Una història d'amor?

En 3r d'ESO estem treballant en un projecte de dramatització d'escenes amoroses i aquest ha estat un dels curts proposats per l'alumnat. Llegiu el que pensen alguns dels personatges:

- Ell. M'agrada Ella, però també m'ho passe bé amb els meus amics. Ens encanta ficar-nos amb la gent de l'institut i veure les cares de por que fiquen. Tenim poder!! A veure si cola i Ella es creu que canviaré per amor.

- Ella. Aquest estúpid em molesta, m'insulta, penja fotos meues per l'escola i, damunt, em mira amb ullets. Jo crec que és molt difícil que les persones canvien, i el món està ple de xics que no necessiten fer gamberrades per a fer-se de notar. Però el director d'aquest vídeo m'ha obligat a fer veure que Ell m'agrada i que, si tinc paciència i amor, ell canviarà.

- Amic d'Ell. Els meus amics s'ha tornat uns bullis i, per a ser acceptat, he de fer com ells. Crec que me'n separaré perquè no m'ho passe bé fent patir la gent. Jo no sóc així ni vull ser-ho.

- Amiga d'Ella. A Ell li agrada la meua amiga. És tan guapo! Jo crec que en el fons és molt sensible, però no ho pot demostrar per culpa dels amics. Ains, si jo fora Ella!! 

Sant Valentí o Sant Solterí?

Entrada de Lucia T. (Batxillerat Científic)

Què és Sant Valentí? Per a què serveix? Aquest dia, les parelles es volen més? Si no tens parella, aquesta data no té gràcia? M’encantaria que responguéreu aquestes preguntes en els comentaris, però tot seguit us en donaré la meua opinió.

El primer que voldria dir és que aquesta data no val per a res. Solament serveix per a fer veure que eixa dia vols molt la teua parella, i per això li fas un grandíssim regal i ho celebres en gran. Però això, per què? ¿Perquè se suposa que has de voler més la parella eixe dia, i demostrar-li tot l’amor que sents per ell/ella fent-li un bon regal o organitzant-li una bona cita? Si us hi fixeu, sobretot en les xarxes socials, eixe dia tot el món puja fotografies a l’instagram, twitter, facebook, etc. Aquest dia, en veritat, és un dia qualsevol, però l’utilitzen per a fer negoci. El que passa és que hi ha molta gent que està sense parella perquè vol o pel simple fet que no ha trobat la persona que l’estime també. 

Hauria d’haver, doncs, un dia del mític «Sant Solterí»? NO! és una bogeria. En realitat no hauria d’existir cap dia on se celebrara l’estat civil. La teua parella hauria de demostrar-te cada dia que t’estima, que confia en tu i que et valora com ets. D’altra banda, pense que aquest dia deprimeix moltes persones pel simple fet de no tindre parella. Això és una ximpleria, però és la veritat, perquè veuen les imatges de tot el món feliços amb les seues parelles, i es deprimeixen. Es lamenten i es fan ells mateixos dany pel simple fet de no tindre parella amb qui passar eixe dia.

En conclusió, per a mi Sant Valentí no serveix per a res; tot i que hi ha gent que veu el costat positiu d'aquesta celebració, ja que és una bona excusa per a fer regals centrats en l'amor de parella. I si no existira aquest dia, probablement la majoria de les parelles no es regalarien ni una flor a l'any, Hi esteu d’acord?

Equis o Corazón

Xica: Si el xic que t'agrada es comporta així, arranca a córrer i no et poses en perill!

Xic: Si la gelosia i la inseguretat et dominen d'aquesta manera, busca ajuda!

Director del curt i El corte Inglés: No hi ha més maneres de demostrar amor que demanar a la parella que es controle amb els likes? Acceptar el control de la parella és el model amorós que volem? No és ell qui s'hauria de disculpar?

La gelosia existeix, però sentir-nos insegurs/es no ens dóna dret a pressionar i/o controlar. A més, sembla que a ell li preocupe més quedar en ridícul que fer sentir bé la xica a qui suposadament estima.


Curt de Roberto Pérez Toledo per a la campanya de Sant Valentí 2016 d'El Corte Inglés #LaSuertedeQuererte.

La campanya està formada per 4 vídeos més. Equis o corazón ha sigut retirat per la pressió de l'opinió pública.

Ets un perill

El vídeo fa unes recomanacions a les xiques perquè sàpiguen que estan en una relació de violència. Però... i a ells? Qui els interpel·la?

(Producción realizada por el Gobierno del Estado de Sonora, DIF Sonora y el Instituto Sonorense de la Juventud en apoyo a la prevención de la violencia en el noviazgo en los jóvenes. México, 2012)

Aquest és el text que al meu parer seria més eficaç i no desapoderaria les xiques. L'original comença en el minut 7.30. I el primer i el segon dels comentaris de l'entrada són el text original de la campanya en castellà i en valencià:

(En castellano)

La violència en el festeig es refereix a tota acció o omissió que danya físicament, emocionalment i sexualment amb la finalitat de dominar i mantenir el control sobre l'altra persona. Es considera violència de parella: l'atac a l'autoestima, els insults, el xantatge, la manipulació subtil, els colps...

