La veritat és que mai ho havia pensat, però és una cosa que no ens hauria de sorprendré.
El curt és molt interessant. Pense que transmet molt bé com es sent la protagonista al principi, trista perquè es sent desplaçada i sola; al final, quan troba el llibre, un món nou s'obri davant seu.
M'ha cridat l'atenció la reacció de la mare a la pregunta de com es fan els bebés. Tenint en compte l'estat de la protagonista és normal que la mare siga molt protectora, però com ja vam vore en el anterior post no explicar amb claredat aquestos temes pot ser molt roí en el futur de la persona.
Pareix que a l'amic de la protagonista, ''el seu enamorat'', li agrada la xica. Però pel que diran les altres persones no s'atreveix a fer res amb ella.
Mai havia pensat en la sexualitat de persones amb Síndrome de Down, sí que hi havia vist parelles passejant pel carrer de la mà, però sempre havia pensat en ells com dos xiquets. Però supose que és normal que també tinguen sexualitat com la resta, i pense que la mare de la xiqueta hauria de deixar-la explorar la seua sexualitat. Crec que la xiqueta es sent confosa pel que sent pel xiquet i quan veu el llibre es troba il·lusionada per poder aprendre alguna cosa sobre el que està sentint, que descobreix que és normal sentir-se així ja que supose que hauria d'estar preocupada perquè la seua mare fugia del tema. Tanmateix, sí que poden practicar el sexe i opine que la seua mare sí que hauria de parlar de sexe amb ella.
Em sembla un bon curt, i crec que reflectís un dels problemes més preocupants de la nostra època, la dels pares que no es senten el suficientment valerosos com per a parlar clara i seriament dels temes sexuals amb els seus fills. En aquestos dies existeix el pensament de “ja s'entera” o, “encara es molt prompte”. Tal volta la mare també pensa que la xiqueta es molt innocent i els xics més majors s'aprofitaren d'ella.
No pense que les persones amb discapacitat intel•lectual haurien de rebre una educació sexual diferent, per a res. I crec que si que seria possible una relació entre una persona amb síndrome de Down i una altra sense aquest. O, almenys espere que continue hagen gent que no es fixe o elegisca a la seua parella per coses tan superficials com la vellesa.
El curt m'ha semblat molt original degut a que mai havia vist un vídeo de gent amb síndrome de Down que tracte sobre la sexualitat. Felicitacions a qui va fer el curt perquè és molt educatiu i crec que mai ningú s'havia parat a pensar el qui pensen en la sexualitat dels xics o xiques amb síndrome de Down.
La protagonista se sent molt perduda dins del món de la sexualitat i no sap res fins a descobrir el llibre de la biblioteca i a partir de llegir el llibre crec que la seva vida canvia a millor però per a la mare a pitjor. Em costa molt pensar que una persona de síndrome de Down tinga una relació amb una persona normal perquè aquesta que te cuidar de la persona de síndrome de Down i ha de tindre una personalitat molt forta.
Jo crec que el vídeo era interessant perquè tots tenim dret a amar i conéixer d'aquestos temes. Ja que la xiqueta te un problema (sindrome de down) i els altres companys se burlaben d'ella i le varen gastar un broma que al final a plega a algo mes.
Jo pense que aquesta xiqueta no es mereix que se burlen d'ella. També pense que la xiqueta s'ho imagina tot i tampoc diu per què pensa que el seu fill es un ou. El xic de la pel·lcula no seria com els altres que miren a les persones per les seues apariències sinó pel que tinga en el seu cor. Aquestes persones que no son aixi. Jo pense que no s'haurien de burlar de la xiqueta.
Jo pense que aquesta minipel·lícula ens ensenyen a tots a vore mes enllà de les apariències. Un comiat de Wolf, Charlote
Jo crec que el vídeo es interessant, per que la xiqueta te síndrome de danw i al xiquet no li importa que tinga aquest síndrome i als xiquets que tenen aquest síndrome hi ha que parlarlis tambe de sexe
Aquest curt m'ha paregut molt interesant. Perque jo crec que les persones amb una discapacitat mental ha de tindre la mateixa explicació de la sexualitat. Al igual que una persona sense ninguna discapacitat pot fixar-se en una amb sindrome de Donw, perque jo crec que hi ha que mirar a les persones per dins osiga la bellesa interior. El xic jo crec que també no era valent de dir els seus sentiments, hi ha que ser valents i dir lo que sent per una persona siga xic, xica, que tinga un problema etc. Per que lo important son els teus sentiments i no pensar en , que diran? , persaran mal? No, soles tens que pensar lo que sents tú i ningú més. La mare per a mi li tindria que haver explicat tot desde un principi o millor. Perque la xiqueta volia saber-ho i es mereix aixó i molt més.
