El poder en els vincles personals

Cabano és un dels xics més sol·licitats de l’institut i ha organitzat una festa petting a sa casa. To pet significa “acaronar” i en el petting es pot fer qualsevol pràctica sexual menys la penetració, “que para eso ya están todos los días del año", diu Cabano. El millor amic de Cabano és Gorka.

Paula va a la festa acompanyada de Fer i de Cova (que era la nóvia del germà de Julio). A Paula li agrada Cabano i, per a cridar la seua atenció, balla morbosament amb Cova. Aquest és el diàleg que hi mantenen:

Cabano - Joder tía, que subidón con las pastis, ¿eh?
Paula - Sí…
Cabano - Te estás portando de puta madre ¿Me la comes un rato?
Paula - ¿Tienes preservativos?
Cabano - ¿Para esto?, ¡tú flipas!; ¿qué quieres, comer goma?
Paula - Es que… no sé…
Cabano - Joder tía, con lo enrollada que parecías con Cova. ¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo! ¡Venga, va!
Paula - Pero… ¿yo te gusto?
Cabano - ¡Mucho!

• Tot el món ho passa bé a la festa? Qui ho passa bé? Qui no?
• Quines situacions de pressió i/o violència hi ha a l'escena?
• Què penses del que passa entre Cabano i Paula? Els dos ho passen bé?
• Com hauries actuat tu en el lloc de Paula? I en el lloc de Cabano?
• Què hauria d'haver passat a la festa perquè tot el món ho passara bé? 

Per quatre cantonades de no res

Cardar la llana

Cardar, fotre un clau, fer-ho, pegar-ne un, llaurar el bancalet, rostollar, pitjar, catxar o cucar... són algunes de les maneres que designen l’acte sexual en valencià, i pose acte també en cursiva perquè parlar d’un sol acte no deixa de ser una simple i simplista manera de reduir les pràctiques sexuals a una de sola: la introducció d’un penis en una vagina.

A més dels noms, també es parla de preliminars i de coit, i veiem que aquesta diferenciació apunta en la mateixa direcció: que el que es fa primer és una preparació per a la pràctica que es considera vertaderament important, i que es creu també que és la que dóna més gust a tot el món que ho fa.

Les pel·lis mostren a la perfecció el que acabe d’explicar, ja que les relacions sexuals que solen mostrar són acoblaments sexuals ràpids i plaents on, en dos minuts, els protagonistes -sempre una parella heterosexual- s’exciten, s’arranquen la roba desesperadament, s'acoblen amb la facilitat amb què s'endolla el carregador del mòbil, i arriben a l’orgasme alhora. I tot sense parar a posar-se el preservatiu!

Que les pel·lis diuen mentides, ja ho sabem. Però en el tema de les relacions sexuals, potser pensem que tenen raó, ja que les persones som animals i “ja sabem com ho fan” aquestos per a perpetuar l’espècie. Però clar, si posem en dubte que la naturalesa ens domina i si, com explica la Biologia, veiem que la reproducció mitjançant l’acoblament del mascle i de la femella no és la més comuna en el món animal i que hi ha moltes maneres de perpetuar l’espècie, llavors potser comencem a pensar que la cultura, la societat on vivim o la pressió de l’entorn ens fan creure que el sexe s’ha de viure d’una sola manera, que és la millor i la més completa, és a dir, que el sexe és follar, paraula castellana que en català significa “trepitjar raïm”.

Per això, quan ens posem les ulleres lila, veiem que la nostra cultura és patriarcal i, com a tal, posarà per damunt els desitjos del patriarca, és a dir, dels hòmens sobre les dones. Posaré tres exemples de l'educació patriarcal.

En primer lloc, els xics poden ser sexuals amb llibertat (amb les dones, clar!) i, a més a més, se’ls anima a ser-ho. I si no ho són, se’ls castiga amb insults o amb menyspreu, fent-los creure que no són prou hòmens.

En segon lloc, la pràctica sexual que es considera millor és el coit, ja que per als xics és molt plaent. Per contra, és una manera poc segura de fer arribar a l’orgasme a les xiques, ja que el gland del clítoris, que és l’òrgan sexual més preparat per a donar-los plaer (amb més terminacions nervioses) està a la vulva, és a dir, fora del cos, i no dins.

En tercer lloc, la sexualitat patriarcal és només heterosexual i poca gent pensa en quines seran les seues pràctiques, o en els noms que els posaran més enllà dels tòpics. Pel que fa als xics homosexuals, n’hi ha la idea que fer-ho és sinònim de penetració anal, i en el cas de les xiques homosexuals, doncs si no utilitzen dildos significa que no fan res o que tenen sexe de segona categoria.

Vist i llegit tot això, se m’oblidava una altra manera de dir fer-ho i és fer l’amor, que en textos i poemes de català antic feia referència a tot el festeig, amb o sense coit. Però algunes persones consideren que aquesta forma és massa fina i no està molt de moda entre la gent jove. Així que, o la posem de moda o, si no volem utilitzar el castellanisme follar, potser podríem usar cardar, que ve de "cardar la llana" i, en paraules de l'escriptor Màrius Serra, "no deixa de ser una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa". 

I per a extraure la part més valuosa de la sexualitat, perquè aquesta siga plaent i segura, res millor que seguir els nostres gustos, i no els de la majoria social. I els nostres gustos passen també per elegir no tindre relacions sexuals, o per no fer determinades pràctiques si no ens abellixen, ja que en cap cas ho hem de fer pressionats o pressionades per la parella o per l'entorn si no ens sentim preparats o preparades... En definitiva, que triem si cardem o no la llana, no que trien per nosaltres!!!



