Amb l'objectiu de promoure "la bellesa de la realitat", l'artista digital nord-americà Nickolay Lamm va llançar en març de 2014 una campanya de micromecenatge (crowdfunding) per a fer Lammily, una nina de malucs amples i mesures més acostades a les dones de veritat i que, a diferència de Barbie, no té els peus arquejats per a portar talons sinó que se subjecta sola sobre el terra i té un cos articulat que li permet fer esport. Compta també amb un paquet de 38 adhesius de vinil que la fan encara més real: acne, cel·lulitis, estries, cicatrius, pigues, ferides, tatuatges, ulleres, taques i, fins i tot, picades de mosquit. (Font)
La campanya de Lammily em recorda la que va iniciar la marca Dove l'any 2004, que també duia la bandera de "La bellesa real".
Em pregunte i us pregunte:
- Aquestes campanyes creuen en realitat en models de bellesa diferents o només aprofiten la baixa autoestima de les persones (de les dones) per a vendre?
- Les xiquetes (i els xiquets) que juguen amb Lammily, se sentiran millor amb els seus cossos que les que juguen amb Barbie?
- La pressió sobre el físic de les dones és la mateixa que la que s'exerceix sobre els hòmens? Per què?
- Per què no hi ha campanyes adreçades als xics que promoguen també la "bellesa real"?