VIII Vesprada Diversa

La VIII Vesprada Diversa ha sigut enormement nodridora. 

Els alumnes de primer de Batxillerat Lucia, Hèctor, Agustín i Jorge han presentat l’acte i els ponents. Ens han recordat que la primera vesprada diversa va ser l’any 2009, amb Miquel Missé i Marina Collell. En els anys següents, es van anar afegint al cartell exalumnes del centre com Miquel, Cristian, Esther, Marta, Mireia... persones valentes que van obrir camí perquè altres s’atreviren a parlar i a visibilitzar-se. En acabar la presentació, les i les ponents han començat a explicar-nos les seues vivències i reflexions. 

En primer lloc, ens ha parlat Samu, que fa tallers de masculinitat a homes maltractadors i tallers i xarrades sobre sexualitat a joves. És membre de Dessex (Drets, Educació i Sexualitat), associació que atén la gent jove de manera gratuïta a Russafa (divendres de 17 a 20, al Centre municipal de la joventut, carrer Puerto Rico, 42) i a l’Espai Jove VLC (dimarts de 17 a 20, al carrer Campoamor, 91). A més, s’ha passat anys revisant la seua masculinitat i hui ha reivindicat amb orgull que llevar-se de damunt la pesada cuirassa de la masculinitat tradicional i acceptar la vulnerabilitat és el que l’ha fet més fort.

Daniel és exalumne de l’institut i ens ha explicat, amb frescor i valentia, que eixir de l’armari és un alliberament i que dins del propi col·lectiu LGBT hi ha també actituds plumofòbiques i intolerants cap als cossos que no es consideren normatius. 

Àngel és coordinador delegat en València del Movimiento contra la intolerància i un expert en aquestos temes. Ell i la seua dona van educar el seu fill perquè s’expressara com volguera, però aquest va patir bullying des dels 6 anys per fer coses "de xiques". El fill és ja un adolescent, però Àngel s’ha emocionat en recordar la crueltat que suposa que una criatura haja de patir el delicte d’odi anomenat “Intolerància per gènere”.

Marc és activista LGBT i membre de l’Associació de famílies homoparentals GALESH. Nasqué a Barcelona, però fa molt de temps que viu a València, on ha format una família amb el seu home i dos xiquets d’adopció nacional. Marc ens ha explicat com d’important és que existisquen associacions con Galesh perquè els seus fills cresquen lliures de violència.

Olaya Aramo és llicenciada en Filosofia i té un doctorat en sociologia del gènere; però no ha vingut com a experta sinó com a ballarina de tango queer. Si busquem el seu nom a google hi trobarem molts articles feministes, antipatriarcals i anticapitalistes que connecten amb la bellesa i la força del tango. Olaya ens ha recomanat gaudir de les activitats que tindran lloc aquest mes al voltant del l’Orgull Crític.

Yolanda és psicòloga sanitària, psicoterapeuta i activista pels drets de les persones amb intersexualitats i ens ha parlat de la seua experiència en primera persona. ¿Imagines créixer sentint que hi ha alguna cosa en els teus genitals que “no està bé” però, encara que demanes explicacions, ningú et vol dir res? És autora de la guia “Buceando en la diversidad desconocida. Una guía para terapeutas de pacientes con intersexualidades/DSD”. 

Esteban és membre de l’Associació de famílies contra la intolerància per gènere (AMPGIL). L’any passat tinguérem el plaer d’escoltar la seua dona, però hui Esteban ens ha emocionat contant-nos la pesada motxilla que ell i molts altres pares i mares porten a l’esquena, i que els ha fet exercir violència contra els propis fills. Ara, però, són uns activistes extraordinaris orgullosos de la seua filla lesbiana. Em quede amb una frase d’Esteban: “Done gràcies a la meua filla perquè si no haguera sigut per ella, hauria mort sent un ignorant”. 