[Si t'ha agradat aquesta entrada, ací en tens dues entrades més on apareixen vídeos de Carlota.

Carlota i la flor de la vida

Es que no me he enterado]

Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), basada en l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota". 

Criticar per criticar

Entrada d'Estela Marston.

Bé, ja heu vist el vídeo que he trobat buscant a Youtube i pense que és interessant conéixer el que tant abans com hui en dia està passant i és que encara és jutja a les persones per ser com volen ser. De veritat, no ho entenc!! No sé per què la gent ha de jutjar els altres, per ser diferents, per tindre uns valors distints o per pensar d’una altra manera. Penseu que algú té dret a decidir el vostre futur? Jo pense que no! Però, desgraciadament, encara al segle XXI hi ha gent que es dedica a ficar-se en la vida aliena, sense fer-ho en la seua pròpia, o a criticar per sentir-se “poderós”, però encara és pitjor quan hi ha gent que seguix a la persona que ho fa i es riu per ser admès!

Tinc dues preguntes. Hem de ser com volen els altres? Hem de viure la vida d'una altra persona, amb els límits, les normes o les decisions que han pres per nosaltres i amb un futur que no desitgem? No sé vosaltres, però jo vull viure la meua vida, tindre al meu costat a la persona que em faça feliç, prendre les meues decisions gràcies a les experiències que he tingut... Vull tindre un bon futur i que, quan siga major i mire l'àlbum de fotos, em diga a mi mateixa: Olé, Estela, has tingut els teus pros i contres, però sempre has anat cap amunt, has tingut moltes caigudes a la vida i has aconseguit créixer com a persona i demostrar-li a la gent que eres més que un exterior!!!!

Aleshores, vosaltres xiques i xics que critiqueu per ser admesos en un grup o simplement per fer-vos els madurs (que està clar que no ho sou), tingueu en compte que el vostre futur sempre pot canviar, que no fa falta que passe molt de temps per a que altres persones es fiquen amb vosaltres o amb la vostra vida. Es passa malament i no és gens agradable. No en tots els casos passarà el mateix, però si ara sou així, en un futur no molt llunyà estareu a soles i ningú us ajudarà a alçar el cap, per ser com heu sigut amb les altres persones.

No dediques la teua vida a fer felices les altres persones si això significa que renuncies als teus valors!!

De vegades...

Al debat que es va muntar a classe sobre l'entrada anterior, va eixir el tema del dolor (de les xiques) i del poquet que es parla del que senten els xics (llegiu el comentari de Maria Kent, és molt interessant). 

I és que de vegades passa... 

• per donar per fet que tal pràctica ha d'agradar a tot el món,
• perquè es pensa que s'ha de fer, encara que no abellisca, 
• per complir, 
• perquè es creu que és el que li abelleix a l'altre/a, 
• per anar massa de pressa,
• per no conèixer-se a un/a mateixa,
• perquè és difícil que el cos ens regale plaers si no l'estimem,
• perquè a les pel·lícules tot és molt fàcil,
• perquè algunes persones, un poc fantasmes, conten coses que després no són veritat,
• per no parlar...

La primera vegada

M'encanta aquest vídeo "La primera vez", del director Borja Cobeaga (2001).

M'agrada que mostre la sexualitat en una persona gran, i més encara en una dona! que no vol morir-se sense tastar el que suposadament dóna tant de gust. I m'agrada també vore la feblesa d'ell (un professional), que està ple de pors i de dubtes, com molts xics, encara que es parle ben poc (o gens) de les inseguretats masculines. 

En la primera vegada coital hetero només es parla dels dolors de les xiques; mai de les pors o les inseguretats dels xics. I és que ja se sap que la masculinitat tradicional vol un model de xic potent i sense dubtes!!

En aquestes entrades (ja antigues) de Karici.es, vaig parlar de la primera vegada coital heterosexual: 

Coitocentrisme
Expectatives
Les tres Ces de la sexualitat
El cine

Ací hi ha l'article complet en PDF

IES Font de Sant Lluís. Setmana de la sexualitat.

(en castellà)
Cabano és un dels xics més sol·licitats de l’institut i ha organitzat una festa petting a sa casa (1-2). “To pet” significa “acaronar” i en el petting es pot fer de tot menys la penetració, “que para eso ya están todos los días del año", diu Cabano.

A Paula li agrada Cabano. Per cridar la seua atenció, balla morbosament amb Cova i, quan ell “pica l’ham”, li diu que el vol en exclusivitat. Cabano deixa de banda les dues xiques amb qui es besava i puja amb Paula a la seua habitació. Mentrestant, Julio entra al vàter amb Cova i intenta forçar-la per a tenir relacions sexuals.

Convé que ens detinguem en la conversa que mantenen Cabano i Paula:

Cabano - Joder tía, que subidón con las pastis, ¿eh?
Paula - Sí…
Cabano - Te estás portando de puta madre ¿Me la comes un rato?
Paula - ¿Tienes preservativos?
Cabano - ¿Para esto?, ¡tú flipas!; ¿qué quieres, comer goma?
Paula - Es que… no sé…
Cabano - Joder tía, con lo enrollada que parecías con Cova. ¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo! ¡Venga va!
Paula - Pero… ¿yo te gusto?
Cabano - ¡Mucho!

