Stop Diverfòbia 18-19

No!, aquest no és una anunci de sabatilles, sinó una invitació a pensar en relació, i a reflexionar sobre el gènere. "És que a mi no m’interessa el gènere!" "Jo estic contentx amb el meu sexe/gènere!" "Jo no sóc homosexual, ni transsexual; jo sóc “normal”!" diuen algunes i, sobretot, alguns. Normal? Les persones no ens dividim en normals i anormals. Normal és un programa de la rentadora. Així que ho sentim: encara que no t’interesse el gènere, aquest t’afecta, et travessa de part a part, com a tot el món. 

Vivim en una societat que espera de nosaltres que siguem hòmens i dones, i que ens comportem de manera masculina o femenina. I si no som com el model marca, tenim problemes. Des que ens alcem fins que ens gitem hem de triar: quan anem al lavabo o als vestidors del gimnàs, quan anem a la botiga de roba i elegim la secció d’home o de dona, quan hem de fer un regal a un nadó i ens adrecem a la secció rosa o blava, quan comprem els regals de reis per a les criatures i les nines són per a elles i els camions per a ells...

Vulguem o no, el gènere ens afecta des del bressol. La primera pregunta que es fa a una embarassada és aquesta: “Portes xiquet o xiqueta?” “No ho sé,” hauria de contestar la dona, “encara no ens ho ha dit”. Però ningú espera que la criatura trie. Se’ns assigna un sexe, se’ns pinta l’habitació, se’ns compra la roba i les joguines adequades, i si ens en eixim del model, hi ha vigilants del gènere que ens recorden que una xica forta que fa esport i du els cabells curts és una marimatxo o que un xic delicat a qui li agrada ballar és un mariquita. A més a més, el gènere està també relacionat amb altres fets de la nostra quotidianitat: qui lliga més de la colla d’amistats, qui és el líder de la classe, qui rep els insults a l’institut, etc. 

Però el ben cert és que, malgrat tota aquesta maquinària sexadora, la diversitat existeix: hi ha hòmens heterosexuals femenins i dones masculines; hi ha persones que no s’identifiquen amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer; hi ha joves que no es volen identificar amb cap gènere, o que creuen que el millor és fluir; hi ha persones amb característiques físiques ambigües o que no s’ajusten a les de la majoria (per exemple amb unes gònades que són al mateix temps ovaris i testicles, amb un penis més xicotet que la mitjana o amb un clítoris més gran que la majoria, amb cromosomes XXY, amb cromosomes XY i vagina, etc.) I algunes d’elles viuen amb por i amb vergonya la seua diversitat perquè el món no els ho posa fàcil. 

N’hi ha qui diu que la culpa la té el Sistema binari heteropatriarcal. Quina paraulota!!! Li diem 'binari' perquè només han d’haver dos sexes i dos gèneres. Li diem 'hetero' perquè les orientacions sexuals no heterosexuals no es consideren saludables. Li diem 'patriarcal' perquè ser home comporta privilegis, i allò masculí està encara per damunt d’allò femení. Però qui és el sistema? Hi ha cap persona o grup manejant els fils de les nostres vides? El sistema són sempre ‘uns altres’? No som nosaltres, també, part del sistema? Doncs, sí: nosaltres també som el sistema. Assumir-nos com a part del sistema, significa preguntar-nos què podem fer perquè cap persona haja d’anar a l’escola amb por o vergonya.

Què podem fer al nostre centre educatiu perquè totxs ens relaxem una mica i deixem de vigilar el sexe i el gènere de les altres persones? Què podem fer per a viure la nostra pròpia diversitat amb alegria, i no com una desgràcia? La nostra proposta és Stop Diverfòbia, un grup que vam crear el 2015 i que està obert a tota la comunitat educativa. Stop Diverfòbia no és exclusivament LGBTI, ni és un grup de teràpia o d’autoajuda; tampoc és una reunió on anar a lamentar-se per la desgràcia de ser diferents a la majoria. D’això res! A Stop Diverfòbia no hi ha víctimes. Hi ha persones que pensen, que parlen, que reflexionen, que es fan preguntes, que estan fartes dels xulos i de les maripilis de torn que es creuen que tenen la mesura de la masculinitat i de la feminitat... Stop Diverfòbia tampoc no és una classe ni tenim la veritat sobre el gènere. Més aviat al contrari: ens sembla molt més interessant preguntar-nos què és ser un home, què és ser una dona, o per què, si és tan natural ser home o dona, la nostra cultura es pren tants esforços perquè ningú s’aparte del camí. 