El curt es molt interessant . Perque jo crec que no hi ha que fijarse tant en la bellesa exterior i fijarse mes en el interior de les persones. En el video es refleja en que la xiqueta amb sindrome de Down s'ha sabenta a través de un llibre lo que es la sexualitat. M'ha cridat molt l'atenció la manera en la que han explicat com es fa un bebe.
Aquest curt parla d'una xiqueta amb síndrome de Down que descobreix un llibre que te que vore amb la sexualitat.
El curt m'ha semblat interessant perquè parla d'una xiqueta amb síndrome de Down que descobreix la sexualitat a través d'un llibre.
Crec que la relació entre una persona amb Down i una altra persona sense aquesta discapacitat pot ser efectiva però un poc complicada, perquè hi han vegades que les relacions entre dos persones ja es compliquen de per si aleshores si una d'aquestes te discapacitat es mes difícil però hi ha que arriesgar-se.
Crec que les persones amb discapacitat intel·lectual no deuen rebre una educació diferent perquè son persones igualment i tenen dret a saber que es la sexualitat, algun dia s'hauran d'assabentar de que es el sexe i millor que sàpiga els mètodes anticonceptius abans de fer una “tonteria”.
Doncs la meua opinió es que no hem de tarcar-lis les portes de la sexualitat a les persones amb discapacitat intel·lectual.
El curt se m'ha fet ''curt'' i confús, això si, m'he quedat amb ganes de més. Jo personalment posant-me en el lloc de la mare, la comprenc totalment i pense que deu de ser molt dur educar una xiqueta amb síndrome de down, encara que clar, d'altra banda, si que és veritat que tots som iguals i no són diferents aquelles persones amb aquest tipus de malaltia.
Per a mi aquestes persones, com la mare d'esta xica, són un exempleha de seguir, com han pogut patir pels seus fills, i com ho han hagut de passar a l'hora de veure'ls créixer i no tindre el valor de poder explicar-los el que és la sexualitat, no tindre o simplement pensar que ells mai l'experimentaran.
El curt ha estat molt curiòs i molt emotiu. La veritat és que no he reflexionat molt sobre la sexualitat en aquests tipus de persones, però si que sé certes coses per familiars, etc. La xiqueta del vídeo descobreix un llibre que canvia la seua perspectiva de les coses, respecte a aquest tema de la sexualitat, i ella es sent feliç al final; li agrada un xic de la seua escola i el xic s’interesa per ella. Segurament al llegir aquest llibre la xiqueta a escomeçat a identificar-se en algunes de les coses que hi han escrites i, tal vegada, també per aquest motiu de descobriment d’aquestes coses es sent més feliç que al principi del curt. La mare, en canvi, intenta evitar que la xica investigue i descobreixca aquestes coses. Quan ella li pregunta alguna questió d’aquestes, ella canvia de tema. Fins i tot fa que la xiqueta torne el llibre a la biblioteca. Tal volta la mare pensa que a causa de la discapacitat de la seua filla, les relacions seran més complicades per a ella i que si li fan mal patirà més que una altra persona perque aquestes persones solen ser molt vulnerables. Però no se n’adona que evitar el tema no és més que empitjorar les coses i exposar-la a més riscs. La xica té dret a la sexualitat i a conèixer-hi tot el relacionat. Quant més informació tinga millor ús de la sexualitat en farà. A lo millor caldrà més temps per que entenga tot, però acabarà assimilant l’informació com qualsevol altra persona. Doncs, crec que sí és possible una relació entre una persona amb discapacitat i una altra que no en tinga. Però en els temps que corren… qui sap? Massa perjudicis i estereotips.
MAVILLOSA propuesta, muy movilizadora para los alumnos y alumnas. Recojo los comentarios: todos ellos muy DIVERSOS!. Enriquecen nuestro trabajo en sexualidad y diversidad funcional o discapacidad. Saludos Rosa!!!!
yo pense que aquest video es el millor de la web perque enseña que lo millor d'una persona no es lo de fora sino lo de dins i que les persones amb aquest problema tenen que ser respectades i trades igual que als altres.
yo pense que haixo que fa la mare es per a protegir a la filla y que no se facha ilusions y que ni la maltreten perque te sindrome de daun y que no deu ferse palletes ni res de res
Jo pense que la mare no hauria d'haver reaccionat així quan la xiqueta li digué d'on venien els bebes. Està bé que la protagonista vulga descobrir-se a si mateixa.
Aquest text ens ensenya que no fa falta que tingues el sindrome de dawn per a enamorar-te d'una persona. La xiqueta té una difícil situaciò perquè un xic la vol i ella a ell també, però el xic es posa a plorar i se'n va.
