Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diversitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diversitat. Mostrar tots els missatges

30 de nov. 2020

El meu fill es posa vestits

A principi de novembre de 2020, Mikel, un jove basc, va decidir anar a l’institut en falda, però un professor el va enviar al psicòleg, i aquest li va preguntar si se sentia xica. Mikel va respondre que no i decidí compartir en TikTok el que li havia succeït. En solidaritat amb aquest jove, molts altres adolescents van acudir a l’institut en falda per tal de denunciar actituds masclistes com la d’adjudicar gènere a la roba.

En l’article "El meu fill es posa vestits i a mi em sembla bé", un pare conta que al seu fill li agrada posar-se vestits i ell no té cap problema.

Un altre pare alemany, Nils Pickert, també va decidir vestir falda per donar suport al seu fill de 5 anys (són els que apareixen en la fotografia).


El meu fill es posa vestits i a mi em sembla bé

Seth Menachem. Escriptor, actor, pare. 01/08/2014 

Cada matí, la meua filla de quatre anys, Sydney, se'n puja a una cadira per agafar de l'armari un vestit. Jo intente que prove altres opcions: "Per què no et poses hui uns pantalons curts?" Però Sydney és molt cabuda. A més, crec que es mereix la llibertat de triar el que vol posar-se. 

El meu fill Asher té dos anys. Per a vestir-lo, agafe uns pantalons curts i una samarreta del calaix, perquè a ell encara li costa posar-se la roba sol. En canvi, sí que sap desvestir-se, i el que acostuma a fer és arrancar-se la roba i dir la paraula "vestit" una vegada i una altra. Després, puja a la cadira de l'armari i aconsegueix un dels vestits de Sydney: "Aquest", diu. Així que, la majoria dels dies, el meu fill va vestit com una princeseta Disney. Si deixem de banda els costums socials, els vestits no li queden gens malament. I tal vegada, en un dia d'estiu a Los Angeles a quasi 30 graus, aquesta siga l'opció més pràctica. 

Abans em feia una mica de vergonya que el xiquet portara vestits en públic. I no perquè em preocupara que la gent el mirara rar, sinó perquè no volia que pensaren que era jo qui havia decidit posar-li un vestit; com si entre els meus plans estiguera utilitzar el meu fill per a trencar les normes socials, o, com em va preguntar una amiga de ma mare: "És que volies una altra filla?" 

Això va passar en la festa d'aniversari de la filla d'una amiga. Abans d'eixir de casa, vaig intentar convéncer Asher perquè es canviara de roba. Sabia que si es presentava amb un vestit, em farien preguntes i la gent opinaria i, la veritat, no m'abellia haver de respondre. Però Asher es va posar més pesat que mai. Va agafar una enrabiada enorme quan jo em decidia a ficar-li uns pantalons. Les llàgrimes li queien galtes avall i, de sobte, em vaig adonar que estava lluitant per una cosa en la qual ni tan sols jo creia. Estava fent que el meu fill se sentira malament per un fet que no era gens vergonyós. Així que vaig parar. Li vaig fer una abraçada i em vaig disculpar. Llavors, li vaig tornar a posar el vestidet lila de princesa amb les sabates brillants de la seua germana. 

Vam anar a la festa i, tal com m'havia imaginat, algunes persones rigueren i hi feren comentaris. Una persona em va dir: "Et sembla divertit? Hi ha xiquets ací. Vols que ho vegen?" Una altra va preguntar: "És que vols que siga gai?" Jo vaig mantenir la calma. Els vaig explicar el millor que vaig poder que no hi havia correlació entre la manera de vestir i el fet de ser gai. I si resulta que és gai, no serà per res que jo haja fet, sinó perquè és gai i punt. Potser és una etapa. O potser no ho és. Però, siga el que siga, no vull que se senta incapaç d'expressar-se per la falta de suport dels seus pares. Alguns ho van entendre. Uns altres, per motius religiosos o per ignorància, ens van fer mala cara. 

