3 de març 2013

Desamor i dol


És més fàcil començar una relació que acabar-la i, com que no sabem com fer-ho ni ningú ens ha ensenyat, patim i fem patir més del compte. Per exemple, no es estrany veure parelles que trenquen i que, una setmana més tard, ja han començat noves relacions i no s’amaguen de mostrar la felicitat i el desig que senten per la nova o el nou, sovint davant de l’exparella. També passa, de vegades, que un membre de la parella que ha trencat es dedica a criticar l’ex o a contar intimitats, i aquestos secrets són devorats, com si foren carn, pels voltors que sobrevolen els protagonistes, contents del patiment alié.

Com que sóc de l’opinió que una bona educació sexual i emocional hauria d’ajudar a superar el dolor de la separació, i darrerament veig a molta gent que pateix al meu voltant, vull dedicar aquesta entrada al desamor.

El primer que convé tindre en compte és que la intensitat de les emocions en l’enamorament i en el desamor és molt pareguda perquè de la mateixa manera que l’amor ens ompli, el desamor ens buida (Oliveira, 1997). Ambdós processos comparteixen la invasió de les emocions (l’alegria i l’eufòria en el cas de l’amor, o la tristesa i la ràbia, en el desamor); la irrealitat o deformació de les coses; la pèrdua d’un/a mateix/a, etc. Però afortunadament, tant l’enamorament com el desamor són processos transitoris i a la fi solem recuperar el nostre equilibri. En el cas de l’enamorament, hi té molt a veure el còctel hormonal que comença a segregar el nostre cos (serotonina, oxitocina, vasopressina...) que ens fa viure com si estiguérem col·locats/des i ens provoca fantasies (idealitzacions de la persona estimada o de la relació) que no tenen a veure amb la realitat.
        
La segona qüestió que convé saber és com s'experimenta l’enamorament a l’adolescència. En general, es viu amb una enorme intensitat i es creu que durarà sempre, encara que normalment no és així. Com que es té poca experiència (òbviament), es pensa que l’amor ha de ser com en la fantasia que han provocat les hormones, i com a les pel·lis. També ocorre que, com que l’enamorament ens fa sentir coses que no coneixíem, s’idealitza encara més la parella i es pensa que ningú més ens farà sentir d’aquesta manera, cosa que, amb el temps i les experiències, comprovem que no és així. I, clar, com que la major part de  relacions tenen un final, els trencaments solen provocar molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord, si han sigut producte d’una infidelitat, o simplement si hi ha terceres persones implicades. La persona “abandonada” pot sentir-se inferior, sola, desil·lusionada, ressentida, tal vegada culpable; i, en els cas dels xics, per culpa de la socialització patriarcal, pot passar que senten danyat en el seu orgull, ja que el valor d’un “home de veritat” puja per les dones que aconsegueix i abaixa per les que perd.

També són molt dolorosos i difícils els trencaments quan encara estem enamorades i ho fem perquè la parella ens maltracta (físicament o psicològica), ja que, a la dificultat del dol, haurem de sumar haver de recuperar l’autoestima danyada i això és molt costós. A més a més, la ment és traïdora, i és fàcil que ens recorde només les experiències bones de la relació i oblide les dolentes.

Per a poder superar tot aquest dolor, hem de passar per un procés que anomenem dol, i que implica posar-se en contacte amb el buit que deixa la pèrdua i adaptar-se a la nova situació. Dins d’aquest dol, és normal passar per una sèrie de processos:

