Aura ens explica Merlí, el (peri)patètic

Al juny del 2016 vaig publicar aquesta entrada sobre la sèrie Merlí. Com que Nètflix la té al seu catàleg i molta gent l'està veient ara, deixe ací la meua crítica en boca d'Aura, una jove adolescent a qui li molesten algunes cosetes de la sèrie. Vigileu que hi ha una mica d'spoiler!

I si en voleu més, llegiu la crítica a la sèrie a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

Altres entrades del Karícies dedicades a Merlí: 

Ballem, ballem… 

Merlí entén Judith Butler? 

L'escot de Berta o el nivell de feminisme dels guionistes?

Hola,

Sóc Aura, tinc 15 anys, i estudie primer de Batxillerat a l’IES Àngel Guimerà. Enguany hem tingut un professor nou de filosofia, Merlí, i el primer dia de classe ens va dir que volia que la filosofia ens fera trempar, és a dir, que ens excitàrem amb la matèria; però jo sé que no pensava en els nostres clítoris, sinó només en els penis de la classe ja que poca gent sap, i Merlí menys encara, que els clítoris també s’empalmen. 

Merlí és un professor provocador, sembla que es preocupa per l’alumnat i vol que pensem i que siguem crítics. Per als seus alumnes preferits és un crac; per a mi, és peripatètic però sense el "peri", és a dir, patètic. El seu favorit és el masclet Pol, sempre acompanyat en les bromes i comentaris sexuals per Marc. La resta de la colla són: el tímid i romàntic Joan; l’insegur i enamoradís Gerard; l’homosexual en l’armari Bruno, i l’agorafòbic Ivan. Ja començat el curs, s’hi afegirà Oliver, obertament homosexual. 

Les xiques només en són tres. Berta és la sexual (en llenguatge masclista seria “la guarra”). Està enfadada amb Pol perquè l'ha deixada (típic, no?), i per venjar-se fingeix un embaràs que farà patir l'ex uns quants dies. Més tard, s'enrotllarà amb Marc, sabent que és el xic que li agrada a la seua amiga Tània. Mònica és la madura de la classe i Gerard i Joan sospiren per ella. Però no podia ser perfecta: va compartir amb l’anterior parella uns vídeos sexuals i aquestos han anat a parar als mòbils de la classe. Els masclets tornen a demostrar el que són perquè ja se sap que la sexualitat masculina és així, incontrolable (és ironia!). Per últim, Tània és l'amiga de Bruno, el xic homosexual que es dedica a ser més gallet que ningú per a canalitzar la ràbia de no poder estimar com vol. A Tània li agrada Marc, però la quota de xica llançada ja està coberta en la classe (i en la sèrie); així que, per tal d’acostar-se-li, només se li ocorre canviar d’imatge a l'espera que Marc es fixe en ella i s’hi llance. Estereotipat, no, el que segueix!

Merlí no sols és mestre de filosofia sinó també de seducció, i la seua primera presa és Laia, la d’anglés. El primer dia de classe se li acosta, es fica amb la seua parella (el professor d’educació física); quan la troba sola a l'eixida, li diu que hauria d’anar amb un home més gran i experimentat (com ell), l’elogia (només físicament) amb insistència, malgrat que a ella li molesta (assetjament?), fingeix que ha de cuidar un gosset abandonat perquè sap que Laia estima molt els animals (manipulació?) i, finalment, aconsegueix anar a casa de la profe i enrotllar-se amb ella. Tanmateix, quan coneix Gina, la mare de Gerard, talla amb Laia posant com a excusa que la jove necessita algú amb qui tindre fills i ell no li'ls pot donar perquè té feta la vasectomia (sip!). 

Manipular, enganyar, insistir malgrat les negatives... és un bon model de seducció? Les xiques i els xics tan estereotipats són bons referents per a la gent jove com jo? És Merlí un bon model d'home per als meus companys barons? Per què no hi ha xiques com jo en una classe com la que mostra la sèrie? Mon pare és professor de Filosofia i n'està molt content perquè diu que Merlí posa la matèria un lloc molt millor que el que li tenia reservada la darrera reforma educativa, però ha de ser a costa de la igualtat? 