Per a saber si la teua relació és violenta, simplement has d'analitzar com et sents quan estàs al costat de la teua parella, és a dir, et molesten alguns dels seus comentaris o comportaments? Quan això passa, t'enfades i et poses agressiu?

Com es manifesta la violència en el festeig? Ací et donem diversos exemples de violència que et poden passar desapercebuts perquè potser creus que és una manera normal d'actuar en un home:

• T'agrada posar-li sobrenoms a la teua nóvia perquè així ella es diu com tu vols?
• Et burles d'ella davant de les seues amistats?
• Li mires el mòbil, facebook, twitter... per a veure amb qui parla?
• Et molesta que siga amiga d'altres xics?
• Etc.

Que no se t'oblide que les conductes violentes no enriqueixen ni estimulen la relació; al contrari, l'emmalalteixen. No és vàlid pensar: “solament estem jugant, la controle perquè l'estime, li dic com ha de vestir-se perquè em preocupe per ella, la vigile tot el temps perquè no li passe res, li vaig pegar perquè em provocà...”.

Exigeix respecte, però respecta també la teua parella. El festeig és per a conèixer-se i gaudir-se, no per a témer, manipular o llastimar. Tu tens el poder per a decidir sobre la teua felicitat, sobre a qui has d'estimar i sobre la teua sexualitat, però no tens cap dret a fer infeliç la teua parella. No has d'obligar ni sotmetre a ningú. La sexualitat es fa per gust, i la teua nóvia no té l'obligació de complaure't quan a tu t'abellisca.

No oblides conversar amb la teua família, professors/es o amb especialistes si no pots controlar-te. Si necessites saber què fa la teua nóvia tot el temps, si no suportes que et diga que no, si no t'agrada que tinga altres amistats... demana ajuda abans que la teua violència vaja a més, ja que tens tots els números per a convertir-te en un maltractador. Investiga més sobre aquest tema i, sobretot, fes-te un pla de vida. Si et poses metes, sabràs identificar quina és la millor forma de conduir la teua relació de parella, encara que el millor seria que no la tingueres fins que no et cures del teu masclisme.

Pensant, sentint i actuant així ets un perill per a qualsevol xica que t'estime. 

Sigues diferent. No sigues masclista. Informa't. Pensa i actua. Sigues un home del segle XXI, no un home prehistòric. 

[Recomanem la lectura de l'entrada Eh, tu, sí, tu!]

Mujeres talentosas

Per a aquestos “fills sans del patriarcat” el talent de les dones està ben clar quin és: servir-los a ells i al seu ego. La cançó és tan violenta que he dubtat d'incloure-la en l'entrada per no augmentar les visites de youtube, però una alumna em passa l'enllaç i no puc negar-me. 

És insultant ser considerades poc més que un tros de carn; però ser home i riure les gràcies o pegar-li una palmada a l'esquena al masclista de torn, és ser còmplice d'un sistema que no només discrimina les dones sinó que dificulta que els barons igualitaris puguen ser-ho. Per això, acompanyarem la cançó amb una iniciativa que m'encanta, els Cascos Rosa; així la pudor de les “Mujeres talentosas” s'apaivagarà una mica.

No te mueras por mi

NO TE MUERAS POR MI és una recopilació de cartes i missatges d'amor reals que van ser escrites per abusadors que demanaven perdó a les seues parelles després d'agredir-les. En la primera part del llibre estan les cartes; en la segona, es desvetlla el que feren aquestos maltractadors en nom de l'amor.
El llibre ha deixat d'estar disponible en internet però ací  i ací es poden llegir algunes de les cartes.

Hechos son amores

És Juan un maltractador? 

Curtmetratge "Hechos son amores" de Carlos Crespo (2008), ideal per a treballar la violència en la parella.

En aquest enllaç podeu trobar material didàctic per a treballar-lo.

Fes-ho per mi

Aquesta era l’educació sexual que rebien les xiques durant el franquisme. A l’assignatura Economía Doméstica, se’ls deien aquestes coses:

“Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte…” 

                               (Economía doméstica para bachillerato y magisterio, Sección femenina, 1958.)

La llei educativa de 1938 establia que les assignatures que havien d’estudiar les xiques eren: Formación Político-Social, Música, Labores, Cocina, Economía doméstica y Educación Física.

Aquestes frases són d’adolescents actuals:

• “Jo no m’enrotlle amb una tia sense depilar” (xic)
• “No li puc demanar el que m’agrada perquè pensarà que sóc un poquet “guarra”.” (xica)
• “Jo no em masturbe; jo tinc qui em masturbe.” (xic)
• “Fingisc els orgasmes perquè no se senta malament, pobret!” (xica)
• “No m’agrada el meu cos. Em trobe gorda. Així és difícil gaudir de la sexualitat.” (xica)
• “Si et pilla una escalfada i no tens condons, doncs ho fas sense.” (xic)
• “Si vol fer-ho, que pose casa; jo en un cotxe, no ho pense fer.” (xica)
• “Els xics tenen la pitjor part en el sexe perquè han de fer tota la faena. Elles es queden parades i au!” (xic)
• “Si li dic que es pose el condó, s’enfada. I per no discutir...” (xica)
• “Jo ja ho sé tot del sexe; no necessite cap classe” (xic)
• “Ho fem sense condó perquè amb la gometa no se li empina” (xica)
• “Si jo tinc ganes i ella no, doncs que ho faça per mi” (xic)

Han canviat molt les coses?

