Abús sexual en la infància i l’adolescència: característiques, recurrència i maltractament. Sílvia López. (2009). Estudi realitzat en 24 centres d'atenció a la salut sexual i reproductiva de Catalunya, amb 1015 dones majors de 18 anys, mitjançant qüestionari anònim.
1015 dones, que han passat per 24 centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva de Catalunya, han estat entrevistades de manera anònima.
- El 37,6% van patir algun tipus d’abús en la infantesa (tocaments, 32,4%; obligada a tocar, 16,5%; intent de penetració, 16,6%, i penetració, 9,6%).
- Dels abusadors, el 16% era un desconegut, el 45%, un conegut i el 39%, un familiar.
- Més de la tercera part dels abusos, van durar anys.
- Més de la meitat dels abusos van tindre lloc abans que les xiques feren els 13 anys.
- El 65,6% de les xiquetes víctimes de l’abús no ho contaren a ningú; de les que sí ho contaren, el 18,2% varen ser culpades dels fets.
- El 70,2% de les xiquetes que varen patir intent de penetració o penetració, han rebut algun tipus de maltractament per les seues parelles adultes. El 47,8% de les xiques que van ser tocades o obligades a tocar, han estat també víctimes de maltractament.
Les dades són esfereïdores! Però em centraré només en l’última i el que es pot deduir:
Haver patit ASI es relaciona amb un major risc de patir maltractament per part de la parella/es en l’edat adulta.
Això significa, com diu l’autora de l’estudi, que la prevenció, la detecció precoç i l’atenció a l’Abús Sexual en la Infància i en l’Adolescència, contribueixen a la prevenció primària de la violència envers la dona en les relacions de parella a l’edat adulta.
Segurament, com que vivim en una societat tecnocientífica, si haguérem descobert que hi ha un gen directament relacionat per exemple amb la diabetis, el descobriment hauria eixit en les portades dels diaris i començarien a haver-hi experiments, subvencionats per l’estat, per a inactivar el gen. En canvi, l’estudi sobre l’ASI mostra una clara relació entre abús infantil i abús adult, i no es modifica res.
Tot el contrari; tal com denuncia Júlia, ni el tema ix en les agendes de salut ni en les d’educació. Quan es parla d’educació sexual, només es pensa en l’adolescència, i en l’atenció primària, la desatenció cap a l’abús infantil i adolescent és flagrant. Hui una alumna meua de Batxillerat no volia entrar en aquest estudi ni mirar les xifres perquè li feien mal. A qualsevol persona mínimament sensible li passaria el mateix. Però les persones que tenen responsabilitats polítiques, i les que tenim responsabilitats educatives, no podem mirar cap a un altre costat encara que ens dolga. Perquè educació és prevenció, i prevenció és educació.
Això significa, com diu l’autora de l’estudi, que la prevenció, la detecció precoç i l’atenció a l’Abús Sexual en la Infància i en l’Adolescència, contribueixen a la prevenció primària de la violència envers la dona en les relacions de parella a l’edat adulta.
Segurament, com que vivim en una societat tecnocientífica, si haguérem descobert que hi ha un gen directament relacionat per exemple amb la diabetis, el descobriment hauria eixit en les portades dels diaris i començarien a haver-hi experiments, subvencionats per l’estat, per a inactivar el gen. En canvi, l’estudi sobre l’ASI mostra una clara relació entre abús infantil i abús adult, i no es modifica res.
Tot el contrari; tal com denuncia Júlia, ni el tema ix en les agendes de salut ni en les d’educació. Quan es parla d’educació sexual, només es pensa en l’adolescència, i en l’atenció primària, la desatenció cap a l’abús infantil i adolescent és flagrant. Hui una alumna meua de Batxillerat no volia entrar en aquest estudi ni mirar les xifres perquè li feien mal. A qualsevol persona mínimament sensible li passaria el mateix. Però les persones que tenen responsabilitats polítiques, i les que tenim responsabilitats educatives, no podem mirar cap a un altre costat encara que ens dolga. Perquè educació és prevenció, i prevenció és educació.
10 comentaris:
la veritat es que les dades son per asustar! dues dades criden molt l'atenció, per una banda que l'abús sigui tant freqüent ide tanta gravetat! un terç de les dones enquestades han estat abusades de petites!
l'altra dada que encara espanta més es la probabilitat més grans d'aquestes dones de patir abusos i maltractaments per part de la seva parella! i no val argumentar situacions de risc social, pel que sembla l'enquesta està feta a dones que van als centres de planificació.
Perquè no es parla, perquè aquest tema no surt a les agendes de les polítiques de salut o de les polítiques d'educació? potser fins que no en parlem entre nosaltres, entre les dones, de les coses que ens han pasat per nèixer nenes no en parlarà ningú...
una cosa que no surt però que he llegit sobre aquesta qüetió, és que en la majoria dels casos, els abusadors eren homes coneguts, i que molts d'ells, eren homes de la mateixa família: pares, germans grans, tiets...
tinc una pacient a l'ambulatori, que havia estat abusada de petita pel pare i que ho tenia bloquejat en la ment com un mecanisme de defensa fins que va veure la seva filla petita amb el seu pare i va recordar tot i no va voler que la nena es tornés a quedar amb l'avi. Son histories que fan mal de sentir, però més mal es fa quan no s'expliquen
Hola Júlia, hui hem entrat al blog en classe de primer de batxillerat. Els he parlat d'aquest estudi i no volien mirar-hi, una alumna em deia que no volia veure aquesta realitat perquè li feia molt de mal. I això és comprensible. El que no s'entén tan bé és que les persones encarregades de dissenyar les polítiques de salut, no tinguen en compte que l'abús infantil és una realitat que pateixen alguns xics i moltíssimes xiques. I que aquestes, quan són grans, tenen un alt risc de patir abusos i maltractaments per part de les seues parelles.
Esta es una de les coses que, tal i com diu julia(de la que per cert, també aprenc de les seues experiencies i del que conta, així que ja pots sentirte un poc envejosa,he,he,he)més mal fan sentir, pero supose que no es gens comparable amb el mal que ocasiona en les persones que ho sofrixen en la seua pròpia pell. Ets incomprensible i insuportable de pensar com una persona pot abusar d´un menor de edat, furtar-li allò més inocent que té, la seua sexualitat,jugar amb ella i deixar-la desgarrada després com un drap.Supose que el trauma que aquest acte inhumà provoca es queda grabat en l´ànima, i et convertix en una persona plena de pors i d´inseguretats que sempre es sentirà marcada i que no oblidarà mai la seua terrible experiència. I és encara més horrible és que en la majoria dels casos, els abusadors siguen gent pròxima als abusats, perquè aixó significa que has de viure tota la vida prop d´una persona a la que l´has furtada una part de la seua vida, i encara ets capaç de mirar-la als ulls. Sens dubte, aquest és un tema que deuria tractar-se seriosament, i, una vegada més,s´afegix a tot allò que fa malbé la societat,i esque cada vegada pesa més els poals enormes de fem que entre tots hem de lliurar al món. Afortunadament,la gent ens contagiem de les bones emocions que fan canviar les coses. Un bes fort.
Ha, ha, ha
Cristian, la veritat és que estic molt envejosa de Júlia (i m'agradaria saber tant com ella) però estic encara molt més orgullosa perquè és la meua nòvia i m'encanta estar amb persones de les quals aprenc (I t'incloc: els teus comentaris sempre són ben interessants) :)
=)
:)
Hola a todos. Bueno he leido esta entrada y no he podido resistirme. El tema del abuso sexual en la infancia es algo que por desgracia he vivido muy de cerca (no yo). Tanto es así que el año pasado gracias a mi madre que conocia a la secretaria de la asociacion ACASI; hice de monitora, junto a un montón de gente, de niños que habian sufrido abusos sexuales. Lo cierto es que fue una experiencia magnífica, me sentí muy bien jugando con ellos y haciendoles reir.
