Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris presentacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris presentacions. Mostrar tots els missatges

14 de gen. 2013

26 de set. 2012

Cercle feminista




Ací us deixe la meua presentació per a la taula redona "Educació per a la igualtat", organitzada pel Cercle Feminista i on participan també Mercedes Madrid i Dolores Sánchez. És a les 19 hores al Col·legi Major Rector Peset.


15 de jul. 2012

Xiques, crispetes i pipigrafia




Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria. Lalín (Pontevedra) 17 a 20 de julio de 2012.
Blogs con fundamento. Rosa Sanchis.

Las protagonistas de la película Blog (Elena Trapé, 2010) son un grupo de siete adolescentes que deciden quedarse embarazadas al mismo tiempo. Está rodada cómo si fuera un documental que ellas mismas realizan para que quede constancia de su “pacto”. Se van turnando para filmarse, en el instituto o en la calle, y también se graban en casa con la cámara del ordenador. Tanto esta película, como una miniserie que pasó Telecinco llamada “El pacto”, están basadas en un hecho real que ocurrió en 2008 en Gloucester, una ciudad de Massachusetts. Allí, 17 menores de 16 años decidieron quedarse embarazadas. Y como el embarazo adolescente siempre hace saltar las alarmas (de hecho, casi es lo único que las activa), el debate sobre la anticoncepción y la educación sexual volvió a las aulas. El equipo médico del instituto dimitió porque no se le permitía distribuir la postcoital sin consentimiento familiar. Y el inspector del centro declaró que "la maternidad da estatus a estas niñas /…/ les da la impresión de ser adultas e independientes, les da la oportunidad de ser queridas sin condiciones".
Todo el mundo reconoce que la educación sexual es necesaria ¡¡especialmente para la gente joven, pues las personas adultas, de esto, ya sabemos!! (¡Es ironía!). Pero poca gente se atreve porque es un tema que incomoda. No hemos recibido formación y es difícil enseñar lo que no nos han enseñado. Pero hay otras razones que explican también esta incomodidad.
En primer lugar el miedo: a las posibles denuncias de las familias, al alumnado, a hacer el ridículo en clase, a no saber responder, a las preguntas que nos puedan hacer sobre nuestra intimidad... En segundo lugar, la creencia de que la sexualidad es un tema privado y la escuela solo debe enseñar para la vida pública. Finalmente, un par de mitos: que la educación fomenta la promiscuidad y si les enseñamos muy pronto, se animarán, pues ¡ya sabemos cómo tienen las hormonas! y que la naturaleza es sabia y la sexualidad se aprende sola (¡Eso se nace sabido!).
Estos temores, mitos y creencias (y algunos más) provocan que no se eduque o que, cuando lo hacemos, sea desde el peligro (pensando en los embarazos y las infecciones), nunca en positivo y nunca desde el placer (y menos con las chicas).
Contra los miedos, existen dos remedios infalibles: estudiar mucho (es decir, la formación) y entrar en el aula no solo para enseñar sino también para aprender. Entre la formación, también están los productos audiovisuales que tienen como protagonistas a los y las adolescentes, como la película que acabamos de comentar.
En esta escena, las chicas tienen la vana ilusión de aprender mirando una porno. Están preocupadas por si no les cabe y es de agradecer que la directora no insista en el dolor (o el sangrado) de la primera vez. ¡Fijémonos cómo, en general, sólo se habla de los sufrimientos de las chicas, y no de los miedos de los chicos! Y desde luego, la primera vez sólo es la heterosexual.
¿Por qué quieren quedarse embarazadas? ¿Es una interpretación del inspector o realmente buscan estatus, independencia, parecer maduras, que las quieran? Elena Trapé comentó que una de las cosas que más le llamó la atención fue que una de las chicas dijera que quería tener a alguien que la quisiera para siempre.
¿Habría evitado estos embarazos una charla sobre anticonceptivos e infecciones de transmisión sexual? La respuesta es no. ¿Son los embarazos o las infecciones los únicos objetivos de la educación sexual? Tampoco. ¿Cómo es una educación sexual que sirva? Debería tener perspectiva de género (o de géneros) y desmontar la educación rosa y la educación azul.