D’altra banda, en aquest qüestionament del sistema binari heteropatriarcal no estem solxs: hem vist l’èxit de la vaga feminista, ens hem emocionat amb el nóvio trans de Marina a Operación Triunfo, hem compartit memes sobre l’autobús de la vergonya, seguim en Youtube els vídeos del microespai feminista El Tornillo, de la Psicowoman, de Dulceida, o de tants i tants joves que comparteixen amb el món el seu procés trans. 

Efectivament, el món està canviant i nosaltres podem ser part d’aquest canvi. Si els espais en els quals vivim no ens agraden, no esperem que ens els canvien. Passem a l’acció i fem grup per a tindre més força, i transformem el món perquè siga més equitatiu, menys masclista i més divers. Per això, a Stop Diverfòbia celebrem la diversitat. I ens reunim cada dues setmanes, els dimecres a l’hora del pati, a la sala d’actes. 

Calendari de reunions del primer trimestre:

• Octubre: 3, 17 i 31
• Novembre: 14 i 28
• Desembre: 12

Stop Diverfòbia

En el IES Duque de Rivas de Rivas Vaciamadrid tenen una tutoria d'atenció a adolescents homosexuals i transsexuals. Nosaltres, a l'IES Isabel de Villena, tenim el grup Stop Diverfòbia. 

En el blog de l'equip de mediació Els punys no parlen podeu llegir el que fem a les reunions. 

T'hi esperem a les reunions que fem els dimecres (cada quinze dies) a l'esplai.

Stop Diverfòbia 2017-18

via GIPHY

Si ets delxs que penses que la diversitat és una riquesa i que s'ha de celebrar, aquest és el teu grup: Stop Diverfòbia. Ens reunim el darrer dimecres de cada mes a l'hora de l'esplai.

El teu institut et necessita!

En el blog Els punys no parlen i en l'etiqueta "Stop Diverfòbia" podeu llegir les actes de les reunions del grup. I ací us deixe un vídeo amb les accions del curs 2015-16.

Per demanda popular, hem decidit fer les reunions cada quinze dies!!

Interdependència i Stop Diverfòbia 16-17

El caragol, i nosaltres, vivim en un món on la norma és créixer. El creixement es presenta com la solució a les crisis, però el caragol i nosaltres sabem que hi ha altres alternatives. Per exemple, el decreixement, que en lloc d’insistir en l’augment de la producció i del consum, posa en el centre la sostenibilitat de la vida, una vida que meresca la pena ser viscuda. Per a això, hem de reconèixer que som éssers ecodependents i interdependents. 

Saber-se ecodependent significa adonar-se que estem lligadxs a la naturalesa i que no és possible créixer infinitament en un planeta limitat on els recursos són finits. Per això, quan oblidem la nostra ecodependència, trenquem els ritmes i equilibris de l’ecosistema en el qual vivim. Ser interdependents significa que estem lligadxs a la cura entre nosaltres, i que sense cuidar-nos i sense relacions no podem sobreviure. La vida és una realitat d’interdependència, i el decreixement visibilitza i valora les activitats de cura. 

A Stop Diverfòbia ens reconeixem ecodependents i interdependents, i per això ens cuidem i cuidem el nostre entorn perquè la diversitat sexual, de gènere... no siga motiu de burla ni de cap tipus de violència, sinó de celebració. Amb aquest objectiu, i malgrat la meua absència durant aquest curs, hem decidit continuar les reunions que iniciàrem el curs 2015-16 gràcies a la col·laboració d'Esther (exalumna de l'IES Isabel de Villena) i el suport incondicional de la direcció del centre. 