Hi ha molta gent comprensiva. Veuen els meus fills, Sydney, amb els seus cabells rossos llargs, i Asher, amb els cabells curts castany fosc i diuen: "M'encanta el tall pixie de la teua filla". Quan responc que és el meu fill, somriuen i diuen: "Ah, doncs m'encanta". També es disculpen, però jo els tranquil·litze: "No passa res. Porta un vestit morat amb sabates brillants. És fàcil confondre's". Sé que hi ha pares que es molesten si confons el sexe dels seus fills, però a mi no m'importa. /…/ 

Normalment arribe a casa abans que la meua dona, Carri; així que aquell dia vaig dir als xiquets que anàrem a traure a passejar el gos. Ells estaven jugant amb la roba: la meua filla feia veure que Asher era una nina, i li emprovava vestits, sabates i diademes. Després Sydney em va dir que volia que jo també em posara un vestit: "Serà molt divertit!" Jo vaig respondre que no. Però ella va continuar insistint. "La gent es riurà de mi", vaig respondre, però ella va replicar: "Si ho fan, els enviaré a passeig". No vaig poder discutir-li-ho i em vaig ficar com vaig poder en un dels vestits més elàstics de Carrie. Passejàrem el gos per la nostra zona i el plaer que van sentir els meus fills en veure el seu pare eixir de la seua zona de confort va acabar amb la humiliació que jo sentia. 

Carrie ja estava arribant a casa, i li vaig veure la mandíbula desencaixada des del final del carrer. S'estava rient. Fins i tot ens va fer una foto. I em va dir que anara amb compte de no trencar-li el vestit. Després ens en vam anar tots a menjar pizza.

27 de gen. 2019

Activisme a les xarxes

Entrada de Cèlia (1r Bat. Artístic)

Internet s'ha tornat part del nostre dia a dia, i junt amb ell, les xarxes socials, gràcies a les quals podem aconseguir molt bons resultats si en fem un bon ús, alhora que aprenem i progressem a poc a poc. Un exemple d’aquest bon ús és l'activisme, ja siga en Twitter, Facebook, Instagram o en qualsevol altre mitjà que puga ser utilitzat com a via per a comunicar-se amb la resta de persones.

L'activisme en les xarxes consisteix a utilitzar-les per a denunciar, alçar la veu i/o comunicar novetats. @Bollopwr.art és un exemple de compte activista en Instagram, on es publiquen il·lustracions amb la finalitat de reivindicar i visibilitzar tant a la comunitat LGBTI+ com al feminisme, dues realitats que existeixen en la nostra societat però que per motius diversos són considerades inferiors.

Tot i la importància d’aquest activisme virtual, cal no oblidar que és important mobilitzar-se i lluitar per la igualtat en tots els àmbits, no sols en les xarxes socials.








21 d’oct. 2018

Sóc andrògina i de gènere fluid

Òscar i Àngela (Batxillerat Científic) ens presenten aquesta entrada sobre androgínia i gènere fluid. 

The Tripletz és un duo format per Sergi Pedrer i Lucas Loren. Formen part d'una generació que porta la tecnologia i la globalització en el seu ADN, una generació cosmopolita i oberta que, malgrat tot, pateix la discriminació i l'assetjament per qüestió de sexe i imatge. Aquesta és la seua lluita i reivindicació a través d'un projecte que barreja comunicació audiovisual, moda i música electrònica. The Tripletz són comunicadors. Ho fan a través del seu canal en Youtube amb la Charla de Queridas, amb el disseny de les seues samarretes "patètiques" i les seues eclèctiques sessions com a DJs.

En Charla de Queridas, tracten temes considerats “tabú” en la nostra societat, o controvertits, amb la finalitat de fer-los veure la llum, normalitzar-los i informar-nos sobre aquests. Parlen de la transsexualitat, de porno Indie feminista, de l’homosexualitat, del gènere fluid, del poliamor... En el vídeo que us presentem a continuació, “Charla de Queridas: Soy Andrógina y GENDER FLUID - The Tripletz” tracten el gènere fluid i l'androgínia.

‘Gènere fluid’ és quan una persona no se sent identificada amb una sola identitat sexual, sinó que circula entre més d’una. En general, es manifesta com un canvi entre el masculí i el femení, encara que pot abastar altres gèneres i inclusivament identificar-se amb més d'un gènere alhora. Les persones que es caracteritzen per ser de gènere fluid poden canviar-se d'identitat amb freqüència, depenent del context.

Ruby Rose n’és un bon exemple. La model australiana, en una entrevista per a Elle, parlava de la seua identificació com una persona de gènere fluid, i va dir: "La major part del temps no m'identifique com a pertanyent a cap gènere. No sóc un home i, definitivament, no em sent una dona, encara que òbviament vaig nàixer dona. Així que estic en algun punt intermedi, i en la meua perfecta imaginació, és com tenir el millor de tots dos". Igual que Miley Cyrus. Part de ser "només Miley" aparentment inclou no circumscriure's a un gènere només. En una entrevista a la revista Paper, va declarar: "No m’identifique com a home o dona, ni necessite que la meua parella ho faça".