Mal amor

“Yo en las relaciones lo doy todo.” diu Gorka en Física o Química. “Y espero lo mismo de mi chica”, afegeix. I amb aquesta frase pretén aconseguir que ella l’obeïsca, que renuncie al seu espai personal i no pose límits. Potser algú pensarà que Gorka està molt enamorat ja que la vol per a ell sol; però en realitat el que ocorre és que ell està aprofitant el poder que li dóna l’enamorament de Ruth per al seu exclusiu benefici.

Gorka té un problema i hauria de demanar ajuda; i els seus amics li haurien de dir que és un masclista, que Ruth no és de la seua propietat i que fins que no es cure de les seues inseguretats seria millor que no tinguera cap parella perquè de segur que la farà patir. I Ruth hauria de deixar-lo encara que l'estime, perquè el que ell li ofereix és un mal amor, i les persones es mereixen que les estimen bé.

Però clar, si fóra tan fàcil, ja fa anys que no existiria la violència. Malauradament, aquesta continua passant, cada vegada en parelles més joves que no tenen recursos per a saber que la violència no comença amb una bufetada sinó que l'agressor utilitza estratègies que van minant les defenses de la víctima. Una d'aquestes estratègies s'anomena “tècnica del bonsai”, i consisteix a anar tallant a poquet a poquet les arrels (amistats, família, aficions...) d’un arbre que podria créixer esplendorós, i que deixa la xica sola, anul·lada, dependent i amb por.

També és molt comú en una relació de violència que es donen les etapes següents: la fase de tensió (ell comença a enfadar-se), la fase d’explosió (esclata la violència) i la fase de lluna de mel (ell demana perdó, jura que canviarà, fa regals, és afectuós, etc). I després una altra vegada, i una altra, fins que la víctima ja no sap de què depén la violència, ni què pot fer per a evitar-la, i la por s’apodera d’ella.

Gorka porta a Ruth un regal molt apreciat per ella, però ho fa per aconseguir-ne el perdó. Per sort, ella pot veure que no ha canviat i que continua sent el mateix xic violent i possessiu de sempre. I és que ningú canvia d'un dia per a l'altre i no hem de creure aquest tipus de promeses ni tampoc fer-les perquè per a canviar de manera profunda se sol necessitar, com a mínim, ajuda (psicològica) i un entorn que col·labore en el canvi. 

El paper de les amistats de la persona violenta i de la víctima és molt important. Sol passar que la xica justifica les agressions i dóna l'esquena a les amigues o a la família quan l'adverteixen dels perills. També ocorre que els amics dels violents no fan res per a ajudar-lo. Però la realitat és que si volem acabar amb la violència masclista, també nosaltres ens hem d'implicar, ajudant la víctima i no sent còmplices de l'agressor.

Si no pots evitar controlar, demana ajuda!!

Si no pots posar límits, demana ajuda!!

(Més entrades sobre violència masclista)

25 de novembre: Dia contra la violència a les dones.

Si l'amor estreny, no és la teua talla.

El 9 d’octubre és el dia de les persones enamorades al País Valencià. La festa es diu la Mocadorada, coincideix amb la Diada Nacional i amb Sant Dionís i, tradicionalment, els hòmens regalen a les parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà amb forma de fruites i verdures. A l’estat Espanyol, l’amor se celebra, seguint la tradició anglosaxona, el 14 de febrer, dia de Sant Valentí. 

Per a definir l’amor, cal diferenciar-lo de l’enamorament i és molt necessari també, encara que semble de mal auguri, parlar del desamor. 

L’enamorament és l’encantament que patim al principi de la relació, moment en què la persona enamorada ocupa tot el nostre pensament i només volem fondre’ns amb ella. L’excitació, la taquicàrdia, els nervis o les dificultats per a dormir, són sensacions físiques que acompanyen l’enamorament d’un ésser que trobem únic i insubstituïble. I tot això passa perquè, en aquest estat, el nostre cos segrega un còctel hormonal, format per substàncies com la serotonina, l’oxitocina o la vasopressina, que modifica la realitat i ens ompli el cap de fantasies on idealitzem la relació que comencem a viure i on els problemes i les desavinences s’amaguen darrere dels núvols de cotó fluix que fabrica l’amor. I quina felicitat dóna mirar el món des de dalt i en companyia!!