No et perdes la crítica a la sèrie a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

Androcentrisme

La formadora de gènere i coeducació Elena Simón explica que actualment patim una espècie de miopia, que afecta sobretot la gent jove –no han conegut normes discriminatòries evidents–, i que fa pensar que la igualtat és una realitat aconseguida per la qual no s'ha de lluitar. Efectivament, no es poden negar els avanços aconseguits al nostre entorn, i el fet que quasi ningú considere que ser masclista siga positiu és també un senyal del canvi de mentalitat –tot i que no és tan bona notícia considerar que ser feminista és tan dolent com ser masclista; i encara és pitjor la popularització del terme ‘feminazi’. Amb tot, la miopia de la qual parla Simón fa referència a altres maneres més subtils a través de les quals el masclisme continua actuant: el sexisme i l’androcentrisme. 

El sexisme consisteix en la diferent educació que es dona als xics i a les xiques, una diferència que no solem percebre. N’és un bon exemple el vídeo de l’entrada “La primera vegada de la teua filla”, on veiem l’educació en el guió de la por per a les xiques, i en el guió del plaer per als xics. En l'educació de les criatures trobem també exemples quotidians. Imagineu la reacció d'un pare davant del seu xiquet de 6 anys que cau de la bici i es fa mal. Es comportarà igual amb un fill que amb una filla? O imagineu-vos davant de la botiga de regals, a punt de comprar els reis per al vostre nebot o neboda. Comprareu el mateix? 

L’androcentrisme parteix de la consideració de l’home i/o d’allò masculí com a universal. Per exemple, la típica imatge de l’evolució humana des del mico s’ha representat quasi exclusivament amb una figura masculina, la qual, suposadament, hauria d’incloure les dones. També és un exemple d’androcentrisme la utilització de la paraula ‘home’ com a sinònim de persona. En la web, en els llibres de text d'història, de filosofia, etc. trobem exemples que parlen de “l’origen de l’home o antropogènesi”, de “l’home en la història”, de “l’home i la terra”, o que afirmen que “l’home és un animal polític” o es pregunten “quin és el lloc de l’home al món?”. 

No parlarem en aquesta entrada del sexisme en el llenguatge –perquè necessitaríem molt més espai– però sí que volem esmentar un parell de qüestions per a la reflexió: la primera és que, si pensem que aquest suposat genèric ‘home’ inclou també les dones, haurien de ser perfectament normals frases com aquesta, però no ho són en absolut: “A l’Edat Mitjana l’home moria en la guerra i de part”. La segona és que, massa sovint, es produeix l’anomenat ‘salt semàntic’, que consisteix en la utilització, en un mateix text, del masculí com a genèric i com a específic. Per exemple, un llibre d’història deia: “Els antics egipcis habitaven la vall del Nil”, fet que ens fa pensar en homes i dones, òbviament; però tot seguit afegeix “les seues dones es dedicaven a...”. Aquesta polivalència no és innòcua sinó que perpetua la idea que l’home i allò masculí és central, i la dona i allò femení, perifèric. 

L’androcentrisme i el sexisme estan per tot arreu; només ens hem de posar les ulleres lila i no caure-hi. Les xiquetes i les dones necessitem referents on mirar-nos. Els xiquets i els homes necessiten saber que no són el centre del món. Xiquetes i xiquets, homes i dones necessitem ser educats en igualtat per a tindre les mateixes oportunitats.

The Bechdel Test

Tornem a publicar aquesta entrada perquè continua sent ben actual, malauradament. 

El test de Bechdel és una senzilla manera de saber si una pel·lícula és ANDROCÈNTRICA i/o SEXISTA.

Només cal contestar tres preguntes:

1) Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?
2) Les dues dones parlen entre elles?
3) El tema de la seua conversa té relació amb un home?

Passa el test a les pel·lis que hages vist darrerament i conta'ns-ho.

I per si no saps massa bé la diferència entre sexisme, masclisme i androcentrisme, ací va l'explicació d'Elena Simón:

SEXISME. Discriminació pel sexe assignat en nàixer o causada pels estereotips o rols de gènere adquirits. És el tractament desigual de les dones i dels barons o d’allò masculí i femení. Sol ser subtil i per això no és fàcil de detectar.

MASCLISME. Actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones. És molt evident.

ANDROCENTRISME. Visió del món, del coneixement i de les relacions socials des del punt de vista masculí. També passa desapercebuda. La típica imatge de l'evolució des del mono fins a l'home en seria un bon exemple:

En el Tornillo expliquen molt bé també què és l'androcentrisme.