D'aquest text es poden aprendre moltes coses i una és que no fa falta que sigues discapacitat o no per a enamorar-te.
pos aquest curt m'a paregut molt interesant per que em apres a que les persones descapasitades tenen que ser respetades igul que tot el mon per que tot el mon es igual encara que tinguen problemes la mare actua mal per que te por de la seua xiqueta pero la xiqueta l'agrada un xic y esta enamorada y el amic del xic se'n riu d'ellla pero el xic no li sembla be y van al bosc a parlar y la xiqueta l'hi agarra la ma y el xic es va anar pero la xiqueta segeix enamorada dell y cada volta que es miren es sonriuen mutuament
A mi em dóna molta pena que els xiquets i les xiquetes es fiquen amb ella perquè tinga una malaltia com la que té ella.
Jo m'he emocionat perquè és tan bonic i trist a la vegada que no sé què dir.
La mare li oculta com es creen els xiquets i com naixen els bebés i no té per què amagar-li-ho perquè segurament ella ho entenga i també la protegeix molt... sempre que ve del col·legi li pregunta si ha parlat ambs els altres xiquets i si s'han ficat amb ella i aquesta xiqueta no necessita tanta protecció com creu la mare.
Ami m'ha agradat molt el curt. però... no entenc per què es fiquen amb ella, perquè encara que tinga una malaltia també té dret ha ser com els altres...
L'altra cosa que no entenc és per què si ha aquest xic li agrada, per què es deixa influir pel que pensen les persones.
Jo crec que aquest xic podria tindre alguna relació amb aquesta xiqueta amb sindrome de Down.
No sé per què la mare se preocupa tant, la xiqueta és una xica normal i te dret a tindre novio o relacions perquè és una persona com tots nosaltres.
I també em pareix mal que els altres xiquets la insulten, perquè pot ser que ells si tingueren eixa o una altra malaltia no els agradaria que es ficaren amb ells.
Encara que si m'ha paregut un poc mal que la xiqueta s'imaginara que el feia amb ell, perquè pense que no té edat suficient encara.
No és just perquè té el sindrome de dawn i per això no te que ser diferent no puga tindre relacions. És una persona normal, sols és un poquet més especial.
No has de justificar a una persona per ser diferent perquè el que compta és l'interior, em refereix que l'important és la qualitat de la persona.
Aquest és un dels contes més educatius que hi ha en el blog.
Aquest curt m'ha agradat. A la protagonista li agradava molt el llibre i per això no volia tornar-lo, però la mare no vol que el tinga perquè supose que té por que la seua filla s'interese més pel sexe.I crec que el seu amic es comporta molt bé amb ella i és molt bo.
També totes les persones tenen dret a saber coses sobre la sexualitat i a poder interesar-se sobre eixe tema. I també perfectament poden tenir una relació amb una persona sense discapacitat. Un salut a tots :P
ami me en pareis ve que la mare la protegisca perque yo tinc una cocisina haisi y si que hia que estar damunt de ella porque hian coses que se li hobliden i de vegades lis donen atacs y es desplomen y es queden inconsient y no es hanrecorden de res
La sexualitat per a persones amb síndrome de Down i altres síndromes està molt mal vista ja que aquests síndromes tenen perill de reproduïr-se.
Em pareix important ensenyar sexualitat a les persones amb síndromes però si és veritat que el perill és molt greu si ensenyem reproducció a aquestes persones ja que si es reprodueixen poden convertir-se en una perillosa involució per a l'èsser humà, crec, i sería un perill important per la civilització humana.
Anime a ensenyar sexualitat a persones amb discapacitats, però mai la reproducció, ja que em pareix molt bonic dir que també son persones i tenen dret a conèixer la seua naturalesa.
M'agrada molt la segona part del video perquè ens ensenya que els discapacitats son iguals que nosaltres i poden mantindre relacions sexuals amb persones que no son discapacitades.
Aquets curt m'ha paregut molt interessant. Mai m'habia imaginat la sexualitat en algú amb simdrome de dawn. El comportament de la mare cap a la seua filla em pareix un poc incorrecte, estic d'acord amb Maribel Arenal, pot ser que per a una persona amb síndrome de dawn siga més difícil tindre relacions, pero perquè la xiqueta tinga discapacitat no hi ha que tractarla d'una manera diferent a les demés, i més sobre aquest tema per el que la xiqueta s'havia interessat, algun dia té que aprendre sobre això. El comportament del seua amic m'ha paregut molt correcte, perquè la tracta com les demés, no es com molta gent que s'aprofita de la discapacitat per a ficar-se amb ella. Ojalà totes les persones foren així, saluts!
Mai habia pensat que una persona podria arribar a pensar que la gent amb sindrome de Down no es sexual. Tots som sexuals independentment de les enfermetats que es tinguen o es deixen de tenir per que les persones discapacitades naixen amb els mateix organs que la gent sana i que tambe son persones i necestiten gaudir com tot el mon dels seu cos.