Te estás portando de puta madre.

Cabano parla a Paula des de la posició de qui té el poder, com un pare parlaria al seu fill o com l’amo, a la seua mascota. No li diu: “m’encanta com m’has seduït” o “m’agraden els teus besos...”, sinó que la felicita per portar-se “com toca”.

¿Qué quieres, comer goma?

El motiu que li dóna Cabano per a no usar preservatiu és, en aparença, altruista: ho fa per ella, per a evitar-li el sabor del làtex; però en realitat qui no vol la fel·lació amb preservatiu és ell. Podria haver-li dit, de manera assertiva, quin era el seu desig, així de simple: “M’agradaria més que ho feres sense goma”.

Joder, tía, con lo enrollada que parecías con Cova.

Cabano jutja a Paula (li posa nota) en funció de si acompleix o no les seues demandes: si fas el que jo dic, ets guai i enrotllada; si no ho fas, ja no moles. Paula també pensa que “si me pongo en plan estrecha, ¿quién me va a querer?” I la seua amiga Cova li recorda que “como Cabano te vea así de paradita, se va a fijar en otra”. El valor de les xiques, el posen els xics en funció de l’aptitud sexual!!!

¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo!

Amb aquesta frase, Cabano deixa clar que el seu temps és molt important i que no el vol perdre. Segur que altres voldrien ocupar el lloc de Paula!

¿Yo te gusto?

Paula necessita saber que ell va seriosament i, per això, la raó que la fa accedir és la resposta d’ell: "Mucho". Si ell diu que li agrada Paula, ella farà el que Cabano li demane. Tot per amor? Molt més efectiu hauria estat que Paula li proposara que li la menjara a ella primer!!

A l’endemà de la festa, Paula està fotuda i ho conta a Blanca. Pel que li diu, sabem que ha actuat pressionada per Cabano i pel “tots ho fan” i que no li ha agradat gens la relació sexual. “El sexo se supone que mola”, diu a Blanca. I la seua teoria sobre l'absència de plaer és que no era l’”amor de la seua vida”. Òbviament, està molt equivocada. Estar enamorada no garanteix que les relacions siguen plaents. L’amor pot facilitar la comunicació (si és un bon amor!), ja que hauria d’haver-hi: empatia, diàleg, preocupació per l’altra persona, respecte, ganes de millorar com a amant, etc. Però no és infal·lible. D'altra banda, aquestos ingredients haurien d'estar en qualsevol relació, amb amor o sense. (De l'existència de la "mitja taronja" o de "l'amor autèntic", ja he parlat en altres entrades).

N’hi ha qui diu que Paula s’ho ha buscat per pujar a l’habitació amb Cabano. “Ella ja sabia al que anava” es comenta. En la sexualitat sembla que hi ha regles que són com els manaments de la religió catòlica, però aquestes no estan escrites en cap lloc: "Ho sap tot el món". Les principals són tres:

Regla 1. Tota festa ha d’acabar en un coit (i si una xica ha accedit a anar a l’habitació del xic, no pot tirar-se enrere). Si no és un coit, almenys ha d’acabar amb l’orgasme del xic.

Regla 2. Els xics són molt sexuals i no es poden controlar. No se’ls pot deixar “a mitges”.

Regla 3. Està justificat usar la pressió si una xica “ha provocat” un xic.

No cal pensar massa per a adonar-se que aquestos manaments són tremendament masclistes!!! Només tenen en compte el plaer dels xics, que són els únics als quals es reconeix el dret a la sexualitat. Moltíssimes xiques es queden "a mitges" perquè les seues parelles heterosexuals no saben que el coit no és la pràctica que els dóna més plaer; tampoc les saben tocar o fer-los sexe oral, ni elles els expliquen què els agrada. Els missatges sobre la sexualitat a les xiques estan plens de perills, i mai d’invitacions a conèixer-se, a descobrir-se, a tocar-se, a demanar... I això repercuteix negativament en la seua vida sexual.

A ningú li sorprén que Paula no demane també a Cabano que li faça sexe oral? L’orgasme d’ella no té importància? Les xiques s’alimenten d’amor?

Als xics, per contra, se’ls anima a ser molt sexuals, però sense ètica, de manera que aprenen, des de ben jovenets, que la manipulació i la pressió són bones ferramentes per a aconseguir sexe, ja que tot el món els reconeix el dret a ser satisfets sexualment.


No podem ser ingenus/es i pensar que és fàcil defensar-se de la manipulació!!!!  S'ha de ser molt hàbil i tindre l'autoestima ben alta; però ja hem vist que a les xiques se les educa per a l’Amor, la Bellesa i la Cura, i són els xics els que els posen valor, no elles mateixes.
  
Per això és molt important que qualsevol curs d’educació sexual, que pretenga millorar la vida sexual de les persones, treballe la comunicació assertiva dels desitjos, desmunte la manipulació i la pressió (perquè no respecten l'altra persona), i arracone la queixa o la màgia (per exemple esperar un príncep blau, com fa Paula). 

Així que recordeu: el plaer en les relacions sexuals no ens caurà del cel si no ens el treballem!!!. Els xics han de fer menys feina perquè el patriarcat sempre ha tingut en compte els seus desitjos; però també pateixen la pressió de ser valorats per la potència i, de tant de mirar-se el penis, s'obliden (i es perden) la resta del cos. Ara les coses estan canviant, però encara queda molt per fer. Ànims i a la feina!!!