Laura és també exalumna del Villena. Estudia Psicologia i ens ha recordat que la parella és igual d’important que la família afectiva (biològica o elegida) i que hem de cuidar tots els nostres vincles. A Laura no li agraden les etiquetes, però si se n’ha de posar alguna és la de ‘dona’, pel seu feminisme, i 'bisexual'. Creu en la llibertat dels cossos i reivindica la sexualitat de les dones per plaer i no necessàriament per amor o en parella. 

Saul estudia segon de Batxillerat al nostre institut i ens ha explicat el seu procés i la resposta superpositiva del seu entorn, però ha criticat la patologització i la necessitat de passar per un procés psicològic per a aconseguir les hormones.

La veritat és que les ponències s’han fet curtes i hauríem necessitat una setmana diversa, en lloc d’una vesprada diversa!! 

Gràcies!!

VII Vesprada Diversa

La VII Vesprada Diversa de l’IES Isabel de Villena va ser especial perquè tinguérem un planter de luxe: els exalumnes del nostre institut, Lorenzo, Daniel i Esther; Marc, un pare de Galesh; Carmen, una mare d’Ampgil, i C., la mare d’una criatura intersexual (autora del blog Mi bebé intersexual). I de plat estrella, vam escoltar Pol Galofre.

Va ser un plaer per al cor i per a l’intel·lecte sentir les seues experiències transformadores, gràcies a les quals prenem consciència i ens reafirmem en la importància de ser “manada” contra la intolerància –perquè si ens quedem paradxs, som còmplices–; i ens qüestionem també les nostres seguretats i/o normalitats, i ens fem preguntes: per què sóc un home o una dona?, què és la masculinitat o la feminitat?, com podem des-ocupar aquestes masculinitats i feminitats tan tòxiques?...

Gràcies, un any més, més ensenyar-nos tant!

Us deixem una xicoteta entrevista a Pol, Activismes trans*, a idem.tv:

VI Vesprada Diversa

Ahir celebràrem la VI Vesprada Diversa i ens acompanyaren amics i amigues que parlaren de respecte i de diversitat: Mar, Cristian, Marta, Esther, la mamà d'un bebé intersexual, Ma. José i Miquel Missé.

Missé ens va regalar unes quantes reflexions: que el silenci és complicitat; que no cal ser lgtbi per defensar algú que sí que ho és; que valent/a no és qui insulta, sinó qui es posa del costat del diferent; que la gent popular, al cap de 10 anys ja no ho és; etc. També va llançar preguntes a l’auditori: per què trieu ser amics dels “xulos” i no dels “rars”? És normal que el xic que més lliga a l’institut siga el més “garrulo” i homòfob? Per què penseu els xics tradicionals que sou hòmens més autèntics o millors que els xics femenins o que els xics trans?, etc. 

Missé va acabar la seua intervenció proposant-nos un repte: ser capacxs de construir un Isabel de Villena on la gent que està explorant la seua sexualitat i el seu gènere ho puga fer amb la major llibertat possible; un institut on estiguem orgullosxs de tindre molta gent lgtb que no és discriminada perquè som molt obertxs. 

Penseu que ho podem aconseguir?

La VI Vesprada Diversa va acabar amb l'actuació de Viruta FtM. Ací en teniu un vídeo reportatge.

V Vesprada Diversa

 

 

 

 

De vegades, el saló d’actes d’un institut de València és el lloc on poden passar coses màgiques; de vegades, un lloc gran i gelat com aquest es pot omplir de gom a gom i pot presenciar com es crea en poca estona una energia col·lectiva imparable, increïble, de les que provoquen ressaca intel·lectual l’endemà. Una catarsi, en fi, difícil de qualificar amb un sol adjectiu, tot i que a l’IES Isabel de Villena totxs la coneixen des de fa 5 anys amb el nom de Vesprada Diversa.

Algú que mai no haja assistit a aquest esdeveniment —organitzat per la professora de Valencià Rosa Sanchis— potser podria deduir-ne el contingut mitjançant el mateix títol de l’acte: una vesprada en què l’alumnat de l’Isabel de Villena escolta les intervencions de persones diverses, les quals els parlen des de la seua pròpia experiència.

