Us explicaré allò que em molesta...

Hola,

    Us vaig a explicar allò que em molesta i m'enfada: que em feu burla, que em digueu coses lletges, que utilitzeu paraules boniques d'insult, que escriviu coses lletges de mi i sobretot que us rigueu de mi.
    Totes aquestes coses em fan sentir malament, trist, enfadat i sol.
    Sento que no tinc amics i amigues i no m'agrada. Jo voldria ser amic vostre i que em tractéssiu bé.
    M'ajudaria a sentir-me més bé.

L’assetjament començà quan Manuel tenia 4 anys i va demanar que li pintaren la cara com una princesa en un dia de festa al col·legi. Ara en té huit i continua sentint els insults de «marieta» o el seu nom en femení. Sa mare conta que la situació esdevingué insuportable el curs passat quan els companys pintaren els insults al col·legi. El centre no va fer res i els pares decidiren canviar-lo de centre. Per desgràcia, es va trobar els assetjadors en un campament d’estiu i els monitors se n’adonaren del patiment i l’animaren a escriure una carta. La va escriure a casa, tot sol, i la va llegir davant dels companys. Per a ell va ser alliberador. 

L’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei contra l’homofòbia, que estableix que «s’ha de vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguen respectats en els diferents àmbits educatius». Hi ha dret que anar a l'escola siga un infern per als xiquets i les xiquetes diferents?

Stop diverfòbia!
  

Font: Verne

IVE

Comparación de las tres leyes que han regulado la IVE (interrupción voluntaria del embarazo) desde la democracia.

• Ley Orgánica 9/1985.
• Ley Orgánica 2/2010 de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo.
• Anteproyecto de la Ley Orgánica de Protección de los Derechos del Concebido y de la Mujer Embarazada. 2013.

Font: Mujeres ante el Congreso

Educació sexual a l'escola. Legislació.

(en castellano)

De la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs ja vaig parlar en un altre post, però tant el tema de l’educació sexual a l’escola com el de l’avortament han tornat a eixir en els comentaris del meu alumnat, de manera que seguim parlant-ne.

Les principals novetats de la llei són dues: la primera, despenalitzar l’avortament i fer-lo, per tant, lliure a qualsevol dona major d’edat en les primeres 14 setmanes d’embaràs (i en les joves de 16 i 17, amb consentiment familiar excusable si hi ha perill de violència, coacció, desarrelament...); la segona, incorporar la formació en salut sexual i reproductiva al sistema educatiu.

Les opinions donades en el post anterior sobre l’educació sexual són diverses; però la majoria està a favor de l’educació a l’escola i pensa que s’ha de tindre informació. Pel que fa a l’avortament, i en ocasions ha aparegut també a classe, hi ha persones que s’hi oposen perquè pensen que les xiques (parlen en femení), si poden avortar lliurement, no usaran preservatiu. També comenten que elles avortarien només en el cas que l’embaràs fóra fruit d’un accident ("Si he sigut una boja, he de carregar amb les conseqüències dels meus actes!")

Arribats ací, convé recordar que la llei no obliga a avortar. Si ho prohibim, perquè pensem que les xiques no usaran el preservatiu, tindrem com a mínim quatre conseqüències.

La primera és que castiga les xiques (i els xics) responsables que usen anticoncepció sempre, i que poden tindre un accident circumstancial.

La segona és que nega un dret, el dret a l’autodeterminació de la mare, que fins i tot persones catòliques defensen. Aquest dret posa en mans de les dones la llibertat de triar el moment en què volen donar a llum i tindre cura d’una criatura.

En tercer lloc, contribueix a considerar la gent jove com a irresponsable, en especial a les xiques, que són les que es pensa que haurien de posar els límits i dir “no”.

Finalment, significa passar per alt els impediments reals que es donen i que fan que no s’use cap mitjà anticonceptiu en les relacions coitals heterosexuals, encara que es tinga la informació i se'n coneguen les conseqüències de no usar-ne. Algunes d’aquestes són:

Molts xics no es volen posar el condó i posen excuses diverses: lleva plaer, talla el rotllo, si m’estimares ho faríem sense, no he deixat prenyada cap xica, jo controle... I són molt i molt insistents!!!