Que la mare de la xiqueta actue no dientli les coses que jo creec que deuria saber una persona siga com siga i tinga el problema que tinga no em pareix be per que aixo no es protegirla ja que tard o tempra se acabara donant compter de la realitat.
El vídeo m'ha semblat molt bé perquè diu tota la raó: ixa xiqueta és Down però això no vol dir que no puga enamorar-se, en definitiva, tots som iguals i si li agrada esta xiqueta a un xiquet, que siga la seua decisió. És veritat que la mare la defensa perquè no tinga relacions sexuals però açò a mi en especial no m'agrada perquè la xiqueta o qualsevol altre tenen dret a enamorar-se i a tindre sexe. fi
Hola Javi Bebel, Al teu comentari planteges un tema ben complex i és si les persones amb discapacitat han de tindre descendència, si així ho desitgen. Tanmateix, en general, el debat es planteja en uns altres termes a com tu ho has fet i la principal preocupació no és si això supondrà un perill per a la civilització humana sinó si les persones amb discapacitat poden tindre cura de les criatures i procurar-los una vida plena i feliç.
La meua opinió és que no n'hi ha cap perill d'involució si les persones amb síndrome de Down tenen fills, sinó que la nostra espècie es degenera quan les persones no respecten els drets de les altres (i cometen violacions, i abusen i tenen actituds violentes...), o també suposen una enorme involució algunes polítiques (com les actuals) que no es preocupen per la salut o l'educació de les persones, que les deixen sense treball, sense assistència, sense una bona educació, sense ajuda... I això no té res a veure amb la discapacitat. La realitat és que totes les persones tenim alguna discapacitat. Jo mateixa sóc negada per a orientar-me, i amb mapa i tot podria perdre’m al meu propi barri, on hi visc des de fa més de vint anys.
En definitiva, Javi, hauríem de parlar molt més d'aquestos temes i pensar-ho una miqueta millor.
Jo crec que la sexualitat en persones discapacitades es molt difícil perquè si per als pares és complicat parlar amb els seus fills no vullc imaginar-me com seria amb un xiquet/a amb discapacitats. En la meua opinió la mare no fa bé en ocultar el tema del sexe a la seua filla. En el curt es pot veure clarament com un xiquet de la seua escola s’interessa per ella, però jo crec que per vergonya ell no vol dir que la vol. La xiqueta quan roba un llibre de sexe i comença a explorar-lo, descobreix coses noves per a ella i te molta curiositat. Al final arriba a un lloc on totes les cosses que ella pensa es poden fer realitat: LA IMAGINACIÓ.
Pense que amb el temps la gent canviará de pensament i no arribara a ser com en aquestes èpoques, gent que discrimina a altra per ser diferent.
Aquesta entrada em va deixar bocabadada, com podia sa mare tractar-la així? Ella hauria de ser la primera en tractar-la com si fóra una xica normal. La part que més em va impactar és quan la xica com no podia en la realitat sortir i passar-ho bé com les altres xiques de la seua edat, i con amb això em referisc a tindre un nòvio, sortir amb ell, etc. va començar a imaginar-s'ho. Em vaig quedar amb les ganes de vore el final, perquè la veritat és que jo pensava que al final acabarien junts.
Es notava un poc que al noi li agradava la xica, perquè procurava protegir-la, però tenia por de que els altres el jutjaren nomes perquè li agradava una xica “discapacitada”.
També era molt interessant com la mare no volia explicar a la seva filla com “es feien els xiquets”, perquè quan la filla obria el tema ella passava de la conversació fent com si no ho haguera escoltat.
Per què no volem que les persones discapacitades tinguen relacions si són persones normals com tots nosaltres? Doncs jo crec que és perquè la gent pensa que tindran fills discapacitats o per coses així. Personalment a mi em dòna igual, perquè si dos discapacitats volen tindre relacions o fills, doncs que facen el que vulguen, és la seva vida, i nomes vivim una vegada, per què no gaudir-la?
També m'agradaria esmentar que en alguns països del nord la gent discapacitada te assistents sexuals que els ajuden, perquè és un dret que té una persona.
Us deixe ací una entrevista a Verònica, lesbiana i Síndrome de Down: http://www.rtve.es/alacarta/audios/en-dias-como-hoy/dias-como-hoy-dia-mundial-del-sindrome-down-normalizacion-autonomia/1354367/
37 comentaris:
La veritat és que mai ho havia pensat, però és una cosa que no ens hauria de sorprendré.
El curt és molt interessant. Pense que transmet molt bé com es sent la protagonista al principi, trista perquè es sent desplaçada i sola; al final, quan troba el llibre, un món nou s'obri davant seu.
