Sexualitat durant el franquisme

Mireu també aquest anunci de Soberano dels anys 60 i després llegiu el text de la Secció Femenina per a l’educació de les xiques durant el Franquisme. La Secció Femenina era la branca femenina de Falange Espanyola i estava dirigida per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, el fundador del partit.

Com s’han de comportar les dones

Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte […]

(Economía doméstica para Bachillerato y Magisterio, Sección femenina, 1958)

Hackeja un anunci masclista

Publicitat i rols

Algun dia, ens pareixerà tan ridícul en elles com en ells!

Sóc guapa o no?

Si a les dones se les tracta com a trossos de carn que han d'estar sempre perfectes...

... és normal que hi haja xiquetes que pensen que només valen si les altres persones els diuen que són guapes. 

És molt fàcil afirmar que les protagonistes del vídeo són unes ximples o beneites que tenen l'autoestima baixa, però no serveix de res, si no és per a enfonsar-les encara una miqueta més. És més difícil, però molt més efectiu, qüestionar un model que empenta les xiques a ser guapes i sensibles, i els xics a ser forts i valents.  

Si tens intenció de criticar les xiquetes del vídeo, estalvia-t'ho i tria una altra entrada. Si decideixes comentar, fes-ho per a transformar aquest model injust!!! 

Imperfectes

Fragment del documental Killing us softly 4 (Matant-nos suaument, 2010), on la doctora en Ciències de l'Educació Jean Kilbourne analitza la publicitat i la seua influència en les dones, i de retruc en els hòmens, perquè també ells admiren i desitgen els models de bellesa que ofereixen les pantalles. 

La publicitat no solament ven productes; ens diu com hauríem de ser. Crea un ideal inabastable que no s'assembla a les dones de veritat. I ho fa manipulant i valent-se de la tecnologia, per exemple del Photoshop. El malestar i la insatisfacció que creen en les dones, tant la publicitat com els mitjans de comunicació de masses, és enorme, i la majoria es passen la vida odiant els seus cossos perquè no s'assemblen a l'ideal. 

Però algunes valentes han començat a alçar la veu. Per exemple, l'actriu Inma Cuesta ha denunciat, a través del seu compte d'Instagram, els retocs de Photoshop que la revista dominical de El Periódico ha fet amb una fotografia d'ella. "La foto de la dreta va ser treta amb el meu mòbil directament de l'ordinador en la sessió de fotos, jo al complet, sense parany ni cartó, Inma sencera".

Els models no solament tenen conseqüències en l'autoestima de les dones; també la tenen en el plaer, perquè un cos que no s'estima, és un cos al qual li costa més gaudir de la sexualitat. 

Tots els cossos tenen dret al plaer!

Accessibles i accessòries

Gran part de la publicitat repeteix estereotips amb l’objectiu de vendre, i no li importa que la imatge que ofereix faça patir les persones. Es tracta d’una imatge distorsionada que no representa les dones reals, però que esdevé el referent d'una “feminitat” que tant els hòmens com les dones interioritzen i assumeixen com a desitjable. 

En l’últim anunci de Multiópticas, un home entra en un bar ple de dones vestides només amb roba interior sexi i una veu en off li diu: “Tingues la increïble sensació d'estrenar totes les vegades que vulgues”. En el seu camí cap a la barra, el van acompanyant les mirades encisades i famolenques d’unes dones que sembla que no hagen vist cap mascle com aquell en segles. 

No cal ser poeta per a captar la metàfora: ell és un supermascle que no es despentina, encara que tinga quaranta ulls al damunt, i elles són les ulleres "estrenables" –sobra explicar el sentit sexual del verb "estrenar"– que ell triarà i intercanviarà a plaer. Dones accessibles perquè, com explica Yolanda Domínguez, estan disposades i disponibles, i dones accessòries perquè se les pot canviar totes les vegades que es vulga.

Yolanda Domínguez és l'autora d'Accesibles y Accesorias (2015), un projecte que va començar quan l'artista convocà les dones que volgueren, a través de les xarxes socials, perquè acudiren a les tendes de la marca vestides com a l’anunci. Les reaccions delxs dependentxs i de la clientela van ser diverses: algunes persones creieren que es tractava de xiques enviades per la marca d’ulleres per a fer propaganda, però moltes altres les insultaren i fins i tot avisaren la policia.

