5 de set. 2018

Juntes imparables




La història d’aquest anunci de Nike a Mèxic (2018) comença en un embussament. Una adolescent, i dues amigues que l’acompanyen, s’escapen del cotxe on la mare de la protagonista intentava arreglar-li els cabells perquè estiguera més bonica. La jove veu passar una corredora, l'atleta mexicana Paola Morán (guanyadora de les medalles d'or i plata dels Jocs Panamericans Universitaris de FISU Amèrica 2018, en Sao Paulo, Brasil), i s’ajusta les espardenyes per a seguir-la, enmig del caos circulatori. Al crit d’"Anem-nos-en", la xica segueix corrent, i més dones es van unint a aquesta mena de carrera d’obstacles físics i socials, com ara les floretes que reben per part d’alguns hòmens. Al grup se sumen també la futbolista Nayeli Rangel, de la Selecció Nacional mexicana, que apareix fent passades amb la pilota enmig del tràfic i acaba marcant un gol; la gimnasta Alexa Moreno, que fa piruetes enmig dels cotxes vestida amb un mallot de color morat, i la jugadora de bàsquet Casandra Ascencio, de la Lliga Mexicana de Bàsquet. 

Al ritme de BaBaBa (Vete Pa'Ya) de Dillon Francis i Young Ash, aquest grup de xiques rebels i fortes continua la seua carrera fins que topeta amb un grup d'obrers i policies que els prohibeixen seguir endavant. Llavors apareix la boxadora Mariana Juárez, que obri pas a les companyes colpejant un sac de ciment. Enmig del núvol de pols que es crea, la protagonista apareix a cavall, amb un mocador verd a la cara –en referència a la campanya argentina a favor de l'avortament– i seguida d’altres companyes i del lema "Juntes Imparables".

Nike ha proposat un repte a grups de quatre dones perquè facen exercici en equip. A través de les aplicacions Nike Training Club, Nike Run Club o Nike women MX la marca vol que les dones superen les seues metes esportives fins al 19 d'octubre. L'equip guanyador rebrà un patrocini durant un any.

12 mites de la sexualitat by OH MY GOIG

Coneixes Oh My Goig? En la segona temporada, el programa ha desmuntat els principals 12 mites sobre la sexualitat, resumits en aquest vídeo.
  • Mite 1: La sexualitat de noies i nois és diferent. 
  • Mite 2: Si no sents gelosia, no estàs enamorada.
  • Mite 3: La penetració és la millor pràctica sexual. 
  • Mite 4: A més relacions sexuals, més risc de pillar ITS.
  • Mite 5: Les noies no tenen fantasies sexuals perquè són menys sexuals que els nois.
  • Mite 6: És fàcil reconèixer noia lesbiana o noi gai.
  • Mite 7: Quan et tiren floretes és perquè volen fer-te sentir bé.
  • Mite 8: Només hi ha una manera de ser lesbiana o de ser trans. 
  • Mite 9: Per poder-te enrotllar amb una tia li has d'insistir.
  • Mite 10: Si et controla és perquè t'estima.
  • Mite 11: Si tinc parella, no pus sentir atracció per ningú més.
  • Mite 12: Si no vols estar amb mi (tot el temps) és perquè no m'estimes.
També pots mirar els vídeos al seu canal de youtube.




Si no tens temps, ací pots vore algunes píndoles de menys de 2 minuts:



Els nostres cossos, els nostres drets


Índex de continguts de la guia d'educació sexual: 

Els nostres cossos, els nostres drets

 1. Més enllà dels genitals. La sexualitat com a procés biopsicosocial
1.1. Anatomia (sexe biològic)
1.2. Identitat de gènere
1.3. Orientació sexual
1.4. Rols i/o expressions de gènere

2. Que no se’ns oblide el plaer. Eròtica individual i relacional
2.1. Erotisme i plaer
2.2. Autoerotisme
2.3. La seducció
2.4. Conductes sexuals i manaments de masculinitat i feminitat
2.5. Sexualitat en la infantesa
2.6. Sexualitat en la vellesa
2.7. Diversitat funcional i sexualitat