¿Cuándo me lo devolverás? (1)

Hace un par de semanas les puse a mis alumn@s de 3r de ESO una pregunta en el examen: Imagina el diálogo que mantienen Marta y su novio Juan cuando él no quiere ponerse el preservativo (aquí estan sus diálogos).

- De las 11 chicas de clase, 1 acepta hacerlo sin condón (aunque al pasarlo al blog cambia de opinión).
- De los 7 chicos, 4 la convencen para hacerlo sin condón (57,1%) y 3 de ellos lo hacen con el argumento final de que la acompañarán a tomar la postcoital (43%).
- Del total de chicos y chicas de la clase, 5 lo harían sin condón (28,3%).

Las razones que da Juan para no ponerse el preservativo, tanto en chicos como en chicas, son más variadas que las que da Marta: No pasará nada (12), Yo controlo, confía en mí, disfruta… (10), Da más placer (9), Nos queremos, hazlo por mí (5), No tengo condones (4), Estoy sano (4), Mañana te tomas la píldora (3), Niñata, sosa… (2), Tendrás que probar, atrévete a hacerlo (2), Es más divertido (1), Rompemos la fantasía (1), Llevamos año y medio (1), Como tú, tengo mil (1).

Marta tiene un argumentario poco variado y sólo en un caso devuelve la responsabilidad al chico: Me puedo quedar embarazada (7), Puedo coger enfermedades, sida… (6), O lo hacemos con condón o cortamos (3 chicas), Sin condón no hay sexo (3 chicas), Estoy más tranquila con condón (1), Hay que prevenir (1), El problema es mío (1), ¿Es que tu quieres un niño? (1 chico).

Llevamos varios días comentando estas cuestiones. Un chico decía que cuando una chica acepta mantener relaciones sin preservativo es “porque no tiene cojones” para negarse. Otro comentaba que las chicas que aceptan son un poco pavas.

¿Por qué las chicas aceptan? ¿Por qué los chicos no asumen su responsabilidad y les da igual lo que les pase a las chicas? ¿Será la diferente educación que reciben unos y otras? Una alumna lo contaba así:

“A las chicas nos educan para ser sensibles, románticas y sobre todo, para que nadie se aproveche de nosotras. A los chicos les educan para ser fuertes e insensibles y para aprovechar cualquier ocasión para acercarse a una chica (siempre con los condones que le habrá dado su padre, claro). En ningún momento nos educan pensando en el placer, simplemente en no quedarse/dejar embarazada” (Primero de Bachillerato, curso 09-10)

En efecto, a las chicas se les enseña que el sexo heterosexual es peligroso por los embarazos y porque los chicos mienten: ¡Todos quieren lo mismo! Aún así, la socialización en el amor romántico tradicional hace que aspiren al amor fusión y a que su bienestar dependa del de la otra persona.

El sistema se lo monta para que ellas tengan que cubrir las necesidades masculinas sin que ellos piensen que tienen necesidades (pues entraría en contradicción con el modelo de independencia de la masculinidad tradicional). Es más, el romanticismo hace que el otro sea central en la vida de éstas y que piensen que necesitan al otro para sentirse bien consigo mismas.

Que las quieran y sentirse deseadas por los chicos se convierte en una tarea fundamental, para la cual despliegan innumerables recursos de seducción. No obstante, el trabajo es doble e incluso contradictorio: por un lado hay que seducir y por el otro, limitar.

Para la primera empresa, las chicas cumplen la Ley del Agrado: vestir el uniforme de género como una tortura placentera (¡A mí los tacones no me molestan!); además de practicar el Deporte dietético (que tiene como objetivo adelgazar; no estar sana o divertirse). La educación de las chicas no está, pues, vinculada al placer sino al peligro y a los sacrificios: a poner mucho en el otro, y poco en ellas.

Para la segunda empresa, la de limitar o frenar a los chicos, las chicas deberán reprimir sus deseos sexuales para no ser tachadas de guarras y reservarán sus cuidados para los príncipes azules, ideales fantasiosos y que impiden ver al otro tal como es en realidad.

Los chicos, por el contrario, reciben menos educación: ¡Si quieres condones, me los pides! pero se les reconoce la sexualidad; en ellos es sexo es natural (una necesidad) y crecen sintiendo que tienen derecho al placer. Además, se piensa que son muy sexuales y que no se pueden controlar (¡Ya dirán ellas que no!). Eyaculaciones y poluciones son bien aceptadas y consideradas signos de virilidad y de madurez. A su vez, el sexo es una demostración de masculinidad.

A diferencia de las chicas, las emociones están devaluadas y se consideran signo de debilidad o de feminidad. Expresar los sentimientos es visto como poco masculino; por ello, los varones suelen tener dificultades para comprender y para explicar lo que les pasa. La presión por ser activos y por controlar, los miedos a no dar la talla… suelen provocar una gran congoja que a veces toma salida insultando a otros varones (“marica” “gallina” “calzonazos”...) o responsabilizando a las chicas de su malestar. Además, la empatía tampoco es un valor muy desarrollado, por lo que tienen dificultades para ponerse en lugar del otro o de la otra. La presión les hace además vivir la sexualidad como una lucha y el deseo como un malestar que hay que eliminar cuanto antes.

¿Tiene todo esto que ver con que los chicos presionen y las chicas acepten?

(continuará)

*Còmic realitzat per Mireia, Yanina, Alba i Marina de 2n ESO

¡Venga, cariño, que no pasa nada!