Per sort —sí, sí, has llegit bé!—, aquest procés d’enamorament no dura sempre i, quan passa un temps, comencem a baixar del cel amb unes escaletes una miqueta inestables que ens condueixen de nou a terra ferma. Això passa, necessàriament, perquè la parella comença a conèixer-se i la fantasia es va confrontant amb la realitat. L’espai personal i la pròpia individualitat van recuperant-se i l’enamorament es converteix (o no) en amor ja que estimem la persona real i no la que imaginàvem o desitjàvem que fóra. Algunes persones interpreten el final de les papallones a la panxa i del desig permanent amb el desamor i aleshores busquen altres parelles que els facen viure sempre en un estat fusional i d’excitació.

Aquesta espècie de borratxera amorosa és sentida per joves i grans, tot i que els enamoraments adolescents tenen les seues particularitats. Per una banda, com que es té poca experiència, es pensa que l’amor ha de ser com a la fantasia patriarcal, ben adobada per les hormones i pels materials audiovisuals i literaris —i la immersió en les aigües turmentoses de l’amor es fa a pulmó i sense flotador. Per l’altra, com que l’enamorament provoca emocions i sensacions desconegudes fins aleshores, s’idealitza encara més la parella i es pensa que ningú més al món ens farà sentir així. Malauradament (i de vegades afortunadament), la major part de relacions tenen un final i, com que ningú avisa de la magnitud del buit —que és igual de gran que l’espai que ocupava l’amor—, els trencaments provoquen molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord i/o hi ha terceres persones implicades. 

L’amor podria ser una assignatura de l’escola i s’hauria de parlar, per exemple, del model amorós tradicional, que considera normal la gelosia i el control sobre la parella; de l’obligació de complaure sexualment l’altra persona; de com l’educació a xics i a xiques els fa desitjar i estimar diferent i és una font de conflictes; del desamor i la manera de superar-lo; en definitiva, de la necessitat de posar límits personals en les relacions perquè la disponibilitat total és una pràctica de risc emocional que no provoca embarassos ni malalties, però ens llança a la relació amb l’ànima despullada i sense preservatiu. Així que ja ho sabeu: per a gaudir d'una bona relació, sexe i amor segurs, sempre!!

Si no estàs segur/a d'estar vivint un bon amor, aquestes entrades et poden donar pistes per a trobar un amor "de la teua talla": 

• Yo en las relaciones lo doy todo. Vídeo de Física o Química.
• Quin amor?
• No t'estima
• El amor no existe, son los padres
• La parella perfecta

Si estàs patint el desamor, potser et vindrà bé llegir Amor i desamor.

I en l'etiqueta amor, encara n'hi ha més.

No és el wsp, és el desig de control

Què és per a tu Sant Valentí?

Manolo Zetkin ha dit...

Jo crec que el dia de Sant Valenti és un dia comercial per a comprar flors i regals a la teua parella.

Què passa? que qualsevol dia no pots fer-li un regal a la teua parella, o sols has de regalar-li alguna cosa quan és 14 de febrer?

Ho veig una ximpleria, que sols un dia es puga celebrar l'amor. El 14 de febrer per a mi és un dia comercial.

Que em pareix molt bé que vulguen celebrar el seu amor però... per què el dia 14 de febrer i no qualsevol dia de l'any?

dani wollstencraft ha dit...

Per a mi Sant Valentí és la festa més comercial que existeix. En la meua opinió no fa falta una festa perquè es demostren l'amor que es tenen les milions de parelles que hi han al món.

Per altra banda, si que esta bé que existisca per a tots aquells homes que no són detallistes amb la seua parella, i també a la inversa. No em fa gràcia la idea que moltes empreses i botigues intenten fer negoci amb aquesta festa ja que per a mi el millor regal és l'amor entre dues persones. De totes formes mai m'ha agradat Sant Valentin, ja que pense que per exemple si jo tinc una nòvia, he de demostrar-li que l'estime tots els dies i no assoles aquest dia. A la fi jo preferisc San Solterín.

Andrea Du Chatelet ha dit...

Sant Valentí és per a mi un dia en el qual demostres quant vols a una persona, però això es pot fer tots els dies, no fa falta que fiquen una data. També s'ha de comprendre que algunes persones no saben com demostrar els seus sentiments i potser el 14 de febrer la gent més vergonyosa mostra la seua estima cap als altres. Jo crec que aquest dia no es únicament per a que les parelles estiguen juntes, crec que és per a que estiga tota la família i celebrar l'estima que tenim cap als altres.

En aquest dia la gent es regala coses de color rosa, coses que tinguen que vore amb Cupido, roses roges, targetes, bombons, pastissos, peluixos de cors ... quasi tot de color rosa o roig, perquè és el color de l'amor. I per què han escollit aquest color i no qualsevol altre? Hi ha molts colors i han escollit aquest per qualsevol motiu que se'ls vinguera al cap i tot és així, no hi ha res que fer per canviar el color encara que no ens agrade.






















Aquesta entrada, com veieu, està buida perquè s'omplirà amb el que és per a vosaltres el dia de les persones enamorades. Per a karicies és això, i això altre.