3. De carn i ossos: coneixent-nos. Els cossos sexuats
3.1. La pubertat
3.2. Genitals
3.3. Reproducció i fecundació

4. Aprenent a estimar-nos més enllà del model. Imatge corporal, autoestima i benestar
4.1. Models corporals hegemònics i dissidències: El meu model i els models que m’envolten
4.2. Models corporals hegemònics i dissidències: Dones, esport, musculatura i feminitat
4.3. Models corporals hegemònics i dissidències: Hòmens i activitats
“femenines”
4.4. Models corporals hegemònics i dissidències: La ploma i la plumofòbia
4.5. Models corporals hegemònics i dissidències: gordofòbia
4.6. Models corporals hegemònics i dissidències: diversitat funcional i
sexualitat
4.7. Anorèxia, bulímia, vigorèxia...
4.8. Autoestima i imatge corporal
4.9. Transformacions corporals: els pèls
4.10. Transformacions corporals: bodybuilding i musculatura
4.11. Transformacions corporals: cirurgia estètica
4.12. Transformacions corporals: maquillatge i complements
4.13. Cirurgia de reafirmació sexual. Binders i altres pròtesis
4.14. Intersexualitats
4.15. Androcentrisme i l’aprenentatge de la incompletesa
4.16. Realitat vs. performance. Construint la desigualtat

5. Cuidar i cuidar-nos. Prevenció i salut sexual
5.1. Conductes sexuals i risc
5.2. Prevenció i rols de gènere
5.3. Anticoncepció
5.4. Infeccions de transmissió sexual i VIH
5.5. Salut LGBTI
5.6. Interrupció de l’embaràs
5.7. Els serveis de salut

6. Contra l’abús, apoderament
6.1. La cultura de la violació
6.2. El consentiment
6.3. Violència al carrer
6.4. Violència a les xarxes socials
6.5. Lgbtifobia
6.6. Abús sexual infantil (ASI)

7. Sentiments, emocions i identitat de gènere. Escolta i comunicació
7.1. Gènere i emocions. Salut emocional
7.2. La transformació de les emocions
7.3. L’escolta i la comunicació
7.4. La comunicació en les relacions sexuals
7.5. Ho farem, si volem. Habilitats Relacionals

8. El binarisme: un vestit que estreny la diversitat. Determinants socioculturals i rols de gènere
8.1. El sistema binari heteropatriarcal
8.2. L’educació de la masculinitat i de la feminitat
8.3. Identitats de gènere diverses
8.4. Activismes contra les violències masclistes: feminismes, moviments lgbti...
8.5. Homes per la igualtat
8.6. Cultures sexuals

9. Cultura popular 3.0. Gènere i sexualitat als media
9.1. Les xarxes i la cultura popular
9.2. La publicitat: subjectes i objectes
9.3. Contrapublicitat i creativitat alternativa
9.4. Cançons per a la submissió i per a la igualtat
9.5. Sèries, pel·lícules i tv

10. Els vincles afectius
10.1. Les relacions amoroses en la nostra cultura: l’amor romàntic
10.2. L’enamorament
10.3. Fusió, separació i espai personal
10.4. Amor, desamor i dol
10.5. Primers vincles i guió de vida
10.6. Els diversos amors
10.7. La diversitat familiar
10.8. Coresponsabilitat
10.9. L’amistat

11. Masculinitats hegemòniques i violència en la parella
11.1. La masculinitat hegemònica
11.2. El poder en la parella. Els masclismes quotidians i la violència
psicològica
11.3. Històries de maltractament en adolescents i joves
11.4. Treballant pels bons tractes

12. Sexualitat i drets
12.1. Els drets sexuals
12.2. Els principis de Yogyakarta
12.3. La llei trans valenciana
12.4. Drets de lesbianes i gais
12.5. Intersexualitats
12.6. La llei d’igualtat
12.7. Els ODS des d’una mirada feminista
12.8. La llei contra la violència de gènere
12.9. El Conveni d’Istanbul
12.10. La llei de la interrupció de l’embaràs
12.11. Ventres de lloguer
12.12. El tràfic de persones i la prostitució
12.13. Diversitat funcional i DDHH
12.14. Abús Sexual Infantil

28 de juny 2018

Per la diferència!

