Què és l'ètica relacional?
Relacionar-nos implica trobar-nos: compartir els nostres desitjos i il·lusions, la nostra intimitat, el nostre cos, obrir-nos a les altres persones... També implica tenir diferències i cercar espais per a arribar a acords, resoldre conflictes i acordar què volem compartir i què no. No és una tasca fàcil, i per a açò necessitem que es donen una sèrie de condicions, unes regles del joc mínimes que ens faciliten les coses i ens protegesquen.
L'ÈTICA RELACIONAL es tradueix en una sèrie de criteris ètics que han de vetllar pels drets de les persones. I ens han de possibilitar millorar les relacions interpersonals. Són com les regles del joc que acordem les persones en les nostres relacions.
A pesar que la sexualitat i els vincles amorosos pertanyen al regne de la llibertat, no pot valdre tot. Hi ha uns criteris bàsics, una ètica de mínims, que facilita que les persones puguem viure les relacions de manera positiva, saludable i satisfactòria, protegides de l'engany, de la manipulació o de la instrumentalització. Aquests criteris estan basats en els Drets Humans i han d'afectar totes les persones, independentment de diferències ideològiques, religioses, racials, culturals, de sexe, gènere, orientació sexual, identitat, o qualsevol altra.
1. RELACIONS ENTRE IGUALS. La igualtat és el principi bàsic en les relacions personals. Les meues llibertats són les teues llibertats. Els meus drets són els teus drets. Igualtat per a trobar-nos, gaudir-nos i voler-nos sense discriminació ni privilegis, independentment del nostre sexe, edat, capacitats, creences… No es tracta de ser clons, però sí de tenir els mateixos drets. Que ningú se senta més ni menys perquè puga ser ell o ella mateixa i aportar, considerar i sentir-se considerat o considerada en les seues relacions. Els deures, les llibertats i les conductes han de ser mesurades per igual. Les meues llibertats son les teues llibertats. Els meus drets són els teus drets.
2. RELACIONS CONSENTIDES. Les relacions amoroses i/o sexuals han de donar-se entre persones que les consenten clarament. S'ha de fomentar la llibertat de decisió en lloc de la pressió, l'engany, la coerció, el xantatge o la violència. Ambdues persones han de sentir-se propietàries del SÍ i del NO, tant per a proposar com per a rebutjar mantenir relacions afectivosexuals, i han de tenir dret, en el cas del no, al fet que la seua decisió siga respectada.
3. LA SINCERITAT INTERPERSONAL. Dir el que desitgem, sentim i pensem amb claredat genera confiança i seguretat per a expressar i escoltar, i evita que la manipulació i l'engany formen part de les nostres relacions. Els membres de la parella han de brindar-se una sinceritat bàsica. Tots dos han de saber quins són els vertaders sentiments d'un cap a l'altre i conéixer quin és el grau de compromís i d'expectativa pel que fa a la parella. Cadascú té el dret i el deure de saber i de fer saber què sent i quina és la seua decisió sobre la parella. Es tracta d'usar codis que generen confiança i seguretat. Es tracta d'evitar l'engany, la manipulació, la instrumentalització o l'explotació en les relacions afectivosexuals. No és admissible situar deliberadament la nostra parella en la incertesa, en l'ambigüitat o en la distracció.
4. EL PLAER COMPARTIT. En una relació, el plaer, la tendresa, la comunicació i els afectes és comparteixen. Quan tenim relacions afectives i sexuals ens trobem amb altres persones, per la qual cosa els sentiments, els desitjos i les necessitats de cadascuna han de ser ateses. És important que les persones implicades estiguem a gust i satisfetes amb la relació. En la relació no estem sols o soles, estem amb una altra persona i ens hem d'ocupar d'ella. Cada persona ha de cercar el seu plaer i el seu benestar, així com el plaer i el benestar de la parella. "El plaer de l’altre em concerneix, és una grata responsabilitat", i aqueixa atenció mútua és un guany per a ambdues persones.
5. LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA. En ser les relacions cosa de dues (o més) persones, la responsabilitat és compartida. Totes les persones implicades en una relació som responsables de gaudir, de fer-nos bé, de voler-nos i de cuidar-nos. Les conseqüències que es deriven d'una relació sexual (embaràs, ITS, etc.) han de ser assumides per les persones que s'han relacionat. No es pot legitimar un individualisme que amb freqüència ens porta a concebre la responsabilitat com un problema de qui no pot evitar-ne les conseqüències, en lloc d’un deure per als qui les produeixen. Davant del plaer compartit, responsabilitat compartida.
6. COMPROMÍS AMB EL SEXE SEGUR. La sexualitat humana ha de ser, inequívocament, una font de plaer, de salut i d'harmonia personal. No hem de legitimar un exercici negligent de la sexualitat que genere problemes de salut, sofriment i desequilibri personal i social. És responsabilitat d'ambdues persones protegir-nos mútuament, «em cuide, et cuide».
7. DRET A LA DESVINCULACIÓ. Hem de mantenir un discurs positiu davant la vinculació afectiva entre les persones i considerar-los com un bé social i individual. Però de la mateixa manera que defensem el dret a la vinculació, hem de reconéixer i respectar, sense vacil·lació, el dret a la desvinculació perquè ambdues circumstàncies són un dret positiu que no té per què comportar culpa o frustració. La relació pot tenir sentit dure el que dure. Qualsevol dels membres pot prendre la decisió de desvincular-se de l'altra persona. Ningú hauria d'avergonyir-se davant de la societat, de la parella, dels fills i filles o d’ell/a mateix, d'una decisió que està en el seu dret de prendre. Mantenir un discurs positiu sobre la vinculació i acceptar el dret a la desvinculació no solament és possible, sinó que és l'única forma de ser coherents i acceptar que l'ésser humà és lliure i responsable.
8. RESPONSABILITAT EN LA DESVINCULACIÓ. L'ètica de la cura ens obliga, en els processos de desvinculació, a ser conseqüents i responsables envers la parella i amb els fills i filles, des del punt de vista emocional, econòmic, educatiu, etc. Aquesta responsabilitat hauria d'evitar a la parella i als fills tot patiment afegit i fer-se, no solament per mutu consens, sinó tenint la sensibilitat de fer el possible perquè totes les persones afectades resolguen el possible conflicte de la forma menys costosa. Raonar la decisió, posar-se en lloc de l'altre, tenir una actitud empàtica amb el seu dolor i, sobretot, ser responsable per a fer-ho de la manera menys dolorosa i civilitzada, poden estar entre els valors ètics que s’han de conrear és aquestes situacions.