D'altra banda, trobem el terme ‘androgínia’, que es refereix a un organisme que té característiques tant masculines com femenines. Segons la RAE, ‘androgin’ és definit com “una persona els trets externs de la qual no es corresponen definidament amb els propis del seu sexe”. Així, podríem dir que un androgin seria un ésser físicament intermedi, amb trets sexuals d'home i de dona, o un home o una dona que no aparenten de forma clara el sexe al qual pertanyen.

Dit açò, us convidem a escoltar una història molt especial, la història de Nikita Wolfe, una persona transgènere que ens explica d'una manera increïble com se sent respecte al seu gènere, les seues preferències sexuals i molt més, i a més ens resol molts dubtes, per exemple: què són l'androgínia i el gènere fluid?, què són els pronoms neutres?, quines diferències hi ha entre el sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere?, etc.


14 de gen. 2018

La identitat no s'imposa

"La identitat no s'imposa; es crea, se sent, es gaudeix...
Però, sobretot, es respecta.
Posa't en la pell dels altres i fes-ho."

Campanya del Govern de les Illes Balears 2018. 

24 de set. 2017

Stop Diverfòbia 2017-18



Si ets delxs que penses que la diversitat és una riquesa i que s'ha de celebrar, aquest és el teu grup: Stop Diverfòbia. Ens reunim el darrer dimecres de cada mes a l'hora de l'esplai.

El teu institut et necessita!

En el blog Els punys no parlen i en l'etiqueta "Stop Diverfòbia" podeu llegir les actes de les reunions del grup. I ací us deixe un vídeo amb les accions del curs 2015-16.



Per demanda popular, hem decidit fer les reunions cada quinze dies!!

17 de set. 2017

Un tast de diversitat



“Saps quants tipus de sexualitats existeixen? Coneixes quina és la dimensió de la diversitat sexual en l'ésser humà? Has sentit parlar d’intersexualitat, gènere fluid, asexualitat...? El vídeo pretén explicar te tot açò de forma fàcil i senzilla.”

Autor: Gorka Pérez. Veu en off: Salva Vallejo. 2017.

5 de març 2017

Pink Boy i la creativitat de gènere

Pink Boy, 2015, EEUU. Dir. Eric Rockey (15’). Documental.

Aquest documental és "un retrat íntim d'un nen creatiu en el gènere que creix en la conservadora i rural Florida. Sa mare és una lesbiana masculina que ha evitat tota la seua vida els vestits fins que adopta Jeffry /.../" 




#TransfoBus

També és molt interessant:

Growing up trans. USA. 2015. Dir. Miri Navasky i Karen O’Connor. (86 min.). Documental.

Aquest important documental de la cadena PBS mostra la primera generació de xiquets nord-americans que han canviat de gènere en una edat ben primerenca. Els protagonistes són 8 adolescents d’entre 9 i 19 anys, i les seues famílies i amistats.

17 de maig 2016

#PontenmisZapatos

Campanya xilena #PontenmisZapatos, que fuig del victimisme i defensa la llibertat de les xiquetes i xiquets trans de llaurar-se el seu propi camí, independentment del discursos socials i/o mèdics patologitzadors i binaristes, que marquen un recorregut vital (hormonació, operació, heterosexualitat...) idèntic per a tot el món. Realitzada per la l'Ajuntament de Providencia (Xile) i la Fundación TranSítar (2016).

17 de maig: Dia Internacional contra l'LGTBfòbia.

4 de maig 2016

VI Vesprada Diversa


Ahir celebràrem la VI Vesprada Diversa i ens acompanyaren amics i amigues que parlaren de respecte i de diversitat: Mar, Cristian, Marta, Esther, la mamà d'un bebé intersexualMa. José i Miquel Missé.

Missé ens va regalar unes quantes reflexions: que el silenci és complicitat; que no cal ser lgtbi per defensar algú que sí que ho és; que valent/a no és qui insulta, sinó qui es posa del costat del diferent; que la gent popular, al cap de 10 anys ja no ho és; etc. També va llançar preguntes a l’auditori: per què trieu ser amics dels “xulos” i no dels “rars”? És normal que el xic que més lliga a l’institut siga el més “garrulo” i homòfob? Per què penseu els xics tradicionals que sou hòmens més autèntics o millors que els xics femenins o que els xics trans?, etc. 