Entrada de Jose (1r Batxillerat) 

Hola, sóc Jose, tinc 16 anys i sóc homosexual, i hui vull parlar-vos sobre la meua experiència amb l’homofòbia. Per començar, he de dir que molts dels comentaris que he rebut han sigut per part de la meua família, concretament de la persona més major d’aquesta, ja que en el meu institut el més “fort” que m’ha passat ha sigut que em digueren maricó o que em preguntaren per la meua sexualitat, però mai res més agressiu o dolent.

A la meua vida, sempre hi ha hagut certs senyals de quina podia ser la meua sexualitat: em fixava molt en els xics, més que en les xiques; a més, m’agradaven les coses que la societat dicta que són de xica, com les nines o les cuinetes, més que les que diu que són de xic, i sobretot, els comentaris dels meus pares, els quals, molt encertadament, em preguntaven si tenia xicot o xicota. I jo, que en aquell moment no entenia què era ser homosexual ni que em pogueren agradar els xics, deia: “No tinc xicota, i no m’agraden els xics”. 

Per últim, el que més m’ha passat és que els meus companys i companyes de classe em preguntaren si era gai, i la meua resposta sempre era que no, ja que no pensava que jo poguera ser això, no entenia què era ser homosexual ni per què els altres pensaven que jo ho era. Més endavant, vaig passar a l'institut i a primer de l'ESO vaig conéixer Rosa Sanchis, la meua professora, que va ensenyar-nos què era la transsexualitat, l'homosexualitat, el sexe... i va ajudar-me en el meu camí d’eixir de l'armari, ja que vaig començar a dubtar, encara que ningú ho sabia.

Dos anys més tard fou quan vaig començar a sentir coses per un xic, que resultà ser heterosexual. Vaig tardar un temps a entendre per què sentia coses per ell, i vaig passar una època pensant que era bisexual, fins que vaig adonar-me que era gai; vaig eixir de l'armari i ho vaig contar a la meua família, que s’ho va prendre molt bé, inclosa la meua àvia, encara que ella em feia alguns comentaris un poc homòfobs que jo no em prenia malament, ja que és una dona d'una època difícil, i perquè és la meua àvia. Els comentaris que em deia eren pareguts a: «Ja veuràs com quan tingues vint anys et casaràs amb una xica» o «Això és perquè ets jove». Però encara que no ho parega, ella porta molt bé la meua homosexualitat, igual que la resta de la meua família; ells van conèixer un ex meu i ho van acceptar perfectament. 

En realitat, estic molt agraït per l'acceptació i el suport de la meua família, aleshores... per què he decidit fer aquesta entrada? Doncs perquè vull compartir la meua experiència i dir-vos que no heu de sentir-vos malament amb el que sou; accepteu-vos tal com sou perquè si vosaltres ho feu, els altres ho faran també i, el més important, en el moment que aprengueu a estimar-vos així, els comentaris no voldran dir res per a vosaltres. Espere que us accepteu i us estimeu com ningú ho fa ni ho farà perquè l'amor propi és el millor amor que pot haver-hi.

I ja per acabar, hi ha gent que criticarà per criticar, que es ficarà amb vosaltres solament per ser diferents. Perquè sí: som diferents i hem d'estar orgullosos de ser-ho, perquè ser diferent no és res roí. Ser diferent vol dir acceptar la diversitat, no tindre eixos prejudicis, no fer mal a la gent per la seua condició sexual, pel seu gènere, raça o religió. I no estic parlant només de la gent homosexual, bisexual, transsexual/transgènere, intersexual... M’estic referint a la gent que no pensa com la resta, a la que canvia el món, la que amb petites coses fa grans favors a la humanitat. Perquè ser gai o lesbiana o bisexual no et fa millor que els altres; el que ens fa millors persones és el nostre desig d'igualtat, aspiració que molta gent no té. 

Gràcies per la vostra atenció i molta sort a tots i totes les que heu d'eixir de l'armari. Ja veureu com no és tan difícil, i si en el vostre cas ho és, ací teniu un company i amic.

28 de juny, Dia Internacional de l'orgull LGBTI+

17 de juny 2018

Herrejón i els "piropos"

Entrada de Mar i Naiara (Batxillerat Humanístic)

Herrejón és una youtuber molt coneguda que alça passions entre la gent més jove amb els seus vídeos i monòlegs en els quals presenta, utilitzant un poc d’ironia, situacions divertides que tenen lloc en la vida de qualsevol persona.

