Fuig, fuig, fuig

L'escola Fructuós Gelabert de Barcelona ha publicat una nadala que ens ajuda a prendre consciència del sexisme que encara existeix i que es veu representat en les joguines que regalem a les criatures. L'any passat aquesta escola va publicar un altre vídeo reivindicatiu titulat "La revolució de les joguines" on podíem veure Hulk demanant poder ser de color de rosa o una nina portaveu que reivindicava que les joguines no eren ni de xiquets ni de xiquetes sinó de qui hi volguera jugar. 

Altres escoles estan també lluitant contra el masclisme; per exemple, l'escola Tàber de Barcelona va revisar els llibres que hi havia a la biblioteca per a infantil, i va veure que la majoria de personatges que apareixen eren masculins i tenien actituds violentes o d’autoritat; en canvi, els personatges femenins feien activitats relacionades amb la maternitat, les cures, la criança o l'amor. Per això, van decidir retirar un 30% dels llibres en considerar-los sexistes.

I de regal, un anunci d'Audi del 2016: "La nina que va triar conduir":

Pink Boy i la creativitat de gènere

Pink Boy, 2015, EEUU. Dir. Eric Rockey (15’). Documental.

Aquest documental és "un retrat íntim d'un nen creatiu en el gènere que creix en la conservadora i rural Florida. Sa mare és una lesbiana masculina que ha evitat tota la seua vida els vestits fins que adopta Jeffry /.../" 

http://pinkboyfilm.com

#TransfoBus

També és molt interessant:

Growing up trans. USA. 2015. Dir. Miri Navasky i Karen O’Connor. (86 min.). Documental.

Aquest important documental de la cadena PBS mostra la primera generació de xiquets nord-americans que han canviat de gènere en una edat ben primerenca. Els protagonistes són 8 adolescents d’entre 9 i 19 anys, i les seues famílies i amistats.

Us explicaré allò que em molesta...

Hola,

    Us vaig a explicar allò que em molesta i m'enfada: que em feu burla, que em digueu coses lletges, que utilitzeu paraules boniques d'insult, que escriviu coses lletges de mi i sobretot que us rigueu de mi.
    Totes aquestes coses em fan sentir malament, trist, enfadat i sol.
    Sento que no tinc amics i amigues i no m'agrada. Jo voldria ser amic vostre i que em tractéssiu bé.
    M'ajudaria a sentir-me més bé.

L’assetjament començà quan Manuel tenia 4 anys i va demanar que li pintaren la cara com una princesa en un dia de festa al col·legi. Ara en té huit i continua sentint els insults de «marieta» o el seu nom en femení. Sa mare conta que la situació esdevingué insuportable el curs passat quan els companys pintaren els insults al col·legi. El centre no va fer res i els pares decidiren canviar-lo de centre. Per desgràcia, es va trobar els assetjadors en un campament d’estiu i els monitors se n’adonaren del patiment i l’animaren a escriure una carta. La va escriure a casa, tot sol, i la va llegir davant dels companys. Per a ell va ser alliberador. 

L’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei contra l’homofòbia, que estableix que «s’ha de vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguen respectats en els diferents àmbits educatius». Hi ha dret que anar a l'escola siga un infern per als xiquets i les xiquetes diferents?

Stop diverfòbia!
  

Font: Verne

Prínceps blaus

Inventa't altres textos com el de la imatge a partir dels contes tradicionals.

Snipp, Snopp i Klittra

La televisió pública sueca té un programa infantil que es diu Bacillakuten, i que pretén ensenyar el cos humà a les criatures de 3 a 6 anys. Amb aquesta intenció, al gener del 2015, varen emetre un vídeo musical protagonitzat per Snipp i Snopp, dos ninotets que representen un penis i una vulva –tot i que en els subtítols anglesos (no els he trobats en espanyol) diuen "vagina". Desconec quina paraula utilitza l'original suec, però com que la confusió entre vulva i vagina és prou habitual, convé assenyalar que el dibuixet no és una vagina sinó una vulva simpàtica a la qual li falta una part fonamental de l'anatomia femenina: el clítoris (imperdonable!). 