True love

Al Japó han inventat uns subjectadors que només s'obrin si l'amor que sent la usuària és vertader. Segons Ravijour (la marca de la peça en qüestió), els subjectadors tenen uns sensors que capten informació i, mitjançant una aplicació informàtica, s'obrin o no davant d'una proposta amorosa. No sabem si tenen pensada una aplicació semblant per a ells. Se t'acudeix quina podria ser?

Dissimular la violència?

Fa dos anys vaig publicar aquestos vídeos d'Aishawari, Alipopof, Isasaweis, Ladenena y ConTol Style, unes famoses blogueres que parlen de moda i maquillatge i reben milers de visites. Malauradament, la situació ha canviat poc i continuen sent tan actuals com sempre. La proposta de comentari era que els xics de la classe s’animaren a fer un espot adreçat als altres xics masclistes, seguint la idea de les blogueres. Alguns comentaris varen ser:

Christian Stone ha dit...
Bon dia a tots, hui vinc a parlar-vos del videojoc que es va anunciar fa poc, l'esperat GTA5. Va a ser un dels videojocs més venuts. Fa 4 anys es va traure el GTA4 i ara continuarà la saga. És un joc conegut per la violència, pots anar caminant pel carrer i robar un cotxe o matar a una persona......

Si creus que la vida és un joc, i que pots anar maltractant a la teua parella, sols aconseguiràs que siga infeliç,que es trobe trista i al final tu també acabaràs mal, entre reixes o amb una ordre d'allunyament. Perfavor, no al maltracte de gènere, número contra el maltracte, 016. 1.12.11

Luis Marston ha dit...
Hola bon dia a tots, hui vaig a parlar-vos del rugbi. Aquest esport és per a hòmens de veritat, no per a dones. En el rugbi cal de ser molt bestia, trencar tíbies, placar, destrossar alguna clavícula, tornar a placar... També, en el rugbi, no n'hi ha armadures, ni proteccions, solament tens una samarreta, un pantaló curt i unes botes per això és un esport tan barbar. En conclusió cal tenir molta força, ser molt ràpid... Si creus que en la vida s'ha de ser així de bestia, i que pots tractar a la teua parella com un jugador de rugbi és que estàs molt equivocat i comets violència de gènere. No ho fases, busca ajuda ves al psicòleg... 5.12.11 

Christian de burgos ha dit...
Bon dia a tots. Us vaig a parlar d'una acció futbolística. En el partit del Reial Madrid i Getafe, temporada 2008-2009, en una disputa on el Reial Madrid no te res que perdre, en l'ultim minut, en un baló dividit, els dos jugador van saltar a per la pilota. Pep, el jugador del Reial Madrid, va anar amb el peu per davant i li va donar al pit al jugador de l'equip contrari. L'àrbitre li va traure targeta roja. Aquesta agressivitat te pot influir en una relació de parella, de creure't superior a la dona, perquè ella no se rebel·la. Si no vols que la teua dona te traga targeta roja no la maltractes. No deixes que una acció t'influïsca en la teua relació. 9.12.11

Clàudia West i Carla Mott ha dit...
Carla: Benvinguts xics, avui, encara que som xiques, us anem a donar consells de com liar una cigarreta sense que se us isca el tabac.
Clàudia: Començarem agafant un paper de liar i l'estirarem bé. Agafarem el filtre i la posarem a un extrem del paper.
Carla: A continuació, agafarem una mica de tabac, i l'estendrem per la part oposada al filtre, quedant el paper cobert pel tabac i aquest..
Clàudia: Després amb els dits arredonirem la cigarreta quedant en forma de cilindre. Ara llepem la part del paper en la que es troba el pegament.
Carla: I l'enrotllem fins que es pegue. Tot seguit, ja podeu gaudir de la vostra cigarreta (Clàudia)perrrrrrrrrrfecta.
Clàudia: Per últim podeu ensendre-la, però no, espereu, que penseu, que podeu fumar-vos a la vostra novia com una cigarreta xuplant-li tota l'energia?
Carla: La cigarreta us la fumeu i tireu la burilla, però a la vostra novia no podeu xuplar-li l'energia i després desfer-vos d'ella com si no servira per res.
Clàudia: Les vostres novies valen molt més que una mísera cigarreta. Apreneu a tractar-les.
LES DUES: Lluiteu contra la violència de gènere. Si sofriu maltractament o conegueu algú que el patisca, crideu sense dubte al 016. Tenim drets a l'igual que ells. 15.12.11 

T'ANIMES A FER EL TEU COMENTARI PERÒ ADREÇANT-TE ALS XICS MASCLISTES??

Font: Yorokobu

Amor i desamor

(EN CASTELLANO)

El curs passat ja vaig fer aquesta entrada (Desamor i dol), però el tema no s'esgota i les persones continuem patint per amor i per desamor. Per això parlaré ací, de nou, del dol.

És més fàcil començar una relació que acabar-la. A posar fi a un vincle, i a dir adéu, ningú no ens ha ensenyat; per això el normal és que patim i fem patir més del compte. Per exemple, no és estrany veure parelles que trenquen i que, una setmana més tard, ja han començat altres relacions sense amagar la felicitat i el desig que senten per la nova o el nou, sovint davant de l’exparella. També passa, de vegades, que un membre de la parella que ha trencat es dedica a criticar l’ex o a contar intimitats, i aquestos secrets són devorats, com si foren carn, pels voltors que sobrevolen els protagonistes, contents del patiment alié.

