desplacen de l’epidídim a través del vas deferent i arriben a l’ampolla, on s’hi
afegeixen les secrecions de les vesícules seminals, que constitueixen el 60% de
l’esperma. D’allí, aquest fluid passa per la pròstata, òrgan que té la mida d’una
nou i on se li afegeix un fluid lletós que acaba de configurar l’esperma (ací tens
un vídeo que ho explica i ací hi ha il·lustracions
molt xules sobre l’aparell masculí normotípic).
Tal com explica Jüne Plã en el seu llibre il·lustrat Clímax.
Una cartografia del plaer (Cossetània, 2020), l’ejaculació no està
necessàriament lligada a l’orgasme i aquest es pot aconseguir sense ejacular. “Se’n
diu ‘ejaculació retrògada’ i significa que l’esperma, sotms a pressió al tram
de la uretra entre l’esfínter de la bufeta (que impedeix que l’orina s’hi
barregi) i l’esfinter estriat (a la sortida de la pròstata), puja cap a la
bufeta en el moment de l’ejaculació perquè l’esfinter estriat queda tancat i el
de la bufeta s’obre. Aquest esperma s’expulsarà de manera natural en el moment
d’orinar.” En el sexe tàntric els hòmens practiquen aquesta dissociació d’orgasme
i ejaculació així com la injaculació, que consisteix a comprimir el bulb del
penis (zona de bombament situada entre l’escrot i l’anus) en el moment de l’orgasme
per bloquejar l’arribada de l’esperma. Sembla que es poden aconseguir així múltiples
orgasmes i intensificar-los, però no he trobat evidència científica de l’eficàcia
i seguretat d’aquestes tècniques.
Pel que fa a l’ejaculació femenina, aquesta ha
estat i continua sent un tema controvertit. Jüne Plã explica en el seu llibre els diferents fluïds corporals dels cossos normotípics
amb vulva. En primer lloc, la mullena
és la barreja del líquid que segreguen les glàndules vestibulars majors o lubricadores
situades a banda i banda de l’entrada vaginal –tradicionalment anomenades glàndules
de Bartholin–, i de l’exsudat que secreta l’interior de la vagina. Aquesta
lubricació es produeix durant l’excitació sexual. Per la seua banda, la brollada és el terme en català per a
referir-se a l’squirt. Quan s’estimula
la paret anterior de la vagina, on estan situades les glàndules parauretrals o
ejaculadores –tradicionalment anomenades d’Skene–, aquestes poden secretar un
líquid que flueix o bé per miniorificis propers a la uretra o bé cap a la
bufeta. En aquest segon cas, s’hi barreja amb un líquid abundant, que sol eixir
a bell raig i donar lloc a la brollada o squirt.
La
composició de les brollades ha estat poc estudiada, fet que provoca que encara
es discutisca si es tracta d’una explosió involuntària d’orina provocada per l’estimulació
directa de la bufeta i de les glàndules situades al llarg d’aquesta –tal com
afirmaven, per exemple, Kinsey o Masters i Johnson– o es tracta d’un aiguat secretat per les glàndules parauretrals que
quasi no conté residus, i que sol expulsar-se amb l’orgasme –tal com afirmava
Grafenberg, el descobridor de
l’anomenat punt G.
El sexòleg italià Emmanuele Jannini i el
biòleg mexicà Alberto Rubio Casilla han estudiat l’ejaculació femenina i
expliquen que aquesta no és el mateix que la brollada ja que es tracta de
fluids diferents. Segons ells, la brollada és una orina diluïda i ix de la bufeta, mentre que l’ejaculació és una substància espessa, blanca i molt
escassa que conté components comparables al semen masculí, particularment
antigen prostàtic específic (APE). Per la seua banda, el metge i investigador Samuel Salama ha
estudiat les brollades de set dones i explica que les dones tenien la bufeta buida abans de l’excitació, però aquesta es
va omplir fins a produir la brollada, formada per orina diluïda i la presència
de l’antígen prostàtic específic, que no estava en l’orina anterior a l’squirt.
L’ejaculació femenina en forma de brollada és
minoritària i no es coneixen les raons per les quals unes dones ejaculen i unes
altres no; només hi ha hipòtesis diverses: tabú i autorepressió, estimulació inadequada,
diferències anatòmiques, ja que sembla que la pròstata femenina és un vestigi i
no totes les dones la tenen funcional, etc. En qualsevol cas, allò important és
no convertir-ho ni en una vergonya ni en una obligació; simplement cal
considerar-la com a part de la resposta sexual de les dones quan ocorre i, com
a font de plaer, donar-li la benvinguda.
11 d’abr. 2021
Abril visible
El mes d’abril té moltes efemèrides que “celebrar”. El 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut, data que commemora l'aniversari de la creació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948, i que cada any se centra en un tema diferent, d'abast mundial, que afecta la salut. El 8 d’abril és el Dia del Poble Gitano. El 22, és el Dia de la Terra. El 23, el Dia del Llibre. El 25, el Dia de les Xiques en les TIC i el 26 el Dia de la Visibilitat Lèsbica.