Missé va acabar la seua intervenció proposant-nos un repte: ser capacxs de construir un Isabel de Villena on la gent que està explorant la seua sexualitat i el seu gènere ho puga fer amb la major llibertat possible; un institut on estiguem orgullosxs de tindre molta gent lgtb que no és discriminada perquè som molt obertxs. 

Penseu que ho podem aconseguir?

La VI Vesprada Diversa va acabar amb l'actuació de Viruta FtM. Ací en teniu un vídeo reportatge.

10 de març 2016

Sexe i diversitat

La disfòria de gènere és un terme mèdic que fa referència a les persones trans a qui no agrada el seu cos, especialment els genitals. Aquest disgust també és comú en les dones cis, ja que la pressió perquè tinguen uns cossos impossibles i els tòpics sobre els seus genitals (que són bruts o que fan olor a peix i per això han d'utilitzar productes desodorants, etc.) provoquen que no els coneguen i que no els estimen (i de retruc que no puguen gaudir-los). I després hi ha el model sexual patriarcal (MSP) que ens diu que el sexe és només quan hi ha penetració, i que la resta de pràctiques no són sexe. Aitor ho té clar i ens recorda que el sexe és tan divers com les persones, o hauria de ser-ho si realment fórem lliures.

Què és el bon sexe? El que et dóna gust a tu (o a la persona o persones amb qui el compartixes). Si el model t'estreny, és que no és de la teua talla!

[Nota: Aitor ha decidit eliminar del seu canal molts vídeos; així que aquest ja no està disponible.] 

19 de gen. 2016

Jo et promet...



Son pare el deixa triar, però la societat el deixarà ser com vol? Tu el deixaràs? El defensaràs quan l'insulten? 

12 de gen. 2016

Stop diverfòbia



Per al sistema patriarcal i binarista, els hòmens han de ser "blaus" (cotxes, futbol, força, cabells curts...) i les dones "rosa" (moda, bellesa, maternitat...). I si la teua expressió de gènere no correspon al model, et discriminen. Ser un xic femení o una xica masculina és quasi tan greu com cometre un delicte i mereix el castic social. 

Tu també insultes per a perpetuar el sistema?

Vocabulari bàsic: 

Sexe: marcat pels genitals interns i externs, pels cromosomes i per les hormones.
  • Sexes normatius: mascle i femella.
  • Sexe exclòs: intersexual.
Identitat de gènere: sexe que sentim i en el qual volem que ens tracten.
  • Identitats normatives: dona i home cis (d'acord amb el sexe assignat)
  • Identitats excloses: transsexuals, transgèneres, trans...
Expressió de gènere: com vestim, ens comportem...
  • Expressions normatives: dones femenines i hòmens masculins.
  • Expressions excloses: dones masculines, hòmens femenins...
Orientació sexual: qui ens agrada, a qui desitgem, de qui ens enamorem...
  • Orientació normativa: heterosexual.
  • Orientacions excloses: homosexual, bisexual, pansexual, asexual...


PD: Ahir férem la reunió mensual d'Stop diverfòbia (la 4a del curs) i parlàrem dels referents, és a dir, persones importants i significatives que t'han ajudat o t'han transmés el valor de ser tu mateixa. Quins són els teus?

3 de maig 2015

V Vesprada Diversa

 

 

 

 

De vegades, el saló dactes dun institut de València és el lloc on poden passar coses màgiques; de vegades, un lloc gran i gelat com aquest es pot omplir de gom a gom i pot presenciar com es crea en poca estona una energia col·lectiva imparable, increïble, de les que provoquen ressaca intel·lectual lendemà. Una catarsi, en fi, difícil de qualificar amb un sol adjectiu, tot i que a lIES Isabel de Villena totxs la coneixen des de fa 5 anys amb el nom de Vesprada Diversa.

Algú que mai no haja assistit a aquest esdeveniment —organitzat per la professora de Valencià Rosa Sanchis— potser podria deduir-ne el contingut mitjançant el mateix títol de l’acte: una vesprada en què l’alumnat de l’Isabel de Villena escolta les intervencions de persones diverses, les quals els parlen des de la seua pròpia experiència.

