Algunes vegades ens adonem fins a quin punt pot la societat crear desigualtats entre homes i dones, tant conscientment com inconscientment.
Avui vull parlar-vos d'un nou programa que ha començat a emetre's en Quatre i que es diu Adam i Eva. Aquest consisteix en l'arribada d'una sèrie de dones i homes desconeguts a una illa, en la qual han d'estar durant un temps, sense roba, de dia i de nit, amb l'objectiu de crear vincles d'amistat i finalment arribar a l'amor.
Algunes vegades, el desenllaç és satisfactori; moltes altres hi ha enganys, superioritat, superficialitat, tractes despectius, etc., i resulta interessant perquè t'adones dels tipus de persones que existeixen, de com s'enganyen a elles mateixes, de com les opinions i els sentiments canvien en qüestió de segons. I el resultat de tot és una espècie d'amor forçat i, al meu entendre, molt fals.
A més a més, si ens posem a reflexionar un poquet sobre el títol, ”Adam i Eva”, aquests dos personatges bíblics van ser els primers humans que van existir com a éssers ben estructurats i desenvolupats. Però en la bíblia s'especifica que hi ha un home i una dona; en canvi en aquesta sèrie, per cada home hi ha dues dones, de les quals n'ha de triar una després d'estar dies i dies amb elles. En aquest temps, l'home passa estones amb les dues dones i hi ha contactes, situacions i proves, i la impressió que fa és que es juga amb elles. L'home és qui decideix, qui gaudeix sense sofrir, qui, diguem-ne, és el protagonista de cada programa.
Malauradament, en aquest concurs no hi ha una consciència d'això, ja que la gent va pels diners i, a més, a les dones no els importen els tractes que reben ja que la societat els ha donat aquest rol des de sempre i els dóna exactament igual el que fan amb elles o com les tracten o això sembla reflectir-se en cada programa.
També cal destacar que els homes moltes vegades tenen el seu encant, és a dir, hi ha un enfocament en certes coses bastant bo, però a l'hora de triar a les dones hi ha un comportament despectiu i sec encara que la dona també té reaccions violentes, tan físicament com psicològicament, per enveja, complex, per no haver sigut triada, per haver sigut “derrotada”... i també hi ha un comportament negatiu que s'aprecia al llarg dels dies.
Per finalitzar, m'agradaria posar un exemple en el qual una de les dones va saber des d'un principi que l'home no li agradava gens i que ell se sentia superior a totes les dones i pensava que estar amb ell era tot un privilegi; en definitiva, es tractava d'un home molt cregut. La dona el va seguir fins al final sabent el que hi havia i quan la feren elegir entre anar-se'n amb els diners o eixir amb l'home, va decidir anar-se'n. La xica li va donar una gran lliçó que em va semblar molt ben donada, encara que les formes van ser molt agressives. D'altra banda l'home estava convençut que ella sentia alguna cosa per ell, però en escoltar el discurs de la dona, tot l'amor s'esvaí i tan sols s'escoltaven atacs violents contra la xica; i això fa que siga una sèrie bastant falsa i molt sexista.
Què penseu vosaltres? Creieu que existeix una desigualtat de gènere? Creieu que en algun cas pot sorgir un amor veritable? És un programa que ajuda les persones o que juga amb l'ésser humà per tenir entretinguda l'audiència? La meua opinió és que l'amor apareix inesperadament, no en un programa de televisió, i la desigualtat de gènere segueix sent un problema en la societat. Tant de bo algun dia desaparega!
