Caterina ha tingut una criatura per
inseminació artificial. Fa vint anys que viu amb Imma, la seua parella, i
aquesta vol compartir la maternitat; però en el Registre no es pot posar que el bebé té
dues mares si no es casen, i Imma no entén per què ho han de fer si està clar
que són parella. L'any 2015 Caterina es va voler quedar embarassada, però hagueren de pagar-se la inseminació en una clínica privada perquè la seguretat social només cobria el tractament a parelles heterosexuals. Malauradament, l'embaràs no va prosperar. Per sort ara la legislació ha canviat i Caterina s'ha pogut quedar embarassada sense pagar res i ja són mares d'una preciosa criatura.
Marta acaba de parir en el mateix hospital. Un munt de metges han vingut a vore la seua criatura i amb un regle li han mesurat els genitals. Marta s’ha enfadat molt i hi ha presentat una queixa. Un dels metges li ha explicat que no saben si el bebé és xiquet o xiqueta i que li han de fer unes proves que, potser, tardaran setmanes. A Marta el que més li preocupa és que el seu bebé estiga sa –i no té clar si vol fer-lo passar per proves que poden ser invasives– però també l’angoixa que ha d’inscriure’l en el Registre abans que passen huit dies, i el tràmit no es pot fer fins que no se'n sàpiga el sexe. El metge ha hagut de fer un paper perquè, excepcionalment, s’allargue el termini fins a un mes.
Bel i Pol acaben de ser mare i pare. Bel ja
tenia dos fills i Pol, que és trans, es va voler quedar embarassat. A Bel li fa
ràbia que una de les primeres coses que pregunten quan una persona es queda
embarassada és si porta xiquet o xiqueta, i han decidit educar la criatura en
gènere neutre. A Suècia, hi ha una escola bressol, Egàlia, que tracta les criatures
sense gènere.
Tatiana i Paco es casaren fa 9 anys. Ja estan en la quarantena i no han volgut tindre mai fills perquè ni l’un ni l’altra són criaturers –amb els nebots ja en tenen prou–; a més, tenen treballs molt estressants amb horaris incompatibles amb la criança i els agrada gaudir del seu temps lliure. A Tatiana li pregunten sovint pels fills i s’estranyen que no en tinga. A Paco no li pregunten mai res.
Òscar i Vicent són pares de dos xiquets de 6 i
1 any per adopció nacional, ja que des de 2005 (per la Llei 13/2005) les parelles homosexuals tenen els mateixos drets que les heterosexuals. L'adopció homoparental internacional és molt més complicada ja que hi ha pocs països que ho permeten (sí que ho fan, per exemple, Brasil, Colòmbia, Portugal, alguns estats de Mèxic, etc.). En aquest
vídeo ho conten: Papas
por adopción. Óscar y Vicente rompen mitos sobre el tema. (2021, 6 min 37
s).
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, durant el 2020, en les llars espanyoles el 25’7 % de les persones viuen soles. El 20’8 % són parelles sense fills. El 33’1 % són parelles amb fills, i el 10’3 %, famílies monoparentals.