Però, com ja hem suggerit en començar aquestes línies, la Vesprada Diversa no és només escoltar testimonis de gent valenta i diversa. Aquesta energia col·lectiva de què parlàvem a linici només es podia donar quan, de sobte, els que escoltàvem a qui estava en lescenari començàvem també a adonar-nos de la nostra pròpia diversitat i de la solidaritat mútua que hem destablir per simplement gaudir de la vida i que ningú mai satrevesca a qüestionar el que fa diferents i únics a nosaltres i als altres. I és que clar, si totxs som una peça única i irrepetible, per què algunes persones sencaboten a esborrar les diferències del mapa fent burla i assetjant?

Enguany la Vesprada Diversa ha pogut comptar amb les paraules de Miquel Tabuenca, Esther Roca i Marta Moreno, totxs exalumnes del centre; María José Vivó, presidenta d’AMPGIL València, i Miquel Missé, sociòleg, activista trans i un dels puntals de la Vesprada Diversa dels dels inicis. I cal dir que tots van ser meravellosament presentats per alumnes de l’institut.

Per als qui no van estar en la Vesprada Diversa, els contarem que aquesta energia col·lectiva començà a gestar-se des del segon en què a algú li passà pel cap que no cal ser homosexual o bisexual o transsexual perquè la LGTBfòbia que puga presenciar li faça alçar-se del seient i cridar ben fort prou! I continuà la màgia, i lenergia comuna sanà engrandint encara més, tant, que en un determinat moment fou com si ja no hi hagueren parets que delimitaren el recinte, especialment quan una de les exalumnes explicà que era possible seguir el nostre cor i el nostre cos prescindint detiquetes; unes etiquetes que ja li havien fet molt de mal de menuda, quan la gent de classe i de fora de laula li deia el que podia fer o ser —o no ser o fer— pel simple fet de ser una xica.

En aquella moment, escoltant-la, el camp d’energia del saló d’actes del Villena s’enfortí una mica més quan algú s’adonà del mal que efectivament podien arribar a fer les etiquetes, i potser, si eixe algú tenia el costum d’etiquetar la gent que no seguia certs estereotips, ara anava a deixar de fer-ho perquè per un moment es ficà en una altra pell i, alhora, s’adonà que la seua pell tampoc era perfecta, ja que tal cosa —la perfecció, els ideals imposats...— acabava de veure que no existia.

La cirereta vingué amb preguntes com: què és el que ens fa ser considerats com un xic o una xica?, podem establir nosaltres les fronteres, si és que les hi ha? Aquestes preguntes encara ens ressonen al cap a alguns dels que escoltàrem Miquel Missé, sempre interessant i plantejant reptes, interpel·lant la gran bola d’energia que érem ja quan va arribar el torn de la seua intervenció.

Sens dubte, aquell 28 d’abril isquérem per la porta sent una mica més lliures i, sobretot, amb unes ganes enormes de no callar davant la gent que assetja, intimida i violenta; no callar mai davant la gent que voldria un món sense matisos, tot gris i fabricat en sèrie. Per sort, la mateixa naturalesa humana que veiem cada dia en nosaltres i en qui ens envolta s’encarrega de tirar per terra eixos plans malèfics i avorrits; uns plans davant els quals mai callarem totxs els que assistírem a la catarsi de la Vesprada Diversa a l’IES Isabel de Villena.

16 de nov. 2014

Especials?

Aquestos cinc joves han decidit independitzar-se i compartir pis. Van a classe, treballen, es diverteixen, lliguen, es disgusten i es donen suport. Com tot el món. I ens conten la seua vida en una sèrie anomenada "The specials".



Verònica és lesbiana i Síndrome de Down i ens conta en aquesta entrevista radiofònica com és la seua vida.




Les persones amb diversitat intel·lectual o funcional senten, desitgen i estimen... perquè són persones, com tu, com jo, iguals i diferents, diverses. Sembla una obvietat però cal repetir-ho perquè...

Quina és la imatge que els torna la nostra societat? que són asexuals (que no els interessa el sexe), que són innocents (com criatures), que no convé que tinguen parella ni fills (perquè les persones que no són considerades "normals" no tenen dret a reproduir-se), que tots i totes són iguals, que no són atractius ni atractives...

Si la sexualitat és un tema tabú per a les persones “normalitzades”, encara ho és més per a les persones amb alguna discapacitat.