Herrejón es declara feminista i, a part de parlar al seu canal sobre situacions divertides, també dóna la seua opinió sobre temes seriosos. I així és el vídeo que us deixem a continuació, ja que parla d’una situació que de segur moltes de vosaltres haureu patit, per desgràcia, en la vostra vida, ja siga anant a l'institut, a casa o passejant un poc: sempre apareix el típic comentari, o com molts l’anomenen, el “piropo”. Què és un “piropo”? És una paraula o frase que un home li diu a una dona que no coneix de res i, per a major gravetat, en públic.

“Piropear” és masclista perquè la dona no t'ha demanat opinió sobre el seu cos i, per tant, és inadequat que se li impose escoltar-lo. Les dones no són cossos exposats per a l'avaluació dels homes; són persones. El masclista que “piropeja” se sent en la necessitat imperiosa d'ordenar el món diferenciant entre "ties bones" i "ties lletges", i pensa que, gràcies al seu comentari, se sentiran millor. Però els "piropos" o floretes que escoltem cada dia, i que tenim interioritzats i normalitzats, no són innocents, sinó una forma més d'agressió que condiciona la nostra llibertat.

No assetges! Les dones no som objectes, som persones!


La youtuber Herrejón parla en el vídeo "HERREIVINDICA: LOS "FAMOSOS" PIROPOS" (8'17", 2017) de les floretes.

Sereu prou homes?

Entrada de Mar i Naiara (Batxillerat Humanitats)
L’actor estatunidenc Justin Baldoni vol establir un diàleg amb els homes per a redefinir la masculinitat i descobrir formes de ser, no solament homes bons, sinó bons humans. Baldoni parla sobre el que suposa ser un home i què és el que la societat espera d’aquests, o de com la por a no ser acceptats per altres homes porta al rebuig d’allò femení i de les qualitats que, tradicionalment, han estat lligades a les dones. Així, es construeix una idea de la masculinitat que no deixa que els xics se senten segurs amb la seua masculinitat, per la qual cosa han de demostrar-la tot el temps.
Al llarg de la xarrada, Juntin Baldoni reflexiona, des de la perspectiva dels homes, sobre qüestions relacionades amb el masclisme, i també sobre les dificultats d’adonar-se’n ja que aquestes idees estan molt interioritzades en la nostra educació.
L’actor va participar en un programa que explora què significa ser home hui en dia i va donar una xarrada (17’32’’). Ací baix us en deixem un fragment.
Homes, us entenc.
En créixer, tendim a desafiar-nos els uns als altres. Hem de ser el més dur, el més fort, l’home més valent possible. I per a molts, m'incloc jo també, les nostres identitats estan centrades en si al final del dia hem sigut prou homes. Però tinc un desafiament per a tots els xics, perquè als homes els encanten els desafiaments.
Els repte és veure si podeu utilitzar les mateixes qualitats que us fan sentir homes per anar més enllà. La força, la valentia, la duresa: podeu redefinir-les i utilitzar-les per a explorar els vostres cors? Sou prou valents per a ser vulnerables?, per a acostar-se a un altre home quan necessita ajuda?, per a capbussar-vos en la vostra vergonya? Sou prou forts per a ser sensibles, plorar si sentiu dolor o felicitat, inclús si us fa parèixer “dèbils”? Teniu prou confiança per a escoltar les dones?, les seues idees i les seues solucions?, per a abraçar la seua angoixa i creure en elles, fins i tot si el que diuen és contrari al que penseu?

I sereu prou homes per a fer front a altres homes quan escolteu xarrades en els vestidors?, quan escolteu històries d’assetjament sexual?, quan escolteu els vostres fills parlar d'agafar-li el cul a una xica o d’emborratxar-la? En realitat, us posareu en peu i fareu alguna cosa perquè un dia no hagem de viure en un món on una dona haja d'arriscar-ho tot i dir les paraules “me too”?

A tu no?