Però, com ja hem suggerit en començar aquestes línies, la Vesprada Diversa no és només escoltar testimonis de gent valenta i diversa. Aquesta energia col·lectiva de què parlàvem a l’inici només es podia donar quan, de sobte, els que escoltàvem a qui estava en l’escenari començàvem també a adonar-nos de la nostra pròpia diversitat i de la solidaritat mútua que hem d’establir per simplement gaudir de la vida i que ningú mai s’atrevesca a qüestionar el que fa diferents i únics a nosaltres i als altres. I és que clar, si totxs som una peça única i irrepetible, per què algunes persones s’encaboten a esborrar les diferències del mapa fent burla i assetjant?

Enguany la Vesprada Diversa ha pogut comptar amb les paraules de Miquel Tabuenca, Esther Roca i Marta Moreno, totxs exalumnes del centre; María José Vivó, presidenta d’AMPGIL València, i Miquel Missé, sociòleg, activista trans i un dels puntals de la Vesprada Diversa dels dels inicis. I cal dir que tots van ser meravellosament presentats per alumnes de l’institut.

Per als qui no van estar en la Vesprada Diversa, els contarem que aquesta energia col·lectiva començà a gestar-se des del segon en què a algú li passà pel cap que no cal ser homosexual o bisexual o transsexual perquè la LGTBfòbia que puga presenciar li faça alçar-se del seient i cridar ben fort prou! I continuà la màgia, i l’energia comuna s’anà engrandint encara més, tant, que en un determinat moment fou com si ja no hi hagueren parets que delimitaren el recinte, especialment quan una de les exalumnes explicà que era possible seguir el nostre cor i el nostre cos prescindint d’etiquetes; unes etiquetes que ja li havien fet molt de mal de menuda, quan la gent de classe i de fora de l’aula li deia el que podia fer o ser —o no ser o fer— pel simple fet de ser una xica.

En aquella moment, escoltant-la, el camp d’energia del saló d’actes del Villena s’enfortí una mica més quan algú s’adonà del mal que efectivament podien arribar a fer les etiquetes, i potser, si eixe algú tenia el costum d’etiquetar la gent que no seguia certs estereotips, ara anava a deixar de fer-ho perquè per un moment es ficà en una altra pell i, alhora, s’adonà que la seua pell tampoc era perfecta, ja que tal cosa —la perfecció, els ideals imposats...— acabava de veure que no existia.

La cirereta vingué amb preguntes com: què és el que ens fa ser considerats com un xic o una xica?, podem establir nosaltres les fronteres, si és que les hi ha? Aquestes preguntes encara ens ressonen al cap a alguns dels que escoltàrem Miquel Missé, sempre interessant i plantejant reptes, interpel·lant la gran bola d’energia que érem ja quan va arribar el torn de la seua intervenció.

Sens dubte, aquell 28 d’abril isquérem per la porta sent una mica més lliures i, sobretot, amb unes ganes enormes de no callar davant la gent que assetja, intimida i violenta; no callar mai davant la gent que voldria un món sense matisos, tot gris i fabricat en sèrie. Per sort, la mateixa naturalesa humana que veiem cada dia en nosaltres i en qui ens envolta s’encarrega de tirar per terra eixos plans malèfics i avorrits; uns plans davant els quals mai callarem totxs els que assistírem a la catarsi de la Vesprada Diversa a l’IES Isabel de Villena.

Betlem Woolf

I Vesprada Diversa 

II Vesprada Diversa 

III Vesprada Diversa

IV Vesprada Diversa

IV Vesprada Diversa a l'IES Isabel de Villena

16 de juny de 2014. IES Isabel de Villena (València).

Un any més hem tingut amb nosaltres els discursos apoderadors de Miquel Missé (sociòleg i activista trans), Esther Roca (estudiant de Treball social i exalumna del Villena), Cristian Pérez (estudiant de Psicologia i exalumne del Villena), Miquel Tabuenca (estudiant d'Història i exalumne del Villena), Ma. José Vivó (membre d'Ampgil) i Mireia Martí (estudiant del Villena).  

El meu agraïment alxs presentadorxs (Alejandro, Bea, Bodhan i Carlos) i, especialment, a l'alumnat assistent, per un any de karícies i de diversitat!!

III Vesprada Diversa amb Miquel Missé, Cristian Pérez, Miquel Tabuenca, Jordi Jiménez (Lambda) i Ma. José Vivó (Ampgil) (juny 2013)
II Vesprada Diversa amb Miquel Missé, Miquel Tabuenca i Cristian Pérez (març de 2012)
I Vesprada Diversa amb Miquel Missé i Marina Collell (febrer 2009)

Els Davantals contra la intolerància que decoren l'escenari han estat elaborats per l'equip de mediació del nostre l'institut. Pots vore el que hi fem al blog Els punys no parlen.

III Vesprada Diversa

Dilluns 3 de juny de 16.00 a 19.00

IES Isabel de Villena (C/ Isabel de Villena, 4, València)

Intervindran:

• Cristian Pérez, estudiant de Psicologia i exalumne de l’IES Isabel de Villena, i Miquel Tabuenca, estudiant d’Història i exalumne de l’IES Isabel de Villena.
• Miquel Missé, sociòleg i activista trans. Coautor de El género desordenado (Egales, 2010) i autor de Transsexualitats, altres mirades possibles (UOC, 2012)
• Maria José Vivó, membre d’AMPGIL (Associació de mares i pares de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals)
• Jordi Jiménez, del grup Jove de Lambda.

Organitza: Rosa Sanchis, professora de Valencià de l’IES Isabel de Villena.

La Vesprada diversa no és una xarrada sobre homosexualitat i transsexualitat. No va adreçada a adolescents lgtbi (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals) o a famílies de joves lgtbi. És per a tota aquella persona que alguna vegada a la seua vida s’ha qüestionat, ni que siga un poquet, l’educació rosa i blava que es dóna a les persones i la injustícia de les violències (suaus o fortes) que pateix qui se n’ix dels models de gènere tradicionals: els xics que ploren, les xiques esportistes, els pares que cuinen i netegen, les mares fortes que reivindiquen el seu temps, els xiquets que volen jugar a nines i a cuinetes, les xiquetes que porten els cabells curtets, etc. La diversitat no està només en les persones lgtbi, està en tot el món. Per això ens encantaria que vingueres a aquesta Vesprada diversa i que cada vegada siguem més persones lluitant contra les violències i defensant la diversitat. Us hi esperem!!

Regals! (II Vesprada Diversa)

A la fàbrica de Playmòbils tot el món ha d’eixir rosa o blau i, si hi ha alguna barreja de colors, és qualificada d’error. Al segon vídeo, el xiquet i la xiqueta tenen desitjos que no poden acomplir perquè una mà poderosa decideix per ells. Som realment lliures? 

Després de la xarrada que ens han regalat aquest matí els meus exalumnes Miquel i Cristian i Miquel Missé, estic convençuda que, si no som més lliures, almenys sí que som més savis. I les persones sàvies no solament pregunten (estàs operat?, tens nòvia?, et pots fer un penis tan gran com vulgues?) sinó que també, i sobretot, s’interroguen:

Per què no pot un xic donar una abraçada a un altre i fer-li dues besades sense que això signifique que és poc home o homosexual?

Un és un home només si té un penis d’una determinada grandària?

Què faria jo si el xic o la xica que m’agrada em diu que és transsexual?

Per què tinc la necessitat d’insultar les persones diferents? Què em passa? De què tinc por?

Podem escapar realment del binarisme, de les etiquetes o del què diran?

¿D’on podem traure la força que ens apodere i ens permeta lluir tots els colors de l’arc de sant Martí -i no solament el blau o el rosa?

Miquel Missé ens deia que l’escola i l’institut haurien de ser espais de seguretat on la diversitat fóra, no sols tolerada, sinó potenciada. Però, malauradament, els insults (maricó, guarra, tortillera...) i la violència són habituals en els centres i, de vegades, vénen també del professorat, tal com Cristian contava amb exquisidesa. 

Després, Miquel reivindicava l’orgull de dir alt i clar que l’homosexualitat és, simplement, una circumstància i que són intolerables les actituds cromanyòniques (amb perdó dels i de les cromanyones, que potser eren d’allò més diverses).