  • En general no reben educació sexual ni la merament biologicista.
  • No hi ha quasi espais de privacitat on puguen relacionar-se amb iguals o tindre pràctiques autoeròtiques sense la presència adulta.
  • No veuen models realistes de persones sexuades perquè les relacions que observen són les de persones sense discapacitat.
  • Les possibles deficiències cognitives poden dificultar que facen valoracions realistes de les situacions (avaluar el perill, generalitzar, pensar conseqüències...)
  • Són més vulnerables als abusos sexuals. Etc.

Ens imaginem com pot estimar-se una persona a qui el seu entorn li transmet que no mereix la pena? que no té els mateixos drets que la resta?

Per a ampliar informació:
Els drets sexuals són drets humans!

18 de juny 2014

IV Vesprada Diversa a l'IES Isabel de Villena

16 de juny de 2014. IES Isabel de Villena (València).

Un any més hem tingut amb nosaltres els discursos apoderadors de Miquel Missé (sociòleg i activista trans), Esther Roca (estudiant de Treball social i exalumna del Villena), Cristian Pérez (estudiant de Psicologia i exalumne del Villena), Miquel Tabuenca (estudiant d'Història i exalumne del Villena), Ma. José Vivó (membre d'Ampgil) i Mireia Martí (estudiant del Villena).  

El meu agraïment alxs presentadorxs (Alejandro, Bea, Bodhan i Carlos) i, especialment, a l'alumnat assistent, per un any de karícies i de diversitat!!



III Vesprada Diversa amb Miquel Missé, Cristian Pérez, Miquel Tabuenca, Jordi Jiménez (Lambda) i Ma. José Vivó (Ampgil) (juny 2013)
II Vesprada Diversa amb Miquel Missé, Miquel Tabuenca i Cristian Pérez (març de 2012)
I Vesprada Diversa amb Miquel Missé i Marina Collell (febrer 2009)




Els Davantals contra la intolerància que decoren l'escenari han estat elaborats per l'equip de mediació del nostre l'institut. Pots vore el que hi fem al blog Els punys no parlen.

27 de març 2014

Imaginació i diversitat al poder

Erika Linder es vist d’home i de dona en aquest vídeo. Quan es performa com a home, la mirada és dura, el gest no és amable, els cabells s’amaguen darrere de la caputxa de la dessuadora, el caminar és decidit i ferm, les passes són llargues i segures ja que, si ets un home, no ha de semblar que tens por a res. En canvi, quan es performa com a dona, la mirada se suavitza, els llavis s’obrin sensuals convidant qui mira a entrar-hi, els cabells cauen sobre els muscles, la pintura decora els ulls i la cara s’ompli de color; i, si caminara, veuríem que les passes són curtes i que quasi demana permís per a xafar el terra. 

Som conscients que les diferències que existeixen entre un biohome i una biodona són més culturals que naturals?, és a dir, que som diferents perquè vivim en una societat que ens educa perquè ens vestim, caminem, movem, etc. com correspon al sexe assignat? La cultura que fa això amb les persones s’anomena Patriarcat i és masclista, sexista, homòfoba, trànsfoba, binarista, etc. 

N’hi ha un corrent feminista que s’anomena Queer, que rebutja el binarisme i les dicotomies: la classificació de les persones en homes i dones, masculí o femení, heterosexual o homosexual, etc. i sosté que els binarismes són jeràrquics (els hòmens són millors que les dones; l’heterosexualitat és millor que l’homosexualitat, les persones blanques són millor que les negres, les que no tenen diversitat funcional, millor que les que sí que en tenen, etc.) i amaguen la diversitat. 

Us imagineu un món on les persones poguérem triar de veritat com mostrar-nos? Ei, que jo sóc lliure, em direu!!! Sí clar, contestaré jo, igual de lliures que les persones a la pel·lícula Màtrix!!! Si fórem lliures de veritat, al nostre institut n’hi hauria molta més diversitat: hòmens amb melena i/o falda, dones amb els cabells curts i/o roba ampla, xics femenins, dones peludes... També n'hi hauria moltíssimes més persones bisexuals. Però el patriarcat és fort i té una salut magnífica i no emmalaltirà si no fem alguna cosa, ja que preferix que emmalaltisquen les persones diferents.

Per què no comencem a trencar una miqueta amb els rols tradicionals? Podem fer-ho amb xicotetes accions: pintar-nos la ratlla dels ulls (els xics), posar-nos colònia d'home (les xiques) o de dona (els xics), pentinar-nos de manera distinta, portar polseretes de gomes de color de rosa (els xics), no depilar-nos (les xiques)... Se us acudeixen altres accions?