El protagonista de kids (Larry Clark, USA, 1995) és un adolescent anomenat Telly, que té la sida però no ho sap. El seu únic objectiu a la vida és “desvirgar” adolescents i aposta amb un amic aconseguir-ho amb dues en un dia. El primer lligue és una adolescent de 12 anys, a la qual intenta convèncer per a tindre relacions coitals.

Telly. ¿Saps què vull?
Ella. Sí, vols follar-me; però no pots.
Telly. ¿Per què no?
Ella. Ja ho saps.
Telly. Perquè ets verge?
Ella. No vull tindre un fill.
Telly. Creus que jo ho vull? Amb mi no has de pensar en aquestes merdes.
Ella. I això per què?
Telly. Perquè m’agrades, ets molt guapa i, si follàrem, t’encantaria.
Ella. Ah, sí?, per què?
Telly. Jo què sé, crec que t’encantaria, això és tot.
Ella. Tinc por que canvien les coses entre nosaltres.
Telly. ¿Quines coses? No canviarà res. Creu-me, solament vull fer-te feliç. No et farà mal, t’ho promet.
Ella. T’importe una mica?
Telly. Clar que sí.

Finalment la convenç. A ella, la penetració li fa molt de mal i li demana que pare, però ell no l’escolta. Continua i continua, entre els plors de la xica. I quan ix, presumeix davant de l’amic dels crits de plaer de la jove.

Quines són les pors de la xica? I les seues expectatives? Què penseu d’ella? Quins són els arguments d’ell? Com la convenç? Què penseu d’ell?
És lícit enganyar per a donar-nos plaer?

Presiones y preservativo. El condón (3)

En los posts anteriores, nuestros amigos de Física o Química nos han ayudado a hablar de amores y de placeres, en concreto de cómo el hecho de entender el amor como sacrificio (por parte de las chicas) y la mayor valoración del placer de los chicos, puede llevar a mantener relaciones coitales sin preservativo.


La pareja es la clave. No hay duda de que la coacción se utiliza y funciona, y cuando se trata de una relación estable, todavía más:

“Yo controlo, no he dejado embarazada a ninguna”

"¿Ya no me quieres?”

“¿No pretenderás dejarme así?”

“Estoy como un roble, ¿qué te piensas que soy un sidoso?”

“Ya la hemos hecho otras veces; ahora por qué no quieres?”

“Siempre hacemos lo que a ti te apetece”

“¡Hazlo por mí!”

“Te encantará sin el condón ¿No sabes que quita sensibilidad?”

“¿Qué quieres, que nos corte el rollo?”

“Te estás haciendo un poco la estrecha, ¿no?”

“¿Que no te gusta? ¡Pues a todas mis otras novias les encantaba! ¡A ver si vas a ser una frígida de esas!

Pero la presión no la sufren solamente las chicas. También los chicos deben enfrentarse a sus miedos: a perder la erección, a que ellas piensen que son unos novatos que no saben por dónde van, a quedarse los últimos…:

“¡Tengo que hacerlo ya, no quiero quedarme el último de mis amigos!”

“Eh, panoli, ¿todavía no lo has hecho con tu chica?”

“¡A ver si usas ya ese condón que llevas en la cartera, que te va a caducar!”

Además, tener novio o novia le hace a una/o subir puntos en el ranquing de popularidad, y la juventud da por hecho hoy en día que a los tres meses de salir con alguien, ya se es pareja estable y por lo tanto, se han de mantener relaciones coitales.

Es curiosa la diferente manera de ver que alguien lleve un preservativo en la cartera. Si se trata de un chico, se le presionará para que lo use. Si es una chica, no se pensará que es previsora, sino que “está disponible”. En ambos casos, la anticipación y la previsión convierten a las chicas en busconas y a los chicos en salidos. Por ello, si la ocasión sexual se presenta de improviso, y no hay un preservativo a mano, lo normal será seguir adelante y no perder una oportunidad sexual.

La clandestinidad, provocada por la falta de espacios o de tiempo para la tranquilidad, también hace de las suyas. Un sitio incómodo (un coche, un parque, el lavabo…), el nerviosismo que provoca poder ser descubierta/o, etc., llevan a mantener relaciones aprisa y corriendo, y no siempre con seguridad. En general, los chicos, educados para arriesgarse, viven bien las situaciones de peligro, e incluso disfrutan de ellas; las chicas, en cambio, las sufren.

Por último, todavía existen mitos sobre el condón y sobre la marcha atrás:

El condón quita placer a los chicos y a las chicas

El condón corta el rollo

A los chicos no se les pone dura con el condón

La marcha atrás es efectiva

Sólo unas preguntitas para la reflexión, como siempre:

¿Quién decide cuándo dar marcha atrás? 

¿No corta el rollo pensar que una se está exponiendo a un embarazo si el chico no se retira a tiempo?

A ver, chicas, si fuerais chicos y supierais que el embarazo de vuestra novia depende de vuestro control, ¿lo haríais sin preservativo?

¿No sería más interesante que los chicos empezaran a trabajar sus inseguridades, en vez de que las chicas se tengan que encargar de las propias y de las ajenas?

