Orgull bisexual

Comença una classe de 3r d’ESO i els dic que el 23 de setembre és el Dia del la visibilitat bisexual o Dia de la bisexualitat. Alguns alcen la cella, però en general ningú diu res, no sé si perquè no els importa el tema o perquè es moren de ganes de donar valencià (és ironia). Només hi ha una reacció ressenyable: un alumne felicita un company, de punta a punta de la classe, i el “felicitat” es revolta i li retorna un insult. Li pregunte per què s’ha enfadat, i em diu que perquè ell no és bisexual i perquè l’altre volia molestar-lo i ell s'ha defensat.

En realitat, darrere d’aquesta xicoteta anècdota, hi ha més homofòbia que bifòbia, però aquesta última no hi ha dubte que també existeix. Sobre les persones bisexuals pesen encara tota una sèrie de tòpics erronis: que són vicioses, promíscues, infidels; que estan confoses; que són homosexuals a l’armari, etc.

Pot semblar una obvietat, però cal dir que ser bisexual no és sinònim de nimfomania o satirisme; no és cap perversió; no vol dir que t’agrade tot el món; tampoc és una fase ni una manera d’amagar l’homosexualitat, i no significa que les persones bisexuals somien a fer trios en major grau que les persones d’altres orientacions sexuals.

La bifòbia existeix i està darrere de totes aquestes idees que es tenen sobre les persones bisexuals. I per a abandonar aquests mites, a poc a poc van havent-hi referents positius en algunes sèries, com ara: Lorena i Gina, en Les de l’hoquei (sèrie que recomane molt), Pol en Merlí, Joana i Cristina en Skam España o Polo en Élite, per assenyalar només la ficció espanyola. 

Coneixeu persones famoses bisexuals o altres sèries amb personatges bi positius?

Hi ha qui diu que si visquérem en una cultura més oberta, totes i tots seríem bisexuals en major o menor grau. Què en penseu d'aquesta afirmació? I de tot el que s'ha parlat en aquesta entrada? 

Skam

Entrada d'Eva D. (1r de Batxillerat Humanístic)

SKAM ('Vergonya' en noruec) és una sèrie noruega com qualsevol altra, però hi ha alguns aspectes que la fan diferent. Per començar, els capítols no es publiquen una vegada a la setmana, sinó que es trauen una mena de clips o xicotetes parts del que serà un capítol. Aquests es publiquen en temps real, quan passa l’acció en la sèrie. Per exemple, si el dilluns a les 11:45 passa alguna cosa, llavors el clip es publicarà el dilluns a les 11:45.

A banda del format de publicació dels clips, pots trobar els personatges de la sèrie a Instagram o a YouTube, i seguir la història. Ells publiquen contingut inèdit que no apareix als clips. A més a més, Skam té les seues versions en diferents països, a banda de la versió original SKAM Norge (SKAM Noruega): SKAM France, SKAM Austin (EEUU), SKAM Itàlia, SKAM Druck (Alemanya), i l’última publicada, SKAM Espanya. Totes tracten la mateixa història base, però amb diferents punts de vista segons allò que és més usual en cada país. 

A SKAM apareixen les típiques coses i problemes d’adolescents de 1r de Batxillerat en diferents països. Per això, quan sent adolescent veus SKAM Espanya, pots identificar-te amb moltes de les activitats que fan. Tant els personatges, com els actors i les actrius a la sèrie, tenen la nostra edat i passen per les mateixes coses que nosaltres: exàmens, treballs, quedades amb amistats, festes, enganys, relacions complicades, descobriment de la sexualitat, baralles amb amics o amigues… 

Recentment, SKAM Espanya ha acabat la segona temporada. En cadascuna d’aquestes, el personatge principal és algú diferent, com a SKAM Norge. A la primera temporada, Eva era la protagonista. Durant l'estiu, havia estat amb el seu nóvio Jorge; però al tornar a les classes, les seues amigues la rebutgen i ha de buscar un nou grup d’amistats. Aquesta temporada tracta temes com la desconfiança, el feminisme, el ciberassetjament, les relacions tòxiques i l’amistat. 

Cris, una amiga d’Eva, és la nova protagonista de la segona temporada de la sèrie. Aquesta adolescent és una xica despreocupada, li agrada la festa i estar amb les seues amigues, com a tot el món. Sempre escolta els drames amorosos de les amigues, i diu que no s'enamorarà mai, però de sobte coneix “la nova”. Aquesta temporada tracta temes com la llibertat sexual, el descobriment de la pròpia sexualitat, les malalties mentals (en concret el Trastorn Límit de Personalitat) i la diversitat sexual. 

En aquesta temporada, apareixen també personatges que són part de la comunitat LGTB, com poden ser Lucas (gai), Cris (bisexual) i Joana (bisexual). Ací, un dels grans problemes als quals s’enfronta la protagonista és el descobriment de la seua bisexualitat i com, al principi, la nega o l’amaga per por de la resposta de les amigues o de la família. Hi ha un capítol que presenta un dels grans problemes als quals les persones homosexuals es poden enfrontar: l'agressió. Concretament, Lucas és agredit al carrer per la seua orientació sexual perquè havia pujat un vídeo a YouTube fent explícita la seua homosexualitat. Front a aquesta agressió, Lucas respon amb una denúncia, tot animant la gent perquè també ho faça, per tal de palesar  una problemàtica que pateixen moltes persones. 

Per acabar, recomane molt aquesta sèrie per la referència a l’actualitat que vivim hui en dia molts i moltes joves. Ens fa pensar i ens anima a no quedar-nos indiferents davant determinades situacions.