M'ha cridat l'atenció la reacció de la mare a la pregunta de com es fan els bebés. Tenint en compte l'estat de la protagonista és normal que la mare siga molt protectora, però com ja vam vore en el anterior post no explicar amb claredat aquestos temes pot ser molt roí en el futur de la persona.
Pareix que a l'amic de la protagonista, ''el seu enamorat'', li agrada la xica. Però pel que diran les altres persones no s'atreveix a fer res amb ella.
Mai havia pensat en la sexualitat de persones amb Síndrome de Down, sí que hi havia vist parelles passejant pel carrer de la mà, però sempre havia pensat en ells com dos xiquets. Però supose que és normal que també tinguen sexualitat com la resta, i pense que la mare de la xiqueta hauria de deixar-la explorar la seua sexualitat. Crec que la xiqueta es sent confosa pel que sent pel xiquet i quan veu el llibre es troba il·lusionada per poder aprendre alguna cosa sobre el que està sentint, que descobreix que és normal sentir-se així ja que supose que hauria d'estar preocupada perquè la seua mare fugia del tema. Tanmateix, sí que poden practicar el sexe i opine que la seua mare sí que hauria de parlar de sexe amb ella.
Em sembla un bon curt, i crec que reflectís un dels problemes més preocupants de la nostra època, la dels pares que no es senten el suficientment valerosos com per a parlar clara i seriament dels temes sexuals amb els seus fills. En aquestos dies existeix el pensament de “ja s'entera” o, “encara es molt prompte”. Tal volta la mare també pensa que la xiqueta es molt innocent i els xics més majors s'aprofitaren d'ella.
No pense que les persones amb discapacitat intel•lectual haurien de rebre una educació sexual diferent, per a res. I crec que si que seria possible una relació entre una persona amb síndrome de Down i una altra sense aquest. O, almenys espere que continue hagen gent que no es fixe o elegisca a la seua parella per coses tan superficials com la vellesa.
El curt m'ha semblat molt original degut a que mai havia vist un vídeo de gent amb síndrome de Down que tracte sobre la sexualitat. Felicitacions a qui va fer el curt perquè és molt educatiu i crec que mai ningú s'havia parat a pensar el qui pensen en la sexualitat dels xics o xiques amb síndrome de Down.
La protagonista se sent molt perduda dins del món de la sexualitat i no sap res fins a descobrir el llibre de la biblioteca i a partir de llegir el llibre crec que la seva vida canvia a millor però per a la mare a pitjor. Em costa molt pensar que una persona de síndrome de Down tinga una relació amb una persona normal perquè aquesta que te cuidar de la persona de síndrome de Down i ha de tindre una personalitat molt forta.
Jo crec que el vídeo era interessant perquè tots tenim dret a amar i conéixer d'aquestos temes.
Ja que la xiqueta te un problema (sindrome de down) i els altres companys se burlaben d'ella i le varen gastar un broma que al final a plega a algo mes.
Jo pense que aquesta xiqueta no es mereix que se burlen d'ella. També pense que la xiqueta s'ho imagina tot i tampoc diu per què pensa que el seu fill es un ou. El xic de la pel·lcula no seria com els altres que miren a les persones per les seues apariències sinó pel que tinga en el seu cor. Aquestes persones que no son aixi. Jo pense que no s'haurien de burlar de la xiqueta.
Jo pense que aquesta minipel·lícula ens ensenyen a tots a vore mes enllà de les apariències.
Un comiat de Wolf, Charlote
Jo crec que el vídeo es interessant, per que la xiqueta te síndrome de danw i al xiquet no li importa que tinga aquest síndrome i als xiquets que tenen aquest síndrome hi ha que parlarlis tambe de sexe
Aquest curt m'ha paregut molt interesant. Perque jo crec que les persones amb una discapacitat mental ha de tindre la mateixa explicació de la sexualitat. Al igual que una persona sense ninguna discapacitat pot fixar-se en una amb sindrome de Donw, perque jo crec que hi ha que mirar a les persones per dins osiga la bellesa interior.
El xic jo crec que també no era valent de dir els seus sentiments, hi ha que ser valents i dir lo que sent per una persona siga xic, xica, que tinga un problema etc. Per que lo important son els teus sentiments i no pensar en , que diran? , persaran mal? No, soles tens que pensar lo que sents tú i ningú més.
La mare per a mi li tindria que haver explicat tot desde un principi o millor. Perque la xiqueta volia saber-ho i es mereix aixó i molt més.
El curt es molt interessant . Perque jo crec que no hi ha que fijarse tant en la bellesa exterior i fijarse mes en el interior de les persones. En el video es refleja en que la xiqueta amb sindrome de Down s'ha sabenta a través de un llibre lo que es la sexualitat.
M'ha cridat molt l'atenció la manera en la que han explicat com es fa un bebe.
