Download this Video
La publicitat, les sèries, les revistes..., presenten xiquetes amb
maquillatge, roba, postures i mirades sensuals... La indústria ha descobert que
el mercat infantil existeix i que és molt rentable. Per això crea productes com
el menjar (galetes amb els dibuixos dels personatges de les pel·lícules, establiments
que regalen objectes per a les criatures...), els joguets, els programes de
televisió especialment adreçats al públic infantil i amb tot de productes amb
els protagonistes (samarretes, bosses...), etc.
Al mateix temps, als anuncis, a les sèries... la indústria mostra imatges
de persones, xicotetes i grans, que són felices consumint. I perquè aquest
desig de consum siga més potent, s’utilitzen tot d’argúcies com per exemple fer
que les famílies se senten culpables (com feia la presentadora d’Intereconomía):
Regala-li al teu fill o filla el que tu no vares tindre! Si no tens temps per compartir,
fes-lo feliç comprant-li el que vol! No deixes que siga una marginada o un
marginat i dóna-li el que tenen els altres (el mòbil, les sabates de marca...)!!!
Consumir és una manera de sentir-se bé, però no ensenya a superar les
frustracions de la vida.
Per altra banda, en el consum femení, es repeteixen els estereotips
sexistes de dona objecte i seductora. Moltes xiquetes (i també xiquets) hem
jugat a afaitar-nos, a posar-nos la roba, les sabates, etc. dels nostres pares.
Això era i és jugar. Però una altra cosa és que el joc, per culpa de la pressió
que exerceixen els mitjans de comunicació i el mercat, transforme el que era un divertiment en una obligació, “en una aspiració que presenta patrons de conducta que limiten les possibilitats perquè cada xiqueta imagine i forme de manera creativa la seua pròpia identitat”. És increïble que puguem trobar subjectadors amb
espongeta per a xiquetes, sets de maquillatge, Princelàndies que es vénen com a
spas educacionals perquè, a més de pintar i fer desfilar les xiquetes, els
diuen que s’han de rentar les mans abans de menjar, etc. Però tot això, el que
fa és que les xiquetes s’obsessionen més per l’aparença que, per exemple, per
fer esport (per jugar, per córrer, per patinar, per anar amb bicicleta...),
totes elles activitats molt més saludables que desfilar o maquillar-se.
Per què al mercat li interessa tant sexualitzar les xiquetes?