I com apuntava Pepa, la professora de Matemàtiques, no podem deixar de criticar que els accents i els polinomis ocupen tot el temps de l'escola, i que no queda espai per a la vida. Tanmateix, com a profe que sóc, tinc els mitjans per a intentar, almenys, que el meu alumnat siga un poquet més savi emocionalment i també puc propiciar espais per a l’apoderament. 

Hui he volgut vestir de gala el saló d’actes de l'IES Isabel de Villena per a donar veu a tres persones fantàstiques i valentes. És un present que els devia l’institut per no haver sigut un espai tan segur com hauria de ser-ho, i la sort és que finalment s’ha convertit en un regal per a les persones que escoltàvem. Estic tan contenta que no cap en la meua pell!!!


(PD: Hui és el dia mundial contra la síndrome de Down. Escolta a Verònica, lesbiana i Down, en aquesta entrevista de ràdio)

Identitats transgressores (I Vesprada Diversa)

(En castellà)

Mikel Missé i Marina Collell, de la Guerrilla Travolaka, ens han visitat aquest dimarts 24 de febrer de 2009 per parlar-nos de transsexualitat i de lesbianisme. Els remorejos quan entren al saló d’actes són tan potents com el soroll d’un avesper: Qui és el travolo, ell o ella? Està operat? Però si es guapo i tot!

Al llarg de tres setmanes l’alumnat de Taller i de Projecte ha estat treballant el tema i un grupet de voluntaris en fan la presentació. Amb molta vergonya, però també moltes ganes, expliquen què és la transsexualitat i les discriminacions que pateixen les persones que volen decidir amb quin sexe se les ha de tractar.

“Per què et sents home?” pregunta algú de la sala a Mikel. “No em sent ni home ni dona. Vull viure com a home, en masculí, perquè només hi ha dues caselles on em puc situar” respon ell. És el sistema binari heteropatriarcal, explique a classe. Si ets un home, ocuparàs una posició superior en la jerarquia, hauràs de ser masculí i t’agradaran les dones. Si ets una dona, hauràs de ser femenina i t’agradaran els hòmens.

Podem triar on situar-nos? La resposta és no!

I què passa si no encaixem en les quadrícules? Que et farem encaixar a base d’insults! Ho has entés, friki?

Per què ens sentim hòmens o dones? Gran pregunta!

Per què acceptem que ens tracten amb el sexe que ens assignaren només nàixer després de l’observació dels genitals?

A classe els he fet la pregunta a algunes alumnes: “Per què et sents dona?”. Una xica em contesta que perquè li agrada pentinar-se els cabells, posar-se sabates de taló, pintar-se i anar amb roba femenina. “Aleshores...”, conteste jo, “si a un xic li agrada fer totes aquestes coses que tu dius, ja és una xica?

Què els passa als xics a qui agrada fer coses de xiques? I a les xiques que fan coses de xics? Els passa que els insulten, que els diuen maricó o masclot, que els miren malament, que els discriminen... i moltes vegades això ocorre en la nostra presència i sense que hi actuem.

A la xarrada del matí un alumne va comentar pel corredor que no li interessava perquè ell no era maricó. Segurament no ho era però, per contra, al seu voltant hi ha gent de tots els colors i el seu propi desig no serà tampoc el mateix al llarg de la vida. Les identitats no són quadrícules on encaixem a la perfecció, sinó etiquetes que ens pengem o que ens pengen i que massa vegades serveixen per a amagar els propis desitjos diversos i diferents dels de qualsevol altra persona. Per això, la xarrada que Mikel i Marina ens van regalar no tenia com a intenció fer propaganda de l’homosexualitat o de la transsexualitat, sinó una defensa de la diversitat i una crida a la responsabilitat de tots per convertir o crear al nostre voltant espais segurs perquè hi càpiguen tots els desitjos.

Perquè ni l’homosexualitat ni la transsexualitat són malalties, però en canvi l’homofòbia i la transfòbia sí.

imatge