Dòcil o dèbil?

Llaurar el bancalet

Cardar, fotre un clau, fer-ho, pegar-ne un, llaurar el bancalet, rostollar o pitjar són algunes de les formes col·loquials que designen l’acte sexual en valencià. I pose acte en cursiva a propòsit, perquè parlar d’un sol acte és, en essència, reduir les pràctiques sexuals a una de sola: la introducció d’un penis en una vagina. Aquest coitocentrisme es pot vore també quan es parla de preliminars i de coit, ja que sembla que el que es fa primer és una preparació per a allò veritablement important i gustós per a tot el món.

Les pel·lis mostren a la perfecció el que acabem d’explicar, ja que les relacions sexuals que solen mostrar són acoblaments sexuals ràpids i plaents on, en dos minuts, els protagonistes —sempre una parella heterosexual— s’exciten, s’arranquen la roba desesperadament, s'acoblen amb la facilitat amb què s'endolla el carregador del mòbil i arriben a l’orgasme alhora; i tot sense parar a posar-se el preservatiu ni, per descomptat, preguntar-li a la parella si en realitat era allò el que li abellia.

Que les pel·lis diuen mentides, ja ho sabem. Però sempre hi ha qui pensa que són realistes perquè les persones som animals "programats" per a perpetuar l'espècie. Tanmateix, la Biologia ens ensenya que la reproducció mitjançant l’acoblament del mascle i de la femella no és la més comuna en el món animal, i que hi ha moltes maneres de fer possible la vida. ¿Significa això que potser la cultura o la pressió de l’entorn són les responsables de fer-nos pensar que el sexe només és follar”? El feminisme respondria que sí: que la nostra cultura és patriarcal, i com a tal, posa per damunt els desitjos del patriarca, és a dir, dels hòmens sobre les dones. N'aportarem alguns exemples.

En primer lloc, els xics poden ser sexuals amb llibertat i, a més a més, se’ls anima a ser-ho; però se'ls castiga amb insults o amb el menyspreu si no donen la talla. En segon lloc, la pràctica sexual que es considera millor és la favorita dels barons. També és plaent per a les dones, però no és la millor forma d'arribar a l'orgasme, ja que el gland del clítoris (la part més sensible) està a la vulva, és a dir, fora del cos, i no a l'interior. En tercer lloc, la sexualitat patriarcal és només heterosexual i la sexualitat homosexual està tenyida de prejudicis. En el cas dels xics, hom creu que fer-ho és sinònim de penetració anal; i en el cas de les xiques, si no utilitzen dildos es pensa que no fan res o que el sexe és de segona categoria.

Abans d'acabar, no voldria deixar de banda una altra manera clàssica d'anomenar la sexualitat: fer l’amor, que en textos i poemes de català antic feia referència a tot el festeig, amb coit o sense. Algunes persones consideren que aquesta forma és massa fina i veritablement no està molt de moda entre la gent jove. ¿Quines expressions serien adequades en valencià actual per a no utilitzar el castellanisme follar, paraula que en català significa “trepitjar raïm"? Podríem usar cardar, que ve de "cardar la llana", com ja fan al Principat, ja que, com bé explica l'escriptor Màrius Serra, és "una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa".

A l'actualitat, de pèl n'hi ha ben poquet, però en general les ganes de recórrer-nos els cossos continuen igual que sempre; de manera que si volem gaudir i tindre una sexualitat plaent i segura, no hi ha res millor que seguir els nostres gustos en lloc dels de la majoria social patriarcal. O dit d'una altra forma: hem de poder elegir el que volem i quan ho volem, si és que ho volem —la sexualitat no és cap obligació. Cardem la llana, doncs, però a la nostra manera!

En aquestes entrades pots vore Carlota en les seues primeres experiències sexuals:
Carlota i la flor de la vida

Es que no me he enterado

Gozar

Adelitament, complaença, delectació, delectança, delit, delícia, fruïció, gaudi, goig, grat, gustet, plaer, regal, satisfacció, voluptat...  La pell i els sentits corporals s’alien per a regalar-nos tot això gràcies a un cos que està ple de terminacions nervioses, -que s’apleguen més en uns llocs que en uns altres, per exemple en els pits o en els genitals-, però també tenim un cervell potentíssim que ho processa tot i que dóna valor o en lleva al que sentim.

Tanmateix, què fa que no puguem gaudir sempre de la sexualitat? El fingiment, els complexos, la por, l’egoisme, el masclisme, les expectatives de pel·lícula (romàntica o porno), la vergonya, l’autoestima baixa, la por a fallar...

Et sonen aquestes frases?

Ets massa jove per a tindre relacions. No m’agrada el meu cos. Si li dic que no, em deixarà. Tinc por de durar poc. I si no estic prou depilada? Tots els meus amics ho han fet ja. I si pensa que sóc una “estreta”?  Tinc por, però no vull que pense que sóc un bleda. Pobret, no puc dir-li que no m’agrada. Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi. Serà guarra! Em fa vergonya mostrar plaer. Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal. A les pel·lis tot és molt fàcil. Tinc por que em faça mal. Li fa olor la boca. Hui no tinc ganes però no puc dir-li que no, etc.

PD: Gozar: 3. Conocer carnalmente a una mujer (Diccionari de la RAE)

Altres entrades amb l'etiqueta Diccionaris.

Gaudi

En aquesta entrada m’agradaria que parlàrem del gaudi (de la fruïció, del goig, del plaer...) que ens regala la pell, a través de tots els sentits (el tacte, el gust, l’olfacte...); mitjançant les terminacions nervioses, que s’escampen pel nostre cos i s’apleguen més en uns llocs (els pits, els genitals...) que en uns altres, i gràcies a un cervell potentíssim que ho processa tot.

Voldria que parlàrem també de com veieu la sexualitat de la gent jove, i també de la de més edat: si es gaudeix de la sexualitat o si n’hi ha factors (personals, socials...) que ho impedeixen. Us escric algunes frases que he sentit o llegit i que recullen alguns dels impediments per al gaudi: fingiment, complex, por, falta de sinceritat, egoisme, masclisme, expectatives de pel·lícula (romàntica o porno), vergonya, autoestima baixa, por a fallar...

Ets massa jove per a tindre relacions. No m’agrada el meu cos. Tinc por que se m’abaixe. I si no estic prou depilada? No orgasme amb la penetració. Tots els meus amics ho han fet ja. I si pensa que sóc una “estreta”? Si no li agrada, ja s’ho farà. Tinc por, però no vull que pense que sóc un bleda. Pobret, no puc dir-li que no m’agrada. Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi. No vull que pense que sóc una “guarra”. Em fa vergonya mostrar plaer. Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal. A les pel·lis tot és molt fàcil. Tinc por que em faça mal. Li fa olor la boca. etc.

RAE, neteja, fixa i dóna esplendor

Entrada feta per Sami Woolf (1r, Batxillerat)

L'Acadèmia de la Publicitat ha fet un homenatge a la RAE en el seu tercer centenari mitjançant un anunci. Fins ací tot bé, però el problema que tenim és la forma en què han elaborat l'homenatge. L'anunci comença amb la típica escena a la cuina en què al fill se li cau sense voler un pot de gerd i ho embruta tot; llavors la mare entra i l'escridassa utilitzant un llenguatge "vulgar" ja que ara li toca a ella netejar-ho ABANS QUE ARRIBE "L´HOME DE LA CASA” I HO VEJA TOT BRUT. Encara sort que arriba la RAE, que neteja, fixa i dóna esplendor. I així, de sobte, la mare deixa de parlar vulgar. De manera que veient l'anunci podem observar i localitzar el masclisme, i podem qualificar l'anunci com a sexista com milers i milers d'altres que veiem i escoltem tots els dies a la televisió, a la ràdio, als transports públics, etc.

La Federació de Dones Progressistes, la d'Associacions de Dones Separades i Divorciades i la Fundació Dones han emés un comunicat conjunt demanant a la RAE que desautoritze l'anunci. "Aquesta és l'oportunitat perquè la RAE es posicione en el camí cap a la igualtat entre hòmens i dones", subratllen les associacions, que denuncien també que la institució acadèmica no es caracteritza precisament per promoure la igualtat en el seu propi organisme. "En els 300 anys d'història, a penes huit dones han sigut acadèmiques de la llengua; i dels 43 membres actuals, únicament set dones són acadèmiques", recorden les feministes.

