12 anys de Karícies

Aquest febrer de 2021 Karícies ha fet 12 anys, però se’m va oblidar celebrar-ho. Tampoc em vaig recordar de l’aniversari de l’any passat i em pregunte per què.  El bloc té 679 entrades i 11.600 comentaris. Aquest curs he publicat poc, només quinze entrades, perquè hem donat més protagonisme a les tertúlies literàries i hem dedicat més espai al valencià oral, en lloc de l’escrit. Amb tot, la sexualitat ha tingut el seu protagonisme durant la tercera, amb el debat al voltant del meu assaig Què tinc ací baix? (Ed. Bullent, edició actualitzada de 2020).

M’agradaria destacar com a positiu que el blog ha sigut tractat per l’alumnat, i també per la gent en general, amb molt de respecte i en tots aquests anys només he esborrat 4 o 5 comentaris impertinents o fora de lloc −i això que no existeix la moderació de comentaris i qualsevol pot entrar-hi i deixar la seua. D’altra banda, sí que em pesa que el professorat d’altres centres no haja utilitzat el bloc com a ferramenta per a les seues classes −potser sí que ho han fet però sense deixar cap comentari−, de manera que les úniques veus que hi apareixen són la meua i la del meu alumnat. Un altre però d’enguany és que no s’ha establert cap tipus de debat escrit entre l’alumnat −sí que el hi ha hagut, però, a classe, de manera oral, però no rebatent alguna idea o idees amb les quals no s’estiguera d’acord. Encara recorde els intensos debats que tinguérem en el 2010, amb l’entrada Els límits a la masculinitat, a partir d’un comentari anònim que va alçar molta pols. Una altra cosa que m’hauria encantat és que algú s’haguera animat a fer una entrada per al bloc. En l’etiqueta #Entrada alumnat es poden llegir les que han fet al llarg del temps. Potser encara us animeu...

Les entrades d’aquest curs han sigut aquestes:

• Per a ser 'normal' (Intersexualitas)
• Vida matrimonial 2 (Autoerotisme i parella)
• Famílies i famílies (Diversitat familiar)
• Ejaculacions 
• Abril visible (Dies de)
• Conquistar el cos (Transsexualitat)
• Hi ha pèls i pèls (Corporalitats)
• Gaudir (RAE, erotofòbia i discriminació)
• Vulvart a l'IES Isabel de Villena (Corporalitats; desconeixement de la vulva)
• Qüestió de mida? (Preservatius i mida del penis)
• 6, 12 o 24 unitats? (Preservatius i gestió de la prevenció)
• El meu fill es posa vestits (Expressió de gènere diversa)
• Els xics tenen... i les xiques no (Incompletesa i sexisme)
• Coneixeu la copa menstrual? (Higiene menstrual)
• Sexualitat durant el franquisme 

Quina t’ha agradat més? Sobre quins temes t’hauria agradat parlar? Per què no t’has animat a fer cap entrada? Per què no has contestat mai a un company o companya? Et sembla interessant el projecte Karícies? Creus que s’aprén llengua? Creus que s'aprén sexualitat? Penses que l'educació sexual hauria de ser una assignatura o és millor treballar-la de manera transversal? 

11é aniversari de Karícies

Al febrer de 2009 vaig escriure la primera entrada del blog Karícies. Aquell primer post, octubre (Abril no és un mes 1), era el començament de la meua novel·la Abril no és un mes. La jove adolescent protagonista obria un blog per a parlar de sexualitat obertament, ja que estava sent criticada per dir a classe que es masturbava.

11 anys després, hi ha 655 entrades i més de 1.000 comentaris. L’any passat ja superàvem el miler, però blogger, a partir d’aquesta xifra, deixa de contar-los. Amb tot, no puc presumir de comentaris perquè són “obligats”, és a dir, el treball en el blog és una forma de practicar la lectoescriptura en valencià i una oportunitat perquè el meu alumnat escriga cada setmana i parle d’aquests temes amb mi i amb els seus iguals.

A mi mai se m’esgoten els temes, i a ellxs crec que tampoc se’ls esgoten les idees. Cada setmana em sorprenc amb comentaris interessants, amb idees sorprenents, amb una mentalitat oberta i, generalment, tolerant i diversa. I això no té preu.

Gràcies, alumnes, per compartir!

