Il·lustració original de Kendra
Les persones tenim pèls. Els xics, més que les xiques; però tots en tenim. Aquesta és la realitat número 1, que se’ns oblida sovint perquè les persones en general, i les xiques en particular, estem molt ben domesticades i ja eixim de casa havent-nos-hi deixat bona part d’una pelussera heretada dels primats homínids. La realitat número 2 és que la nostra cultura patriarcal odia més uns pèls que uns altres: els de les dones, no els pot ni vore; els dels hòmens, en canvi, poden acampar amb alegria i els seus propietaris tenen la llibertat de quedar-se’ls o de deixar-los marxar.
Però anem a pams perquè el lloc on s’hi troba la pilositat és important. Comencem per la cara. En els xics adolescents, tindre bigoti i començar a afaitar-se’l és una espècie de ritual d’iniciació amb què es deixa arrere la infantesa. Justament per aquesta relació del pèl amb la masculinitat o l’homenia, sol ser objecte de burla aquell que no té ni un pèl ni mig, i d’admiració, qui comença a utilitzar la fulleta d’afaitar. Per contra, en les xiques no es permet ni el més mínim borrissol al rostre, i els insults i la tortura depiladora comencen aviat, fins i tot en la infantesa. I dic tortura perquè llevar-se els pèls de la manera en què solem fer-ho les dones (cera, pinces, làser, maquinetes estirapèls, etc.), fa prou de mal. Constatada aquesta realitat, jo em pregunte: per què han de patir les xiques tant? Per què ells poden afaitar-se i nosaltres, només depilar-nos? És això igualtat?
Passem ara al pit. Molts xics en tenen i si volen se’l lleven, i si no volen, allí està el pèl, ben content, sobreeixint de la camisa o envoltant l’arèola dels mugrons. El mateix podem dir del pèl que sol anar del pubis al melic, que en els xics és considerat fins i tot sexi. Per exemple, aquesta tardor tenim el tenista Rafa Nadal retratat en calçotets en tots els fanals de València, i no sembla que a ningú li importen els pèls que llueix al pit, al melic o a les aixelles; ni tan sols a photoshop, que amb les dones sempre és implacable. Si parlem de cames o de culs passa el mateix: ells es depilaran si els ve de gust; elles, obligatòriament. Cal que torne a preguntar si això és igualtat?
Si seguim abaixant, arribem al pubis, l’última de les conquistes de la moda patriarcal. Fa uns anys, les dones solien depilar-se només allò que se n’eixia de les braguetes o del biquini. Ara, s’ho han de llevar pràcticament tot. Els motius que s’al·leguen a favor de la desforestació són diversos, però n’hi ha un que destaca: per “salut”. “És que és més higiènic” o “Em sent més neta” solen ser les frases emprades. Però pensar que la depilació és saludable és un engany que ens hem empassat, juntament amb altres idees que van també en la nostra contra, com per exemple el tòpic que els genitals femenins són bruts o fan mala olor (olor de peix), per la qual cosa s’han de netejar amb sabons i perfumar amb desodorants íntims, que en realitat més que netejar provoquen la desaparició de la flora protectora pròpia. Per què una xica que no es depila és titllada de “guarra” i un xic amb el doble de pèl no rep cap qualificatiu? Coses del patriarcat, que busca maneres perquè la igualtat no siga efectiva.
La realitat número 3 és que la depilació pot tindre avantatges però la salut no és un d'ells. Des del punt de vista ginecològic, el pèl púbic és un protector natural que dificulta l'entrada de patògens a l'organisme, ja que forma una espècie de barrera contra bacteris que podrien atacar el sistema urogenital. Moltes persones no saben que la depilació pot arribar a generar infeccions bacterianes i altres tipus de danys en la pell i desconeixen que el pèl manté a ratlla les ferides, els colps genitals i les infeccions durant les relacions sexuals. Nombrosos dermatòlegs expliquen que la depilació afavoreix el contagi d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), i adverteixen que des de la generalització d’aquesta en els dos sexes, estan augmentant les ITS entre la gent jove, per exemple els condilomes genitals causats pel virus del papil·loma humà. Retallar-lo, o depilar-se només les àrees laterals, no és tan arriscat pel menor frec d’aquesta zona.
Aclarit el tema de la salut, podem parlar de les altres raons que s’addueixen en defensa de la depilació íntima: els genitals depilats són més bonics/sexis/juvenils...; el penis sembla més gran; la sensibilitat és major; el sexe oral és més agradable sense pèls, etc. No discutiré cap d’aquestes raons perquè són personals i cadascú ha de decidir si li compensen els riscos assenyalats anteriorment. Però sí que voldria afegir una dada que ens hauria de fer pensar: l’augment de les operacions genitals en dones per a reduir els llavis menors o fer que siguen simètrics; aplanar el mont de Venus; rejovenir la vagina; amagar un clítoris considerat massa gran, etc. Suposadament, la depilació hauria de fer que les dones estigueren més satisfetes amb les seues vulves, però el que ocorre és que en lloc de sentir-se millor se senten pitjor, i una part de l’anatomia que fins ara quedava lliure de les urpes de la moda, ha passat a ser un motiu més per a la insatisfacció. I clar, creada la necessitat, apareix de seguida qui treu profit de la baixa autoestima de les persones.
Pensaves que només es tractava de pèls? Ni de bon tros. El que passa amb els pèls és una mostra més d’una desigualtat que continua ben viva, i que com que ja té molts segles d’experiència, és capaç de camuflar-se darrere de la salut o de la moda. Stop deforestació! Stop desigualtat!
