El tallarotllos

Sexpreading no és sexting

Saps què volen dir les paraules que acompanyen les imatges? Pots consultar-ho en la guia Desconnecta’t de la violència en xarxes, elaborada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Però hi ha altres termes que també són importants. Per exemple, sexpreading, confós sovint amb el sexting. Ens aclareixes la confusió? La Lore et pot ajudar. I ja que t’hi poses, pots explicar també el mansplaining i el manspreading? T'ha passat alguna vegada?

Bloqueja el masclisme al teu mòbil

'Reacciona! Bloqueja el masclisme al teu mòbil' (novembre 2017) és el títol de la nova campanya del Govern de les Illes Balears adreçada a joves i adolescents amb "la finalitat de conscienciar i lluitar contra la nova manera d’exercir la violència masclista que suposen les noves tecnologies i les xarxes socials", segons paraules de la consellera de Presidència, Pilar Costa. Costa afegeix que “per combatre les violències masclistes no són suficients les polítiques destinades a la protecció de les dones, s’ha d’anar a l'arrel del problema, generar canvis socials per afavorir la igualtat i prevenir les violències masclistes”. És per això que la campanya se centra sobretot en aquells joves i adolescents que, tot i veure actituds masclistes de companys i amics, no diuen res. 

Del temor a l'apoderament

[Fragment del debat de la Jornada "Temor vs Empoderamiento" (16 de desembre de 2013), que va tractar sobre les xarxes socials i la gent jove, amb l'objectiu de desmuntar els missatges de por i el ciberterror i canviar-los per la idea d'apoderar-nos en les xarxes.]

La intimitat ja no és el que era perquè a l’actualitat existeix un espai virtual on ens definim (o construïm) a través de fotografies, vídeos, estats, tuits, comentaris, etc. Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima s’anomena extimitat i, a través de les xarxes socials, podem estar compartint el que fem, el que pensem i com ens sentim en cada moment.

Una forma de mostrar-se és el Sexting o enviament de fotografies o vídeos eròtics i sexuals. Una altra és l’Amoring (m'he inventat la paraula), que és l’intercanvi de declaracions amoroses enceses, fotografies de la parella amb moltes eles (LLLL) i cors, diàlegs íntims amb frases com “El nostre amor durarà sempre” i “Mai havia conegut ningú com tu”, etc. 

Davant del paper tan important que tenen les xarxes socials en les nostres vides, han començat a proliferar campanyes i missatges d’alerta que parlen molt dels perills i poc de les potencialitats. I és també normal que la policia done xarrades per a joves. Conseqüència d’aquesta visió alarmista és que el grooming, o assetjament a menors, es pretén combatre amb missatges com: “No afegisques persones desconegudes”. I el sexting, amb discursos responsabilitzadors i culpabilitzadors adreçats, sobretot, a les dones: “Sexting, no lo produzcas”, “No desnudes tu cuerpo en las redes sociales, ¡mereces respeto!”.

Serveixen aquestos missatges perquè la gent jove faça un ús més segur de les xarxes?

Partint de la base que les persones som lliures de compartir el que vulguem –sempre que siga nostre i només nostre–, i que cadascú decideix què és íntim o què no ho és; el problema no és què decidim publicar o a qui afegim com a amistat, sinó el masclisme, la doble moral sexista, mirar cap a un altre costat quan alguna persona pateix violència, tolerar la violència, etc. Perquè si una xica puja una foto del seu escot, s’exposa a la crítica, a la burla, a ser comparada amb altres xiques com si es tractaren de ramat en una fira... I si un nóvio enfadat puja fotos o vídeos íntims de la parella, serà ella, i no ell, la que reba la sanció social (guarra, puta...) i se la farà també responsable per no haver fet cas dels manaments patriarcals que l’eduquen perquè siga menys lliure que els xics. 

I si ho mirem d’una altra manera i canviem els missatges?

