Si vols ser un mascle “autèntic” has de seguir les instruccions que et marca el vídeo ‘Manual d'Instruccions per a ser un autèntic Mascle’.
Aquest vídeo forma part de la campanya Europea del Projecte Equix "Don't Go Bananas With Your Masculinity" ("No et tornes Boig amb la teua Masculinitat"). El Projecte X és una iniciativa de la Fundació Cepaim en col·laboració amb Dissens (Alemanya), Estatus M (Croàcia), Centre For Social Studies (Universitat de Coïmbra), Vzwzijn (Bèlgica) i Promundo, gràcies a la col·laboració i finançament de la Comissió Europea, dins del programa 'Rights, Equality and Citizenship'.
La campanya s’adreça a adolescents i joves perquè prengueu consciència de les conseqüències que se’n deriven de seguir el model de masculinitat tradicional, i encoratjar-vos a ignorar aquest Manual i a no tornar-vos bojos amb la vostra masculinitat.
La marca nord-americana de cosmètica Avon va presentar l'any 2018 a l'Argentina una campanya molt interessant, fent visibles diverses situacions de violència quotidiana naturalitzades. Els vídeos són: “Violencia digital”, “Violencia doméstica” i “Acoso callejero”, i tots tres posen l’accent en la necessitat que els hòmens igualitaris actuen davant de comentaris o comportaments masclistes d'altres hòmens, situacions que no es consideren violència perquè estan naturalitzades, però que constitueixen la base d’una piràmide que té en la seua punta els assassinats de dones.
El món que volem necessita homes que no siguen còmplices del masclisme i que s’enfronten a companys, amics, pares, professors... que exerceixen una violència que, sovint, passa desapercebuda, però que mata silenciosament.
Podem trobar més informació en la pàgina de la campanya #Cambiáeltrato.
A l'IES Isabel de Villena, hem iniciat aquest curs 2019-20 un Grup d'hòmens per la igualtat, que es reuneix una vegada al mes a l'hora de l'esplai. Anima't a ves-hi! Per una masculinitat creadora d’igualtat!
L'escola Fructuós Gelabert de Barcelona ha publicat una nadala que ens ajuda a prendre consciència del sexisme que encara existeix i que es veu representat en les joguines que regalem a les criatures. L'any passat aquesta escola va publicar un altre vídeo reivindicatiu titulat "La revolució de les joguines" on podíem veure Hulk demanant poder ser de color de rosa o una nina portaveu que reivindicava que les joguines no eren ni de xiquets ni de xiquetes sinó de qui hi volguera jugar.
Altres escoles estan també lluitant contra el masclisme; per exemple, l'escola Tàber de Barcelona va revisar els llibres que hi havia a la biblioteca per a infantil, i va veure que la majoria de personatges que apareixen eren masculins i tenien actituds violentes o d’autoritat; en canvi, els personatges femenins feien activitats relacionades amb la maternitat, les cures, la criança o l'amor. Per això, van decidir retirar un 30% dels llibres en considerar-los sexistes.
I de regal, un anunci d'Audi del 2016: "La nina que va triar conduir":
L’educació sexual de les xiques està basada en el Guió de la por i els missatges donats, amb les millors intencions, ens alerten dels perills: “aneu amb compte, els xics tots volen del mateix; us podeu quedar embarassades; no beveu, no vestiu provocatives; no torneu soles que us poden violar, etc.”. Per allunyar-nos dels perills, les propostes que se’ns donen és que deixem de fer coses. En canvi, als presumptes agressors ningú els diu res.
Aquesta campanya, en canvi, no llança els típics missatges paternalistes a les xiques, sinó als violadors. “Com protegir-te d'una violació. Guia ràpida” (How to protect yourself from rape. A guide, 2016 Blue Seat Studios). Les campanyes de prevenció de la violència de gènere haurien de fer el mateix: en lloc de dir a les dones el que han de fer (no sigues ximple, no aguantes, denuncia!!), haurien de dir-los al homes maltractadors que busquen ajuda.
“Si lligues de forma invasiva, malamente”; "si fas servir les drogues per a excusar una agressió, malamente"; "si comparteixes contingut sexual sense consentiment, malament"; "si insisteixes, malamente"; "si opines sobre els cossos de les noies, malamente". "Si actues així, estàs agredint. Ni agressió, ni còmplice. Atura les violències sexuals".
Aquestes cinc escenes de violències sexuals que pateixen les dones, i que estan tan normalitzades que quasi no es reconeixen, són l’eix de la campanya #Malamente de l'Agència Catalana de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
La campanya tindrà una segona part que busca la deconstrucció de la masculinitat hegemònica i la visibilització d'altres maneres de ser home allunyades dels estereotips de gènere masclistes. La idea de base és que les violències sexuals acabaran quan qui agredeix deixe de fer-ho.
La Generalitat valenciana també ha realitzat una campanya #Així sí, en la qual han participat alumnes de l'Isabel de Villena.
En el vídeo “Nora y su mochila menguante” (FELGBT, 2019), es fa servir la metàfora de la motxilla com a sinònim de les dificultats que les persones podem patir en la vida. Nora, la protagonista, ix de casa amb una pesada càrrega a les esquenes perquè, quan nasqué, es va determinar que era un xiquet (probablement a l’ecografia ja van dir als seus pares que ho era); però Nora se sent xiqueta i vol que la tracten en femení.
Hi ha també altres persones que porten motxilla: els xics femenins (o que fan coses considerades femenines), les xiques masculines (o que fan coses considerades masculines), les persones no heterosexuals (gais, lesbianes, bisexuals, pansexuals, asexuals...), les persones amb diversitat funcional (discapacitat física o intel·lectual), les persones amb cossos que no estan a la moda (grosses, primes, “massa” altes, “massa” baixes...), les persones amb trets intersexuals (no endosex), la gent d’altres països, d’altres religions o ètnies, etc.
Els insults, les amenaces, les agressions, les burles o bromes que no fan gràcia, etc. són pedres que posem en les motxilles d’altri i que contaminen la nostra escola i el nostre món. En canvi, quan tractem les altres persones amb respecte, quan estem al seu costat, quan els diem coses positives, etc. estem llevant-los pedres –i, utilitzant la terminologia de l’ecologia emocional que vérem en Els punys no parlen–, estem repartint vitamines emocionals, ingredients fonamentals perquè el nostre institut (i el nostre barri, i la nostra ciutat...) siguen unes reserves naturals on cuidem i celebrem la diversitat.
I tu què fas, contamines o reparteixes vitamines? Poses pedres en les motxilles d’altres o en lleves?
Dades que apareixen al vídeo:
El 83% de les persones trans considera haver sigut menys feliç que les persones cis (cissexuals o cisgèneres) durant la seua etapa educativa.
El 58% de les persones trans afirma haver sigut víctima de transfòbia en forma d’insults, amenaces, agressions físiques, ciberviolència i/o violència sexual
El 53% de les persones trans assegura que mai o en molt poques ocasions s’ha respectat el nom elegit en funció de la seua identitat de gènere.
El 48% de les persones trans va trobar suport en altres alumnes després d’haver patit una agressió per transfòbia.
El 58% de les persones trans víctimes de transfòbia en l’àmbit escolar assegura que, davant de la violència i de l’assetjament que patiren, no es va fer res.
Per al professorat, recomanem l’informe Jóvenes trans en el sistema educativo (FELBGT, 2019, 33 pàgines), que estudia la realitat dels menors trans en el context educatiu i l’impacte de la posada en marxa de mesures d’atenció a la diversitat en el seu benestar físic i emocional, en l’itinerari formatiu i en els resultats acadèmics.
L’anunci de Guillette The Best Men Can Be (El millor que els homes poden ser) ha despertat una onada de crítiques per part de grups antifeministes, activistes pels "drets dels homes" i publicacions d’ultradreta, que consideren que Guillette menysprea els homes i els “castra”, en no deixar-los ser com són.
L’anunci ha estat dirigit per Kim Gehrig, directora d'altres campanyes com This Girl Can o Viva la vulva. Guillete no és l’única firma que ha decidit adoptar la igualtat com a bandera. També Axe, que en el passat mostrava una masculinitat molt tradicional, ha canviat en els darrers anys i la seua campanya Is It Ok For Guys mostra joves de diferents ètnies, corporalitats, identitats sexuals i orientacions que es permeten dubtar sobre com se suposa que ha de ser un home de veritat (dur, homòfob, etc.).
Podeu comentar el vídeo o traduir al valencià el text de la campanya que incloem més avall.
The Best Men Can Be:
Thirty years ago, we launched our The Best A Man Can Get tagline.
Since then, it has been an aspirational statement, reflecting standards that many men strive to achieve.
But turn on the news today and it’s easy to believe that men are not at their best. Many find themselves at a crossroads, caught between the past and a new era of masculinity. While it is clear that changes are needed, where and how we can start to effect that change is less obvious for many. And when the changes needed seem so monumental, it can feel daunting to begin. So, let’s do it together.
It’s time we acknowledge that brands, like ours, play a role in influencing culture. And as a company that encourages men to be their best, we have a responsibility to make sure we are promoting positive, attainable, inclusive and healthy versions of what it means to be a man. With that in mind, we have spent the last few months taking a hard look at our past and coming communication and reflecting on the types of men and behaviors we want to celebrate. We’re inviting all men along this journey with us – to strive to be better, to make us better, and to help each other be better.
From today on, we pledge to actively challenge the stereotypes and expectations of what it means to be a man everywhere you see Gillette. In the ads we run, the images we publish to social media, the words we choose, and so much more.
As part of The Best Men Can Be campaign, Gillette is committing to donate $1 million per year for the next three years to non-profit organizations executing programs in the United States designed to inspire, educate and help men of all ages achieve their personal “best” and become role models for the next generation.
Our tagline needs to continue to inspire us all to be better every day, and to help create a new standard for boys to admire and for men to achieve… Because the boys of today are the men of tomorrow.
Entrada d'Óscar de primer de Batxillerat científic
Com podem parlar bé d’una agressió sexual? No hi ha cap manera, veritat? Precisament el que vull dir-vos a tots els que llegiu aquesta entrada sobre l’agressió a les dones és què passa amb els agressors i amb les víctimes després de ser agredides.
Comence pel vídeo, que s’ha fet viral tan sols fa unes setmanes, i on es pot veure una xica que conta la seua experiència, la seua vivència, i com ha portat i porta el fet que, amb tan sols 16 anys, un depravat la violara i fera amb ella el que va voler. El vídeo se centra en ella i, sense dubte, hauríem de donar tot el nostre suport a les maltractades, però també cal adreçar-se als agressors i preguntar-se què passa amb ells després de violar, què fan ells, què fa la justícia i què fa el “poble”.
Posaré l'exemple de “La Manada”. Per si de cas algú no els coneix, és una colla que va violar en grup una xica en les festes de Sant Fermin. Aquest cas va ser portat a judici; però després d’un any, el tribunal ha deixat que el grup de violadors passaren el Nadal amb la seua família, i no a la presó. Veritat que fa ràbia? Doncs poseu-vos en la pell de totes les dones que pateixen aquest maltractament i veuen que els seus agressors estan lliures i que no han tingut cap classe de castic. Sentiu, com elles senten, que no poden passejar sense tindre por, sense haver de mirar arrere, al costat i per tots els llocs fins que arriben a casa; i després d’arribar, han d’enviar un missatge perquè tots sàpiguen que estan segures. I açò és el que hauríem de deixar de fer, de tindre por: els que haurien de tindre por són els que cometen les violacions. Crec que en som més que ells i, com una campanya de Nike va dir, JUNTES (som) IMPARABLES.
Després de parlar de què passa després d’una violació i del que s'hauria de fer, vull dir-vos que la campanya que presente a continuació ens explica la situació de Thelma Fardin. I el més curiós és de la frase que li va dir el seu violador: “Mira cómo me ponés”, sentència a la qual una multitud d’actors argentins responen amb “Mira cómo nos ponemos”. Espere que penseu el mateix que jo i finalment desitge que aquesta situació deixe d’ocórrer. #MIRACOMONOSPONEMOS.
La marca nord-americana de cosmètica Avon ha presentat una campanya a Argentina, aquest 2018, fent visibles diverses situacions de violència quotidiana naturalitzades. Els vídeos són: “Acoso callejero”, “Violencia digital” i “Violencia doméstica”, i tots tres posen l’accent en la necessitat d’actuar davant de situacions masclistes que no es consideren violència perquè no maten directament, però constitueixen la base d’una piràmide que té en la seua punta els assassinats de dones.
El món que volem necessita homes que no siguen còmplices del masclisme i que s’enfronten a companys, amics, pares, professors... que exerceixen una violència que de vegades passa desapercebuda, però que mata silenciosament.
Podem trobar més informació en la pàgina de la campanya #Cambiáeltrato.
Per una masculinitat creadora d’igualtat!
Al blog Els punys no parlen podeu trobar una de les activitats que hem preparat per a aquest 25 de novembre.
El Sindicat d’Estudiants (SE) ha convocat una vaga general per al 14 de novembre sota el lema ‘‘Fora el masclisme de les nostres aules’’, ja que considera que és el moment perquè la joventut estudiantil es posicione contra el sexisme als centres educatius. La secretària general del sindicat, Ana García, ha afirmat que no és una vaga contra el govern central, sinó perquè el govern deixe de parlar i passe de les paraules als fets.
El SE ha exigit la posada en marxa d’una assignatura d’educació sexual inclusiva, avaluable i obligatòria als centres públics i privats, en primària, secundària, batxillerat i cicles formatius. Aquesta ha de servir per a “educar en llibertat contra el masclisme i el sexisme, el maltractament i la cultura de la violació, contra la homofòbia i la transfòbia”.
A més a més, exigeixen al govern que en la normativa interna dels centres educatius es reculla explícitament el respecte a la llibertat sexual de totes les persones, que “s'elimine qualsevol referència sexista i repressiva a la forma de vestir” i “que s’adopten mesures disciplinàries contundents contra aquells professors que a instituts i universitats, encara que són minoria, mantenen actituds masclistes i sexistes”.
Què penses de la demanda d’una assignatura d’educació sexual? Quantes hores creus que serien necessàries? Quins continguts voldries que tinguera? Qui l’hauria d’impartir? Què opines de la resta de demandes del SE?
Si ets profe i vols fer educació sexual, ací tens l'enllaç a la guia "Els nostres cossos, els nostres drets" (Charo Altable i Rosa Sanchis. Generalitat Valenciana, 2018)
T'han jutjat pel teu
aspecte en lloc de pel que deies? T'han preguntat on estava el teu cap de feina
quan la cap eres tu? T'han qüestionat per no voler tenir fills? T'ha fet el teu
xicot sentir-te culpable simplement per mostrar-te com eres?
En aquest vídeo veiem
diferents versions i opinions de persones adolescents, adultes o ja més majors
explicant cadascuna la seua història, i ensenyant-nos, amb el hashtag #Amitambé,
que a ELLES TAMBÉ ELS HA PASSAT. Es tracta d’històries quotidianes que poden
passar-li a qualsevol persona, ja que moltes vegades no ens adonem del que està
bé o malament fins que no ho veiem des d'una altra perspectiva.
Tot parteix dels
estereotips que se'ns implanten a nosaltres, com a dones, i que se suposa que
hem de seguir al peu de la lletra perquè si no, seríem estranyes o diferents. Però
en realitat, no està malament ser diferent per defensar el que opines, sents o
vols; no està malament que sigues diferent per saber dir NO; no està malament
ser diferent si al cap i a la fi aconsegueixes la felicitat.
La Consulta (Yolanda Domínguez, 2018). El vídeo forma part d'una campanya contra el masclisme, creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona. Té com a objectiu implicar els homes en l'eradicació d'una gran epidèmia social: el masclisme.
"El masclisme és un mal social que es transmet a través de la cultura i està profundament arrelat a la nostra societat. No es tracta d'una malaltia física ni tampoc psicològica, sinó d'un sistema la lògica del qual es basa en la desigualtat i afecta al nostre comportament, a la nostra forma de pensar i de relacionar-nos.
Aquesta epidèmia pot reproduir-se tant en homes com en dones, però té conseqüències molt diferents per a tots dos. Les dones són el grup que pateix els pitjors danys produïts pel masclisme. Als homes, per contra, els confereix privilegis, però un individu que maltracta i exerceix comportaments violents en la seua vida diària com a part de la normalitat és una persona que té un problema que cal solucionar: només és possible canviar-lo o “sanar-lo” tractant els individus que la integren, ensenyant-los a detectar el perquè de les seues actituds i com poden transformar-les.
El masclisme produeix un model de masculinitat tòxica basat en la submissió de les dones. Un model que no pot ser considerat sa o adequat si el que cerquem és el benestar de tota la societat. Com subratlla un dels personatges d'aquesta campanya: “La conseqüència més immediata del masclisme és que el converteix en pitjor persona”.
Deconstruir aquest model de masculinitat és una de les primeres tasques que hem de dur a terme. Per a això necessitem ampliar la nostra perspectiva, apuntar i posar remei a les causes que ens han conduït a aquesta situació. No es tracta d'una batalla entre homes i dones, sinó de tots i totes contra una cultura que ens impedeix tenir unes relacions saludables, lliures i igualitàries perquè que se’ns segueix encasellant en uns rols que ens perjudiquen.”
Ací tenim el vídeo “Orgull de poble”, que es va fer per a celebrar el primer Orgull LGBT 2016 de Benissa (Alacant). Formava part de la campanya “Jo també sóc poble”, organitzada per la plataforma ciutadana “Reiniciem Benissa”.
Després de veure el vídeo, reflexiona sobre les qüestions següents:
Creus que és igual ser LGBTI en un poble que en una ciutat? Explica-ho.
Quines conseqüències creus que té per a les persones LGBTI haver de migrar a una altra ciutat per a poder viure la seua orientació o identitat?
Què creus que pot aportar un vídeo com aquest a les persones LGBTI i a les no LGBTI de Benissa?
Ara, respon el test (per a tu, no cal que ho escrigues; però sí que pots comentar com t’has sentit en haver de respondre a aquestes qüestions):
a. Eres heterosexual? b. Com et vas adonar? c. Creus que la teua heterosexualitat té cura? d. Sap la teua família que eres heterosexual? i. Ho saben en el teu treball? f. Tens por que t'acomiaden per la teua heterosexualitat? g. Què opines del fet que les persones heterosexuals adopten? h. Acceptaries que la mestra o mestre de la teua filla o fill fóra heterosexual? i. Què faries si la teua filla (o fill) et diu que és heterosexual?
"Cambia el cuento" forma part del projecte Little Revolutions que, amb el suport de l’Institut
Català de les Dones, se suma a la campanya per denunciar la normalització de la
violència masclista en els contes infantils. Tal com diuen a la informació del
vídeo, “es vol mostrar com la història de la Caputxeta Roja és un cas evident
d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i
amb el qual es perpètua de forma continuada un abús que es normalitza i
interioritza.”
Sport England va llançar el 2017 el vídeo "This Girl Can: campaign launches new ad", un anunci per a la campanya This Girl Can que anima les dones a desafiar els supòsits culturals sobre la feminitat que els impedeixen fer esport i fer exercici. L’anunci inclou uns fragments del poema Phenomenal Woman, de la poetessa nord-americana Maya Angelou, juntament amb dones reals que fan l'esport.
El vídeo mostra, en pocs minuts, les moltíssimes qualitats que tenen les dones; com a principals: la diversió i la professionalitat en els esports. És molt divers perquè hi podem veure dones de diverses edats i ètnies socials, i fins i tot amb mobilitat reduïda. La càmera es fixa en diferents parts del cos per a així remarcar com d'orgulloses han d’estar dels seus cossos forts. A més, totes les dones que hi apareixen tenen en comú l’esperit de superació, com per exemple quan es mostren imatges del joc en equip; així, no solament han d'estar satisfetes d'elles mateixes, sinó que també el seu entorn pot sentir-se'n orgullós.
En conclusió, aquest anunci busca la igualtat i promou el feminisme.
Traducció de part del poema de Maya Angelou, Phenomenal Woman
Les dones belles es pregunten on radica el meu secret. No sóc bella o nascuda per a vestir una talla de model; però quan comence a dir-los-ho, totes creuen que mentisc. I dic: està en el llarg dels meus braços, en l'espai dels meus malucs, en la cadència del meu caminar, en la corba dels meus llavis. Sóc una dona. Fenomenalment. Aquesta sóc jo. [...] I jo dic: és el foc dels meus ulls, i la lluentor de les meues dents, el moviment dels meus malucs, i l'alegria dels meus peus. Sóc una dona. Fenomenalment. Hauries de sentir-te orgullosa. Aquella és la meua mare, i la meua àvia, i la meua besàvia, i la meua rebesàvia, i la teua rebesàvia, i tu, i totes les dones, i jo.”
Campanya xilena #PontenmisZapatos, que fuig del victimisme i defensa la llibertat de les xiquetes i xiquets trans de llaurar-se el seu propi camí, independentment del discursos socials i/o mèdics patologitzadors i binaristes, que marquen un recorregut vital (hormonació, operació, heterosexualitat...) idèntic per a tot el món. Realitzada per la l'Ajuntament de Providencia (Xile) i la Fundación TranSítar (2016).
Si no has de pagar per a entrar o consumir el producte, llavors és que el producte ets tu!
Xiques, xics, no us deixeu enganyar pels falços beneficis per a les dones. Tractar les dones com a carn, i els hòmens com a consumidors potencials és perpetuar la desigualtat. No sigueu còmplices. Digueu no!
Píndoles audiovisuals per a la prevenció de la violència de gènere elaborades per la Unitat d'Igualtat de la UVEG (2015-2016).
Si a les dones se les tracta com a trossos de carn que han d'estar sempre perfectes...
... és normal que hi haja xiquetes que pensen que només valen si les altres persones els diuen que són guapes.
És molt fàcil afirmar que les protagonistes del vídeo són unes ximples o beneites que tenen l'autoestima baixa, però no serveix de res, si no és per a enfonsar-les encara una miqueta més. És més difícil, però molt més efectiu, qüestionar un model que empenta les xiques a ser guapes i sensibles, i els xics a ser forts i valents.
Si tens intenció de criticar les xiquetes del vídeo, estalvia-t'ho i tria una altra entrada. Si decideixes comentar, fes-ho per a transformar aquest model injust!!!
