La sexualitat a la infantesa i a l’adolescència
"Pel que fa al tractament que donen els adults al comportament sexual de la infància i la joventut, cal primerament distingir tres tipus de societats. Així, hi haurà societats restrictives en les quals els adults prohibeixen qualsevol manifestació de la sexualitat infantil i juvenil ‑de tota manera, convé tenir present que sempre hi ha una considerable distància entre les pautes del codi moral acceptat i el comportament sexual real. Els càstigs són el recurs més utilitzat per a mantenir les restriccions, quan el comportament, malgrat les advertències en el sentit d’allò que no s'ha de fer, vulnera les normes imperants.[...]
No hi ha una frontera clara entre les societats restrictives i les semirestrictives. En totes dues persisteix una concepció negativa de l'expressió sexual entre la joventut. L'únic element per a considerar una societat com a restrictiva o semirestrictiva és l'actitud més o menys dura en els càstigs per als qui no observen les normes de comportament. És a dir, les societats semirestrictives, malgrat les prohibicions, són més suaus amb els transgressors. En aquestes societats es pot ignorar la llei sempre que es faça amb discreció. [...]
La majoria de societats estudiades, diferents a la nostra, es comporten d'una manera tolerant cap a les manifestacions sexuals durant el període d'infantesa i joventut. Per això se les denomina societats permissives.
Xiquetes i xiquets, xics i xiques, poden expressar lliurement la seua sexualitat, integrar‑la en els jocs infantils i juvenils, imitar el comportament sexual dels adults. [...]
Entre els pukapukans de Polinèsia, xics i xiques es masturben de manera lliure i oberta en públic. [...] A Tikòpia, xiquets i xiquetes s'acaricien els genitals amb les mans sense ser castigats per aquest comportament.
La majoria de les societats tolerants també permeten a xiquetes i xiquets que observen la conducta sexual dels adults i que participen en les discussions sobre qüestions sexuals. [...]
Els chewa d'Àfrica creuen que, si els xiquets no comencen prompte a exercitar‑se sexualment, mai no seran capaços de tenir fills. Així, amb l'absoluta aprovació dels pares, construeixen petites cabanes a una certa distància de l’aldea i juguen a ser marit i muller. Hi ha intercanvis periòdics de parelles fins que, ben entrada l'adolescència, contrauen matrimoni. [...]
Els chewa d'Àfrica creuen que, si els xiquets no comencen prompte a exercitar‑se sexualment, mai no seran capaços de tenir fills. Així, amb l'absoluta aprovació dels pares, construeixen petites cabanes a una certa distància de l’aldea i juguen a ser marit i muller. Hi ha intercanvis periòdics de parelles fins que, ben entrada l'adolescència, contrauen matrimoni. [...]
Els joves trobiandencs poden retirar‑se a la selva, a la cabana dels solters, o a qualsevol altre lloc adequat, i donar‑s'hi a jocs sexuals prolongats amb plena aprovació dels pares. No es consuma cap matrimoni en aquesta societat sense un llarg període d'intimitat sexual en el qual són posades a prova la sinceritat de l'afecte i la compatibilitat sexual. [...]"
Rafa Xambó: Sexualitat provisional, 3i4, 1988.