Il·lustració: Anna Ruiz (R. Sanchis y E. Senabre, ¿Qué tengo aquí abajo? Bullent)

Amor y preservativo. El condón (1)

Aún no he tenido oportunidad de ver el primer capítulo de la tercera temporada de Física o Química (Antena 3) pero la primera y la segunda temporada nos dejaron algunas perlas dignas de mención. El personaje de Gorka se lleva la palma calentando motores en plena clase de Literatura, cuando una profesora nueva en el centro comenta las relaciones sexuales en La Celestina:

"Aún no ha nacido tía en el mundo que me obligue a plastificármela. Y si no le gusta, ¡pues agua!" (“Sólo es sexo”, Física o Química 1x2)

Más tarde, cuando empieza a salir con Ruth (y asistimos a su primera relación coital), nos regalan un diálogo que no tiene desperdicio:

Ruth - ¡Póntelo! (refiriéndose al condón)
Gorka - Pero que no, que da igual, que además yo siempre acabo fuera…
Ruth - Es que yo así…, a pelo… solo lo hago con mis novios, sabes; eso sí…, llego hasta donde quieran.
Gorka - ¿Quieres salir conmigo?
Ruth - ¡Vale! Oye, una cosa, ¿tú no tenías un piercing en la polla?
Gorka - ¡No!, hace lo menos un año que me lo quité, ¿por qué?
Ruth - Ya…, vamos… ¿que tú no eres…? (Ruth está preocupada porque ha estado chateando con un chico del instituto al que no le ha visto la cara, solamente el cuerpo y el pene con piercing, y teme que pueda tratarse de Gorka)
Gorka - ¿Yo no qué, tía? Si seguimos así, de cháchara, se me baja. ¿Empezamos o qué?
Ruth - ¡Sí, perdona!
(“Daños Colaterales” Física o Química, 1x3)

¿Qué está pasando en su “primera vez” para que Gorka convenza a Ruth de no usar el preservativo y ella acceda?

¿Falta de información? ¡No creo!; seguro que los dos saben que con la "marcha atrás" se exponen a un embarazo.

En el capítulo anterior, también Paula y Cabano nos regalaban un suculento diálogo con elementos parecidos al de Gorka y Ruth.

Pongo en antecedentes a quienes no sepan nada de la serie: a Paula le gusta Cabano, están en una fiesta que ha montado él en su casa (una fiesta Pet, de petting, dónde la consigna es hacerlo todo menos la penetración), y Paula se ha marcado un bailecito morboso con su amiga Cova para que Cabano, uno de los chicos más solicitado del instituto, se fije en ella. La escena muestra cuando están enrollándose:

Cabano - Joder tía, que subidón con las pastis, ¿eh?
Paula - Sí…
Cabano - Te estás portando de puta madre ¿Me la comes un rato?
Paula - ¿Tienes preservativos?
Cabano - ¿Para esto?, ¡tú flipas!; ¿qué quieres, comer goma?
Paula - Es que… no sé…
Cabano - Joder tía, con lo enrollada que parecías con Cova. ¡Dime que no estoy perdiendo el tiempo contigo! ¡Venga!
Paula - Pero… ¿yo te gusto?
Cabano - ¡Mucho!
(“Sólo es sexo”, Física o Química 1x2)

Apunto algunas ideas y seguiré en otro post:

¿Verdadero o falso?

- El amor es el mejor de los anticonceptivos: como los novios quieren mucho a sus novias, no las dejan embarazadas, aún con la marcha atrás.

- Las novias deben tener muy en cuenta los problemas de erección de los novios, y dejar en segundo término sus preocupaciones. Ellos, pobrecitos, lo pasan muy mal si no se les levanta.

- Las chicas pierden el derecho a negociar (a decir que no a alguna práctica que no les apetece) cuando ya se ha llegado a determinado punto; y los chicos creen que tienen el derecho a presionar en todo momento y lugar, porque cuando una chica dice que no es que quiere que insistan.

- Los chicos están muy presionados para rendir: piensan que su masculinidad y su valor dependen de sus erecciones; les gusta y creen, además, que deben llevar la iniciativa.

- Los chicos llevan muy mal que les dejen "a medias". Existen palabras vulgares para designar a las chicas que excitan y "provocan" a los chicos. En cambio, ninguna palabra designa a los chicos que dejan a medias a las chicas. ¿Por qué será? ¿No se quedan ellas a medias? ¿O no importa que no lleguen al orgasmo porque lo que las alimenta es el amor?

- Las chicas fingen que se lo pasan bien, incluso los orgasmos, porque no quieren que sus chicos se sientan mal; mienten y se sacrifican porque les quieren (y lo que se hace por amor no es un sacrificio). Además, no quieren admitir -y por tanto reconocer- y no avergonzarse de que tienen deseos, a menudo alternativos al coito y a lo que "se supone" que da placer.

En fin, seguiremos...

El cine i la primera vegada (4)

(En castellano)

En l’anterior article sobre la Primera Vegada (coital i heterosexual), ens havíem quedat en una sessió de cinema de Ciència Ficció, de Cine Gore i de Cine Romàntic.

Començarem per la Ciència-Ficció (seguint i adaptant els sexòlegs S. Sáez i S. Frago).

Segons la consideració general, el coit (inclosa la primera vagada) és una pràctica molt plaent, podríem dir que la més plaent. És cert això? Doncs, com tot en aquesta vida, per a algunes persones sí i per a altres no. I hi ha diferències entre els xics i les xiques? Doncs sí, unes quantes. Algunes d’aquestes diferències són fàcils d’explicar i altres, un poc més complicades. Anirem per les primeres.