Per a mitigar el dolor, el primer que convé tindre en compte és que la intensitat de les emocions en l’enamorament i en el desamor és molt pareguda perquè de la mateixa manera que l’amor ens ompli, el desamor ens buida (Oliveira, 1997). Ambdós processos comparteixen: la invasió de les emocions (l’alegria i l’eufòria en el cas de l’amor, o la tristesa i la ràbia, en el desamor); la irrealitat o deformació de les coses; l'oblit d’un/a mateix/a, etc. Però afortunadament, tant l’enamorament com el desamor són processos transitoris i a la fi solem recuperar el nostre equilibri. De veritat: el dolor passa!!!

En el cas de l’enamorament, la culpa de les emocions tan intenses que sentim la té el còctel hormonal que comença a segregar el nostre cos. Un combinat de serotonina, oxitocina, vasopressina, etc. provoca una borratxera emocional que ens ompli el cap de fantasies (idealitzacions de la persona estimada o de la relació) que no tenen molt a veure amb la realitat. Cal dir que aquest col·locada és sentida per persones joves i també per grans. Tanmateix, els enamoraments adolescents tenen les seues particularitats.

En general, a l'adolescència, l'amor es viu amb una enorme intensitat i es creu que durarà sempre, encara que normalment no és així. Com que es té poca experiència -òbviament-, es pensa que l’amor ha de ser com en la fantasia que han provocat les hormones (i com a les pel·lis). També ocorre que, com que l’enamorament ens fa sentir coses que no coneixíem, s’idealitza encara més la parella i es pensa que ningú més ens farà sentir d’aquesta manera, cosa que, amb el temps i les experiències, comprovem que no és així. I, clar, com que la major part de relacions tenen un final, els trencaments solen provocar molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord, si han sigut producte d’una infidelitat, o simplement si hi ha terceres persones implicades. La persona “abandonada” pot sentir-se inferior, sola, desil·lusionada, ressentida, tal vegada culpable; i, en els cas dels xics, per causa de la socialització patriarcal, pot passar que senten danyat el seu orgull, ja que el valor d’un “home de veritat” puja per les dones que aconsegueix i disminueix per les que perd.

També són molt dolorosos i difícils els trencaments quan encara estem enamorades i ho fem perquè la parella ens maltracta (físicament o psicològica), ja que, a la dificultat del dol, haurem de sumar haver de recuperar l’autoestima danyada. I això és molt costós. A més a més, la ment és traïdora, i és fàcil que ens recorde només les experiències bones de la relació i oblide les dolentes, i aquest oblit selectiu ens pot posar en perill si decidim tornar amb la parella maltractadora.

Per a poder superar tot aquest dolor, hem de passar per un procés que anomenem dol, i que implica posar-se en contacte amb el buit que deixa la pèrdua i adaptar-se a la nova situació. Dins d’aquest dol, és normal passar per una sèrie d'etapes, que no necessàriament són successives:

Negació. És quan no volem vore que la relació s'està acabant o ha acabat i ens resistim al canvi. No em pot passar a mi! Tot va bé, em cridarà i em dirà que m’estima... Canviarà!

Negociació. Encara que sabem que la relació està morta, intentem dur a terme canvis perquè no s’acabe. Si faig això o allò, continuarem... Et promet que si no em deixes faré...

Ira/ràbia. Una vegada hem assumit que el vincle s'ha acabat, sentim ràbia especialment contra la persona que ens ha abandonat, però també podem sentir-la contra la nova parella d'aquesta, contra les nostres amistats, contra el món...

Tristesa. Sovint la ràbia es combina amb la tristesa i un dia sentim ira i a l'endemà ens posem a plorar per qualsevol motiu. Estem deprimits/des, plorem sovint, ens falta energia, no tenim ganes de viure...

Pseudoacceptació. A poc a poc anem superant el dol i de vegades pensem que ja no tenim dolor; però en realitat ens autoenganyem i podem tornar fàcilment a les fases anteriors (negació, ira, ràbia, tristesa...).

Acceptació. Finalment, acceptem la nova situació sense la parella, tornem a tindre il·lusió, ja no ens fa patir pensar en la relació acabada i posem fi al dol. Aquesta fase no significa necessàriament tindre una relació d'amistat amb l'exparella. Després de fer el dol, som lliures de “reciclar” o no la relació. Tal vegada decidim que no ens interessa, o potser sí que ho desitgem però, en qualsevol cas, no és cap obligació.

Agraïment. Aquesta fase és opcional (algunes persones la passen i altres no). Significa que ens alegrem d’haver viscut el vincle amorós, encara que la separació ens haja fet patir perquè després d’haver passat tot el procés, hem crescut com a persones i ara som més sàvies.