Moltes xiques no tenen habilitats i recursos per a dir que no, acaben fent-ho “per amor” i per complaure’ls, encara que el coit no siga la pràctica més plaent per a elles i encara que estiguen mortes de por per la possibilitat d’un embaràs.

Per a la masculinitat tradicional, el risc és divertit i ser un xic previngut resta punts.

Per a la feminitat tradicional, les xiques assertives en matèria de sexualitat (que diuen el que els agrada i no pensen en models a seguir sinó en el que els dóna plaer de veritat) no molen. Poden ser sexuals sempre que satisfacen les seues parelles.

Alguns xics abandonen les seus nóvies si aquestes no els donen el sexe que volen.

Algunes xiques prefereixen tindre nóvio a estar soles, encara que tinguen mal sexe.

...

I encara més coses:

Dels xics es pensa que són molt sexuals i que no es poden controlar.

I del desig es creu que és com una brasa que ens hem de llevar de damunt quan abans i que, per descontrol, porta a fer-ho ràpid i sense mesures anticonceptives (¡Tuvimos un calentón!).

Del sexe es pensa que és el coit; i ningú no ho qüestiona. En la famosa sèrie Física o química, quan Yoli va tindre de nòvio al religiós Quino, que volia arribar verge al matrimoni, el guionista ens posava a la protagonista com una pobra xica desesperada que passava gana perquè Quino no li feia el coit, quan en realitat hauria pogut gaudir de centenars d’orgasmes amb les manetes, la boqueta o el cos de la seua parella, sense necessitat de la penetració.

...

En fi... parlar de totes aquestes coses (de què s'espera d'un home i d'una dona, del model amorós, del que es considera sexualitat...) és també educació sexual. I d’aquesta, en fa molta falta.

Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo.

Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo, que entrará en vigor de aquí a cuatro meses, permitirá interrumpir el embarazo en las primeras 14 semanas (y excepcionalmente, antes de las 22) a cualquier mujer mayor de edad.

"En el caso de las mujeres de 16 y 17 años, el consentimiento para la interrupción voluntaria del embarazo les corresponde exclusivamente a ellas de acuerdo con el régimen general aplicable a las mujeres mayores de edad.
Al menos uno de los representantes legales, padre o madre, personas con patria potestad o tutores de las mujeres comprendidas en esas edades deberá ser informado de la decisión de la mujer.
Se prescindirá de esta información cuando la menor alegue fundadamente que esto le provocará un conflicto grave, manifestado en el peligro cierto de violencia intrafamiliar, amenazas, coacciones, malos tratos, o se produzca una situación de desarraigo o desamparo."

También establece, como ya hacía la LOE, medidas en educación.

CAPÍTULO III: Medidas en el ámbito educativo

Art. 9. Incorporación de la formación en salud sexual y reproductiva al sistema educativo.

El sistema educativo contemplará la formación en salud sexual y reproductiva, como parte del desarrollo integral de la personalidad y de la formación en valores, incluyendo un enfoque integral que contribuya a:

a) La promoción de una visión de la sexualidad en términos de igualdad y corresponsabilidad entre hombres y mujeres con especial atención a la prevención de la violencia de género, agresiones y abusos sexuales.
b) El reconocimiento y aceptación de la diversidad sexual.
c) El desarrollo armónico de la sexualidad acorde con las características de las personas jóvenes.
d) La prevención de enfermedades e infecciones de transmisión sexual y especialmente la prevención del VIH.
e) La prevención de embarazos no deseados, en el marco de una sexualidad responsable.
f) En la incorporación de la formación en salud y salud sexual y reproductiva al sistema educativo, se tendrán en cuenta la realidad y las necesidades de los grupos o sectores sociales más vulnerables, como el de las personas con discapacidad proporcionando, en todo caso, a este alumnado información y materiales accesibles, adecuados a su edad.

Artículo 10. Actividades formativas.

Los poderes públicos apoyarán a la comunidad educativa en la realización de actividades formativas relacionadas con la educación afectivo sexual, la prevención de infecciones de transmisión sexual y embarazos no deseados, facilitando información adecuada a los padres y las madres.