Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postcoital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postcoital. Mostrar tots els missatges

14 de juny 2016

La píndola postcoital

Traducció feta per Ali (1r Bat.) del fullet informatiu del Col·lectiu Harimaguada La píldora postcoital.

LA PÍNDOLA POSTCOITAL
1 QUÈ ÉS? PER A QUÈ SERVEIX?

La píndola de l'endemà o postcoital és un tractament d'emergència que evita, en un alt percentatge, un possible embaràs no desitjat si s'ha tingut una relació amb penetració sense protecció. No és un mètode anticonceptiu com els existents en el mercat per a planificar la nostra vida reproductiva, ni ens protegeix de les infeccions de transmissió sexual. És un tractament d'urgència que es pots utilitzar DINS DE LES 72 HORES SEGÜENTS A la RELACIÓ COITAL, i COM MÉS PROMPTE MILLOR; la seua eficàcia és major si s'utilitza abans de 24 hores de la relació de risc.

2 COM HAS D'ACTUAR?

Si tens una relació en què s'ha trencat el preservatiu o no has utilitzat cap mètode, acudeix el més ràpidament possible a:

• El teu centre de salut

• Qualsevol servei d'urgència

• Consulta Jove

• Centre de Planificació Familiar

Per a poder accedir a aquest tractament, encara que sigues menor d'edat, es necessària la prescripció mèdica; cal una recepta mèdica per a poder adquirir-la i el tractament ha de ser supervisat per personal mèdic. [Aquesta informació és errònia. No cal prescripció ni recepta mèdica.]

3 QUIN TERMINI TINC PER A PRENDRE-LA?

Dins de les 72 hores (tres dies) següents a la relació de risc, tenint en compte que l'eficàcia va disminuint a mesura que van avançant les 72 hores. Com més prompte es prenga el tractament, més efectiu és.

Important: Si han transcorregut més de 72 hores des que es va produir el coit sense protecció, no utilitzes les píndoles postcoitals. Acudeix al teu centre de salut perquè el personal qualificat t'assessore i pugues valorar les possibles opcions.

4 COM S'HAN D'UTILITZAR LES PÍNDOLES POSTCOITALS? QUÈ PASSA DESPRÉS?

En l'actualitat, la píndola postcoital pot vindre en un envàs d'un sol comprimit o de dos, és a dir, dues pastilles. En aquest cas, es recomana ingerir-les alhora, sempre abans de les 72 hores. És aconsellable menjar abans de prendre les pastilles, ja que contribueix a reduir els possibles efectes secundaris que puguen donar-se. Si vomites durant les tres hores següents a la ingestió de les pastilles, necessites repetir la presa com més prompte millor. Si vomites després de tres hores d'haver pres els comprimits, no et preocupes, la medicació ja t'haurà fet efecte.

En els dies posteriors a la presa, és possible que aparega un sagnat vaginal. També pot presentar-se coincidint amb la següent menstruació. Després d'açò, seria molt recomanable que acudires a una revisió ginecològica per a realitzar un control i rebre assessorament sobre mètodes anticonceptius. Si no es presenta la menstruació en la data esperada, has d'acudir de nou al teu centre mèdic per a realitzar un test d'embaràs.

5 COM ACTUA EL TRACTAMENT?

Actua de manera molt senzilla. Si tu has mantingut una relació sexual desprotegida amb penetració, pot ocórrer que un òvul siga fecundat o pot ser que no, no podem saber-ho. Doncs bé, el tractament postcoital el que fa és impedir l'ovulació si aquesta no s'ha produït, o impedir que l'òvul nie en l'úter en cas que aquest haja sigut fecundat. Òbviament, d'aquesta manera s'evita que comence l'embaràs.

6 EL TRACTAMENT POSTCOITAL ÉS UN TRACTAMENT ABORTIU?

No, en absolut. Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut assumida per la comunitat científica internacional, “l'embaràs comença en el moment de la implantació de l'òvul fecundat en l'endometri (parets de l'úter)». El tractament postcoital actua, o bé impedint l'ovulació si aquesta no s'ha produït ja, o bé evitant la fecundació de l'òvul, o bé impedint la implantació de l'òvul fecundat en l'úter. Açò equival a dir que actua amb anterioritat a l'embaràs. Segons l'OMS: «els mètodes d'anticoncepció d'emergència contribueixen a evitar l'embaràs de diferents maneres segons el moment del cicle menstrual en què s'apliquen, però no desprenen un embrió implantat, ni permeten posar fi a un embaràs establert». En canvi, el tractament abortiu (RU-486) s'administra quan ja existeix un embaràs diagnosticat i es desitja interrompre'l.

27 de març 2012

Tornant a la postcoital


La píndola de l'endemà és un medicament de lliure dispensació que qualsevol persona major o menor d’edat pot comprar a la farmàcia, des de setembre de 2009, sense recepta mèdica. La majoria de països europeus (França, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Suïssa, etc. ) també la dispensen.

Malauradament, l’actual govern del Partit Popular vol tornar als temps en els quals la píndola s’havia d’adquirir amb recepta, és a dir, després de passar per la consulta mèdica, amb el consegüent perjudici per a les usuàries, ja que, com més temps passa, més es pot veure limitada l’efectivitat del medicament. Recordem que es tracta d’una anticoncepció d’emergència que és útil en les 72 hores posteriors a una relació coital sense protecció i, a mesura que passen les hores, perd efectivitat.

Tant la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia com la Societat Espanyola de Contracepció han fet saber al Ministeri de Sanitat que la píndola és segura per a ser dispensada sense recepta. Només algunes dones tenen efectes secundaris lleus i de curta durada, com els sagnats irregulars, la fatiga, les molèsties abdominals i les nàusees. És segura per a totes les dones, incloses les adolescents i, fins i tot l’ús repetit no presenta riscos coneguts per a la salut. Tampoc no augmenta les conductes sexuals o anticonceptives de risc i no es tracta d’un mètode que les dones usen com a anticonceptiu habitual. 

Algunes veus moralistes que hi estan en contra solen dir que les usuàries de la postcoital són sobretot adolescents, i que moltes d’elles l’usen com a mètode anticonceptiu habitual. Per contra, aquest anticonceptiu no és emprat només per adolescents, sinó també per joves i per dones més grans. Aquestes veus conservadores pensen també que la facilitat per adquirir la postcoital augmenta les pràctiques sexuals de risc de les joves perquè, com ja se sap, la joventut de hui en dia és una irresponsable (és ironia).

A Karici.es no pensem així en absolut i no ens agrada que ens tracten com a criatures que no saben fer-se càrrec de la pròpia salut anticonceptiva. La millor manera de responsabilitzar-se és practicant la responsabilitat, i no deixant-la en mans d'una moral que intenta impregnar les pràctiques mèdiques i establir què és bo o què és dolent per a les persones. L’ús dels anticonceptius és una manera de cuidar-nos i de cuidar de les parelles, ocasionals o duradores.

Però no podem deixar de banda que continua sent necessària una educació sexual que desplace del centre de la diana el coit i/o la penetració, considerades les pràctiques millors i més adultes, i falta també un treball que responsabilitze els xics (que són una part fonamental del problema!!) i permeta a les xiques ser sexuals amb plenitud (sense la por a ser anomenades guarres) i poder així negociar l’ús del preservatiu amb les seues parelles. En molts casos, el preservatiu no es fa servir, i elles no l’imposen, per por a fer-los enfadar, per por a perdre’ls, o per complir el manament de gènere segons el qual les dones han de tindre cura i sacrificar-se per les seues parelles, també en la sexualitat.

Ací hi ha un Full informatiu sobre la postcoital que va publicar el Ministeri al 2009. Curiosament, i desafortunadament, s'anomena "Información para las usuarias". I els usuaris què? 


I ací un vídeo explicatiu del funcionament de la postcoital.


28 de set. 2009

La píndola de l'endemà


La píndola de l'endemà es pot comprar a les farmàcies des de hui, dilluns 28 de setembre, sense recepta mèdica i per un poc menys de 19 euros. La poden adquirir majors i menors d'edat.

Malgrat les pressions d'alguns col·legis farmacèutics per imposar protocols que en limiten la venda, el medicament és de lliure dispensació. El Ministeri de Sanitat ha elaborat diversos fullets informatius que el farmacèutic o la farmacèutica facilitarà a qui compre el medicament. En la nota de premsa del gabinet governamental apareix que es vendrà a les usuàries. Jo em pregunte: No el dispensaran als usuaris, si són els xics els que van a comprar-la?

La major part de països europeus (França, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Suïssa, etc.) ja dispensen la postcoital.

Com sempre, veus moralistes s’hi han alçat en contra. Però no serà en aquest bloc on es done cobertura a les seues idees. Simplement volem recordar, i criticar, l’adultisme que porta a pensar que les usuàries de la postcoital són sobretot adolescents, i que aquestes són unes fresques que tots els mesos passaran per la farmàcia a comprar-se la pastilla. Només diré que aquest anticonceptiu no és usat només per adolescents, sinó també per joves i per dones més grans. I que ells, els xics, també en són part i problema!!!

Continua pendent, i no em canse de dir-ho, una educació sexual que desplace del centre de la diana el coit i desmunte la jerarquització de les pràctiques sexuals; i falta també un treball que responsabilitze els xics i lleve a les xiques l’etiqueta de fresques (per irresponsables, i per sexuals, -imperdonable que els agrade el sexe!) i les ajude a negociar l’ús del preservatiu amb les seues parelles. En molts casos, el preservatiu no es fa servir, i elles no l’imposen, per por a fer-los enfadar, per por a perdre’ls, o per complir el manament de gènere segons el qual les dones han de tindre cura i sacrificar-se per les seues parelles, també en la sexualitat.

Moltes veus s'alcen també en contra de la dispensació d'un medicament sense recepta (o el que és el mateix: sense la intervenció d’un metge o metgessa). Però a mi em sembla molt bé. Ja va sent hora que les persones ens fem càrrec de la nostra salut, i comencem a veure l’ús dels anticonceptius com una manera de cuidar-nos i de cuidar de les parelles, ocasionals o duradores. No conec altra manera de responsabilitzar-se de la pròpia vida que practicant la responsabilitat, i no deixant aquesta en mans d'una moral que intenta impregnar les pràctiques mèdiques i establir què és bo o què és dolent per a les persones.