12 d’abr. 2012

Presentació de Karicies.com


Tinc el gust de convidar-vos a la presentació del meu darrer llibre. I, a més, estic ben contenta perquè m'acompanyen Hèctor, Zoe i Bàrbara, i estic segura que donarà gust sentir-los!!!

Ací pots abaixar-te el primer capítol de l'obra.

19 de gen. 2012

Coeduquem el present per canviar el futur


Jornada de Coeducació: Coeduquem el present per canviar el futur. Afectivitat i seksualitat.
21 de gener de 2012. Institut de Ciències de l'Educació

11 de nov. 2011

Congreso "Igualdad de género y educación"

Página del Congreso "Igualdad de género y educación". Centro Niemeyer, Avilés. 10-12 de noviembre de 2011.




Nota informativa para quien visite por primera vez el blog: las palabritas que aparecen entrecomilladas y escritas de manera extraña en el blog no son un capricho, sino la manera que tenemos, mi alumnado y yo, de salvar el filtro que la consellería aplica a las páginas que se visitan en los centros educativos y que, cuando contienen un término "seksual" son calificadas de "pipigrafia".

23 de juny 2011

L'educació sexual al segle XXI


L’educació afectivosexual del segle XXI hauria d’estar plena de valors: igualtat de gènere, diversitat, sinceritat, tendresa, plaer, comunicació, responsabilitat, afectivitat... Però aquestes grans paraules es dilueixen en una mar d’informacions biològiques i de recomanacions morals que entrebanquen el reconeixement l’educació com un dret de les persones i mantenen la sexualitat com la gran assignatura pendent de l’escola i de la societat. Com que totes i tots som agents socials, en les nostres mans està el canvi!

Morella. 24 de juny de 2011.

28 de maig 2011

IES Biar. Abril i Palmer.


18 d’abr. 2011

IES Font de Sant Lluís. Setmana de la sexualitat.


(en castellà)
Cabano és un dels xics més sol·licitats de l’institut i ha organitzat una festa petting a sa casa (1-2). “To pet” significa “acaronar” i en el petting es pot fer de tot menys la penetració, “que para eso ya están todos los días del año", diu Cabano.

A Paula li agrada Cabano. Per cridar la seua atenció, balla morbosament amb Cova i, quan ell “pica l’ham”, li diu que el vol en exclusivitat. Cabano deixa de banda les dues xiques amb qui es besava i puja amb Paula a la seua habitació. Mentrestant, Julio entra al vàter amb Cova i intenta forçar-la per a tenir relacions sexuals.

Convé que ens detinguem en la conversa que mantenen Cabano i Paula:


Cabano - Joder tía, que subidón con las pastis, ¿eh?
Paula - Sí…
Cabano - Te estás portando de puta madre ¿Me la comes un rato?
Paula - ¿Tienes preservativos?
Cabano - ¿Para esto?, ¡tú flipas!; ¿qué quieres, comer goma?
Paula - Es que… no sé…
Cabano - Joder tía, con lo enrollada que parecías con Cova. ¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo! ¡Venga va!
Paula - Pero… ¿yo te gusto?
Cabano - ¡Mucho!

Te estás portando de puta madre.
Cabano parla a Paula des de la posició de qui té el poder, com un pare parlaria al seu fill o com l’amo, a la seua mascota. No li diu: “m’encanta com m’has seduït” o “m’agraden els teus besos...”, sinó que la felicita per portar-se “com toca”.

¿Qué quieres, comer goma?
El motiu que li dóna Cabano per a no usar preservatiu és, en aparença, altruista: ho fa per ella, per a evitar-li el sabor del làtex; però en realitat qui no vol la fel·lació amb preservatiu és ell. Podria haver-li dit, de manera assertiva, quin era el seu desig, així de simple: “M’agradaria més que ho feres sense goma”.

Joder, tía, con lo enrollada que parecías con Cova.
Cabano jutja a Paula (li posa nota) en funció de si acompleix o no les seues demandes: si fas el que jo dic, ets guai i enrotllada; si no ho fas, ja no moles. Paula també pensa que “si me pongo en plan estrecha, ¿quién me va a querer?” I la seua amiga Cova li recorda que “como Cabano te vea así de paradita, se va a fijar en otra”. El valor de les xiques, el posen els xics en funció de l’aptitud sexual!!!

¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo!
Amb aquesta frase, Cabano deixa clar que el seu temps és molt important i que no el vol perdre. Segur que altres voldrien ocupar el lloc de Paula!

¿Yo te gusto?
Paula necessita saber que ell va seriosament i, per això, la raó que la fa accedir és la resposta d’ell: "Mucho". Si ell diu que li agrada Paula, ella farà el que Cabano li demane. Tot per amor? Molt més efectiu hauria estat que Paula li proposara que li la menjara a ella primer!!

A l’endemà de la festa, Paula està fotuda i ho conta a Blanca. Pel que li diu, sabem que ha actuat pressionada per Cabano i pel “tots ho fan” i que no li ha agradat gens la relació sexual. “El sexo se supone que mola”, diu a Blanca. I la seua teoria sobre l'absència de plaer és que no era l’”amor de la seua vida”. Òbviament, està molt equivocada. Estar enamorada no garanteix que les relacions siguen plaents. L’amor pot facilitar la comunicació (si és un bon amor!), ja que hauria d’haver-hi: empatia, diàleg, preocupació per l’altra persona, respecte, ganes de millorar com a amant, etc. Però no és infal·lible. D'altra banda, aquestos ingredients haurien d'estar en qualsevol relació, amb amor o sense. (De l'existència de la "mitja taronja" o de "l'amor autèntic", ja he parlat en altres entrades).

N’hi ha qui diu que Paula s’ho ha buscat per pujar a l’habitació amb Cabano. “Ella ja sabia al que anava” es comenta. En la sexualitat sembla que hi ha regles que són com els manaments de la religió catòlica, però aquestes no estan escrites en cap lloc: "Ho sap tot el món". Les principals són tres:
Regla 1. Tota festa ha d’acabar en un coit (i si una xica ha accedit a anar a l’habitació del xic, no pot tirar-se enrere). Si no és un coit, almenys ha d’acabar amb l’orgasme del xic.
Regla 2. Els xics són molt sexuals i no es poden controlar. No se’ls pot deixar “a mitges”.
Regla 3. Està justificat usar la pressió si una xica “ha provocat” un xic.

No cal pensar massa per a adonar-se que aquestos manaments són tremendament masclistes!!! Només tenen en compte el plaer dels xics, que són els únics als quals es reconeix el dret a la sexualitat. Moltíssimes xiques es queden "a mitges" perquè les seues parelles heterosexuals no saben que el coit no és la pràctica que els dóna més plaer; tampoc les saben tocar o fer-los sexe oral, ni elles els expliquen què els agrada. Els missatges sobre la sexualitat a les xiques estan plens de perills, i mai d’invitacions a conèixer-se, a descobrir-se, a tocar-se, a demanar... I això repercuteix negativament en la seua vida sexual.

A ningú li sorprén que Paula no demane també a Cabano que li faça sexe oral? L’orgasme d’ella no té importància? Les xiques s’alimenten d’amor?

Als xics, per contra, se’ls anima a ser molt sexuals, però sense ètica, de manera que aprenen, des de ben jovenets, que la manipulació i la pressió són bones ferramentes per a aconseguir sexe, ja que tot el món els reconeix el dret a ser satisfets sexualment.


No podem ser ingenus/es i pensar que és fàcil defensar-se de la manipulació!!!!  S'ha de ser molt hàbil i tindre l'autoestima ben alta; però ja hem vist que a les xiques se les educa per a l’Amor, la Bellesa i la Cura, i són els xics els que els posen valor, no elles mateixes.
  