Quan parlem de zones erògenes, ens referim a parts del cos que tenen moltes terminacions nervioses (usant la terminologia científica: una gran quantitat de corpuscles de Krause-Finger). Doncs el que ocorre és que els hòmens tenen aquesta major quantitat en el penis, concretament en el gland, i les dones en el gland del clítoris, no dins de la vagina. La sensibilitat d’aquesta seria comparable a la de la base del penis o a l’escrot. Podria un home orgasmar si solament se li acaronaren els testicles? Segurament alguns sí, però en general, no. De la mateixa manera, si les dones arriben a l’orgasme amb la penetració (les enquestes parlen de menys del 30%) serà per la fricció al clítoris, amb el cos de la parella o amb estimulació digital.

Esperar, per tant, que la primera vegada, o la segona, o la que faça cent, siguen les experiències més plaents, és com pensar que es pot viure el món futurista d’una pel·lícula de Ciència Ficció.

Hem dit que hi havia causes més fàcils d’explicar, però no hem parlat de les difícils. Ho deixarem per a un altre post perquè el tema s’ho mereix. Només un tast per anar obrint boca: Si el plaer depèn de les terminacions nervioses i els xics tenen tants corpuscles de Krause-Finger a l’anus com les xiques a la vagina, per què no és la penetració anal (de xiques a xics, s’entén) una pràctica tan corrent en les relacions heterosexuals com ho és la penetració coital?

Tornant a la pel·lícula Gore que veiem en la primera vegada, també la biologia ens tranquil·litza una mica i ens ho aclareix. El trencament de l’himen no provoca ni un riu de sang ni un dolor insuportable. En aproximadament tres de cada deu xiques, el trencament d’aquest provoca un xicotet sagnat, però el dolor que puga provocar la penetració no es deriva d’això sinó de la contracció dels músculs vaginals. L’himen és una espècie de teleta que es troba a l’entrada de la vagina. La funció d’aquest sembla ser la de protegir la vagina de gèrmens nocius. Podríem dir que és com una bragueta natural. En arribar a la pubertat, la flora vaginal agafa el relleu de protegir la vagina, i el cos, en conseqüència, ja no es preocupa per mantenir o regenerar l’himen. Per això aquest, amb el temps, es debilita i tendeix a trencar-se, amb penetració (tampons, dits, joguets, penis...) o sense. Tanmateix a moltes xiques se’ls trenca en la infantesa o durant l’adolescència amb qualsevol moviment una miqueta brusc. I també hi ha el cas d'hímens molt elàstics que no es trenquen amb la penetració.

Clar, les cultures que associen el manteniment de l’himen amb la puresa d’una dona, i exigeixen la prova de sang, parteixen d’un enorme error i provoquen també molt de patiment.

I ja per acabar, pel que fa al dolor que provoca en les xiques, les causes poden ser diverses. En primer lloc, pot ser una qüestió de falta d’excitació. Quan una xica està excitada, les glàndules Bartolines (situades a l’entrada de la vagina) comencen a segregar un liquidet lubricant, i també l’excitació provoca que la vagina es dilate una mica. Quan les pors (al dolor, a l’embaràs, al que pensarà el xic...), les preocupacions (creurà que sóc una fàcil, em deixarà quan ho fem...), les expectatives de pel·lícula romàntica (serà el moment més bonic de la meua vida, serà fantàstic, com a les pel·lícules...), les pressions (en realitat no m’abellia però ho he fet per ell, perquè l’estime molt...) etc., quan totes aquestes coses que acabem de dir tenen més protagonisme que escoltar el propi desig, les bartolines en posen en vaga i la química dels cossos no funciona.

En segon lloc, convindria que ens plantejàrem si no estem anant massa de pressa i ignorant el que el cos ens està dient. Perquè el cos parla! I quan la vagina es contrau durant la penetració, el cos està contant-nos que hi ha alguna cosa que no marxa, que no podem tractar-lo, ni a ell ni a la vagina, com una fortalesa que cal abatre sinó com una part més de la persona que s’ha de mimar i cuidar si volem que s’òbriga i ens regale moments plaents. I tal vegada el que ens demana són els dits, perquè troba que un penis és massa gran, o potser només vol carícies.

Ja sabem que el model social ens porta a creure que la penetració ha de ser el millor, i que no s’ha d’escoltar el dolor perquè la vagina és tan elàstica que hi cap una criatura. Però una cosa són les pressions i els models, i una altra som nosaltres, les persones, úniques i diverses en els nostres desitjos i plaers. El problema no és, doncs, en quin moment viurem aquesta primera vegada “màgica i inoblidable” o amb qui. La vertadera tria està entre entre el desig i l’obligació, entre la creativitat i la imitació, entre escoltar-nos amb estima i atenció o estar cecs i sords al que ens diuen els nostres cossos.

(Si vols llegir l'article de la Primera Vegada complet)

Expectatives. La primera vegada (2)

(en castellano)
Com podem saber de la sexualitat si no coneixem el nostre propi cos?

Aquesta pregunta que apareix en un dels vostres comentaris és ben interessant, no solament perquè ens fa mirar dins i interrogar-nos, sinó perquè porta implícita una resposta: la persona que sap del plaer que pot donar-se, que és capaç d’escoltar el propi cos, de sentir-lo i de mimar-lo, té moltes més possibilitats de compartir-lo satisfactòriament. Contràriament, és molt més complicat sintonitzar amb altres cossos sense la cura, l’estima i el coneixement del propi cos eròtic.


I com es fa això de conèixer-se? On hi ha els cursos per aprendre sexualitat i erotisme? És el mateix?