Aquest curt parla d'una xiqueta amb síndrome de Down que descobreix un llibre que te que vore amb la sexualitat.
El curt m'ha semblat interessant perquè parla d'una xiqueta amb síndrome de Down que descobreix la sexualitat a través d'un llibre.
Crec que la relació entre una persona amb Down i una altra persona sense aquesta discapacitat pot ser efectiva però un poc complicada, perquè hi han vegades que les relacions entre dos persones ja es compliquen de per si aleshores si una d'aquestes te discapacitat es mes difícil però hi ha que arriesgar-se.
Crec que les persones amb discapacitat intel·lectual no deuen rebre una educació diferent perquè son persones igualment i tenen dret a saber que es la sexualitat, algun dia s'hauran d'assabentar de que es el sexe i millor que sàpiga els mètodes anticonceptius abans de fer una “tonteria”.
Doncs la meua opinió es que no hem de tarcar-lis les portes de la sexualitat a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Ens ha paregut molt mal que es burlen de la xica perque te sindrome de Down. Nosaltres creguem que es un tema molt interessant que hi ha que tratarho.
El curt se m'ha fet ''curt'' i confús, això si, m'he quedat amb ganes de més. Jo personalment posant-me en el lloc de la mare, la comprenc totalment i pense que deu de ser molt dur educar una xiqueta amb síndrome de down, encara que clar, d'altra banda, si que és veritat que tots som iguals i no són diferents aquelles persones amb aquest tipus de malaltia.
Per a mi aquestes persones, com la mare d'esta xica, són un exempleha de seguir, com han pogut patir pels seus fills, i com ho han hagut de passar a l'hora de veure'ls créixer i no tindre el valor de poder explicar-los el que és la sexualitat, no tindre o simplement pensar que ells mai l'experimentaran.
El curt ha estat molt curiòs i molt emotiu. La veritat és que no he reflexionat molt sobre la sexualitat en aquests tipus de persones, però si que sé certes coses per familiars, etc.
La xiqueta del vídeo descobreix un llibre que canvia la seua perspectiva de les coses, respecte a aquest tema de la sexualitat, i ella es sent feliç al final; li agrada un xic de la seua escola i el xic s’interesa per ella. Segurament al llegir aquest llibre la xiqueta a escomeçat a identificar-se en algunes de les coses que hi han escrites i, tal vegada, també per aquest motiu de descobriment d’aquestes coses es sent més feliç que al principi del curt. La mare, en canvi, intenta evitar que la xica investigue i descobreixca aquestes coses. Quan ella li pregunta alguna questió d’aquestes, ella canvia de tema. Fins i tot fa que la xiqueta torne el llibre a la biblioteca. Tal volta la mare pensa que a causa de la discapacitat de la seua filla, les relacions seran més complicades per a ella i que si li fan mal patirà més que una altra persona perque aquestes persones solen ser molt vulnerables. Però no se n’adona que evitar el tema no és més que empitjorar les coses i exposar-la a més riscs. La xica té dret a la sexualitat i a conèixer-hi tot el relacionat. Quant més informació tinga millor ús de la sexualitat en farà. A lo millor caldrà més temps per que entenga tot, però acabarà assimilant l’informació com qualsevol altra persona.
Doncs, crec que sí és possible una relació entre una persona amb discapacitat i una altra que no en tinga. Però en els temps que corren… qui sap? Massa perjudicis i estereotips.
MAVILLOSA propuesta, muy movilizadora para los alumnos y alumnas. Recojo los comentarios: todos ellos muy DIVERSOS!. Enriquecen nuestro trabajo en sexualidad y diversidad funcional o discapacidad. Saludos Rosa!!!!
yo pense que aquest video es el millor de la web perque enseña que lo millor d'una persona no es lo de fora sino lo de dins i que les persones amb aquest problema tenen que ser respectades i trades igual que als altres.
yo pense que haixo que fa la mare es per a protegir a la filla y que no se facha ilusions y que ni la maltreten perque te sindrome de daun y que no deu ferse palletes ni res de res
Jo pense que la mare no hauria d'haver reaccionat així quan la xiqueta li digué d'on venien els bebes. Està bé que la protagonista vulga descobrir-se a si mateixa.
Aquest text ens ensenya que no fa falta que tingues el sindrome de dawn per a enamorar-te d'una persona. La xiqueta té una difícil situaciò perquè un xic la vol i ella a ell també, però el xic es posa a plorar i se'n va.