Entrada feta per Abril (Batxillerat artístic)
T'han jutjat pel teu aspecte en lloc de pel que deies? T'han preguntat on estava el teu cap de feina quan la cap eres tu? T'han qüestionat per no voler tenir fills? T'ha fet el teu xicot sentir-te culpable simplement per mostrar-te com eres?
En aquest vídeo veiem diferents versions i opinions de persones adolescents, adultes o ja més majors explicant cadascuna la seua història, i ensenyant-nos, amb el hashtag #Amitambé, que a ELLES TAMBÉ ELS HA PASSAT. Es tracta d’històries quotidianes que poden passar-li a qualsevol persona, ja que moltes vegades no ens adonem del que està bé o malament fins que no ho veiem des d'una altra perspectiva.

Tot parteix dels estereotips que se'ns implanten a nosaltres, com a dones, i que se suposa que hem de seguir al peu de la lletra perquè si no, seríem estranyes o diferents. Però en realitat, no està malament ser diferent per defensar el que opines, sents o vols; no està malament que sigues diferent per saber dir NO; no està malament ser diferent si al cap i a la fi aconsegueixes la felicitat.


4 de juny 2018

La consulta

La Consulta (Yolanda Domínguez, 2018). El vídeo forma part d'una campanya contra el masclisme, creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona. Té com a objectiu implicar els homes en l'eradicació d'una gran epidèmia social: el masclisme.



A la pàgina del projecte podem llegir: 

"El masclisme és un mal social que es transmet a través de la cultura i està profundament arrelat a la nostra societat. No es tracta d'una malaltia física ni tampoc psicològica, sinó d'un sistema la lògica del qual es basa en la desigualtat i afecta al nostre comportament, a la nostra forma de pensar i de relacionar-nos.

Aquesta epidèmia pot reproduir-se tant en homes com en dones, però té conseqüències molt diferents per a tots dos. Les dones són el grup que pateix els pitjors danys produïts pel masclisme. Als homes, per contra, els confereix privilegis, però un individu que maltracta i exerceix comportaments violents en la seua vida diària com a part de la normalitat és una persona que té un problema que cal solucionar: només és possible canviar-lo o “sanar-lo” tractant els individus que la integren, ensenyant-los a detectar el perquè de les seues actituds i com poden transformar-les.

El masclisme produeix un model de masculinitat tòxica basat en la submissió de les dones. Un model que no pot ser considerat sa o adequat si el que cerquem és el benestar de tota la societat. Com subratlla un dels personatges d'aquesta campanya: “La conseqüència més immediata del masclisme és que el converteix en pitjor persona”.

Deconstruir aquest model de masculinitat és una de les primeres tasques que hem de dur a terme. Per a això necessitem ampliar la nostra perspectiva, apuntar i posar remei a les causes que ens han conduït a aquesta situació. No es tracta d'una batalla entre homes i dones, sinó de tots i totes contra una cultura que ens impedeix tenir unes relacions saludables, lliures i igualitàries perquè que se’ns segueix encasellant en uns rols que ens perjudiquen.”

IV Mostra La Ploma i Orgull 2018

Des del passat 31 de maig fins al 23 de juny podem veure a la ciutat del Túria un munt de pel·lícules LGBTI molts interessants. Ací pots consultar el programa.


IV Edició Mostra La Ploma

Mostra La Ploma, festival internacional de cinema i cultura per la diversitat sexual, de gènere i familiar, és un certamen organitzat per Lambda des de 2015. Aquest any la selecció de curtmetratges i llargmetratges destaca per la presència de la temàtica trans, així com per mostrar la realitat de persones LGTBI a l’àmbit rural. Les projeccions i activitats culturals de la IV edició de la Mostra La Ploma se celebren a València entre el 31 de maig i el 23 de juny.

A més a més, la manifestació de l’Orgull LGTBI tindrà lloc el dia 16 de juny de 2018. Eixirà a les 19.30 hores des de la Porta de la Mar, prendrà el carrer Colom, seguirà pel carrer Xàtiva i acabarà a la plaça de l’Ajuntament.

La manifestació no és només un dia de festa. Tal com explica el col·lectiu Lambda, “encara que s’han donat passos en la direcció correcta, exigim a les institucions valencianes la implementació de la Llei Integral Trans aprovada per les Corts en 2017 i l’aprovació per part del Govern Central d’una Llei Estatal contra l’LGTBIfòbia. Així mateix esperem que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) procedisca a despatologitzar definitivament les identitats trans el dia 1 de juny.”

28 de maig 2018

Pensa i actua amb ètica (i sense masclisme)!