10é aniversari

10 anys de karícies, 600 entrades i més de 1.000 comentaris del meu alumnat adolescent. No està gens malament per a una dècada!!! Gràcies, alumnes, per compartir les vostres opinions amb mi i amb el món!!!

I ací us deixe el comentari que em va dedicar Laura Goldman l'any 2014 i un mapa amb les persones que ens visiten: 

Laura Goldman ha dit...

Bon dia, primer volia felicitar al blog pels seus 5 anyets i a la seua autora perquè sense ella açò no hauria sigut possible. 

M'agrada, d'alguna manera, haver format part d'aquest blog amb els meus comentaris –encara que de vegades me'ls deixe i ara en dec uns quants–; però pense que el blog és una bona idea. Sincerament, no vull ofendre ningú, però de vegades és un poc repetitiu i extremista, perquè hi ha coses que són una mica rebuscades i pense que ningú li donaria tantes voltes per vore si una situació té un aspecte masclista.

També he de dir que aquest blog pot obrir-te molt els ulls, perquè sí que hi ha coses òbviament masclistes, sexistes, materialistes... de les quals no ens adonem. I gràcies a Karícies pots posar-te les ulleres violeta i adonar-te'n, ja que moltes vegades és necessari fer-ho i tractar de canviar-ho. A més, encara que tan sols puges un comentari, pense que ja estàs movent-te, i això és molt bo. Perquè pots pensar que no serveix de res, però 5000 comentaris de gent en un blog de sexualitat, comentant les seues idees i queixant-se o donant suport a d’altres, no és cap ximpleria.

Jo conec aquest blog una cinquena part de la seua vida, i sentir que un xicotet percentatge de comentaris és meu, m'alegra. Aquest blog té una xicoteta part de mi, de les meues idees i de les meues paraules, de les meues opinions escrites perquè tothom puga llegir-les. Vaig començar fent comentaris de dues línies, amb prou faltes d'ortografia, i ara ja puc escriure comentaris més grans i intente no cometre tantes faltes. Crec que escric un poc millor i que a poc a poc continuaré millorant; encara que ara porte una temporada una mica pasota...

Volia acomiadar-me ja felicitant el blog, i desitjant que continue durant molts anys! Gràcies per deixar-me formar part d'aquest xicotet, però cada vegada més gran, món cibernètic. Adéu :) 7.2.14 

9 anys de Karícies

Karícies fa aquest febrer 9 anys, i compta amb 539 entrades i 8789 comentaris, majoritàriament del meu alumnat adolescent. La primera entrada del blog, publicada l’1 de febrer de 2009, era el començament de la meua novel·la Abril no és un mes. La protagonista, una adolescent que es deia Abril, obria un blog per a queixar-se de les pressions i de les crítiques a les dones per ser sexualment lliures. Abril em va portar a obrir també el meu propi blog sobre educació afectivosexual, i ací estem, 9 anys després, celebrant-ho.

Uns mesos abans, concretament a l’octubre del 2008, havia encetat Els punys no parlen, el blog de l’equip de mediació i cultura de pau de l’IES Isabel de Villena. Aquest té 379 entrades i 1400 comentaris, i a dia de hui Karícies i Els Punys són complementaris. A més de les actes de formació en mediació i convivència, i d’un munt d’entrades que promouen la cultura de pau, a Els punys podem trobar entrades sobre bullying homofòbic, i hi ha també les actes de les reunions d’Stop Diverfòbia, el grup que lluita contra la discriminació de les persones que se n’ixen de la “normalitat”. 

El treball en ambdós blogs forma part de la programació del departament de Valencià. El meu alumnat pot comentar en Karícies, en Els punys no parlen i també en Villena.so, i fer-ho és una magnífica pràctica de llengua, alhora que un espai per a reflexionar sobre la igualtat, la diversitat i les violències. L’any passat no vaig celebrar l’aniversari perquè vaig estar fora de València; però enguany ho celebrem una vegada més amb el desig de fer molts anys més. Gràcies per formar part d’aquest món cibernètic amb les vostres karícies!

7 anys de karícies

(En castellano)

Aquest febrer, Karícies fa 7 anys i la seua creadora està feliç i contenta d’haver arribat fins ací amb tan bona companyia (7500 comentaris i 450 entrades). Per a celebrar-ho faré una nova blogada parlant de l’educació sexual i de les famílies. 