L'anunci i l'acció ens han deixat dues coses clares: la primera és que algunes persones necessiten ulleres graduades –i, com que són lliures de triar, poden no comprar-se-les en una botiga que fa publicitat sexista. La segona és que tot el món necessita unes ulleres lila per a veure amb claredat que les dones reals ni són ni poden ser com les dels anuncis, sinó més aviat al contrari: se les castiga durament si viuen la sexualitat i el desig amb llibertat, i només poden ser sexuals si és per a complaure el mascle de torn. Puaj!

L'acció Accesibles y Accesorias, un projecte de Yolanda Domínguez.



PD: La marca ha retirat l'anunci, tot i que no han reconegut que ha sigut per les pressions. 

Troba les diferències

Hòmens reals?

Els Nadals són època de regals que reforcen la masculinitat tradicional. Són aquestos els hòmens reals? Mascles forts i valents que porten la iniciativa en el sexe i que gràcies a la seua masculinitat (reforçada per consumir el producte X) aconsegueixen xiques sexis? Hòmens que competeixen amb altres mascles per vore qui és més fort o qui la té més gran? Hòmens homòfobs i sexistes que insulten altres hòmens dient-los “maricons” o “nenes”?

Alumnes de primer d’ESO em conten que hi ha pares que als partits de futbol els criden “No jugueu com a putes xiquetes”, i relaten amb despreocupació que l’entrenador els diu per a motivar-los “No defenseu com a maricones”.

És aquesta la masculinitat que volem?

Mentre aquestos anuncis o aquestes frases ens pareguen normals, la violència contra els xics diferents (femenins, homosexuals, poc mascles...), contra les dones, etc. seguirà entre nosaltres.

No deixes que el sexisme t'anestesie el cervell. No són frases innòcues: és violència!

Las Navidades son época de regalos que refuerzan la masculinidad tradicional. ¿Son estos los hombres reales? ¿Machos fuertes y valientes que llevan la iniciativa en el sexo y que gracias a su masculinidad (reforzada por consumir el producto X) consiguen chicas sexis? ¿Hombres que compiten con otros machos para ver quién es más fuerte o quién la tiene más grande? ¿Hombres homófobos y sexistas que insultan a otros hombres llamándoles “maricones” o “nenas”?

Alumnos de primero de ESO me cuentan que hay padres que en los partidos de fútbol gritan: “No juguéis como putas niñas”, y relatan con despreocupación que el entrenador les dice para motivarles: “No defendáis como mariconas”.

¿Es esta la masculinidad que queremos?

Mientras anuncios o frases así nos parezcan normales, la violencia contra los chicos diferentes (femeninos, homosexuales, poco machos...), contra las mujeres, etc. seguirá entre nosotros.

No dejes que el sexismo te anestesie el cerebro. No son frases inocuas: ¡es violencia!

Publicitat i floretes

Publicitat sexista

En primer d'ESO estem treballant la publicitat i el meu alumnat ha suggerit aquestos anuncis. A classe hem debatut sobre el masclisme de la publicitat i n'hi ha un fet que sempre em crida l'atenció: hem educat la mirada per a detectar el masclisme que converteix les dones en objectes sexuals o les relega a les tasques de la llar, per exemple, però no la tenim educada per a vore el sexisme que afecta els xics i que els presenta com a persones que només s'interessen per l'esport, pels cotxes o per lligar. És com si els hòmens foren així, per naturalesa, i no s'hi poguera fer res per canviar aquesta situació. Elles són les potencials víctimes de la discriminació (per a qui la veu, ja que la majoria de gent pensa que n'hi ha igualtat) i ells són així: hòmens!

Com és possible aquesta miopia? Crec que tenim l'androcentrisme tan interioritzat que no els mirem ni per a responsabilitzar-los del masclisme ni per a defensar-los del sexisme. Perquè a vore: és tan ridícul un grup de dones cridant com a boges per un armari ple de sabates, com un grup de xics cridant per una nevera plena de cerveses, o no? I si la meua parella em preguntara si estic amb ell per un cotxe que és meu, el deixaria immediatament per estúpid! I no diguem del paio que pretén lligar perquè té un Mercedes i no sap conduir!! Quina parella de ximples, ell i el seu amic!

La meua proposta és seguir denunciar el masclisme però també evidenciar com afecta el patriarcat als hòmens i reivindicar unes altres formes de ser-ho: per exemple el que no vol lligar; el que no s'arrisca estúpidament; el que mira als ulls a les xiques i no als pits; el que no li importa que la seua parella sàpiga més que ell; l'homosexual; el sensible que plora i és empàtic; el que cuina i té cura de les altres persones; el que és afectuós amb els seus amics, etc.

Ja està bé que els únics protagonistes dels anuncis siguen hòmens preocupats per ximpleries!!!

I ja està bé que les dones només siguen objectes sexuals preocupades per la moda, per cuidar de la família, pel dinar, la neteja o per posar rentadores!!!

(Enviat per Andrea)

(Enviat per Raquel)

True love

Al Japó han inventat uns subjectadors que només s'obrin si l'amor que sent la usuària és vertader. Segons Ravijour (la marca de la peça en qüestió), els subjectadors tenen uns sensors que capten informació i, mitjançant una aplicació informàtica, s'obrin o no davant d'una proposta amorosa. No sabem si tenen pensada una aplicació semblant per a ells. Se t'acudeix quina podria ser?

Colònia per a hòmens com cal

Els Nadals són època de regals que reforcen la masculinitat i la feminitat tradicional. Què tenen en comú els anuncis de colònia per a home?

RAE, neteja, fixa i dóna esplendor

Entrada feta per Sami Woolf (1r, Batxillerat)

L'Acadèmia de la Publicitat ha fet un homenatge a la RAE en el seu tercer centenari mitjançant un anunci. Fins ací tot bé, però el problema que tenim és la forma en què han elaborat l'homenatge. L'anunci comença amb la típica escena a la cuina en què al fill se li cau sense voler un pot de gerd i ho embruta tot; llavors la mare entra i l'escridassa utilitzant un llenguatge "vulgar" ja que ara li toca a ella netejar-ho ABANS QUE ARRIBE "L´HOME DE LA CASA” I HO VEJA TOT BRUT. Encara sort que arriba la RAE, que neteja, fixa i dóna esplendor. I així, de sobte, la mare deixa de parlar vulgar. De manera que veient l'anunci podem observar i localitzar el masclisme, i podem qualificar l'anunci com a sexista com milers i milers d'altres que veiem i escoltem tots els dies a la televisió, a la ràdio, als transports públics, etc.

La Federació de Dones Progressistes, la d'Associacions de Dones Separades i Divorciades i la Fundació Dones han emés un comunicat conjunt demanant a la RAE que desautoritze l'anunci. "Aquesta és l'oportunitat perquè la RAE es posicione en el camí cap a la igualtat entre hòmens i dones", subratllen les associacions, que denuncien també que la institució acadèmica no es caracteritza precisament per promoure la igualtat en el seu propi organisme. "En els 300 anys d'història, a penes huit dones han sigut acadèmiques de la llengua; i dels 43 membres actuals, únicament set dones són acadèmiques", recorden les feministes.

En conclusió: en la meua opinió, l´anunci ofén a les dones en general i cal retirar-lo o eliminar-lo de la xarxa ja que les fa paréixer inferiors als homes. La RAE ha de modificar el seu funcionament perquè afavorix els homes i al mateix temps lleva tots els drets a les dones.

Y así tú no notas nada

Anunci televisiu de Tampax Pearl (2013) protagonitzat per Amaia Salamanca

En el lloc correcte? És que ell no ho sabia? O no ho sabem les espectadores?
I qui no ha de notar res, ell o ella?
I per què ell li tira mà a la bossa?
I per què ell té aquesta cara de ximple?
I per què li ensenya ella a un xic a posar-se un tampó?
Està bé que xics i xiques parlen de la regla? Es trenca així un tabú?
Fa tant de fàstic la regla que cal ocultar-la?
Si els xics tingueren la regla, se l'amagaria tant?
Què penses de tindre sexe amb la menstruació?
...

Fotografia d'Emma Arvida Bystrom, que trenca el tabú de la regla amb unes fotos ben interessants.

Si t'interessa aprofundir en el tema de la menstruació, mira les entrades La irresistible menstruació i La regla. També pots vore el documental “La luna en ti”, de Diana Fabiánová (2009).

Avancen els hòmens?

Entrada de John Mozzoni

Té a vore ser home amb ser desastrós, masclista o dependent d'una dona?

Doncs és el que tracta de mostrar-nos la prestigiosa marca SAMSUNG dient el que fem i el que no fem els hòmens. En poques paraules, els hòmens només es dediquen a vore la tele, a menjar llepolies, a beure cervesa i a abaixar al bar a fer el mateix però amb els amics!

Aquest anunci em va cridar molt la atenció perquè sí, d'acord, hi ha gent a qui tot li ho ha de fer sa mare o la seua dona, per falta de costum o per l'educació que varen rebre, però i la gent que viu sola? O a la que, per raons familiars, li toca fer aquest tipus de tasques o la que ho fa perquè simplement li agrada?

Crec que si del que tracta és que la societat de hui en dia s'oriente cap a una mentalitat no tan prehistòrica, no s'haurien de fer anuncis com aquest que a soles taquen la imatge de l'home i ens clasifiquen com a mandrosos i inútils. I em pareix que s'equivoquen una mica bastant.

Realment, necessitem els hòmens una maquineta que ens faça evolucionar? O és la societat la que cal que busque una manera d’avançar?

Qé Krack!

 

Entrada d'Eric Campoamor
Bon dia a tots i a totes, 

Hui vull proposar-vos l’anunci Qé crack! perquè el comenteu, ja que l’altre dia, quan estava a casa, vaig veure’l i em vaig quedar impressionat i sorprés. 

En un primer moment vaig riure perquè em va resultar graciós, encara que quan vaig pensar una mica m’adoní que era un anunci degradant perquè, en la meua opinió, fica a la xica com un objecte sexual i incita als xics (i als jóvens en general) perquè diguen aquestes coses "gracioses" per a aconseguir el riure i l’aplaudiment dels altres.

Aleshores, si volem un món sense degradació ni discriminació, per què en ple segle XXI segueixen havent aquestos anuncis?

I és que hi ha molta publicitat sexista en la televisió i molta és subliminal, i actua encara que no ens adonem.

Ací deixe uns altres anuncis:

I en cançons, més del mateix:

https://www.youtube.com/watch?v=RrhCh4WaxlE

Jo em faig una pregunta: Com han deixat aquestes empreses de publicitat que s'arriben a publicar anuncis com aquest? Si ho penseu bé, la intenció de la publicitat és vendre un producte i que es parle d’ell perquè siga conegut. Per tant, aquest anunci no ha passat desapercebut. Com deia Madonna: allò important és que parlen de tu, ja siga bé o malament , però que parlen.

Por últim, mireu aquest vídeo.
http://www.youtube.com/watch?v=lLwSk-tNymY

Boles fresques!

Un alumne em recomana l’anunci de Fresh balls com a mostra de producte per a hòmens. Efectivament, n’hi ha també per a ells, però observem-ne les diferències. La crema de les xiques era més bé presentada com un medicament, i la dels xics promet mantenir els testicles frescos i secs. Però el més sorprenent de tot és la preocupació per la masculinitat de qui ha d’usar el producte. Al primer anunci de Fresh balls, el xic està practicant un esport de risc; al segon, l’home que aconsella el producte és gran i fort i, per si no ho teníem clar, porta un davantal amb músculs. Quina preocupació perquè no es pense que usar una crema no és masculí!!! El mateix passa amb tota la gamma de productes d’estètica per a hòmens: els anuncis, la forma dels flascons, etc.  tot ha de ser inequívocament masculí. De vegades, alguns publicistes juguen amb la preocupació per la pèrdua de masculinitat i fan una defensa dels valors tradicionals.

Efectivament, n’hi ha productes per a xics però... per què ha de ser a costa de mantenir una masculinitat tradicional? 






Download with Vixy

Celebrem o ens amarguem?

Aplicar la regla de la inversió és sempre molt gràfic perquè es veu el sexisme. Ens imaginem un anunci com el de Vagisil amb un pare i un fill? Als xics, no els piquen els genitals? L’eslògan podria dir així:

Usa Testiculil, així no hauràs de rascar-te en públic!

Però no!! Jo no he vist cap anunci per a xics i l’explicació, la devem al sexisme.

Sobre els cossos de les dones, en general, i sobre els seus genitals, en particular, aquesta societat patriarcal llança un munt de missatges que ens fan creure que som molt complicades –i per això necessitem constants revisions mèdiques–; que les vulves són brutes –no us sona això de l’olor a peix?–; que els pèls són antihigiènics –i una xica que no es depila és una gorrina–, etc. Per a eliminar tots aquestos indesitjables olors, se’ns recomanen un munt de productes (sabons, desodorants, compreses antitot...) i se’ns convenç que la bellesa estereotipada és una qüestió de salut. Per exemple, anar depilada es considera més net, afirmació curiosa que, si ens la creiérem, ens portaria a pensar que tots els xics són uns bruts pel simple fet de ser més peluts. I jo em pregunte: no necessiten els xics sabons per als genitals? Fan olor a floretes? Clar que no!! Tot el món fa olor a fluids corporals diversos i tots i totes tenim cossos complexos que necessiten revisions i cura. Però és molt injust que a una part de la humanitat se la pressione per a no fer olor a res, per a acomplir uns estereotips de bellesa inhumans i per a ser una pacient perpètua.

Ser conscients de com funciona el sexisme és molt important per a contrarestar els missatges discriminatoris. Els cossos de les dones es veuen com a problemàtics i la informació que se’ls dóna pertany al camp de la reproducció i al de la higiene, mai al del plaer. El reduccionisme reproductiu fa que les xiquetes sàpiguen que tenen úter i ovaris, des de ben menudetes, però desconeguen que tenen un clítoris que només serveix per a donar plaer. Usaran sabons, esprais o compreses perfumades, però a poques els hauran dit que és molt saludable agafar un espill, mirar, tocar i celebrar que tenen un cos que els pot regalar molts plaers, amb pèls o sense ells. 

Celebrem o deixem que ens amarguen?

Una de xics

Coca-Cola Light i la seua campaña "Nuevo Macho" (2012)

Aquest anunci es va emetre en alguns països com Mèxic o Colòmbia fa unes setmanes. La campanya es diu ‘Nuevo macho, actitud ligera’, i inclou també tanques publicitàries on apareix una xica que diu: “Macho es mi novio porque pide Coca Cola light”. 

Recorde haver llegit no sé on que l’empresa de refrescs va traure la Cola Zero perquè la Ligth no tenia èxit entre el públic masculí, ja que els productes ligth s’associen a les dones (i a les dietes). La Zero tenia quasi la mateixa composició, però el color negre combinat amb el vermell i el blanc, i la forma de les lletres, resultava més “masculina”. Potser ara han intentat arribar al públic masculí amb la ligth, però tenint cura que no se senten poc mascles per beure aquest refresc.

Tant si pensem que la publicitat influeix en les nostres vides com si no, és bo fer un exercici de reflexió sobre els models que està presentant-nos. Ací van unes quantes preguntes per a pensar, debatre (i escriure):

Què et sembla l’anunci?

A qui va adreçada la campanya, als xics, a les xiques o als dos?

Descriu quin model d’home és el potencial consumidor d’aquest refresc?

Creus que defensa un model d’home “femení” o se’n burla?

Què passaria si en lloc de “macho” diguera “home”? Seria millor? Seria pitjor? Igual?

Creus que convida els xics a ser igualitaris, a tenir cura dels fills i de la casa...?

Futbol per a ells i titot per a elles!

En aquesta entrada veurem, i comentarem, dos anuncis: un, de Coca-cola, que sembla adreçat als xics (com si a les xiques no ens agradara!) i un altre, de titot dolç, que sembla pensat per a les xiques (com si els xics no pogueren menjar-ne!).

La Coca-cola s’ha contagiat del virus de la futbolitis i pretén vendre’ns que aquest esport dóna als hòmens l’oportunitat de ser millors. A l’anunci, tenim un pare, separat, que es compara amb la nova parella de la seua ex, davant del fill, i no porta massa bé que l’altre tinga un treball glamurós, siga més alt o faça riure la exdona. Sort que no li agrada el futbol, una cosa tan masculina!!!

L’any passat, Pavofrío ja va utilitzar la idea d’alimentar un altre model de dona. Enguany, torna a fer-ho de la mà d’un grup de dones que, fartes de rebre missatges impossibles d’acomplir (Aparenta 45 anys menys! Trucs per a no respirar i dissimular la panxa. Com netejar el bany sense deixar de ser una deessa! Viure sense menjar és possible!...), passen a l’acció i entren a l’edifici on es fan les revistes, decidides a esbrinar qui les escriu i a transformar-les. Però es troben amb el Marca i... decideixen canviar d’estratègia.

Creus que l’anunci de Pavofrío alimenta realment un altre model de dona? Vist el model d’home que presenta l’anunci de la Coca-cola, no seria millor alimentar també un altre model d’home?

Anunci de Coca-cola "Celos" pensat per a l'Eurocopa (2012)

Anunci de Pavofrío "Alimentando otro modelo de mujer" (2012)