Mireu el vídeo de la campanya de sensibilització contra la contra la violència sexual llançat per la Federació de Dones Progressistes (maig de 2018) #CortandoConLaViolenciaSexual

Tot el que ix al vídeo és violència sexual. La campanya està molt bé perquè apunta als responsables directes de les violències, i destapa els eufemismes que normalment s’utilitzen per a emmascarar-les. Però hi ha altres violències exercides per les persones del voltant; per exemple, la de qui comparteix fotos o vídeos íntimes d’altres persones, o la de qui comenta o anima a compartir. Això també és violència perquè està a la base de la piràmide, i sense aquests fonaments, la violència més visible cauria! 

Pensa bé abans de compartir una imatge o un vídeo que no és teu!!! Pensa en la persona i en les conseqüències que tindrà per a ella!! Pensa en el masclisme que hi ha darrere de la teua acció!! Pensa si t'agradaria que altres passaren un vídeo o una imatge teues!! Pensa-hi i actua amb ètica!!


22 de maig 2018

Sempre a punt?



Capítol 1 de la segona temporada de la sèrie Oh, My Goig, de beteve, on es revisen alguns dels mites que emmascaren la sexualitat. En aquest episodi, #SempreAPunt, Emma, Carla i Cris estan sopant mentre senten els crits de plaer del veïnat. També Andrés i Marc parlen dels problemes que tenen en les seues relacions.

Orgull de poble

Ací tenim el vídeo “Orgull de poble”, que es va fer per a celebrar el primer Orgull LGBT 2016 de Benissa (Alacant). Formava part de la campanya “Jo també sóc poble”, organitzada per la plataforma ciutadana “Reiniciem Benissa”.

Després de veure el vídeo, reflexiona sobre les qüestions següents:
  1. Creus que és igual ser LGBTI en un poble que en una ciutat? Explica-ho.
  2. Quines conseqüències creus que té per a les persones LGBTI haver de migrar a una altra ciutat per a poder viure la seua orientació o identitat?
  3. Què creus que pot aportar un vídeo com aquest a les persones LGBTI i a les no LGBTI de Benissa?
Ara, respon el test (per a tu, no cal que ho escrigues; però sí que pots comentar com t’has sentit en haver de respondre a aquestes qüestions):

          a. Eres heterosexual?
          b. Com et vas adonar?
          c. Creus que la teua heterosexualitat té cura?
          d. Sap la teua família que eres heterosexual?
          i. Ho saben en el teu treball?
          f. Tens por que t'acomiaden per la teua heterosexualitat?
          g. Què opines del fet que les persones heterosexuals adopten?
          h. Acceptaries que la mestra o mestre de la teua filla o fill fóra heterosexual?
          i. Què faries si la teua filla (o fill) et diu que és heterosexual?


18 de maig 2018

The Bechdel Test

Tornem a publicar aquesta entrada perquè continua sent ben actual, malauradament. 


El test de Bechdel és una senzilla manera de saber si una pel·lícula és ANDROCÈNTRICA i/o SEXISTA.

Només cal contestar tres preguntes:

1) Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?
2) Les dues dones parlen entre elles?
3) El tema de la seua conversa té relació amb un home?

Passa el test a les pel·lis que hages vist darrerament i conta'ns-ho.

I per si no saps massa bé la diferència entre sexisme, masclisme i androcentrisme, ací va l'explicació d'Elena Simón:

SEXISME. Discriminació pel sexe assignat en nàixer o causada pels estereotips o rols de gènere adquirits. És el tractament desigual de les dones i dels barons o d’allò masculí i femení. Sol ser subtil i per això no és fàcil de detectar.

MASCLISME. Actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones. És molt evident.

ANDROCENTRISME. Visió del món, del coneixement i de les relacions socials des del punt de vista masculí. També passa desapercebuda. La típica imatge de l'evolució des del mono fins a l'home en seria un bon exemple:



En el Tornillo expliquen molt bé també què és l'androcentrisme.

17 de maig 2018

Alçat per les teues amistats

Hui dia 17 de maig és el dia internacional contra l'homofòbia i la transfòbia. A Karícies celebrem la diversitat cada dia, però ací deixem un curt irlandés (en anglés) per si a algú se li ha oblidat.