D'aquest text es poden aprendre moltes coses i una és que no fa falta que sigues discapacitat o no per a enamorar-te.
pos aquest curt m'a paregut molt interesant per que em apres a que les persones descapasitades tenen que ser respetades igul que tot el mon per que tot el mon es igual encara que tinguen problemes la mare actua mal per que te por de la seua xiqueta pero la xiqueta l'agrada un xic y esta enamorada y el amic del xic se'n riu d'ellla pero el xic no li sembla be y van al bosc a parlar y la xiqueta l'hi agarra la ma y el xic es va anar pero la xiqueta segeix enamorada dell y cada volta que es miren es sonriuen mutuament
A mi em dóna molta pena que els xiquets i les xiquetes es fiquen amb ella perquè tinga una malaltia com la que té ella.
Jo m'he emocionat perquè és tan bonic i trist a la vegada que no sé què dir.
La mare li oculta com es creen els xiquets i com naixen els bebés i no té per què amagar-li-ho perquè segurament ella ho entenga i també la protegeix molt... sempre que ve del col·legi li pregunta si ha parlat ambs els altres xiquets i si s'han ficat amb ella i aquesta xiqueta no necessita tanta protecció com creu la mare.
anonim fica el nom
Ami m'ha agradat molt el curt. però... no entenc per què es fiquen amb ella, perquè encara que tinga una malaltia també té dret ha ser com els altres...
L'altra cosa que no entenc és per què si ha aquest xic li agrada, per què es deixa influir pel que pensen les persones.
Jo crec que aquest xic podria tindre alguna relació amb aquesta xiqueta amb sindrome de Down.
No sé per què la mare se preocupa tant, la xiqueta és una xica normal i te dret a tindre novio o relacions perquè és una persona com tots nosaltres.
I també em pareix mal que els altres xiquets la insulten, perquè pot ser que ells si tingueren eixa o una altra malaltia no els agradaria que es ficaren amb ells.
Encara que si m'ha paregut un poc mal que la xiqueta s'imaginara que el feia amb ell, perquè pense que no té edat suficient encara.
No és just perquè té el sindrome de dawn i per això no te que ser diferent no puga tindre relacions. És una persona normal, sols és un poquet més especial.
No has de justificar a una persona per ser diferent perquè el que compta és l'interior, em refereix que l'important és la qualitat de la persona.
Aquest és un dels contes més educatius que hi ha en el blog.
Aquest curt m'ha agradat. A la protagonista li agradava molt el llibre i per això no volia tornar-lo, però la mare no vol que el tinga perquè supose que té por que la seua filla s'interese més pel sexe.I crec que el seu amic es comporta molt bé amb ella i és molt bo.
També totes les persones tenen dret a saber coses sobre la sexualitat i a poder interesar-se sobre eixe tema. I també perfectament poden tenir una relació amb una persona sense discapacitat. Un salut a tots :P
Jo crec que aquest conte esta molt be perque la demostra que no te res a vore el aspecte de una persona sino el interior:
Tambe no antenc perque la mare senfada per preguntarl de on venien els xiquets:
Anim el teu xic i tu sereu molt feliços :)
No em pareix massa bé que perquè
tinga síndrome de Dawn haja de ser diferent i no puga tindre relacions sexuals.
I tampoc em pareix bé el que fa la mare no deixant que llegisca el llibre.
ami me en pareis ve que la mare la protegisca perque yo tinc una cocisina haisi y si que hia que estar damunt de ella porque hian coses que se li hobliden i de vegades lis donen atacs y es desplomen y es queden inconsient y no es hanrecorden de res
La sexualitat per a persones amb síndrome de Down i altres síndromes està molt mal vista ja que aquests síndromes tenen perill de reproduïr-se.
Em pareix important ensenyar sexualitat a les persones amb síndromes però si és veritat que el perill és molt greu si ensenyem reproducció a aquestes persones ja que si es reprodueixen poden convertir-se en una perillosa involució per a l'èsser humà, crec, i sería un perill important per la civilització humana.
Anime a ensenyar sexualitat a persones amb discapacitats, però mai la reproducció, ja que em pareix molt bonic dir que també son persones i tenen dret a conèixer la seua naturalesa.
M'agrada molt la segona part del video perquè ens ensenya que els discapacitats son iguals que nosaltres i poden mantindre relacions sexuals amb persones que no son discapacitades.
no me ha agradat gens em pareix molt aborrit.
Aquets curt m'ha paregut molt interessant. Mai m'habia imaginat la sexualitat en algú amb simdrome de dawn. El comportament de la mare cap a la seua filla em pareix un poc incorrecte, estic d'acord amb Maribel Arenal, pot ser que per a una persona amb síndrome de dawn siga més difícil tindre relacions, pero perquè la xiqueta tinga discapacitat no hi ha que tractarla d'una manera diferent a les demés, i més sobre aquest tema per el que la xiqueta s'havia interessat, algun dia té que aprendre sobre això. El comportament del seua amic m'ha paregut molt correcte, perquè la tracta com les demés, no es com molta gent que s'aprofita de la discapacitat per a ficar-se amb ella. Ojalà totes les persones foren així, saluts!