Imaginació i diversitat al poder!!


Si t'ha agradat aquesta entrada, t'interessaran també:

21 de març 2014

Petons per a tothom

21 de març. Dia Mundial de les persones amb Síndrome de Down.


Fa tres anys, vaig publicar aquesta entrada. Crec que no han canviat gens les coses i continua sent igual de vàlida o més. La conclusió era i és la mateixa: l'educació sexual de qualitat, que qüestione rols i models, continua fora de l'escola.

Ací pots trobar més entrades de karicies sobre Diversitat funcional.





La setmana passada, fent cua al cine, hi havia al meu costat un grupet d’adolescents amb síndrome de Down. Una parelleta es petonejava i em vaig quedar mirant, encantada. Pillada in fraganti en la meua xafarderia, vaig dissimular buscant els diners per a l’entrada; però el meu cabet se’n va anar a la seua aula, segurament en un centre d’educació especial, i d’allà va volar a la meua, en un institut de secundària del centre de la ciutat. Els donarà algú educació sexual? em vaig preguntar. I vaig somiar que sí, que per a tot el món hauria de ser evident que les persones som sexuals, amb discapacitat o sense ella.

Entrí al cinema i vaig veure Pa negre, que tracta d’uns temps propers i d’uns fets que l’avi em contava.

Aquella negror encara ens acompanya, vaig pensar, una mica deprimida. Per això l’educació sexual no està ni a les aules d’educació especial ni a les no especials.

PD: Mentrestant, gaudim dels petons, que aquestos no ens els pot llevar ningú!!

En el magnífic bloc del grup Mitologia de la Sexualidad Especial, podem trobar més informació sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat.


8 de març 2014

Qui és perfecte?



Font: The Huffington Post

Campanya “Qui és perfecte?” (Dir.: Alain Gsponer, Alemanya, 2013) llençada per al Dia Internacional de les persones amb discapacitat (3 de desembre) per Pro Infirmis, una organització que dóna suport a persones amb diversitat funcional. “Perseguim ideals en lloc d'acceptar la vida en tota la seua diversitat” ha explicat Mark Zumbühl, membre de la Junta Executiva Infirmis Pro.

Com canviaria el món si els models en els quals ens miren foren més diversos? No són tots els cossos estimables i desitjables? No ho serien si la nostra mirada no estiguera tan "mal educada"?

4 de des. 2013

3 de desembre. Dia Internacional de la diversitat funcional i intel·lectual

3 de desembre. Dia internacional de les persones amb diversitat funcional i intel·lectual.

Marina i Andrés són una parella d’adolescents amb discapacitat intel·lectual que s’enamoraren durant el rodatge del documental Ópera Prima (Mar Domínguez i Amparo Mendo, 2013). Ací es pot vore online el documental.


Verònica és lesbiana i Síndrome de Down i ens conta en aquesta entrevista radiofònica com és la seua vida.

Les persones amb diversitat intel·lectual o funcional senten, desitgen i estimen... perquè són persones, com tu, com jo, iguals i diferents, diverses. Sembla una obvietat però cal repetir-ho perquè...

Quina és la imatge que els torna la nostra societat? que són asexuals (que no els interessa el sexe), que són innocents (com criatures), que no convé que tinguen parella ni fills (perquè les persones que no són considerades "normals" no tenen dret a reproduir-se), que tots i totes són iguals, que no són atractius ni atractives...

Si la sexualitat és un tema tabú per a les persones “normalitzades”, encara ho és més per a les persones amb alguna discapacitat.
  • En general no reben educació sexual ni la merament biologicista. 
  • No hi ha quasi espais de privacitat on puguen relacionar-se amb iguals o tindre pràctiques autoeròtiques sense la presència adulta. 
  • No veuen models realistes de persones sexuades perquè les relacions que observen són les de persones sense discapacitat. 
  • Les possibles deficiències cognitives poden dificultar que facen valoracions realistes de les situacions (avaluar el perill, generalitzar, pensar conseqüències...) 
  • Són més vulnerables als abusos sexuals. 
  • Etc. 
Ens imaginem com pot estimar-se una persona a qui el seu entorn li transmet que no mereix la pena? que no té els mateixos drets que la resta?

Altres entrades sobre diversitat funcional i intel·lectual

Per a ampliar informació: