5 de maig 2011

H d'heroi




Hola H,

Després de veure la pel·li que conta una part de la teua vida, he arribat a una conclusió: crec que tardaré molts anys a tindre una nòvia perquè no m’assemble gens al tipus de xic que tu ets i que tant d’èxit té amb les xiques.

En primer lloc, no puc tindre moto, perquè a ma casa estan prohibides. Tinc un germà de vint anys en cadira de rodes (per fer el cafre amb la seua) i ma mare i mon pare no volen saber res d’aquestes màquines. De tota manera, si la tinguera, cap xica s’agafaria dels meus abdominals, com la Babi feia amb tu, perquè no en tinc. Com és obvi, tampoc no faig competicions de motos amb una xica lligada al darrere (amb un cinturó perquè no caiga) ni guanyaria cap concurs de flexions en un marquesina. Per cert, aprofite per donar-te el meu condol per la mort del Pollo en una de les carreres.

En segon lloc, no sóc ni la quarta part de valent que tu i no m’atreviria a entrar en una casa que no és meua, botant la tanca i trencant un vidre, per a fer l’amor amb la xica que m’agrada. Tampoc no li partiria la cara a un xic perquè accidentalment li ha tirat una copa al vestit de la meua xicota, ni amenaçaria la professora d’aquesta perquè la tracte bé i no conte a sa mare que fa campana amb mi.

En tercer lloc, em costa molt passar, com tu fas, de la família o dels estudis, i per molt que ho intente (de veritat que m’esforce per ser com tu!), no puc creure que tindre un treball farà la meua vida miserable. La veritat és que no tinc la sort que tu tens d’un germà que em mantiga, de manera que no em queda altra que traure bones notes per a accedir el dia de demà a una professió que m’agrade.

En quart lloc, mai gosaria posar-me en la vida amorosa de la meua mare, ni li pegaria una pallissa al seu amant (quasi fins a matar-lo), encara que els descobrira al llit.  

I ja per acabar, diré que no tinc la teua experiència en l’amor (ho confesse: sóc verge) i això m'obliga a preguntar-te com he de fer per portar la iniciativa de la relació sense semblar un babau, perquè és que, en quasi totes les pel·lis que veig, els xics ja ho saben tot del sexe i, per a les xiques, sempre és la primera vegada.

Bé, sense més, i des de l’admiració sincera d’un xic tímid i amb pors, m’acomiade i espere la teua resposta, o la de qui em puga ajudar.

C (de Carles, no de covard)

13 comentaris:

ADRIAN 1-C ha dit...

No et preocupes Carles, les xiques no busquen a aquest xicots, i les xiques que busquen a aquestos xics no et convenen de res, ni a tu ni a res, excepte als xics problemàtics, (continuarà)

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Rosa! Gràcies per la referència de l'article de la Judith Butler que en sembla no només interessant sinò interessantíssim. De fet, trobe que jo estic al conjunt a què fa referència l'autora al primer paràgraf de l'article, encara que reconec la justícia de l'objecció que fa a una divisió massa estricta (i potser fins i tot no-marxista) entre base econòmica i superestructura cultural, diferència que era al fons de la meua pregunta inicial. No obstant això, torne a dir que estic més a prop de Nancy Fraser (autora que he llegit una mica a "Utopías, Nuestra Bandera") que de Butler. Pel que fa a la Teoría Queer, vaig començar a interessar-me'n en llegir el llibre "Homografías", de Ricardo Llamas i Francisco Javier Vidarte i alguns articles de Beatriz Preciado... en general no hi sóc massa d'acord amb les seues propostes, però si et sembla (sempre estic prometent el mateix i la gossera em guanya la batalla) prepararé una entrada al meu blog sobre aquest assumpte.
Salut, Rosa!
:)
Salut, Enric! que segur que estàs per ací a prop (encara te dec una crítica de "Política per a joves inquiets") Déu mmeu, "mâ" que doneu faena!
:)

dimi1ºD ha dit...

No fa falta ser un burro per a que una xica et vuiga per exemple: trencar-li la cara a algú o sense voler a algú se li cau la copa en el vestit de la teua xica i ell li pega, etc...

Bueno en resumen no sigues un burro, pots fer el que tu vullgues pero jo et done la meua opinió.

Adéu.

Carlos C 1ºD ha dit...

Encara que les misions de les xiques no es transformar als xics. Que els tranformen les seues mares.

Apart de que ninguna xica vol un xic així.

Una salutació Carlos C

Anònim ha dit...

Jo crec que en la nostra vida no tot depent de el sexe ,els adominals el ser valent,el conduir una moto,pera tot aixo ia molt temps cada u de nosaltres tenin que fer totes aquestes coses Quan nos sentin preparants per a dar el pas de tindre novia,fumar,beure begudes alcohòliques perque pera fer totes aquestes coses hi ha molt de temps asi que no tengau prisa xiques i xiquetes. i altra cosa no a totas las xicas nos agraden el xic com H!

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Carlos,
Jo tampoc pense que la missió de les xiques siga canviar els xics! Però tampoc és missió exclusiva de les mares, també ho és dels pares, no?

Excel·lent comentari, Adrià! M'encantarà llegir la continuació!

Dones bons consells, Dimitri, però la propera vegada recorda passar el corrector!

Hola Joel, en la pel·li ens volen contar que per amor es canvia i que un xic "gamberro" es pot tornar un bon xic. Finalment no passa, ni en la pel·li, ni en la vida real (molt poquetes vegades). Així que és un mite que hem de desmuntar!!!

Rosa Sanchis ha dit...

Hi ha un article de Nancy Fraser, del 2000, on explica les seues objeccions a Butler (http://www.circulobellasartes.com/ag_ediciones-minerva-LeerMinervaCompleto.php?art=181) i una entrevista molt bona a Fraser que li fan Sonia Arribas i Ramón del Castillo (del 2007) i on explica molt bé com va canviant el seu parer http://www.circulobellasartes.com/fich_minerva_articulos/La__justicia__en__tres__dimensiones_(4874).pdf. Et recomane l’entrevista i em sembla molt bona idea que faces un post al teu bloc.
Jo per ací estic ben entretinguda amb el material que em passen pel tuenti les meues criatures.
Salut, Jesús!!

Rosa Sanchis ha dit...

Hi ha un article de Nancy Fraser, del 2000, on explica les seues objeccions a Butler (http://www.circulobellasartes.com/ag_ediciones-minerva-LeerMinervaCompleto.php?art=181) i un entrevista molt bona a Fraser que li fan Sonia Arribas i Ramón del Castillo (del 2007) i on explica molt bé com va canviant el seu parer (.) Et recomane l’entrevista i em sembla molt bona idea que faces un post al teu bloc.
Jo per ací estic ben entretinguda amb el material que em passen pel tuenti les meues criatures.
Salut, Jesús!!

Carla y Mamen ha dit...

Acavem de veure el video on es parla de la pel•lícula: a 3 metros sobre el cielo. Volem dir que es veritat que a les xiques ens crida l’atenció els xics com H. Però això es abans de conéixer-lo, perquè no sempre ens agraden així: Fatxenda, que no et faja cas o que et tracte com un objecte, perquè açò es molt comú en xics que volen aparentar unes coses però son unes altres ben distintes. La pel•lícula és una historia que a totes les xiques ens agradaria que ens succeira, perquè és molt emocionant i bonica. Però també hem de pensar que no fa falta veure una pel•lícula com aquesta per adonar-nos que podem viure les nostres pròpies histories.

vicky ha dit...

A les xiques ens sorprenen més els xics con ell però no té res a veure, per a gustos colors...
Et pot sorprendre a primera vista i després , quan el coneixes, veus que no és com t’esperaves, així que primer és conèixer-lo. Però això et pot ocórrer amb qualsevol.
Per això a les pel•lícules posen a xics físicament que criden l’atenció de les xiques que la veuen, i a més el posen com un xic fort, valent i amb problemes misteriosos que després resulta ser un xic sensible i que a pesar de la vida que portava amb les xiques s’enamora realment d’una.

Diana ha dit...

Sí,sí. Amor i tot el que vulgues però això és una història pràcticament impossible que en la vida real hauria acabat de la forma més roïna possible. Aquestes pel•lícules són bones per pujar la moral tanmateix hem de ser el més realistes possibles.

Vita 1D ha dit...

La carta que li escriu el xiquet a H la veig un poc ridícula perquè si li agrades a una xica, li agrades tal com ets perquè si no això no seria amor sinço que seria com una còpia de la cosa que la xica vol i no sempre acabaria bé. També pense que això de que no trobaràs novia és una tonteria, sempre li pots agradar a algú i has de tindre principalment optimisme i esperança . Finalment el que tampoc m’ha agradat ha sigut la idea de que per a que una xica es fixe en tu has de ser un rebel . També ens agraden els xics sensibles!!

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...

Quantes i quantes vegades hem vist aquesta pel·lícula molts dels adolescents i no ens hem adonat del caràcter masclista que aquesta té?

En el cas de les xiques quan som més petits que en aquesta edat podem arribar a pensar que l’home perfecte per a la nostra vida és aquest, un xic més major que nosaltres, que té el respecte de la gent, que porta moto i que es creu el rei del món, i si és guapo i té bon cos millor en cara. Però, quan ja tens més edat et dónes compte que això no és veritat i que potser l’home perfecte siga tot el contrari que aquest.

Aquesta pel·lícula sempre ha sigut una de les meues preferides, perquè m’encanten les històries d’amor però, fa uns anys ens donaren una xarrada sobre aquesta mateixa i vàrem veure el caràcter masclista que té aquesta. Per exemple: quan li diu que així està menys lletja, com si ella el fora, quan Hugo (H) li pega a dos amics de Baby perquè conversen amb ella, o quan li ordena a Baby que puge a la seua moto perquè serà ell qui la porte a casa…

Però, hem de dir que no a soles és aquesta pel·lícula la que té un caràcter masclista i que hi ha milers i miler més d’aquests tipus però, sempre és bo saber quines són, ja que de vegades aquestes ens poden influenciar i sobretot quan som més petites podem arribar a pensar coses que creiem que són essencials per tindre una vida perfecta i bonica i podem estar completament equivocats. Amb tot aquest done per finalitzat el meu comentari i anime a totes aquelles persones que puguen llegir-ho a què pensen primerament que és el que creuen que és bo o roí per a la seua vida, i ús assegure que un home com el que veiem en aquesta pel·lícula no és el millor que ens mereixem.