La primera sessió (03-09-16) va començar amb el vídeo que explica el decreixement i amb un altre vídeo que mostrava el maltractament d’un adolescent cap a un altre en els vestidors d’un institut, davant de la mirada impassible d’un bon grup de companys. El debat va girar al voltant del paper dels espectadorxs i de la necessitat d’implicar-se per a parar la violència, encara que la persona que l’està rebent no siga la nostra amiga. (Al blog Els punys no parlen podeu trobar més informació sobre els diferents actorxs en situacions de violència.)

Enllaçant amb el tema de la interdependència, va eixir el concepte de “sororitat”. El terme prové del llatí sor (germana) i significa: “amistat entre dones diferents i iguals, còmplices que es proposen treballar, crear i convéncer, que es troben i es reconeixen en el feminisme, per a viure la vida amb un sentit profundament llibertari”. La sororitat es tradueix en “germanor, confiança, fidelitat, suport i reconeixement entre dones per a construir un món diferent; valorar que des de temps antics hi ha dones que treballen per a aconseguir relacions socials favorables per a elles i per a nosaltres, i recordar sempre que totes som diverses i diferents”.[1] 

Elena Simón inclou la sororitat (ella l’anomena soritat) en la seua proposta per a una Democràcia vital, en la qual, als principis clàssics de llibertat, igualtat i fraternitat, s’afegeixen els principis feministes d’equitat, paritat i soritat. [2] 

• Llibertat + Equitat = Autonomia
• Igualtat + Paritat = Equivalència
• Fraternitat + Soritat = Solidaritat 
• Autonomia + Equivalència + Solidaritat = Democràcia vital 

Equivalència no significa ser igual a ningú, sinó tindre el mateix valor, tractament, consideració... sense perdre els trets diferencials. La fraternitat (del llatí frater, que vol dir “germà”) no garanteix la solidaritat. La solidaritat entre homes i dones, o entre persones LGTBI+ i persones normatives, no és caritat sinó justícia. A Stop Diverfòbia no busquem ser “iguals a” la gent “normativa” o que aquesta, en un acte de “caritat”, ens accepte com a diferents, sinó que busquem l’equivalència, és a dir, tindre el mateix valor i, a més a més, encomanar a tot el món les ganes de donar visibilitat a la seua diversitat. 

Un altre tema que va sorgir va ser el de la violència en la parella i l’amor romàntic, però com que se n’anava una mica dels objectius d’Stop Diverfòbia, es va decidir tractar-ho a part i de manera específica. Per a properes sessions, els temes que es tractaran seran la identitat de gènere (possiblement comptarem amb l’assistència de l’activista trans Víctor) i la gordofòbia. També intentarem donar visibilitat al grup i a les propostes amb alguna cartellada. 

Anima’t a vindre!! T’hi esperem el primer dilluns de cada mes de 15 h a 16 h.

[1] Mujeres y espacio público: construcción y ejercicio de la ciudadanía. Silvia Cobos, coordinadora, Universidad Iberoamericana 2008.

[2] Democracia vital. Elena Simón (Narcea ediciones, 1999)

Només rosa i blau?

Cançó Little Game, de Benny. 

Mariquita, marimatxo, xicot, plumilla... són insults que es dediquen a les persones que no es comporten com se suposa que ho ha de fer un xic o una xica "normal". Alguns dels que insulten diuen que només és una broma, però la persona insultada no sol vore-ho així. No creus que a la vida hi ha molts més colors que només el blau i el rosa? 

Si vols lluitar per la diversitat, vine a les reunions del grup Stop Diverfòbia, el primer dilluns de cada mes. La propera sessió és el dia 14 de desembre a les 15.00 (Saló d'actes). Porta una samarreta clareta per a pintar-la amb missatges reivindicatius!!