Dòcil o dèbil?

El test de Bechdel

El test de Bechdel és una senzilla manera de saber si una pel·lícula és ANDROCÈNTRICA i/o SEXISTA.

Només cal contestar tres preguntes:

1) Hi ha com a mínim dues dones amb nom propi?
2) Parlen les dues dones entre elles?
3) El tema de la seua conversa té relació amb un home?

Passa el test a les pel·lis que hages vist darrerament i conta'ns-ho.


I per si no saps massa bé la diferència entre sexisme, masclisme i androcentrisme, ací va l'explicació d'Elena Simón:

SEXISME. Discriminació pel sexe assignat en nàixer o causada pels estereotips o rols de gènere adquirits. És el tractament desigual de les dones i dels barons o d’allò masculí i femení. Sol ser subtil i per això no és fàcil de detectar.

MASCLISME. Actitud de prepotència basada en la creença de la superioritat dels barons sobre les dones. És molt evident.

ANDROCENTRISME. Visió del món, del coneixement i de les relacions socials des del punt de vista masculí. També passa desapercebuda. La típica imatge de l'evolució des del mono fins a l'home en seria un bon exemple:

En el Tornillo expliquen molt bé també què és l'androcentrisme.

Gozar

Adelitament, complaença, delectació, delectança, delit, delícia, fruïció, gaudi, goig, grat, gustet, plaer, regal, satisfacció, voluptat...  La pell i els sentits corporals s’alien per a regalar-nos tot això gràcies a un cos que està ple de terminacions nervioses, -que s’apleguen més en uns llocs que en uns altres, per exemple en els pits o en els genitals-, però també tenim un cervell potentíssim que ho processa tot i que dóna valor o en lleva al que sentim.

Tanmateix, què fa que no puguem gaudir sempre de la sexualitat? El fingiment, els complexos, la por, l’egoisme, el masclisme, les expectatives de pel·lícula (romàntica o porno), la vergonya, l’autoestima baixa, la por a fallar...

Et sonen aquestes frases?

Ets massa jove per a tindre relacions. No m’agrada el meu cos. Si li dic que no, em deixarà. Tinc por de durar poc. I si no estic prou depilada? Tots els meus amics ho han fet ja. I si pensa que sóc una “estreta”?  Tinc por, però no vull que pense que sóc un bleda. Pobret, no puc dir-li que no m’agrada. Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi. Serà guarra! Em fa vergonya mostrar plaer. Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal. A les pel·lis tot és molt fàcil. Tinc por que em faça mal. Li fa olor la boca. Hui no tinc ganes però no puc dir-li que no, etc.

PD: Gozar: 3. Conocer carnalmente a una mujer (Diccionari de la RAE)

Altres entrades amb l'etiqueta Diccionaris.

Gaudi

En aquesta entrada m’agradaria que parlàrem del gaudi (de la fruïció, del goig, del plaer...) que ens regala la pell, a través de tots els sentits (el tacte, el gust, l’olfacte...); mitjançant les terminacions nervioses, que s’escampen pel nostre cos i s’apleguen més en uns llocs (els pits, els genitals...) que en uns altres, i gràcies a un cervell potentíssim que ho processa tot.

Voldria que parlàrem també de com veieu la sexualitat de la gent jove, i també de la de més edat: si es gaudeix de la sexualitat o si n’hi ha factors (personals, socials...) que ho impedeixen. Us escric algunes frases que he sentit o llegit i que recullen alguns dels impediments per al gaudi: fingiment, complex, por, falta de sinceritat, egoisme, masclisme, expectatives de pel·lícula (romàntica o porno), vergonya, autoestima baixa, por a fallar...

Ets massa jove per a tindre relacions. No m’agrada el meu cos. Tinc por que se m’abaixe. I si no estic prou depilada? No orgasme amb la penetració. Tots els meus amics ho han fet ja. I si pensa que sóc una “estreta”? Si no li agrada, ja s’ho farà. Tinc por, però no vull que pense que sóc un bleda. Pobret, no puc dir-li que no m’agrada. Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi. No vull que pense que sóc una “guarra”. Em fa vergonya mostrar plaer. Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal. A les pel·lis tot és molt fàcil. Tinc por que em faça mal. Li fa olor la boca. etc.