En una relació de maltractament, els processos de dol es compliquen molt més perquè la persona maltractadora sol prometre que canviarà i fins i tot plora per a fer-nos sentir llàstima, i això fa que visquem encara més intensament la negociació, si ens la creiem, i que pensem que amb els canvis promesos la relació se salvarà.

El ben cert és que, si volem començar una nova relació, o simplement estar bé amb nosaltres mateixos, hem de ser conscients de tot el que passa quan iniciem o quan acabem una relació i hem de dedicar-li temps al dol, un temps que en cada persona serà diferent. Però a més a més d’aquestos processos personals, també hem d’evitar fer patir la nostra o el nostre ex perquè l’estima es demostra en com vivim l’amor i en com vivim i fem viure l’altra persona en el desamor. Aquesta cançó de La Gossa Sorda és un bon exemple de com deixar volar la persona a qui hem estimat: "que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes".

(I que no se t'oblide que no tindre parella no és estar sol ni sola.)

Bullying sexual

(EN CASTELLANO)

Rehtaeh Parsons era una jove canadenca que després de patir una violació en grup va haver de suportar l’assetjament dels companys d’institut quan les fotos de l’agressió començaren a circular per les xarxes socials. No ho va suportar i es va suïcidar. A altres xiques els va passar el mateix: Amanda Todd, Audrie Pott i Phoebe Prince se suïcidaren també després de ser insultades i tractades com a “putes”.

Emily Lindin és la fundadora d’un projecte que s’anomena The Unslut project, una iniciativa que lluita per la igualtat de gènere i contra l’slut shaming o l’insult a les xiques per la seua sexualitat. Per què no et suïcides, guarra estúpida? li deien a ella, considerada la “puta” de l’institut des dels 11 anys. El seu nòvio va contar intimitats sexuals i després de temps d’insults, Lindin va arribar a creure que es mereixia l’assetjament dels companys.

Ara, ja apoderada, aquesta dona prepara el documental 'Slut: A Documentary Film' ('Puta: el documental') que tractarà sobre les xiques que han patit bullying sexual, per tal de conscienciar la gent i fer que aquest assetjament desaparega. Malauradament, el masclisme és una realitat encara i, quan una xica és sexual, és criticada i fins i tot se la culpabilitza quan pateix alguna agressió (“s’ho estava buscant”, “això passa perquè van provocant”). En canvi, els xics sexuals són uns cracs. A una xica li poden dir “puta” per gaudir del sexe, per rebutjar-lo, per deixar a mitges els xics o també per no fer res.

A alguns xics també els passa. L’any passat, un alumne sud-americà contà a classe que un xiquet de la seua escola havia sigut abusat quan era menudet. I que ho havia dit a una amiga i aquesta ho havia escampat per l’institut. Aleshores havien començat a burlar-se d’ell i a dir-li: “niño violado”. A conseqüència dels insults, el xiquet es va quedar marginat i, segons relata l’alumne, “se afeminó”, i encara l’insultaven més. Després del relat, un altre alumne meu va preguntar si s’havia convertit en una dona, però el que contava la història va explicar que no, que simplement "se amariconó". I un tercer de la classe va afegir que això devia significar que li havia agradat la violació i per això s’havia fet “maricó”.

Què significa “puta”? Què significa “maricó”? Per a què serveixen en realitat aquestos insults? Doncs serveixen per a controlar la sexualitat de les dones i que no traspassen els límits del que es considera acceptable per a la feminitat tradicional. I també per a controlar la sexualitat masculina i que només siga heterosexual, perquè si un home es deixa penetrar, es feminitza, es converteix en una dona i per tant se’l pot insultar i agredir encara més! Per a un home, assemblar-se a una dona és una degradació. Per a la masculinitat tradicional, la misogínia i l'homofòbia són normals.

I qui se n’ix del model, mereix el seu càstig. I aquest es produeix davant de la nostra mirada còmplice (i de vegades, amb l'ajuda també del nostre insult). Li has dit "guarra" alguna vegada a una dona? Doncs si és així, caldria que t'ho feres mirar!!

Font

"Yo en las relaciones lo doy todo"

(EN CASTELLANO)

“Yo en las relaciones lo doy todo.” diu Gorka en Física o Química. “Y espero lo mismo de mi chica”, afegeix.

Doncs molt malament, dic jo, perquè si fem això, estem renunciant al nostre espai personal, no estem posant límits i l’altra persona pot disposar de nosaltres completament.



És molt comú en una relació de violència que es donen les etapes següents: la fase de tensió (ell comença a enfadar-se), la fase d’explosió (esclata la violència) i la fase de lluna de mel (ell demana perdó, jura que canviarà, fa regals, és afectuós, etc). I després una altra vegada: tensió, explosió i reconciliació.



Gorka porta a Ruth un regal molt apreciat per ella. Però ho fa per aconseguir-ne el perdó. Per sort, ella pot veure que no ha canviat, que era mentida. I tampoc nosaltres ens hem de creure el nòvio que ens ha tractat malament quan diu que canviarà. Els canvis personals són molt costosos i difícils; per això, si un ha de canviar coses, és millor que ho faça en soledat i ja tornarà quan la transformació siga real.