Per això és molt important que qualsevol curs d’educació sexual, que pretenga millorar la vida sexual de les persones, treballe la comunicació assertiva dels desitjos, desmunte la manipulació i la pressió (perquè no respecten l'altra persona), i arracone la queixa o la màgia (per exemple esperar un príncep blau, com fa Paula). 

Així que recordeu: el plaer en les relacions sexuals no ens caurà del cel si no ens el treballem!!!. Els xics han de fer menys feina perquè el patriarcat sempre ha tingut en compte els seus desitjos; però també pateixen la pressió de ser valorats per la potència i, de tant de mirar-se el penis, s'obliden (i es perden) la resta del cos. Ara les coses estan canviant, però encara queda molt per fer. Ànims i a la feina!!!

29 de març 2011

IES Ifach de Calp. Abril no és un mes.



A les pel·lis i sèries, la sexualitat sempre es mostra de la mateixa manera: es tracta d'acoblaments automàtics, ràpids i plaents, i a tot el món que ho fa li passa!


En la sèrie Física o química, per exemple, els/les guionistes que se la inventen converteixen el coit en la pràctica estrella, temporada rere temporada, i el penis és el far que ha de guiar la sexualitat. Ací hi ha uns quants exemples:

Al principi, quan Julio ix amb Cova, ell decideix trencar la relació, incapaç de suportar la frustració d’haver intentat tindre relacions coitals diverses vegades sense mantenir l’erecció. Tanmateix, Cova, que se l’estima molt, no vol renunciar a la relació, i li fa una abraçada enmig del carrer. Aleshores Julio té, per fi, l’esperada erecció i, com que no la volen desaprofitar, ho fan al parc, darrere d’uns arbres, i sense preservatiu.

La primera vegada de Gorka i de Ruth també és “curiosa”. Ella agafa un condó però ell diu que no, que ell “sempre acaba fora”. Ruth li contesta que només ho fa sense condó amb els seus nóvios i que “arriba fins on ells volen”. Gorka li demana d’eixir i tema solucionat: una altra relació coital sense protecció!

Gorka fa un treball de classe on mostra com tenen sexe els animals. Però una de les diapositives és la de Fer, un company homosexual, tenint sexe amb la seua parella. Fer ix de classe avergonyit però, contràriament al que podríem pensar (que tot el món el criticarà), unes quantes xiques i algun xic li donen notetes amb el seu telèfon perquè... atenció: Fer té un penis molt gran i digne d'admiració!

Yoli ix amb Quino, un xic religiós que no vol tindre relacions coitals fins al matrimoni. Yoli se sacrifica durant un temps, perquè està molt enamorada, però finalment renuncia a la relació perquè es considera que tindre relacions sexuals és sinònim de tindre relacions coitals. No té manetes el xic? No té boca? No han sentit parlar del sexe oral, de les carícies, de la masturbació mútua...?

En fi...

Aquest model sexual penetratiu, instintiu, animal, heterosexual... és molt poc original. Parteix de la imitació (dels animals?) i no de la curiositat o el descobriment; només es preocupa per adquirir una bona tècnica (amb kamasutres diversos) i no per jugar; i té a la base un munt d’exigències (ereccions duradores, orgasmes obligatoris...) que passen per damunt de les preferències de cada persona i de l’escolta del propi cos.

I a mi, què m’agrada? hauríem de preguntar-nos. El món de la sexualitat i de les relacions requereix moltes interrogacions i una visió ben crítica. I una de les coses fonamentals que hem de criticar és la diferent educació que se’ns dóna a les  xiques (Calzedonia) i als xics (Burguer King, Axe 1, 2, 3), una herència de temps passats que encara no ens hem llevat de damunt.

Abril ho intenta. Palmer també. Tant de bo hi haja cada vegada més persones (joves, profes, pares i mares...) que òbriguen camins perquè les paraules tan boniques que apareixen en les lleis (diversitat afectivosexual, superació del sexisme, educació emocional...), i que l’escola hauria de dur a la pràctica, no es queden només en una declaració de bones intencions. 


Salutacions, alumnat de Calp!!