Les mares i els pares solen veure la sexualitat adolescent (especialment la femenina) com un problema que els fa molta por. Ningú els ha dit com poden educar en aquest tema perquè ho hagueren d’aprendre sols –equivocant-se, caient i tornant a alçar-se–, i és molt difícil mostrar allò que cap persona ens ha ensenyat. A aquesta primera dificultat, s’hi suma la visió que es té de la gent jove, que va des de qui els considera uns irresponsables problemàtics en perill permanent, fins a qui creu que no agraeixen prou la informació que tenen ara al seu abast. Moltes persones adultes es pregunten com és possible que les xiques i els xics joves cometen tants errors tenint, com tenen, una gran quantitat d’informació i mitjans a la mà. 

Davant d’aquestes pors i d’aquestes idees prèvies sobre el jovent, el recurs “educatiu” més comú és insistir en el terror (embarassos, infeccions, violacions...) per a dissuadir-los del sexe o almenys ajornar-lo al màxim. L’altra opció és retallar llibertats, especialment a les xiques. Quan ixen de festa, elles han de tornar a casa abans que els seus companys o germans barons; algú les ha d’acompanyar sempre, i no poden anar a segons quins llocs (acampades, concerts...) perquè es consideren espais molt perillosos, i els progenitors no confien ni en les seues filles ni en els fills dels altres. 

És complicat per a les famílies saber en quin punt es troba la seua descendència. Les més dramàtiques exerceixen un ferri control sobre les i els adolescents perquè pensen que necessiten vigilància. Altres creuen que són encara criatures i que no tenen sexualitat. Unes poques lligen llibres sobre el tema o van a xarrades informatives, però solen eixir encara més alarmades perquè els parlen del sexting, del grooming i d’altres ings que no controlen, i quan arriben a casa voldrien agafar l’ordinador i pegar-li una martellada. També hi ha mares i pares que intenten que els fills els conten què fan, a la recerca d’un intercanvi d’intimitat personal ben difícil ja que si no s’ha parlat de sexualitat abans, fer-ho en aquesta etapa és quasi missió impossible. Això de “Filla meua, ara que ja tens la regla anem a parlar de sexe” és tan inútil com incòmode per a l’adolescent interpel·lada.

Sense dubte, criar és molt dur i angoixant, però les persones adultes hem d’aprendre a respectar el desenvolupament sexual de menuts i adolescents. I hem de trobar la manera de respectar els seus silencis i els seus secrets. Som éssers sexuats amb capacitat d’estimar durant tota la vida, i l’amor i la sexualitat estan per tot arreu però són camins individuals de descobriment que han de recórrer elles i ells. Exercicis com ara rememorar la nostra adolescència, pensar què ens hauria agradat que ens contaren, quins dubtes teníem, què ens angoixava..., poden ser un bon i saludable colp de mà per als pares i mares que busquen teixir un pont d’entesa amb les seues criatures. També qüestionar el nostre comportament i la manera de tractar-los, ja que influiran molt més que els discursos o els sermons. Després d’aquest exercici d’introspecció, potser entendrem que és molt difícil ser adolescent en el segle XXI i molt més encara tindre una vida sexual satisfactòria amb una educació sexual penosa i tenyida de masclisme.

Karicies fa 6 anys

Karicies ha fet aquest febrer 6 anys i té, incloent aquesta, 384 entrades i 6302 comentaris.

Quan duia any i mig de karicies, vaig decidir posar en un document de word tot el que hi havia escrit fins aleshores, i m’isqueren més de mil pàgines. No vull ni pensar el que seria ara si ho passara tot al paper, una entrada darrere de l’altra, acompanyades dels comentaris corresponents. 

D’allò que tot just acabava de començar, va nàixer un llibre: Karicies.com, una obra on vaig seleccionar les entrades i els comentaris més interessants i els vaig agrupar per temes, amb molt d’amor i el desig que les paraules no se les emportara el vent o es perderen en la mar d’internet (Ací pots descarregar-te el primer capítol). 

La primera entrada de karicies va ser el començament de la meua novel·la Abril no és un mes. La protagonista, una adolescent que es deia Abril, obria un blog i es queixava de les pressions i de les crítiques a les dones per ser lliures. I ella em va portar a obrir també el meu propi blog. 

Sis anys després, tinc les mateixes ganes que quan vaig començar perquè escriure m’encanta, i perquè l’educació afectivosexual continua sent tan necessària com sempre.

Gràcies per acompanyar-me!

Entrada del primer aniversari
Entrada del segon aniversari
Entrada del tercer aniversari
Entrada del quart aniversari

Entrada del cinqué aniversari

Karicies fa 5 anys

karicies fa 5 anys, i la seua autora està convençuda, com el primer dia, que cal seguir fent una educació afectivosexual de qualitat. 330 entrades i 5000 comentaris ens acompanyen. 

Per molts anys!

Entrada del primer aniversari

Entrada del segon aniversari

Entrada del tercer aniversari

Entrada del quart aniversari

Karici.es ja té 4 anys!!!

Vaig crear el bloc d’educació sexual karici.es al febrer de 2009 i, quatre anys després, he publicat 272 entrades i n’hi ha 3744 comentaris, la major part realitzats pel meu alumnat d’ESO i Batxillerat. Elles i ells són els principals destinataris d’una ferramenta que vaig començar a usar després de més de quinze anys parlant de la sexualitat a les tutories, en optatives o de manera transversal en Valencià, llengua i literatura.

Participar en la comunitat al voltant d’un bloc, i en una temàtica determinada, en aquest cas la sexualitat, contribueix al desenvolupament de competències que s’ajusten a les demandes de la societat de la informació: competència en comunicació lingüística, tractament de la informació i competència digital, social i ciutadana, competència per a aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, etc.

A l’actualitat estem vivint una revolució, tan important com ho va ser l’invent de l’escriptura o de la impremta i, com tots els períodes de canvi, hi ha agitació, aparent caos i resistències per part del professorat (Ferrés). A més d’això, molta gent jove sent que l’escola no li pertany, que està lluny de la seua realitat i que no és més que una altra font d’informació, ni molt menys la més important. En aquest nou context tecnocultural, l’escola no pot quedar-se al marge, sinó que ha de ser agent actiu si de veritat vol exercir un paper social i formatiu significatiu. Però les TICS difícilment podran canviar l’escola si aquesta no ho fa primer.

La web està també transformant els gèneres i està recordant a l’escola el paper que té de facilitadora de l’accés als gèneres socials. Sèries (o minisèries online), pel·lícules, xats, videoblogs, piulets, actualitzacions d’estat a les xarxes socials… només són una part d’una llarguíssima llista de textos que també han de tindre el seu lloc a l’escola.

L’alfabetització mediàtica proporciona la capacitat per a accedir, analitzar i avaluar el poder de les imatges, dels sons i dels missatges actuals i la capacitat de comunicar-nos de manera competent a través dels mitjans al nostre abast. I no és tasca fàcil perquè un hipertext és una superposició de textos que ofereixen diverses possibilitats de lectura i on cada persona “decideix” el camí de la seua lectura a partir de les connexions a les quals accedeix. Tanmateix, en aquesta decisió guanya sempre la imatge i l’alumnat sol triar, en primer lloc, la part audiovisual de les entrades de karici.es.

Joan Ferrés ha estudiat la fascinació que desperten les imatges i proposa un treball educatiu que passe perquè l’alumnat prenga consciència de les emocions que estan a la base d’aquesta fascinació per tal de convertir-la en el desencadenant de la reflexió crítica. Aquesta espècie d’hipnosi es veu amb claredat en la publicitat actual, que cada vegada més està substituint mecanismes de persuasió propis de l’argumentació (com el raonament) per estratègies que potencien la dimensió emotiva i sentimental del discurs (Peraire). Ferrés defensa que cal passar del plaer de mirar al plaer de pensar i d’ací al plaer de crear i per a aconseguir-ho hem de convertir la capacitat d’anàlisi, el sentit crític, la fruïció estètica i l’expressió creativa en noves fonts de satisfacció.

Les pantalles són hui en dia les principals administradores de relats, tant de criatures com d’adolescents (Lluch). Tot i que, en general, els personatges de les sèries són plans i no evolucionen i l’esquema argumental sol ser sempre el mateix, de vegades hi ha relats audiovisuals que tenen una complexitat argumental molt superior a la de les lectures recomanades en els centres escolars. Amb aquestes històries audiovisuals també es posen en marxa capacitats com la previsió, la formulació d’inferències, la comparació, l’estructuració espai-temps, la generalització... i podem descobrir en el nostre alumnat capacitats ignorades que ens ajuden a crear un pont entre l’audiovisual i la literatura. Lluch destaca que no podem desaprofitar els anys que criatures i joves han passat formant-se amb les pantalles. I a karici.es afegim que qualsevol producte de la cultura popular adolescent (cançons, esdeveniments del tuenti, reportatges personals, vlogs, etc.) pot ser útil per a millorar la lectura i l’escriptura, sobretot si els temes són significatius i rellevants per al jovent. No portar aquestos textos a l’aula, especialment els audiovisuals, o fer-ho només per a destacar-ne allò negatiu, és desaprofitar el potencial de fascinació i de plaer que dóna la imatge i perdre una oportunitat per a la reflexió i la crítica.

L’escola 2.0 és aquella que introdueix les TIC mentre es transforma des de la base. Només així es sortejarà el perill que tot quede en un simple maquillatge: canviar el paper, la pissarra i el guix  per la pantalla digital, o que l’ordinador portàtil siga simplement el suport per al nou llibre de text digital, és a dir, que només canvie la façana perquè tot seguesca igual. Per contra, la utilització de les TIC significa un canvi metodològic important en una escola encara dependent del llibre de text i de la transmissió de continguts conceptuals. Per arribar a una escola democràtica i equitativa, que promoga l’autonomia i la responsabilitat intel·lectual, emocional i moral (Sancho Gil) cal que aquesta es moga, com el món, i deixe de creure que ensenyar és explicar, aprendre és escoltar i el coneixement és el que hi ha al llibre de text.

(Seqüència didàctica sobre el treball amb el bloc)

Hui fem tres anys!!!!

Karici.es fa hui tres anys, així que estem d’aniversari. Després de 234 entrades, 2770 comentaris i més de 66385 visites, seguisc ací, educant (i educant-me) en un tema tan important com la sexualitat. Però... de què parlem quan ens referim al sexe o a la sexualitat? Mirarem el diccionari a veure si ens enllumena:

Si fem cas del que acabem de llegir, quan parlem de sexualitat ens hauríem de referir a l’instint, als mascles i a les femelles, a la fecundació, als genitals, al sexe dèbil/fort/bell/lleig i al plaer carnal. De tota aquesta llista, la que més em sedueix és la darrera, però afegir-li l’adjectiu “carnal”, em recorda la condemna eclesiàstica dels plaers del cos. Just el mes passat, el bisbe de Córdoba deia en el full parroquial que la incitació a la fornicació és contínua en els mitjans de comunicació i en algunes escoles de Secundària (http://bit.ly/AoTEE3). Com que no sé si donar-me per al·ludida, seguiré amb el diccionari.

Així doncs, de les altres paraules que hi apareixen, no cal dir que donen una idea prou limitada de la sexualitat: Un instint perquè els mascles, forts i lletjos, i les femelles, belles i dèbils, es reproduesquen. Ai, ai, ai... aquestos diccionaris estan una miqueta passadets i se’ls nota molt les ganes d’adoctrinar. Jo crec que haurien de prohibir el de la RAE, i el DIEC, i, ja de passada, haurien de cremar la fulleta parroquial del bisbe, i les de tots els altres que també diuen barbaritats. I no ho dit jo, ho diu tot un ministre. L’argument que ha donat el ministre d’Educació per a eliminar l’assignatura Educació per a la ciutadania i els Drets humans, i canviar-la per Educació Cívica i Constitucional, és que l’antiga pretén adoctrinar. Així, a la nova se suprimirà tot el que no tinga a vore amb la Constitució i les institucions democràtiques.

Com haureu advertit, la meua proposta de prohibir els diccionaris era una broma, però la del ministre no. I les paraules del bisbe i de la conferència episcopal, que s’han oposat sempre a l’Educació per a la Ciutadania, tampoc. Per a ells, parlar de respecte a la diversitat (sexual, familiar...) no té cabuda, i denunciar les discriminacions (pel gènere, fonamentalment, però també per l’orientació, la identitat, etc.), no s’ha de fer a l’escola, ni en cap lloc.

Però a karici.es no pensem igual. Per això continuarem defensant que l’educació sexual és un dret que una societat democràtica ha de garantir, evidentment, sense doctrines. Aquesta educació no es pot fer sense perspectiva de gènere ni sense perspectiva de diversitat, és a dir, sense mostrar que vivim en una societat on la igualtat entre hòmens i dones existeix només en teoria i on es castiguen cossos (intersexuals, transsexuals, discapacitats...), pràctiques (masturbació femenina, penetració anal masculina...) o relacions afectives (homosexuals, bisexuals...) que se n’ixen dels models tradicionals, fet que provoca que les persones visquen la sexualitat amb temor, culpa i poc de plaer (carnal).

Gràcies per acompanyar-me!!

Karici.es compleix dos anys

(en castellano)

Karici.es ha fet dos anys l'1 de febrer. Comptant aquesta que escric, hi ha 162 entrades i 1861 comentaris, tot i que la immensa majoria d’ells són exercicis de classe. En els meus somnis, la majoria de l’alumnat entra després de classe, mogut per la curiositat, per les ganes de debatre, de preguntar i/o de compartir... però en la realitat que m’ha tocat viure, en aquest moment històric i vital, i amb els recursos de què dispose, només una minoria entra per gust; la majoria ho fa perquè la seua professora els porta a l’aula d’informàtica, en classe de llengua i en tutoria, per a parlar i debatre sobre les sexualitats i les desigualtats.

La LOE diu que l’educació ha de possibilitar el desenvolupament de les capacitats afectives de l’alumnat, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la crítica de les desigualtats que permeta superar els comportaments sexistes. Però aquesta declaració de bones intencions és també com el meu somni: un desig que per a convertir-se en realitat necessita mitjans.

I jo em pregunte: Com han de ser les relacions sexuals igualitàries (mútuament consentides, saludables, lliures i plaents) si no s’eduquen de forma explícita? Com hem de poder viure les persones la nostra diversitat si no ens donem permís per a eixir d’uns models que ofeguen? Com hem de tractar-nos bé si no desaprenem els mals-tractes?

Ni la igualtat, ni la diversitat, ni tractar-se bé s’aprenen per ciència infusa!

De tot això, tracta aquest bloc. A  més a més, enguany se m’ha presentat un nou repte: escriure per a un alumnat de 12-13 anys, que hi ha qui anomena els/les cagonets/es de l’institut.

Després de quasi dos trimestres, estic molt contenta. Els comentaris són cada vegada més llargs i argumentats, tenen menys faltes (ja quasi tot el món treballa amb el diccionari online obert), no necessite fer sempre preguntes concretes que orienten el comentari, alguns/es han començat a comentar el que diuen altres i a seguir els enllaços que propose, ampliant la informació... 

A nivell formal, queda pendent debatre més, argumentar millor i no repetir el que 24 comentaris ja han dit anteriorment. Quant a les actituds, ja sabem que açò de l'educació és com plantar, arruixar i adobar; i esperar que agafe. 

A veure si al tercer trimestre...

Karici.es compleix un any

(en castellano)

Karici.es compleix hui un any acompanyada de 95 articles, 656 comentaris i més de 15.000 visites. He de dir que en aquest any, només he esborrat els comentaris que, a petició del meu alumnat, tenien massa faltes i em deixaven molt malament com a profe de català. També vaig esborrar l'altre dia un missatge de propaganda, enviat segurament per un robot. Si aquest no torna a entrar, continuaré deixant que els comentaris es puguen enviar directament (sense copiar unes incomprensibels lletres).

No haver de moderar els comentaris em posa ben contenta per tres raons: perquè no em fa sentir una censuradora, perquè em ratifica en la creença que la xarxa pot ser un mitjà educatiu i respectuós, i perquè em fa creure en les persones.

Com a curiositat, he de dir que algunes de les visites han arribat ací posant en el buscador coses com aquestes:

· test de quan guarrilla eres?
· parches para la libido
· cuentos para púberes
· mentiras y gordas tony muere
· porno mujeres gordas 40 anys
· dibujos de garrapatas enamoradas
· niños mesurando su polla
· fotos tortilleras guarras jugando
· masturbación femenina
· frases amorosas que indican placer masturbatorio
· dulce maria mostrando sus partes intimas
· garrapata sexual
· gordas que les entre la mano en la vulva

La sorpresa en trobar-se amb un bloc d'educació afectivosexual deu haver estat majúscula; però no superarà la meua estranyesa davant dels criteris que té el cercador per a proposar Karici.es quan la gent escriu aquestes frases.

Moltes gràcies al meu alumnat, als estudiants i estudiantes d'altres llocs que de tant en tant es passen per ací, a l'equip directiu del meu centre pel seu recolzament i, en general, a totes les persones que m'han acompanyat i m'acompanyen en aquesta empresa de vida en la qual qualsevol, només per deixar el seu comentari, pot tindre participacions.