I si som els amics del xic i veiem que es comporta de manera violenta, no hem de ser còmplices de la seua violència, encara que ens diga que és la seua vida i que no ens hi fiquem. Acabar amb la violència masclista és cosa de tota la societat, no solament de les dones que la pateixen.

(Més entrades sobre violència masclista)

No t'estima

EN CASTELLANO

Si et diu com has de vestir, no t’estima.

Si et diu que no vages ací o allà, no t’estima.

Si t’allunya de la teua família o amistats, no t’estima.

Si et diu coses que et fan sentir inferior, inútil o beneit/a, no t’estima.

Si t’ignora per castigar-te, no t’estima.

Si es posa molt gelós/a, no t’estima.

Si et fa sentir que necessites protecció, no t’estima.

Si et controla el mòbil, el Tuenti, etc., no t’estima.

Si et pressiona per a tindre sexe, no t’estima.

Si et fa sentir llàstima perquè li faces cas, no t’estima.

Una persona que fa totes aquestes coses no està enamorada. Una relació on passa això, no és una relació amorosa, és un vincle on no hi ha amor, sinó possessió. Si algú ens tracta així, hem d’allunyar-nos perquè ens estem posant en perill. Una relació així ens provocarà més dolor que gaudi i no ens farà créixer com a persones. No es tracta d'elegir entre la parella i les amistats, o les aficions pròpies. Es tracta d'elegir entre una relació amb amor i una relació sense amor. Tens cap dubte?

Descarrega't l'aplicació "Enrédate sin machismo"

App per a Smartphones | Enredate Sin Machismo.

Pots desarregar al teu mòbil la App “Enrédate sin machismo”, pensada perquè jugues, et divertisques i al mateix temps li passes el test a la teua relació de parella. Si aconsegueixes desbloquejar els tres nivells de dificultat, podràs compartir la medalla que t'acredita com a xic o xica que té les coses clares en les relacions.

Atreveix-te i juga!

I si alguna cosa no va bé, reflexiona i busca informació a la Guia o en aquesta web, on podràs vore també una simulació de com funciona la app Enrédate sin machismo.

Disponible per a descarregar des d'iTunes i Google Play

Pròximament en Blackberry App World.

Per a treballar amb grups de joves et recomanem accedir a “Píldora -Taller de apoyo a la app” des d'ací.

Farta

Entrada feta per Mireia, La Princesa Etérea. Si t'agrada, visita el seu blog.

Quan va sorgir la saga Crepuscle, obra que va generar que totes les meues amigues desitjaren que un vampiret apareguera en les seues vides i els lleplara... ehem, sí, la sang, una cosa em va cridar l'atenció: la protagonista era molt vergonyosa, maldestra, amb una autoestima quasi inexistent, pràcticament invisible... fins que troba el protagonista, que li atorga la seguretat que ella necessitava. (Puaaaj!!).

Ho vaig deixar córrer fins que va sorgir la següent saga desinhibidora d'hormones (o dit d'un altra manera, baixa-bragues). Estic parlant de ''A tres metres sobre el cel''. Curiosament, la protagonista era molt semblant a la de Crepuscle en alguns aspectes: També era molt insegura, inexperta, tímida... fins que, heroicament, el xic arriba a la seua vida i la salva. (HA-HA-HA!)

Seguint amb Federico Moccia: al llibre ''Carolina s'enamora'' vaig trobar de nou el mateix model de xica. Vaig voler pensar que tan sols era una fatídica coincidència fins que, fa relativament poc, vaig llegir la novel·la ''provocadora'' del moment: ''Cinquanta ombres de Grey'' (estic segura de que us sona...).

Aquest darrer exemple ha fet que comence a pensar molt seriosament en el model de xica que ens proposa la literatura juvenil contemporània. (I no a soles la literatura, també el cinema, les cançons...)

Què esperen els autors d'un llibre? Que els lectors se senten identificats amb els seus personatges per endinsar-se més en la història i per donar-li credibilitat, no? Bé, per què el model de xica més recurrent és aquest? Vergonya, autoestima quasi inexistent, invisibilitat front al món, poca experiència en quasi tots els aspectes i sobretot, la necessitat irrefrenable de trobar un home que els atorgue tota la seguretat que no tenien abans.

I què passa si jo no sóc d'aquesta manera? Sempre m'he considerat una dóna bastant independent, amb certa ambició i ganes de guanyar coses pels meus propis mèrits. I si jo tot açò ja ho tinc sense necessitat que ningú ''m’ho regale''? No tinc dret a sentir-me reflectida en els personatges femenins dels llibres juvenils de l'actualitat?

Amb tot açò no vull dir que aquestos llibres no siguen bons, a soles m'agradaria fer-vos reflexionar sobre com, subliminalment, ens projecten contínuament models de xica submisa en espera de l'heroi que la salve. Jo no em sent d'aquesta manera. No sóc una Bella, una Babi, una Carolina o una Anastàsia.

I vosaltres, qui voleu ser?