Negació. No volem vore la realitat i ens resistim al canvi. No em pot passar a mi! Tot va bé, em cridarà i em dirà que m’estima... Canviarà!
Negociació. Intentem dur a terme canvis perquè la relació no s’acabe. Si faig això o allò, continuarem... Et promet que si no em deixes faré...
Ira/ràbia. Sentim ràbia contra la persona que ens ha abandonat, contra la nova parella, o contra el món...
Tristesa. Estem deprimits/des, plorem sovint, ens falta energia, no tenim ganes de viure...
Pseudoacceptació. Ens autoenganyem i ens diem que ja ho hem superat, però en realitat no és així i podem tornar fàcilment a les fases anteriors (negació, ira, ràbia, tristesa...).
Acceptació. Finalment, acceptem la nova situació sense la parella, tornem a tindre il·lusió, ja no ens fa patir pensar en la relació acabada i posem fi al dol. Aquesta fase no significa necessàriament que hagem de tornar a tindre una relació amb la parella, transformant-la, per exemple, en una amistat. Després de fer el dol, som lliures de “reciclar” o no la relació. Tal vegada decidim que no ens interessa, o potser sí que ho desitgem però, en qualsevol cas, no és cap obligació.
Agraïment. Aquesta fase és opcional i significa que ens alegrem d’haver viscut la relació perquè després d’haver passat el procés ens ha fet crèixer. Després d’aquesta relació, sóc una persona més sàvia.

En una relació de maltractament, els processos de dol es compliquen molt més perquè la persona maltractadora sol prometre que canviarà i fins i tot plora per a fer-nos sentir llàstima, i això fa que visquem encara més intensament la negociació, si ens la creiem, i que pensem que amb els canvis promesos la relació se salvarà.

El ben cert és que, si volem començar una nova relació, o simplement estar bé amb nosaltres mateixos, hem de ser conscients de tot el que passa quan iniciem o quan acabem una relació i hem de dedicar-li temps al dol, un temps que en cada persona serà diferent. Però a més a més d’aquestos processos personals, també hem d’evitar fer patir la nostra o el nostre ex perquè l’estima es demostra en com vivim l’amor i en com vivim i fem viure l’altra persona en el desamor. Aquestes cançons de Melvin i Porta i de La Gossa Sorda són la cara i la creu del que ha de ser deixar una relació. 

(I que no se t'oblide que no tindre parella no és estar sol ni sola.)


31 comentaris:

Adrià Feijoo ha dit...

En el segon vídeo esta cantant els seus recordes amb la seua novia. També recorda aquells moments que varen passar junts i les coses que feien.

No l'entés molt bé, però crec que parla de aço.

El primer vídeo al ser en castellà l'entés molt millor que el segon vídeo. El xic al cantar crec que vol transmitir-nos el que ha passat amb la seua novia i ara que no ho són l'insulta i diu que no vol vore-la i estar més amb ella.

Adeu.

ruben ha dit...

Jo crec que alguns homes traten ales seues novies,esposes...com si foren una classe de trofeu.
Eixes persones no pensen que que les dones podien ser ells.

alba becker ha dit...

Jo crec que els xics de avui a dia no fan altra cosa que parlar amb insults i les xiques també com el del vídeo a més a més els xics i les xiquetes ja no son romàntics son mes de anar amb una i amb altra però no tan sols els xics les xiques també (no tots i totes son aixi).

Els xics i xiques joves creen que van a encontrar a la seua mitja taronja en quasi impossible i no per aixo tenim que desil·lusionar-nos perquè esta be tindre a alguna persona per a passar-ho be, compartir... però es molt difícil.
La meua conclusió es que no tingues prisa per fer les coses ni les busques,lla vindran a tu no deixes que et maltracte ni et insulte ni li dones renda solta als insults.

Pau Mill ha dit...

A mi aquest text em pareix molt interessant
jo no se res d'aquest tema perquè no ho he passat però la cançó eixa de Porta no es molt justa perquè si la xica no el vol no te ninguna obligació de eixir amb ell.


La de la Gossa Sorda es el millor exemple del que se ha de fer quant tens una ruptura perquè si no pareixeràs una mala persona bueno seràs un mala persona.

Maria Claramunt i Laura Becker ha dit...

Hola, la nostra opinió es que aquests cantants son uns maleducats, que eixes cançons no tindrien ni que estar a internet perque aquestes coses que diuen son molt guarres per a dirli-les a la teua ex.

Respecte a les relacions es veritat que es molt mes facil començar-les, que posar-lis fi, ja que com no sabem com tallar-la patim i ho pasem prou mal.
Quant la teua parella et trata mal, no et queda mes remei que tallar aquesta relació a pesar de ser molt dificil perque encara la vols. En aquestos casos la persona que maltracta sol dir-te que va a cambiar i moltes vegades arriba a plorar, per aquesta raó tens que tindre les coses molt clares i per molt que te plore i te demane perdo, si te a maltractat, te a maltractat.

En la adolescencia el enamorament es viu amb molta més intensitat que en les altres etapes, ja que es pensa que amb eixa persona vas a pasar tota la teua vida i la majoria de vegades es tallen les relacions y comences amb altres persones unes noves.
Es molt dolorós si et deixa la teua parella i tu encara estas enamorat, se pasa molt mal.

Un beset :)

Laura Goldman ha dit...

Pense que, quan t'enamores, la vida és un goig i que no penses en res més, encara que si l'amor no és correspost et sents malament i penses que no hi ha res més enllà. Hi ha parells on la dona o l'home és maltractat o maltractada i per amor no ho saben veure i creuen que no passa res o que la cosa passarà, que aquesta persona no és així i que tot canviarà.

Quan estàs amb una persona i la vols no vols que la relació tinga un fi i vols que siga per sempre, però també saps que el més normal és que no siga així ja que encara et queda molta vida per viure, i molta gent a la qual conèixer. Hi arriba un moment en el que aquesta persona ja no t'agrada i pot ser tu a ella sí i, si ho saps, deixar-la pot ser molt complicat, perquè l'has volgut i no vols que estiga malament o que es passe el temps sofrint.

Les set fases que hi ha se solen passar. Però una vegada les passes s'obliden o es recorden però sense dolor. Doncs com és una cosa normal, i més a la nostra edat no hi ha que preocupar-se gaire res, tan sols si afecta als teus drets cal que no hi haja tolerància.

Doncs un bes molt gran, i ací teniu la meua opinió :)

paula campoamor ha dit...

Hola, pensesobre les cançons aquestes, son molt fortes i sense sentit, perque, dir-li eixes coses a una xica, per què?
Els xics aquests que canten aquestes cançons són per a mi que estan resentits, per que alomillor estan mal per que la seua novia li han deixat o simplement li ha demanat un temps, perque reaccionar aixina?
Si la has volgut tant i després a la semana o dos ja estas en una altra, no tens per que dir o reaccionar dint eixes coses, humillar-les, simplement quedat en un record bonic i ja esta, no val la pena, enfadar-se i dir dir coses sense sentit algún.
continuarà..

Aida kent ha dit...

Jo pense que les relacions en aquestes edats son sempre un desastre perquè eres encara jove com per a entendre en que consisteix una relació de veritat.

A mes a mes quan la relació finalitza la persona que encara esta enamorada el passa molt mal jo he tingut amigues que ho han passat mol mal per una relació i la majoria han passat per les etapes que posava al text i quan mes es notava que estaven adolides de veritat es quan estaven en la fase de tristesa perquè deien que les seues vides no tenien sentit i el passaven molt mal.

Sobre el tema del maltractament pense que en una relació si volen a l'altra persona no entec per que la/li maltracta i encara el dolor es mes gran i pitjor.

Andrea Zetkin ha dit...

Hola, la gent sol utilitzar una excusa molt simple: “No eres tu, sóc jo”, per a acabar les relacions, o “Esque pense que et mereixes algú millor”. Si que és més fàcil començar una relació que acabar-la però jo crec que en un principi tu no penses que es va acabar, penses que aneu a durar i que ell/ella t'estima de veritat. També son molt famoses les frases: Eres la meua vida,donaria la vida per tu...
¿De veritat? Ens agrada que ens el diuen però moltes vegades ella/el també ho esta dient a la teua amiga o alguna altra i tu et sentes especial.

També moltes vegades és conta les intimitats en una relació, que és com un tipus de venjança? Si de veritat estimes a eixa persona no tens perquè contar el secrets de la parella, pense jo, que ho contes per fartar? Per fer-te el/la interessant?

Moltes vegades, quan veus a la teua amiga (o no fa falta) li preguntes que et passa? I ella et contesta: “M'ha deixat” La gent diu: Tranquil·la ell no et mereixia, tot es passa, no plores per un estúpid o la frase més dita: No plores princesa que se te caurà la corona. Jo ho veig bé i normal, però si l'estimes molt poques vegades amb eixes paraules aconsegueixen consolar-te.

Quant talles a una persona a lo millor no et senta tan mal, però quan et deixen si i ho passes molt mal, sents com si el món s'acabarà i ningú podrà ocupar el buit, sentes com si un gabinet t'haguera a travessat i sobre tot no vols estar viva o vols despertar-te i que assoles haguera sigut una mal son.

La meua opinió: Tot és passa, i tens que tindre una somriure perquè no val la pena estar mal, en aquesta edat l'amor el tomem com si tinguera molta importància quant no es així.

alvaro ha dit...

Jo pense que aquesta cançó és un poc forta però jo confesse que m'agrada el “hip hop rap”
i escolte a aquest artista. Aquesta cançó es molt forta i el títol “mi polla sap a mel” és molt impresentable. A més, parlar d'aquesta cançó seria molt ridícul no? Com per exemple “has escoltat mi polla sap a mel? Haurien de canviar-li la lletra i el títol perquè açò no n'és gens normal. Però no és tan sols aquesta cançó. Hi ha molts raps espanyols que a les seues cançons es creuen que per dir paraulotes ens agradara mes la cançó. Ara tota obra es mereix queixes però aquesta es passa de la ratlla. A més, per què la insulta? No tenen drets les dones? Jo pense que en aquesta cançó es deurien de fer canvis.
Un comiat Àlvaro

adrian campoamor ha dit...

A mi em pareix que eixes cançons estan fetes unes hores després que la xica el deixe, i encara tenen la rabia dins perquè es tarda un poquet en recuperar-se d'eixes coses i al principi tenen moltíssima ràbia acumulada i no saben el que estan dient.

No crec que eixes cançons siguen molt bones per als sentiments de la xica perquè ja és molt difícil oblidar-se i són molt dolentes per a la xica i no deurien ni de publicar-les perquè no és normal que tota la gent sàpiga del teu dolor i poden fer-te molt de mal perquè saben que tu estàs dolorit.


!ADEU!

Lidia Stone ha dit...

M'ha paregut molt bé això de l'amor i desamor però pense que si alguna parella talla, encara que estigues dolgut no hauries de prendre-la amb la teua o el teu ex i menys anar contant les seues intimitats, perquè no pots controlar a una persona ni obligar-la a estar amb tu si ella no vol o no està segura. Les cançons, a vore, m'ha paregut que malgrat la lletra tan brusca, el xic que la cantava estava dolgut i rabiós perquè es nota per la lletra i per l'actitud. I també estic d'acord en que encara que talles amb algú has d'oblidar-lo i intentar patir el menys possible.

mariajose anthony y maria anthony ha dit...

Aquest text reflectix molt bé les situacions de la vida reial i els passos són molt comuns en un desamor. En algunes situacions, quan el xic deixa a la xica, aquesta es sent malament i sofreix molt per la seua relació, però quan la xica deixa al xic, aquest l'únic que fa és passar d'ella i fer com si res, ja que es suposa que un xic no ha d'estar malament per una xica, ja que és una ximpleria i sinó de part dels seus amics seria un “maricó” perquè és suposa que un xic no plora.

Aquest tema la xica el sent més que el xic, normalment, ja que una xica està sempre pensant que és el que ha fet malament i per què li passa això a ella. Hi han alguns cassos més extrems que la xica pot arribar a voler suïcidar-se per aquest desamor. Encara que no totes les situacions són iguals, hi ha xics que sofreixen però no ho volen demostrar a la gent per vergonya o el que diran d'ell, simplement per preocupar-se per una relació que pot valdre la pena, o que pot arribar a durar molt. També hi ha xics a qui no els importa l'opinió dels demés i lluiten per aconseguir una altra vegada a l'esmentada xica.