La sexòloga Montse Calvo diferencia entre Erotisme i Sexe atlètic. El primer és un joc, un aprenentatge divertit de nosaltres i de les altres persones; pel contrari, el segon, amb l’adjectiu atlètic (del grec athón, que vol dir lluita), és una demostració, una exhibició de tècnica, que pretenem dominar per imitació d’uns models marcats per exigències.

Tornem a la Primera Vegada i analitzem el model que des de totes les instàncies se’ns pretén injectar directament en vena. Ja hem comentat que el Model Sexual Hegemònic en la nostra societat diferencia entre el preescalfament i la Pràctica en majúscules. Aquesta primera vegada és heterosual (discrimina les pràctiques homosexuals) i sexista (la rellevància i la consideració social de la virginitat és distinta per a xics i xiques; per tant, la regla de la inversió no funciona, així que desconfiem!)

Però, a més, la primera vegada coital desplega una sèrie d’expectatives ben curioses. Els sexòlegs Silverio Sáez i Santiago Frago comenten de manera molt divertida que amb aquesta pràctica esperem assistir a una pel·li de Ciència-Ficció i a una de Cine Negre. I jo afegiria que també a un Drama Romàntic.

Segons els autors, les expectatives de Ciència-Ficció suposen creure, i per tant esperar, que el coit siga una activitat molt plaent; de fet, que siga la més plaent. I con que són actors de pel·lícula, encara que no hi haja un aprenentatge previ, el xic controlarà la situació sense dubtar, gràcies a la naturalesa, que és sàvia (o això es pensa il·lusòriament), confiant en la intuïció o en quatre trucs apresos d'alguna pel·lícula porno. Per la seua banda, la xica no s’haurà de mostrar massa activa, no siga cosa que es pense que és una experimentada, ni molt menys tractarà de controlar la situació.

Pel que fa a les expectatives de Cine Negre, que jo diria més de Cine Gore Cavalleresc (m’acabe d’inventar el gènere), s’espera que el primer coit siga dolorós i sagnant perquè, per poder penetrar la fortalesa, cal esquinçar l’inexpugnable himen, que es rendirà inundant-nos de sang. A més d’això, i per si no fóra prou, al cavaller se li pressuposa valentia i gens de por, i a la dama, un canvi sense retorn ja que, una vegada perduda, la virginitat no es recuperarà mai més.

(Il·lustració: Núria Maestro)

Coitocentrisme. La primera vegada (1)

(en castellano)

Quan parlem de la primera vegada, quasi tot el món pensa que és el primer coit. Per exemple, quan en una enquesta es pregunta A quina edat tingueres la primera relació sexual? hom pensa en la primera relació coital. Aquesta associació entre primera vegada i primer coit no és gens simple, sinó que té unes conseqüències prou importants per a la vida afectiva i sexual de les persones. Pensar això significa diferenciar entre pràctiques sexuals de primera (la penetració) i pràctiques sexuals de tercera (carícies, abraçades, etc., és a dir, els anomenats preliminars) i significa també marcar la diferència entre el sexe madur i l’immadur. El petting, que és el terme anglés que serveix per a designar totes les pràctiques sexuals tret del coit, es considera una pràctica menor que un realitza només perquè no pot accedir a la pràctica estrella. Utilitzant un símil automobilístic, seria com si a Fernando Alonso li donaren a triar entre un Ferrari i un Ford Fiesta, i es quedara amb el segon.

La segona de les conseqüències d'aquesta diferenciació comporta també una jerarquia: la primera vegada és heterosexual, per tant, les persones homosexuals i les pràctiques homosexuals són de tercera categoria, com a poc, i per a algunes persones amb idees antediluvianes, degradants o perverses. Quina és la primera vegada homosexual?

Però la cosa no es queda tampoc ací. Sobre el primer coit heterosexual es pensa que és una pràctica enormement rellevant per a les persones, especialment si aquestes són del sexe femení. De sobres coneixem que les xiques continuen estant educades per a viure la sexualitat amb l’embolcall de l’amor romàntic, de manera que sobre l’esperada primera vegada començaran a desplegar-se tota una sèrie d’expectatives, de mites i de pors. I moltes, moltíssimes preguntes:

• Ho has de fer quan estigues preparada! I com se sap quan està una preparada? Hi ha cap rellotge interior que es pose a sonar i a avisar que ja ha arribat l’hora
• Ho has de fer quan estigues enamorada! Només es pot tindre sexe amb amor? No poden les xiques fer-ho simplement per plaer? Són dolentes si ho fan?
• Ho has de fer quan confies en el xic i el conegues de veritat! Quan es coneix realment una persona? Als tres mesos? Als tres anys?
• Ho has de fer quan estigues segura que el xic no et deixarà després! Com es pot diferenciar entre els que menteixen per a aconseguir i els que són sincers sobre les seues intencions? És veritat això que diuen que els xics no són de fiar perquè tots busquen el mateix?
• Ho has de fer quan tu vulgues, així controlaràs el seu interés! Les xiques s’han de fer de valdre utilitzant el sexe com a instrument? Els xics perden l’interés quan les xiques són “fàcils”?
• Ho has de fer perquè si no et deixarà! Els xics sempre volen sexe? Abandonen les xiques si aquestes no els donen la ració que necessiten? Estan els xics molt necessitats sexualment?

Uf, quantes preguntes! I que difícil contestar a totes. T’animes a fer-ho?

(Il·lustació: Anna Ruiz, Què tinc ací baix?)