No us semblen més aficaços aquestos?: “Pensa abans de compartir una foto que no és teua!", “Medita les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques la seua foto!”, "Fer circular un vídeo sense consentiment, és una violació”. 

I si en lloc de promoure la por, promovem la solidaritat i animem a cuidar-nos, també a les xarxes? Per exemple, si una persona cau davant nostre, potser el primer que farem serà riure, però després l’ajudarem a alçar-se i li preguntarem si està bé. Traslladant-ho a les xarxes socials, si veiem algú que pateix, passarem de llarg sense fer res? 

No mires cap a un altre costat quan veges violència a les xarxes socials! 
Si no fas res, ets còmplice!! 

Si no saps què fer, busca ajuda! 

Denuncia! No calles davant d'una agressió!

El problema no és que les persones no sapiguem conservar la nostra intimitat o que les noves tecnologies siguen un perill. El problema és la violència! I apoderar és més útil que fer por.

8 de març, dia de les dones

No és el wsp, és el desig de control

Facebook i els pits

Per què censura Fecebook els pits de les dones i no els dels hòmens?

Intimitat?

Quan tenia 6 anys, va arribar la televisió a ma casa, en blanc i negre, per descomptat. Dos anys després, vingué el telèfon, tot i que per a parlar calia que ens connectara una telefonista. Vaig tindre el meu primer ordinador als 20 anys i allà vaig jugar al primer vídeo-joc. Als 30, em vaig connectar per primera vegada a internet. Al mòbil em vaig resistir bastant, però finalment arribà. Fa un tres anys que tinc Tuenti, Twitter i Facebook i en fa quatre que escric en aquest bloc.  

Aquesta és una part de la meua vida que compartisc, juntament amb l'opinió que tinc del que comente, perquè la intimitat ja no és el que era. La nostra identitat té un espai virtual on anar construint-se a base de fotografies, estats, vídeos, comentaris deixats en altres murs, blocs, etc. El missatge del Tuenti, recordant-nos que fa dies que no canviem el nostre estat i que alguna cosa deu haver passat, és una invitació a compartir la intimitat.

Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima ha començat a anomenar-se extimitat. I cada vegada més sembla que ens definim (o construïm) a través del que mostrem a la xarxa i les altres persones veuen o lligen. De vegades aquesta mostra pot ser política, reivindicativa, i ensenyem i parlem de nosaltres perquè estem defensant el dret a ser d'una determinada manera i que aquestos drets es facen extensibles a tot el món. 

Una altra forma de mostrar-se que, en principi no té cap motivació política, és el Sexting, contracció de sex i texting (enviament de sms), que es refereix a l’enviament de fotografies o vídeos eròtics i/o sexuals per mitjà de telèfons mòbils o de les xarxes socials. Altres formes són l’Amoring (m'he inventat la paraula), que és l’intercanvi d’enceses declaracions amoroses, incloses creatives fotografies de la parella enamorada amb moltes LLLL i molts cors, diàlegs íntims amb molts PER A SEMPRE i MAI NINGÚ ABANS COM TU, etc. A poquet que observem, i només amb una miqueta de realisme, ens adonem que SEMPRE i MAI són mentida, i que l’amoring deixa pas a l’oding, fins que una altra parella torna a omplir l’espai real i virtual deixat per l’anterior. 

La realitat és que tot aquest recorregut vital (i virtual) queda enregistrat per a sempre a la xarxa. Ho havíeu pensat? Potser convendria reflexionar una miqueta sobre la informació que compartim. Volem de veritat que les 600 amistats de la nostra xarxa tinguen tanta informació de nosaltres? Penjaríem al corredor de l’institut, les fotos que pengem al Tuenti? Què passaria si perdérem el mòbil amb les fotos o els vídeos que hi guardem? Coneixem la privacitat del nostre Tuenti? Demanem permís per a penjar fotos d’altres persones? Ens sembla bé que es pengen fotos sense el nostre permís?...

