Merlí entén Judith Butler?

En aquesta entrada podreu veure una explicació del concepte "performativitat de gènere", de la Judith Butler i uns fragments de la sèrie "Merlí", concretament el capítol 7 de la segona temporada, dedicat a aquesta filòsofa. A l'institut arriba una professora trans anomenada Quima i la transfòbia no tarda a aparéixer. 

La performativitat de gènere

En la dècada dels noranta, Judith Butler va marcar amb El gènere en disputa un abans i un després en la consideració del sexe i del gènere. Si fins aleshores s’havia considerat que el sexe era allò natural i el gènere allò cultural o construït socialment, Butler proposarà que també el “sexe” és un concepte sociològic o cultural ja que és l’efecte d’un dispositiu que es dóna dins d’un sistema social binari i heterosexual, que Butler anomena “matriu heterosexual”, marcat per la normativa de gènere.

Per a Butler el gènere no és l’expressió d’un ser interior o la interpretació d’un sexe que ja existia abans del gènere, sinó que les normes de gènere funcionen com un dispositiu productor de subjectivitat. L’estabilitat del gènere depén de l’alineació ideal entre sexe, gènere i sexualitat, un equilibri que està sent constantment qüestionat per la diversitat humana. Butler no nega l’existència del sexe, de la materialitat corporal, sinó que afirma que la idea comunament acceptada de dos sexes naturals i complementaris és la forma mitjançant la qual el gènere s’ha fet estable dins del sistema.

[...] Butler posa llum a aquest estira-i-arronsa entre allò legitimat i allò exclòs socialment afirmant que el gènere és performatiu, és a dir, una actuació reiterada i obligatòria, una pràctica social que segueix unes normes precedents i que requereix un esforç constant d’imitar les pròpies idealitzacions del sistema. Així, l’acompliment reporta beneficis; i l’incompliment, càstigs socials (marginació, violència...). En la performativitat de gènere, el subjecte no és l’amo del seu gènere, ni és lliure de fer l’actuació que més li satisfà, sinó que les normes socials marquen el seu actuar. Tanmateix, el fet que l’existència del gènere siga possible a través de la seua repetició, fa possible que l’actuació siga inadequada i que les normes es transformen. Les persones no sempre reprodueixen les normes idealment, i hi ha la potencialitat de subvertir-les.

Font: Informació “La performativitat de gènere. Informació per al professorat”, dins Bloc 4 i bloc 8, Els nostres cossos, els nostres drets (Sanchis i Altable)

Merlí explica la Butler from Baubo on Vimeo.


L'activisme a Merlí from Baubo on Vimeo.


A Merlí els amics s'estimen from Baubo on Vimeo.

Activisme a les xarxes

Entrada de Cèlia (1r Bat. Artístic)

Internet s'ha tornat part del nostre dia a dia, i junt amb ell, les xarxes socials, gràcies a les quals podem aconseguir molt bons resultats si en fem un bon ús, alhora que aprenem i progressem a poc a poc. Un exemple d’aquest bon ús és l'activisme, ja siga en Twitter, Facebook, Instagram o en qualsevol altre mitjà que puga ser utilitzat com a via per a comunicar-se amb la resta de persones.

L'activisme en les xarxes consisteix a utilitzar-les per a denunciar, alçar la veu i/o comunicar novetats. @Bollopwr.art és un exemple de compte activista en Instagram, on es publiquen il·lustracions amb la finalitat de reivindicar i visibilitzar tant a la comunitat LGBTI+ com al feminisme, dues realitats que existeixen en la nostra societat però que per motius diversos són considerades inferiors.

Tot i la importància d’aquest activisme virtual, cal no oblidar que és important mobilitzar-se i lluitar per la igualtat en tots els àmbits, no sols en les xarxes socials.

Mira cómo nos ponemos

Entrada d'Óscar de primer de Batxillerat científic

Com podem parlar bé d’una agressió sexual? No hi ha cap manera, veritat? Precisament el que vull dir-vos a tots els que llegiu aquesta entrada sobre l’agressió a les dones és què passa amb els agressors i amb les víctimes després de ser agredides.

Comence pel vídeo, que s’ha fet viral tan sols fa unes setmanes, i on es pot veure una xica que conta la seua experiència, la seua vivència, i com ha portat i porta el fet que, amb tan sols 16 anys, un depravat la violara i fera amb ella el que va voler. El vídeo se centra en ella i, sense dubte, hauríem de donar tot el nostre suport a les maltractades, però també cal adreçar-se als agressors i preguntar-se què passa amb ells després de violar, què fan ells, què fa la justícia i què fa el “poble”. 

Posaré l'exemple de “La Manada”. Per si de cas algú no els coneix, és una colla que va violar en grup una xica en les festes de Sant Fermin. Aquest cas va ser portat a judici; però després d’un any, el tribunal ha deixat que el grup de violadors passaren el Nadal amb la seua família, i no a la presó. Veritat que fa ràbia? Doncs poseu-vos en la pell de totes les dones que pateixen aquest maltractament i veuen que els seus agressors estan lliures i que no han tingut cap classe de castic. Sentiu, com elles senten, que no poden passejar sense tindre por, sense haver de mirar arrere, al costat i per tots els llocs fins que arriben a casa; i després d’arribar, han d’enviar un missatge perquè tots sàpiguen que estan segures. I açò és el que hauríem de deixar de fer, de tindre por: els que haurien de tindre por són els que cometen les violacions. Crec que en som més que ells i, com una campanya de Nike va dir, JUNTES (som) IMPARABLES.

Després de parlar de què passa després d’una violació i del que s'hauria de fer, vull dir-vos que la campanya que presente a continuació ens explica la situació de Thelma Fardin. I el més curiós és de la frase que li va dir el seu violador: “Mira cómo me ponés”, sentència a la qual una multitud d’actors argentins responen amb “Mira cómo nos ponemos”. Espere que penseu el mateix que jo i finalment desitge que aquesta situació deixe d’ocórrer. #MIRACOMONOSPONEMOS.

14N - Fora els masclisme de les nostres aules

El Sindicat d’Estudiants (SE) ha convocat una vaga general per al 14 de novembre sota el lema ‘‘Fora el masclisme de les nostres aules’’, ja que considera que és el moment perquè la joventut estudiantil es posicione contra el sexisme als centres educatius. La secretària general del sindicat, Ana García, ha afirmat que no és una vaga contra el govern central, sinó perquè el govern deixe de parlar i passe de les paraules als fets. 

El SE ha exigit la posada en marxa d’una assignatura d’educació sexual inclusiva, avaluable i obligatòria als centres públics i privats, en primària, secundària, batxillerat i cicles formatius. Aquesta ha de servir per a “educar en llibertat contra el masclisme i el sexisme, el maltractament i la cultura de la violació, contra la homofòbia i la transfòbia”. 

A més a més, exigeixen al govern que en la normativa interna dels centres educatius es reculla explícitament el respecte a la llibertat sexual de totes les persones, que “s'elimine qualsevol referència sexista i repressiva a la forma de vestir” i “que s’adopten mesures disciplinàries contundents contra aquells professors que a instituts i universitats, encara que són minoria, mantenen actituds masclistes i sexistes”.

Què penses de la demanda d’una assignatura d’educació sexual? Quantes hores creus que serien necessàries? Quins continguts voldries que tinguera? Qui l’hauria d’impartir? Què opines de la resta de demandes del SE?

Si ets profe i vols fer educació sexual, ací tens l'enllaç a la guia "Els nostres cossos, els nostres drets" (Charo Altable i Rosa Sanchis. Generalitat Valenciana, 2018)