Fa 15 anys, concretament l’any 2005, Enric Senabre i jo publicàrem Què tinc ací baix? en l’editorial Butllent, dins d’una col·lecció d’assaig per a adolescents que es diu “Claus per a entendre el món”. La nostra amiga Ana Ruiz en va fer les il·lustracions.
Aquest 2020 estem revisant l’obra per a publicar-la de nou més actualitzada. El més sorprenent de tot no és que hi haja parts que han quedat antiquades, ja que això era esperable; per exemple les xarxes socials o la pornografia apareixien ben poc en la versió anterior. El que sorprèn de veritat és que hi haja parts d’absoluta actualitat, atrevides i valentes, que calia dir fa 15 anys i que continua sent necessari dir ara.
Aquest 2020 estem revisant l’obra per a publicar-la de nou més actualitzada. El més sorprenent de tot no és que hi haja parts que han quedat antiquades, ja que això era esperable; per exemple les xarxes socials o la pornografia apareixien ben poc en la versió anterior. El que sorprèn de veritat és que hi haja parts d’absoluta actualitat, atrevides i valentes, que calia dir fa 15 anys i que continua sent necessari dir ara.
Llegiu, per exemple, aquest apartat, que tracta sobre la virginitat. Penseu que és actual o s’hauria de canviar?
La virginitat
"[...] Suposem que coneixeu que a l’entrada de la vagina es troba una membrana fina que s’anomena himen i que, històricament, s’ha considerat la prova de la virginitat, entesa com a sinònim de puresa i castedat. Aquest té com a funció protegir la vagina de l’entrada de gèrmens, i presenta una o més perforacions que permeten l’eixida del fluix menstrual. En arribar a la pubertat, la flora vaginal s’encarrega de protegir la vagina, i l’himen, en conseqüència, perd la seua funció, es debilita i tendeix a trencar-se, amb penetració (tampons, dits, joguines, penis…) o sense.
És totalment fals que l’himen prove res; aquest pot trencar-se espontàniament pel que hem comentat o per altres causes (per exemple, fent exercici) i, fins i tot, es pot tenir trencat des del naixement. Però també pot passar que siga tan fi que quan es trenque no genere l’esperat fluix de sang. De fet, la penetració no sempre esgarra la membrana de l’himen, sinó que pot només estirar-lo, ja que és flexible.
Som conscients que aquesta concepció que exigeix a la dona una puresa que no es demana a l’home està canviant. Quan avui es pregunta a la gent jove per la importància de la virginitat, no sembla ser una preocupació fonamental. Però alguna cosa queda quan en el llenguatge del carrer es diu d’una xica que ja ha mantingut relacions coitals que està “estrenada”. Hauríem de mesurar el nostre llenguatge, sobretot si hi reproduïm esquemes i estereotips que mantenen desigualtats.”