La bisexualitat no és una etapa

Entrada de Lucia (Bat. científic) 

Em pareix interessant escriure aquesta entrada i, a més a més, fer-la en primera persona, com si fora una persona bisexual la que us parla, encara que jo no ho siga. Moltes entrades es fan en tercera persona, però jo vull que sentiu realment qui està davant vostre perquè us trobeu cara a cara amb qui us està dient tot açò. Comence, doncs, per desmuntar alguns dels tòpics sobre la bisexualitat.

En primer lloc, m’agradaria deixar clar que la bisexualitat no és una etapa ni ser bisexual significa estar experimentant. Efectivament, es pot tindre un gènere de preferència o et poden agradar ambdós per igual, de la mateixa manera que a tu et pot agradar el xocolate i la vainilla al mateix temps. Ser bisexual és una qüestió pròpia però no significa que per això m’hagen d'agradar totes les xiques o xics del món; tampoc vol dir que vulga fer un trio. És la meua sexualitat i l'has de respectar. 

En segon lloc, els bisexuals no es troben confosos. La societat té la necessitat de classificar-ho tot i, si no entres en eixos dos grups (heterosexuals o homosexuals), et miren malament, i ells mateixos es troben incòmodes, i al seu torn et fan sentir a tu també incòmode. No arriben a entendre que pot haver-hi un altre grup més –anomenem-lo “C”–, i tot això passa perquè no són capaços d’obrir la ment a una realitat que tenen davant dels ulls. 

Com he dit abans, hi ha qui pensa que al dir que som bisexuals ens ha d'agradar tot el món; però no és així, ja que la gent bisexual també pot tindre un prototip de persona preferida, com qualsevol de vosaltres. Per altra banda, hi ha qui pensa que per ser bisexuals som més infidels ja que ens poden atraure ambdós sexes. La gent no entén que em puguen agradar els dos sexes per igual; pensen que me n’ha d'agradar un més que l'altre. En realitat, tant se val de quin sexe siga la persona; això és el menys important. L'amor no està només en el plaer d'un bon cul o d’uns pits. Els bisexuals també ens podem sentir atrets per una ment, igual que els heterosexuals. 

En conclusió, no voldria acabar sense dir que en els darrers temps hem millorat amb la visió i l’enteniment d’aquest tema. Però el que m’agradaria que quedara clar és que siguem blancs, negres, bisexuals, heterosexuals, sud-americans o el que siga, hem de voler-nos per qui som en realitat, no per l’orientació, l’ètnia, la procedència o el color de pell.

Pansexualitat vs. bisexualitat

Entrada de Ruth (Batxillerat Artístic)

Aquests tres vídeos tracten sobre les diferències entre la pansexualitat i la bisexualitat, i aprofundeixen en el debat que hi ha al voltant d’aquest tema. La qüestió és que algunes persones consideren transfòbica i bifòbica la pansexualitat. D’una banda, creuen que és bifòbica perquè la pansexualitat vol, d’alguna manera, suprimir la bisexualitat, ja que significa quasi el mateix; de l’altra, pensen que és transfòbica perquè no s’accepta les persones trans que es defineixen de manera binària com a home o com a dona.

Tanmateix, les opinions sobre la qüestió són variades i la meua és contrària a la posició que acabe de descriure. Jo em considere pansexual perquè, quan vaig conéixer el terme, em vaig sentir identificada i a gust. A més, m'enamore de persones i no de genitals, i també preferisc no diferenciar els homes de les dones, ja que, des del meu punt de vista, solament hi ha l'ésser humà i punt.

Si busquem 'fòbia' en el diccionari ens ix això: 1. Temor intens i irracional, de caràcter malaltís, cap a una persona, una cosa o una situació. 2. Odi o antipatia intensos per algú o alguna cosa. Ja definit el que és fòbia, terme al qual podríem afegir l’accepció de 'fàstic' o ‘rebuig’, considere que la pansexualitat no té res d’això. És clar que hi haurà gent que prefereix mantindre la distinció d'home i de dona, i jo la respecte, però considere que el col·lectiu ha d'unir-nos en la lluita contra l’LGBTI+fòbia, en lloc de discrimininar-nos entre nosaltres. A mi, particularment, m’han dit pel fet de ser pan que vull cridar l'atenció i sentir-me especial d'alguna forma. També m’han dit que no existeix i que sóc transfòbica i bifòbica, entre altres coses.

Últimament he sentit temor i sensacions negatives quan deia que sóc pansexual. Per exemple, en la manifestació de l'orgull volia portar alguna cosa que em representara com a pansexual, però per ''evitar problemes'' no ho vaig fer; i després vaig veure una persona amb la bandera pan i em va fer penedir-me de no haver-me manifestat com volia. D'ara endavant, seguiré defensant els meus ideals i no deixaré de mostrar-me perquè algú pense que és dolent.

Per últim, es diu que el terme pansexual és nou. Si en busquem l’origen, la pansexualitat és nombrada per primera vegada en la dècada dels 70 per Sigmund Freud, tot i que amb un significant diferent. La pansexualitat és una orientació sexual humana caracteritzada per l'atracció romàntica o sexual cap a individus, independentment del seu gènere i/o sexe; i la bisexualitat es defineix com l'atracció sexual, romàntica o emocional cap al mateix gènere i cap a l'oposat. Aquestes són definicions que es poden cercar en Internet, i perquè quede més clar hi ha tres vídeos de persones diferents que expliquen com entenen ells la pansexualitat. I tu, què en penses?