En conclusió: en la meua opinió, l´anunci ofén a les dones en general i cal retirar-lo o eliminar-lo de la xarxa ja que les fa paréixer inferiors als homes. La RAE ha de modificar el seu funcionament perquè afavorix els homes i al mateix temps lleva tots els drets a les dones.

Hui fem tres anys!!!!

Karici.es fa hui tres anys, així que estem d’aniversari. Després de 234 entrades, 2770 comentaris i més de 66385 visites, seguisc ací, educant (i educant-me) en un tema tan important com la sexualitat. Però... de què parlem quan ens referim al sexe o a la sexualitat? Mirarem el diccionari a veure si ens enllumena:

Si fem cas del que acabem de llegir, quan parlem de sexualitat ens hauríem de referir a l’instint, als mascles i a les femelles, a la fecundació, als genitals, al sexe dèbil/fort/bell/lleig i al plaer carnal. De tota aquesta llista, la que més em sedueix és la darrera, però afegir-li l’adjectiu “carnal”, em recorda la condemna eclesiàstica dels plaers del cos. Just el mes passat, el bisbe de Córdoba deia en el full parroquial que la incitació a la fornicació és contínua en els mitjans de comunicació i en algunes escoles de Secundària (http://bit.ly/AoTEE3). Com que no sé si donar-me per al·ludida, seguiré amb el diccionari.

Així doncs, de les altres paraules que hi apareixen, no cal dir que donen una idea prou limitada de la sexualitat: Un instint perquè els mascles, forts i lletjos, i les femelles, belles i dèbils, es reproduesquen. Ai, ai, ai... aquestos diccionaris estan una miqueta passadets i se’ls nota molt les ganes d’adoctrinar. Jo crec que haurien de prohibir el de la RAE, i el DIEC, i, ja de passada, haurien de cremar la fulleta parroquial del bisbe, i les de tots els altres que també diuen barbaritats. I no ho dit jo, ho diu tot un ministre. L’argument que ha donat el ministre d’Educació per a eliminar l’assignatura Educació per a la ciutadania i els Drets humans, i canviar-la per Educació Cívica i Constitucional, és que l’antiga pretén adoctrinar. Així, a la nova se suprimirà tot el que no tinga a vore amb la Constitució i les institucions democràtiques.

Com haureu advertit, la meua proposta de prohibir els diccionaris era una broma, però la del ministre no. I les paraules del bisbe i de la conferència episcopal, que s’han oposat sempre a l’Educació per a la Ciutadania, tampoc. Per a ells, parlar de respecte a la diversitat (sexual, familiar...) no té cabuda, i denunciar les discriminacions (pel gènere, fonamentalment, però també per l’orientació, la identitat, etc.), no s’ha de fer a l’escola, ni en cap lloc.

Però a karici.es no pensem igual. Per això continuarem defensant que l’educació sexual és un dret que una societat democràtica ha de garantir, evidentment, sense doctrines. Aquesta educació no es pot fer sense perspectiva de gènere ni sense perspectiva de diversitat, és a dir, sense mostrar que vivim en una societat on la igualtat entre hòmens i dones existeix només en teoria i on es castiguen cossos (intersexuals, transsexuals, discapacitats...), pràctiques (masturbació femenina, penetració anal masculina...) o relacions afectives (homosexuals, bisexuals...) que se n’ixen dels models tradicionals, fet que provoca que les persones visquen la sexualitat amb temor, culpa i poc de plaer (carnal).

Gràcies per acompanyar-me!!

Diccionaris

Diccionario de Pedagoxia 

Perversión? Bestialidade?

Desviación? 

Pseudomasculinos? A masculinidad é soamente masculina? Recomendo o documental Venus Boyz (Baur, 2001) e o libro Masculinidad femenina (Judith Halberstam)

 Diccionario da Real Academia Galega:

O sinónimo de homosexual é invertido? Heterosexual é o antónimo de homosexual?
Recomendo a película But I'm a cheerleader (Babbit, 1999) Pódese ver online

O pene non serve nin para mear? Soamente para a fecundación?
Recomendo o documental "Le clitoris: ce cher inconnu" porque tamén o clítoris é un órgano eréctil.


PD: Bicos e abrazos para Lalín e o seu magnifico curso Novas fronteiras na igualdade de oportunidades!!
A miña presentación en prezi