Hola sóc Ali Kent i vull comentar aquesta entrada.
La veritat és que abans de llegir aquesta entrada no m’esperava que tantes dones que són ara major reberen abusos sexuals quan foren menudes, m’ha impactat moltíssim.
Aixó em pareix molt feu ja que si una xica vol tindre alguna relació sexual, de qualsevol tipus que siga ha de fer-les ella sense que ningun xic o home l’obligue a fer alguna cosa i menys abusar d’aquesta xica. Els homes no podem fer el que vulguem nomes per dir “ohh!! mira soc un home tinc un penis molt gran i m’he follat a moltes xiques” perquè al igual que els homes les dones son essers humans i hem de tractar-les com tals, no podem fer el que ens done la gana. També em pareix molt fort que una xica dins d’una parella haja rebut abusos del seu noví que es suposa que la vol, açó no es deu fer ja que hi ha respectar la decisió de la xica i no només per ser el seu noví es fa el que li dona la gana.
La part de l’entrada que parla sobre els masclismes quan ja una dóna ja és major o es troba casada no m’ha impactat molt, ja que cada dia apareix un nou cas d’assassinat a mans del seu espòs o parella i açó no està gens bé... i desprès la justícia no fa res a penes posa uns quants anys de pressió on un pres viu millor que en el carrer. Si per mi fora condenaria a l'assassí a cadena perpetua o a la mort.
En fi la veritat és que el que he llegit a aquesta entrada m’ha paregut molt fort, que tantes xiques hagen rebut abusos sexuals quan eren menudes. Els homes no tenim dret a fer açó ja que un home no és a soles home en la cama sinó que també ho te que ser com a persona, no podem utilitzar a les dones com a objectes sexuals d’usar i tirar i no tenim dret a matar-les com si no foren res.
Adéu.
Salutacions a tots,
Per a començar moltes felicitats pel sisl'aniversari de Karicies.
Aquesta entrada ens parla sobre l'abús que familiars, desconeguts i coneguts van tindre amb d'infantesa durant diversos anys i els diferents percentatges que va tenir cadascú.
Per a començar, m'agradaria saber perquè les persones tenen l'impuls de cometre aquesta barbaritat. Unes xiquetes i xics amb edat poc avançada, no tenen perquè trobar-se sofrint per això, niguna persona té que passar per això, però resulta un delicte de la intimitat de la persona i una violació d'aquesta.
A més voldria dir que aquestos xics i xiques en l'acte s'han de sentir objectes, no comprenen perquè això esta fent-lo altra persona, no sap perquè viu això i no pot o no sap que fer per a remeiar la situació i això crearà problemes en la persona, deixarà secuelas, deixarà traumes i pot fer desgraciada a una persona que tindria que estar desenvolupant-se al món, que tindria que jugar amb els seus amics i que tindria que trobar-se vivint una vida plena de canvis d'humor, canvis de entorn, etc. Segons l'edat, la persona i el tipus d'ubicació.
Resulta molt problemàtic que encara que moltes xics i xiquets tinguen el valor de dir el que succeïx se'ls atribuïsca la culpa, és molt dolorós com aquestes persones quan tenen el valor i el remei, no són escoltades i a més són acusades etc.
El sexe no es l'únic que aquest personetes i adolescents pateixen, a més de abusades són maltractades i si ja de por si eren objectes amb això no són res més que animals tractats com a objectes sense cap valor.
Aquestes persones tindrien que complir una sentencia, no mereixen gents judici, això es tracta d'una il.legalització dels drets humans de les persones, un abús sense escrupolós d'una persona que no té que fer més que trobar al seua identitat en un llarg procés, conèixer el món, viure el més feliços possibles, viure grans experiències i no ser víctimes d'unes persones com aquestes, que no mereixen res més que una rehabilitació, un castig i una formació i inspiració moral i ética.
Publica un comentari a l'entrada