Aquestos vídeos no m'agraden perquè sembla que qui té la culpa és la persona que compartix una foto privada i no la/les persona/es que divulguen un contingut privat:



Aquestos m'agraden més, encara que el segon se'n va a un altre tema: 

    

Aquest va en la mateixa línia culpabilitzadora del dos primers: Pensa abans de penjar res. Em pregunte per què no diu: Pensa abans de compartir una foto que no és teua, i no la passes!!! O bé Pensa en les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques una foto seua!!!



Necessita Facebook tanta informació sobre tu? Ací hi ha unes recomanacions imprescindibles per a configurar la privacitat del Tuenti: 

Sexting, amoring i altres -ing

Quan tenia 6 anys, va arribar la televisió a ma casa, en blanc i negre, per descomptat. Dos anys després, vingué el telèfon, tot i que per a parlar calia que ens connectara una telefonista. Vaig tindre el meu primer ordinador als 20 anys i allà vaig jugar al primer vídeo-joc. Als 30, em vaig connectar per primera vegada a internet. Al mòbil em vaig resistir bastant, però finalment arribà. Fa un any que tinc Tuenti i Facebook i en fa dos que escric en aquest bloc.  

Aquesta és una part de la meua vida que compartesc, juntament amb l'opinió que tinc del que comente, perquè la intimitat ja no és el que era. La nostra identitat té un espai virtual on anar construint-se a base de fotografies, estats, vídeos, comentaris deixats en altres murs, blocs, etc. El missatge del Tuenti, recordant-nos que fa dies que no canviem el nostre estat i que alguna cosa deu haver passat, és una invitació a compartir la intimitat. Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima ha començat a anomenar-se extimitat. I cada vegada més sembla que ens definim (o construïm) a través del que mostrem a la xarxa i els/les altres veuen i/o lligen. 

De vegades aquesta mostra pot ser política, reivindicativa, i ensenyem i parlem de nosaltres perquè estem defensant el dret a ser d'una determinada manera i que aquestos drets es facen extensibles a tot el món. 

Una forma de mostrar-se és el Sexting, contracció de sex i texting (enviament de sms), que es refereix a l’enviament de fotografies o vídeos eròtics i/o sexuals per mitjà de telèfons mòbils o de les xarxes socials.

Altres formes són l’Amoring, (si algú té un terme millor, s’accepten propostes) que és l’intercanvi d’enceses declaracions amoroses, incloses creatives fotografies de la parella enamorada amb moltes LLLL i molts cors, diàlegs íntims amb molts PER A SEMPRE i MAI NINGÚ ABANS COM TU, etc. A poquet que observem, ens adonem que SEMPRE i MAI són mentida, i que l’amoring deixa pas a l’oding, fins que una altra parella torna a omplir l’espai real i virtual deixat per l’anterior. La realitat és que tot aquest recorregut vital (i virtual) queda enregistrat per a sempre a la xarxa. Ho havíem pensat? 

Potser convindria reflexionar una miqueta sobre la informació que compartim. Volem de veritat que les 600 amistats de la nostra xarxa tinguen tanta informació de nosaltres? Penjaríem al corredor de l’institut, les fotos que pengem al Tuenti? Què passaria si perdérem el mòbil amb les fotos o els vídeos que hi guardem? Coneixem la privacitat del nostre Tuenti? Demanem permís per a penjar fotos d’altres persones? Ens sembla bé que es pengen fotos sense el nostre permís?...

Aquestos vídeos són una miqueta massa ximples i el que fan és situar tota la responsabilitat en la persona, que després de compartir fotos íntimes, serà víctima, i no en qui traïx la confiança i difon material privat:

Aquestos m'agraden més, encara que el segon se'n va a un altre tema: 

    
Aquesta va en la mateixa línia culpabilitzadora del dos primers. Pensa abans de penjar res! diu el missatge. I per què no diu: Pensa abans de compartir una foto que no és teua, i no la passes!? O Has pensat en les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques la seua foto? 

Ací hi ha unes recomanacions imprescindibles per a configurar la privacitat del Tuenti: