Orgull bisexual

Comença una classe de 3r d’ESO i els dic que el 23 de setembre és el Dia del la visibilitat bisexual o Dia de la bisexualitat. Alguns alcen la cella, però en general ningú diu res, no sé si perquè no els importa el tema o perquè es moren de ganes de donar valencià (és ironia). Només hi ha una reacció ressenyable: un alumne felicita un company, de punta a punta de la classe, i el “felicitat” es revolta i li retorna un insult. Li pregunte per què s’ha enfadat, i em diu que perquè ell no és bisexual i perquè l’altre volia molestar-lo i ell s'ha defensat.

En realitat, darrere d’aquesta xicoteta anècdota, hi ha més homofòbia que bifòbia, però aquesta última no hi ha dubte que també existeix. Sobre les persones bisexuals pesen encara tota una sèrie de tòpics erronis: que són vicioses, promíscues, infidels; que estan confoses; que són homosexuals a l’armari, etc.

Pot semblar una obvietat, però cal dir que ser bisexual no és sinònim de nimfomania o satirisme; no és cap perversió; no vol dir que t’agrade tot el món; tampoc és una fase ni una manera d’amagar l’homosexualitat, i no significa que les persones bisexuals somien a fer trios en major grau que les persones d’altres orientacions sexuals.

La bifòbia existeix i està darrere de totes aquestes idees que es tenen sobre les persones bisexuals. I per a abandonar aquests mites, a poc a poc van havent-hi referents positius en algunes sèries, com ara: Lorena i Gina, en Les de l’hoquei (sèrie que recomane molt), Pol en Merlí, Joana i Cristina en Skam España o Polo en Élite, per assenyalar només la ficció espanyola. 

Coneixeu persones famoses bisexuals o altres sèries amb personatges bi positius?

Hi ha qui diu que si visquérem en una cultura més oberta, totes i tots seríem bisexuals en major o menor grau. Què en penseu d'aquesta afirmació? I de tot el que s'ha parlat en aquesta entrada? 

La bisexualitat no és una etapa

Entrada de Lucia (Bat. científic) 

Em pareix interessant escriure aquesta entrada i, a més a més, fer-la en primera persona, com si fora una persona bisexual la que us parla, encara que jo no ho siga. Moltes entrades es fan en tercera persona, però jo vull que sentiu realment qui està davant vostre perquè us trobeu cara a cara amb qui us està dient tot açò. Comence, doncs, per desmuntar alguns dels tòpics sobre la bisexualitat.

En primer lloc, m’agradaria deixar clar que la bisexualitat no és una etapa ni ser bisexual significa estar experimentant. Efectivament, es pot tindre un gènere de preferència o et poden agradar ambdós per igual, de la mateixa manera que a tu et pot agradar el xocolate i la vainilla al mateix temps. Ser bisexual és una qüestió pròpia però no significa que per això m’hagen d'agradar totes les xiques o xics del món; tampoc vol dir que vulga fer un trio. És la meua sexualitat i l'has de respectar. 

En segon lloc, els bisexuals no es troben confosos. La societat té la necessitat de classificar-ho tot i, si no entres en eixos dos grups (heterosexuals o homosexuals), et miren malament, i ells mateixos es troben incòmodes, i al seu torn et fan sentir a tu també incòmode. No arriben a entendre que pot haver-hi un altre grup més –anomenem-lo “C”–, i tot això passa perquè no són capaços d’obrir la ment a una realitat que tenen davant dels ulls. 

Com he dit abans, hi ha qui pensa que al dir que som bisexuals ens ha d'agradar tot el món; però no és així, ja que la gent bisexual també pot tindre un prototip de persona preferida, com qualsevol de vosaltres. Per altra banda, hi ha qui pensa que per ser bisexuals som més infidels ja que ens poden atraure ambdós sexes. La gent no entén que em puguen agradar els dos sexes per igual; pensen que me n’ha d'agradar un més que l'altre. En realitat, tant se val de quin sexe siga la persona; això és el menys important. L'amor no està només en el plaer d'un bon cul o d’uns pits. Els bisexuals també ens podem sentir atrets per una ment, igual que els heterosexuals. 

En conclusió, no voldria acabar sense dir que en els darrers temps hem millorat amb la visió i l’enteniment d’aquest tema. Però el que m’agradaria que quedara clar és que siguem blancs, negres, bisexuals, heterosexuals, sud-americans o el que siga, hem de voler-nos per qui som en realitat, no per l’orientació, l’ètnia, la procedència o el color de pell.