Per la seua banda, Youtube, de vegades tan conservador, va qualificar el vídeo com a “contingut per a majors de 18 anys”; tot i que, finalment, va guanyar el sentit comú i es va obrir a tots els públics. 

A Suècia, l'educació sexual és obligatòria a partir dels 10 anys, des del 1956. L'Associació Sueca per a l'Educació Sexual dóna suport a aquesta educació i ha tingut iniciatives tan interessants com llançar una convocatòria a escala nacional, al novembre de 2014, perquè la gent proposara la paraula idònia per a designar la masturbació femenina. La guanyadora va ser Klittra (de klítoris i glittra, que ve de l'anglés glitter i significa “brillar”) i s'ha proposat que s'incloga al diccionari suec.

D'altra banda l'associació Chrysallis Euskal Herria ha elaborat un material didàctic per a treballar la identitat i el cos i trencar amb l'associació penis-xic, i vulva-xica. 

El vídeo suec i els materials de Chrysallis tenen en comú que no qüestionen el binarisme, tot i que el segon és més inclusiu. Se t'ocorren maneres de millorar-los?

Jo et promet...

Son pare el deixa triar, però la societat el deixarà ser com vol? Tu el deixaràs? El defensaràs quan l'insulten? 

Les coses que li agraden a Fran

A petició d'Adrià, dediquem una entrada de karícies a "Las cosas que les gustan a Fran", un curt basat en el conte homònim escrit per Berta Piñas, amb il·lustracions d'Antònia Santolaya (Hotel Papel S.L)

En el blog Q-ntos homoparentales pots trobar més contes amb famílies diverses.

I a la pàgina de l'Associació de famílies LGTB, també trobaràs bibliografia infantil i juvenil. 

Creativitat de gènere

La cantant i actriu francesa Holly Siz ens regala el tema The Light, de l’album «My Name Is». El protagonista és un@ xiquet@ creatiu que ha tingut la sort de nàixer en el segle XXI i té uns pares que l'acompanyen. Si no fóra així, aquesta haguera sigut la seua història:

En la dècada dels 60 del segle XX, que és quan començà a patologitzar-se l’expressió no normativa de gènere en la infantesa, es considerava que els xiquets “femenins” i les xiquetes “masculines” patien un trastorn que es podia curar amb teràpia psicològica. Per tant, els termes mèdics que se li haurien aplicat al protagonista del videoclip haurien sigut: “Desenvolupament patològic dels rols sexuals”, “Identitat de gènere desviada”, “Síndrome del xiquet efeminat”, etc.

En els anys 80, un psicòleg hauria consultat el DSM-III i hauria dit que patia un "Trastorn d’Identitat de gènere infantil".

Una dècada més tard, als anys 90, s'hauria trobat ja amb gent que qüestionaria que les persones haguérem de seguir les normes de gènere i que consideraria que les expressions alternatives de gènere són una mostra normal i natural de la diversitat humana. En conseqüència, en lloc de rebre una etiqueta mèdica, el protagonista mateix, o altres persones diverses, haurien reclamat autodenominar-se (i no deixar-se anomenar per altres) com a “infantesa transgènere”, “variants de gènere”, “criatures no conformes amb les normes de gènere”, “transsexuals”, “trangèneres”, “trans o trans*”, etc. 

Si haguera nascut en el segle XXI, s'hauria trobat amb molta gent criticant la validesa de la teràpia reparadora i defensant la teràpia afirmativa, però si haguera consultat un psicòleg, aquest li hauria dit, seguint el DSM-5, que continuava patint una malaltia que ara ja no s'anomenava Trastorn sinó “Disfòria de gènere”.

Finalment, si haguera nascut al Canadà o als USA, potser s'hauria trobat amb famílies que estan fartes de vore que als seus fills se'ls etiqueta pensant en el que els falta (ajustar-se a les normes tradicionals) i no en el que tenen: creativitat, originalitat i independència. Així, els termes amb els quals se l'hauria anomenat serien: "infant amb creativitat de gènere”, “amb gènere independent” o “criatura amb independència de gènere”, termes positius que posen l’accent, no en la falta o inadequació sinó en el que aporten d’original. 

I tu què opines?

Font: Platero, Lucas (2015) Trans*exualidades. Ed. Bellaterra.

Regals per a xics

S'acosta Nadal i els joguets que s'anuncien ja sospitem com seran: nines i cuinetes per a elles; cotxes i armes per a ells, tot un entrenament per al que volem que siguem de majors. Però una xiqueta, Maggie, ha deixat en evidència una gran botiga que oferia joguets de superherois amb un cartell que anunciava: “Regals divertits per a nens”. Sols per a nens???? D'això res!! perquè a ella, i de segur que a moltes altres, li agraden els superherois i no entén per què es regala un rellotge només per a xiquets (com si, a més, a tots els xiquets els agradaren els superherois!!). La cadena Tesco s'ha disculpat i ha retirat el cartell. Brava Maggie!! 

Font

El rosa i el blau no són naturals

Què serà Blau de gran? Què serà Rosa? Imagina la seua vida: treball, relacions, sexualitat, aficions, caràcter...

Educació, reproducció, moral, plaer...

Creus que els vídeos de Pablito i Virginia donen una bona educació? Què ensenyen?

Diferències naturals?

A la fàbrica patriarcal, la diversitat no existeix. Tot el món ha de ser rosa o blau, home masculí o dona femenina i, per descomptat, heterosexual. Les diferències són errors del sistema. Les persones intersexuals, les transsexuals, les dones masculines, els homes femenins, les persones homosexuals, bisexuals... no encaixen en les quadrícules i tenen més butlletes per a patir.

Les característiques del patriarcat són l’androcentrisme (l’home i allò masculí és superior a la dona i a allò femení), el masclisme, la divisió de rols, l’heterosexualitat obligatòria, el control de la sexualitat femenina (ja sabem que un xic sexual és un crac però una xica és una qualsevol)...

Aquest patriarcat és molt potent. On pot, és violent: en alguns països hi ha lleis que empresonen les dones per conduir o maten les persones homosexuals. I, on no pot, perquè les lleis promouen la igualtat i el respecte a la diversitat, actua de manera més subtil. I com que les persones vivim en aquest sistema, solem ser còmplices. Des del bressol, perpetuem el binarisme. Quan descobrim la diversitat en nosaltres mateixos, l’amaguem sota la catifa, i quan la descobrim en les altres persones, a discriminar toca.

Si fórem capaços de percebre la diversitat com una riquesa, i no com un problema, quina meravella de món tindríem!!

 

Transitant (1)

La transsexualitat i les seues causes han despertat des de sempre molt d’interès. Però més útil seria buscar l’origen de la transfòbia. Millor seria que, com a societat, ens preguntàrem, –i en conseqüència evitàrem–, les violències que s’exerceixen sobre les persones trans, sobre qui desitja transitar en el sexe biològic o en el gènere.

No està demostrat que a Luus li passara res “anormal” a la panxa de sa mare. Potser algú li ha donat aquesta explicació: internet?, un psicòleg?, una metgessa?, la seua família?... i ella ho ha acceptat. Potser algunes persones es queden més tranquil·les si pensen que n’hi ha una causa biològica de la transsexualitat.

Tampoc crec que Luus haja d’operar-se per a ser una “dona de veritat”. Una operació no és qualsevol cosa! Per què ha d’entrar Luus a un quiròfan? Luus vol operar-se perquè ho desitja de veritat o per a evitar les mirades de crítica de qui no la considerarà prou dona si no s’opera?? Series tu una d’ixes persones trànsfobes que la miraria malament si no s’opera?

"Transvestit –o Travesti– fa referència a aquelles persones que esporàdicament es visten o actuen amb els codis del gènere oposat, encara que en la seua vida social i quotidiana s’identifiquen amb el gènere que se’ls va atribuir en nàixer. Aquest és el primer concepte que la medicina utilitza a principis del segle XX per a fer referència a qui no s’identifica completament amb el gènere assignat, i inclou a hòmens i dones masculines.

Transsexual és aquella persona que vol sotmetre’s a una reassignació genital i vol modificar el seu cos per a viure amb el gènere que sent com a propi. Com bé diu la paraula, és una transició en el sexe biològic. Aquest concepte naix en la dècada dels cinquanta dels primers metges que intervenen les persones trans per a diferenciar-les de les persones que practiquen el transvestisme.

Transgènere fa referència a aquella persona que viu en el gènere oposat al que l’assignaren en nàixer però sense modificar necessàriament el cos. És una transició en el gènere. Aquest concepte emergeix dels moviments trans nord-americans dels anys vuitanta en oposició a la categoria mèdica transsexual, i sovint està relacionat amb una crítica al sistema binari home-dona." 

MISSÉ, Miquel, Transexualidades, otras miradas posibles. Egales editorial, Madrid, 2013.

Entrevista a Miquel Missé a IdemTV
Article de Miquel Missé: L'arca dels cossos equivocats

Boludas

Y a Mulan al final le pegan, la encierran en una torre y en vez de esperar a su príncipe en la ventanita, va y lo hace. Y después como ella fue tan luchadora, el mundo le agradece y ahí tiene un novio. Pero no un novio de buena suerte sino porque ese chico dijo: “Ay, que luchadora, yo quiero tener una novia así” y la tiene. Y en cambio las otras están así: “Ay, los pajaritos, los pajaritos” y como es un cuento de hadas el príncipe está como así obligado a estar con la otra y dice: “Yo no quiero estar con una boluda, yo quiero estar con una inteligente que diga cosas pero… no me gusta ese cuento, no me gusta, quiero estar con una señora inteligente, no con una boluda.”>

Princeses que no volen ser-ho.

I si no volen ser princeses?

I la publicitat per a xics, què? Quan els animarà a jugar amb nines, a cuinar...? I els xics que volen ser princeses?

Inventa un anunci per a ells!

Per quatre cantonades de no res

I si el conte fóra d'una altra manera?

Caputxeta Roja

Recordes que Caputxeta havia d’anar a portar menjar a la iaia? Mentre hi anava pel bosc pensava: Per què hauré de portar-li aquestes coses amb una cistella, tan rebé com aniria amb una motxilla, que és molt més còmoda? Ai mira, per ací ve el llop i de segur que vol menjar-se’m! Efectivament, el llop s’acostà a Caputxeta però varen passar altres coses:

a) Quan Caputxeta saluda el llop, aquest li diu que no és un llop sinó una lloba.

b) Quan Caputxeta veu el llop i pensa que aquest se la vol menjar, ell li diu que en realitat és vegetarià.

c) Quan el llop troba Caputxeta, s’alegra molt, es posa a conversar amb ella i li confessa que està fart dels altres llops que només volen parlar de futbol.

Ventafocs

Recordes la Ventafosc, una jove que no pot anar al ball perquè la mare i les germanastres l'obliguen a quedar-se a casa fent les feines fins que se li apareix la Fada Padrina... Doncs açò és el que va passar.

a) Ventafocs va al ball, gràcies a l'encantament de la Fada, i coneix el príncep, però aquest li conta que no li agrada gens ser príncep i que ho fa obligat pels pares, que ja tenen pensat per a ell un futur sense haver-li preguntat res. Llavors Ventafocs i el príncep decideixen...

b) Ventafocs va al ball però no torna a les dotze. Llavors, quan es desfà l’encantament, torna a portar la seua roba, la carrossa es converteix de nou en una carabassa i els lacais en sargantanes, i tota la gent del ball pensa que Ventafocs és una maga amb poders, l’aplaudeixen molt i li donen molts diners per la seua actuació. Després de l'èxit, la Ventafocs proposa al príncep...

c) Ventafocs s’ha quedat a casa perquè sa mare no volia que anara al ball, però llavors arriba una de les germanastres, que s’havia escapat del ball perquè no li agradaven aquelles festes de gent rica i superficial. Ella pensava que les xiques de la seua edat eren unes estirades que només volien estar guapes i trobar marit, i ella pensava més a combatre les injustícies del món. Quan arriba la Fada Patrina i troba les dues xiques, elles li demanen un encantament per a...

Tria un dels dos contes i escriu la història com més t'agrade. Pots fer també l'activitat de l'entrada Per quatre cantonadetes de no res o aquesta altra: Vells contes, nous finals.

 

(Fórmules de començament i acabament de contes en valencià)

Adaptat de “Materiales didácticos para la coeducación. Construyendo contigo la igualdad” (Haciendo historias 1. Instituto Asturiano de la mujer). 

Superlola i Superoscar

Vells contes, nous finals.

Això era i no era, i si és cert bé i si no també, que una princesa es va presentar al ball de palau tota coberta de greix. 

-El meu carruatge va tindre un problema –va dir ella- i com el cotxer no sabia què fer, el vaig arreglar jo. És que m’encanta la mecànica!! 

Al príncep li agradà molt aquella princesa distinta i ballaren tota la nit...

Temps era temps quan els animals parlaven, que una princesa es va punxar amb l’agulla de la seua filosa i caigué adormida per culpa d’un encanteri maleït fins que un príncep la va despertar i li demanà que es casara amb ell; però la princesa va dir: 

-Gràcies dolç príncep, però he perdut molt de temps dormint i per ara preferisc dedicar-me per complet a buscar un remei a tots els encanteris malignes.

(Fórmules de començament i acabament de contes en valencià)

Verge?

Com pateix aquesta mami! I quina explicació més dolenta!!

El que li arribarà a la xiqueta és que la sexualitat és com muntar un trencaclosques format per peces que encaixen "per naturalesa": els xics en tenen una part i les xiques una altra, i del que es tracta és d’acoplar-se, i aquest acomplament és ràpid!!

La xiqueta no sabrà que hi ha penis, vulves, clítoris, vagines... sinó que papà i mamà tenen unes “cosetes especials” amb les quals fan també “una cosa especial”.

La nena aprendrà que en aquella “cosa especial” que fan mami i papi, ell és la part activa i mami sembla que no fa res.

També sabrà que mami i papi són feliços fent-ho, però que és papi el que es posa “content”. En el tema del plaer, de mami no en sabem res.

Però el que li quedarà clar, claríssim, és que la sexualitat serveix per a fer bebés, perquè mami i papi es busquen quan en volen fer un i les llavoretes de papà persegueixen l’òvul de mamà.

En resum, aquest és un model de sexualitat una miqueta limitat perquè és sexista (tracta diferent a xics i a xiques), reproductista (l’objectiu de la sexualitat és la reproducció), heterosexual (no considera les relacions ni les pràctiques homosexuals), coital (la pràctica “completa”, la millor i la més plaent és el coit; la resta són preliminars), genital (el plaer només se sent als genitals; les altres parts del cos no tenen quasi importància), parellista (la sexualitat es viu en parella i per amor), adultista (només es viu la sexualitat a l’edat adulta), etc.

Què li diries tu a la xiqueta si volguera saber en realitat què significa ser verge (sexualment parlant). I si et preguntara què és un orgasme?

Ací teniu el que li diu la mami:

Chicas y chicos más bien adultos..., sus cuerpos son diferentes pero están hechos para unirse de una manera inteligente, como un rompecabezas. Cuando mami y papi se aman mutuamente mucho, algunas veces solo para mostrarse cuanto se aman, papi tiene una cosita especial y la muestra a mami, y cuando mami y papi quieren hacer algo muy especial, para hacer un bebé, entonces papi toma su cosa especial y la pone en el lugar especial de mami, en un lugar especial en el cuerpo de mami, y eso hace sentir a mami muy feliz. También hace sentir a papi feliz. Y, a veces, después de un momento, a veces tan rápido, papi se pone tan contento que tiene un tipo de boummmm, y una explosión ¡y todas las semillitas de papi salen disparadas para llegar aprisa al óvulo de mami! Y a eso se le llama hacer el amor. En fin… hasta que lo hagas tú, por primera vez, eres virgen.

Per si voleu saber com s'ho munten en altres cultures:
La seksualitat en altres cultures