El meu alumne Adrià Price deia en un comentari
que esperava ansiós la desaparició del dia de l’Orgull LGBTI (28 de juny) perquè
això significaria que l’homofòbia, la transfòbia, la plumofòbia, etc. haurien
desaparegut. Jo compartisc el mateix desig, però, malauradament, encara queden
moltes reivindicacions per fer. Per exemple, en el Dia Mundial de la Salut, podem parlar dels problemes de
salut de les dones o de la salut LGBTI. En el Dia del Poble Gitano, podem parlar de racisme o dels rituals relacionals
diferents. En el Dia
del Llibre, podem aprofitar per a visibilitzar
les dones escriptores. En el Dia de les xiques en les TIC podem parlar de la presència (o absència de les dones en les TIC) o dels diferents
usos de les xarxes socials. Finalment, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica podem, a més de denunciar la lesbofòbia, reivindicar
la visibilitat de l’homosexualitat femenina o demanar la inclusió de la
realitat lèsbica als mitjans de comunicació, en les polítiques públiques, en
l’àmbit educatiu, etc. Un exemple palmari de la invisibilització de l’homosexualitat
femenina és la desconsideració de la salut sexual de les dones que tenen sexe
amb altres dones.
La salut de les dones que tenen sexe
amb altres dones
Les
lesbianes han sigut percebudes com un grup de baix risc. Com a conseqüència
d’això, les dones lesbianes poden córrer perill en termes d’infeccions de
transmissió sexual i el menor ús d’anticonceptius. Generalment, les campanyes
de prevenció d’ITS i VIH, i de salut sexual i reproductiva, exclouen les dones
lesbianes i també les dones bisexuals; les invisibilitzen i, el que és pitjor,
deslegitimen les seues pràctiques sexuals, reforçant el model de sexualitat
heterosexual i penetratiu. Aquesta concepció és discriminatòria i excloent, i
provoca que moltes de les necessitats i riscs en salut sexual no reben
l’adequada atenció mèdica. Un estudi fet als EUA alertava de l’alt nombre
d’embarassos adolescents en jóvens lesbianes i bisexuals (Saewyc, 2008)[1]
tal vegada pel desig d’ocultar la seua orientació sexual tenint relacions amb
barons.
En
els darrers anys, s’han posat en marxa accions per a dones que tenen sexe amb
dones, per exemple la recomanació d’usar barreres de làtex per al sexe oral (dental dam), guants o dits de làtex per
a la penetració (finger condoms) o preservatius
per a les joguines compartides. Però aquestes campanyes han vingut més de part
de grups alternatius que no des del personal sanitari públic o privat.
Les
lesbianes i les dones bisexuals pateixen una doble discriminació, pel gènere i
per l’orientació. En general, les dones LBT visiten menys els centres de salut
(es fan menys citologies i mamografies, per exemple) i, quan hi van, no
sempre parlen obertament de la seua
orientació o de les seues pràctiques. Les causes poden ser l’alt nivell de
pressió social, que dificulta l’autoacceptació i l’apoderament, i la por al
rebuig per l’expectativa de trobar un professional de la salut que pressuposarà
l’heterosexualitat –o bé desconeixerà com atendre específicament una dona que
té sexe amb una altra dona, o una dona trans (operada o no)– i, en el pitjor
dels casos, pel temor a trobar un professional lesbofòbic, bifòbic o
transfòbic.
Oblidar la sexualitat de les dones LBT no és només oblidar-se d'una minoria sinó deixar de banda aquelles pràctiques diferents a la sacrosanta penetració. I és que és un fet que també hi ha dones i hòmens heterosexuals que fan altres "cosetes" en el llit i els vindria bé saber que poden utilitzar barreres o guants de làtex. Així que, recordeu, quan us donen una xarrada sobre sexe segur, feu saber als ponents o talleristes que no es poden oblidar de la diversitat.
I per a aunar alguns d'aquests dies d'abril, ací podeu vore l’entrevista a Sheila i Carmen, dues dones gitanes, en el programa Ratones coloraos (2009). I ací podeu consultar la Guia de salud sexual para mujeres que tienen sexo con mujeres (2017), elaborada per Fundación Triángulo Comunidad de Madrid, Fundación Triángulo Coslada i San Fernando de Henares.
28 de març 2021
Conquistar el cos
Vídeo: Diálogo trans. Conquistar el cuerpo. Víktor. (10 min, 2014)
20 de març 2021
Hi ha pèls i pèls
8 de març 2021
Gaudir
- Ets massa jove per a tindre relacions.
- No m’agrada el meu cos.
- Si li dic que no, em deixarà.
- Tinc por de durar poc.
- I si no estic prou depilada?
- Tots els meus amics ho han fet ja.
- I si pensa que soc una “estreta”?
- Tinc por de fer el que em proposa, però no vull que pense que soc un bleda.
- Pobret, no puc dir-li que no m’agrada el que fem.
- Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi.
- Serà guarra, la setmana passada amb un i aquesta amb un altre!
- Em fa vergonya mostrar plaer.
- Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal.
- Tinc por que em faça mal.
- Hui no tinc ganes però no puc dir-li que no.
28 de febr. 2021
Vulvart a l'IES Isabel de Villena
18 de gen. 2021
Qüestió de mida?