Mai habia pensat que una persona podria arribar a pensar que la gent amb sindrome de Down no es sexual.
Tots som sexuals independentment de les enfermetats que es tinguen o es deixen de tenir per que les persones discapacitades naixen amb els mateix organs que la gent sana i que tambe son persones i necestiten gaudir com tot el mon dels seu cos.
Que la mare de la xiqueta actue no dientli les coses que jo creec que deuria saber una persona siga com siga i tinga el problema que tinga no em pareix be per que aixo no es protegirla ja que tard o tempra se acabara donant compter de la realitat.
El vídeo m'ha semblat molt bé perquè diu tota la raó: ixa xiqueta és Down però això no vol dir que no puga enamorar-se, en definitiva, tots som iguals i si li agrada esta xiqueta a un xiquet, que siga la seua decisió. És veritat que la mare la defensa perquè no tinga relacions sexuals però açò a mi en especial no m'agrada perquè la xiqueta o qualsevol altre tenen dret a enamorar-se i a tindre sexe.
fi
Hola Javi Bebel,
Al teu comentari planteges un tema ben complex i és si les persones amb discapacitat han de tindre descendència, si així ho desitgen. Tanmateix, en general, el debat es planteja en uns altres termes a com tu ho has fet i la principal preocupació no és si això supondrà un perill per a la civilització humana sinó si les persones amb discapacitat poden tindre cura de les criatures i procurar-los una vida plena i feliç.
La meua opinió és que no n'hi ha cap perill d'involució si les persones amb síndrome de Down tenen fills, sinó que la nostra espècie es degenera quan les persones no respecten els drets de les altres (i cometen violacions, i abusen i tenen actituds violentes...), o també suposen una enorme involució algunes polítiques (com les actuals) que no es preocupen per la salut o l'educació de les persones, que les deixen sense treball, sense assistència, sense una bona educació, sense ajuda... I això no té res a veure amb la discapacitat. La realitat és que totes les persones tenim alguna discapacitat. Jo mateixa sóc negada per a orientar-me, i amb mapa i tot podria perdre’m al meu propi barri, on hi visc des de fa més de vint anys.
En definitiva, Javi, hauríem de parlar molt més d'aquestos temes i pensar-ho una miqueta millor.
Jo crec que la sexualitat en persones discapacitades es molt difícil perquè si per als pares és complicat parlar amb els seus fills no vullc imaginar-me com seria amb un xiquet/a amb discapacitats. En la meua opinió la mare no fa bé en ocultar el tema del sexe a la seua filla. En el curt es pot veure clarament com un xiquet de la seua escola s’interessa per ella, però jo crec que per vergonya ell no vol dir que la vol. La xiqueta quan roba un llibre de sexe i comença a explorar-lo, descobreix coses noves per a ella i te molta curiositat. Al final arriba a un lloc on totes les cosses que ella pensa es poden fer realitat: LA IMAGINACIÓ.
Pense que amb el temps la gent canviará de pensament i no arribara a ser com en aquestes èpoques, gent que discrimina a altra per ser diferent.
Aquesta entrada em va deixar bocabadada, com podia sa mare tractar-la així? Ella hauria de ser la primera en tractar-la com si fóra una xica normal. La part que més em va impactar és quan la xica com no podia en la realitat sortir i passar-ho bé com les altres xiques de la seua edat, i con amb això em referisc a tindre un nòvio, sortir amb ell, etc. va començar a imaginar-s'ho. Em vaig quedar amb les ganes de vore el final, perquè la veritat és que jo pensava que al final acabarien junts.
Es notava un poc que al noi li agradava la xica, perquè procurava protegir-la, però tenia por de que els altres el jutjaren nomes perquè li agradava una xica “discapacitada”.
També era molt interessant com la mare no volia explicar a la seva filla com “es feien els xiquets”, perquè quan la filla obria el tema ella passava de la conversació fent com si no ho haguera escoltat.
Per què no volem que les persones discapacitades tinguen relacions si són persones normals com tots nosaltres? Doncs jo crec que és perquè la gent pensa que tindran fills discapacitats o per coses així. Personalment a mi em dòna igual, perquè si dos discapacitats volen tindre relacions o fills, doncs que facen el que vulguen, és la seva vida, i nomes vivim una vegada, per què no gaudir-la?
També m'agradaria esmentar que en alguns països del nord la gent discapacitada te assistents sexuals que els ajuden, perquè és un dret que té una persona.
Us deixe ací una entrevista a Verònica, lesbiana i Síndrome de Down: http://www.rtve.es/alacarta/audios/en-dias-como-hoy/dias-como-hoy-dia-mundial-del-sindrome-down-normalizacion-autonomia/1354367/
Publica un comentari a l'entrada