Nosaltres pensem que en les relacions a soles han d'estar les dues persones que estan en la relació ja que a vegades hi ha terceres persones que poden trencar a la parella. També pensem que en alguns cassos quan eixa parella es trenca el xic comença a insultar-la i fer com si no ha passat res entre ells, mentre que la xica no diu res d'ell.

julia campoamor ha dit...

La majoria dels homes tracten a les dones com una botella de vi: quan esta plena estas bé pero cuan esta buida ya no la vols. Aso es veritat les dones per a alguns homes som com a dit ruben "trofeus".

Jo pense que encontrar a la teua parella ideal costa molt mes del que creu la majoria de la gent, es tant dificil que abegades creus que la as encontrada pero no es aixi.

SERGI CAMP ha dit...

Yo me llegit el text i també he escoltat la canço i em pareix que lo que fa la dona no em pareix bé perqué si está amb el xic no es just que es tire a un altre, però tampoc es normal que começe a dir coses tan desagradables com insults (guarra meretriz amb altres paraules ) etc

SERGI CAMP ha dit...

Yo me llegit el text i també he escoltat la canço i em pareix que lo que fa la dona no em pareix bé perqué si está amb el xic no es just que es tire a un altre, però tampoc es normal que começe a dir coses tan desagradables com insults (guarra meretriz amb altres paraules ) etc

javier bebel ha dit...

Que tantes ralacións acaben tan ponte és una gran llàstima, totes les persones que terminen una relació, després passen per una dolorosa trancisió en la qual es sent des de por, llastima, risa,i un conjunt d'infinites sensacions que poden fer que aquesta persona estiga boja.

Pense que una relació que trenca tan prompte es perquè mai hi va existir ningún amor i va ser simple quínica que prompte es termina i acaba amb la relació. Pot ser també que le relació siga un simple caoritx

Victor Becker ha dit...

yo crec que en el primer video el xic ens esta transmitint lo que ha vivit amb la seva novia i ara que no estan l'insulta i es pasa amb ella molt

Manu Goldman ha dit...

Estic molt d'acord amb aquesta entrada. Llegint els processos que se passen en una ruptura me sentit identificat. A la adolescència l'amor es viu amb moltíssima passió i la ruptura no es menys intensa. L'a meua experiència pròpia m'ha demostrat que el que mes ajuda a superar el fi una relació es l'ultim proces que es comenta a l'entrada,''L'agraïment''. Encara que mai he sofrit massa de desamor, pensar que la relació m'ha enfortit m'ha ajudat molt a recobrar la confiança en mi mateixa.

ESTELA MARSTON ha dit...

No estic d'acord!! Jo creec que hem de patir per aprendre, si hem de patir patirem i nungú ens ha de ensenyar a no patir per amor, per que sempre podem patir de diferent manera i aixó no hem de cambiar-lo, per que ''dels errors s'apren'', i mai hem de entrepossar-nos entre dues persones que tenen una relació.

Les paraules groseres estan de mes, si un xic t'ha deixat t'apanyes i seguixes amb la teua vida, que si t'ha deixat, será, per que no haurieu d'estar junts. Puc possar un bon exemple; jo fa tres anys vaig tindre una relació durant 1 any, i he sofrit massa, peró ara que he pogut coneixer gent nova, xics que de veritat són especials per a mi, no tinc per que sofrir per un xic que m'ha utilitzat i que ha jugat amb els meus sentiments, no val la pena, per ell...

DONE AQUEST MISSATGE PER A LES PERSONES QUE HAGEN PASSAT EL MATEIX QUE JO, NO HAS DE SOFRIR PER NINGUNA PERSONA SI NO ES DE LA TEUA FAMÍLIA O SI NO SAPS SI DE VERITAT VAL LA PENA, SOFRIR PER ALGÚ QUE NO SAP APRECIAR UNA PARELLA COM TU.

Anònim ha dit...

El primer vídeo està clar que és el més dolent. El xic no és que no accepte el trencament,però actua d'una manera injusta i egoista, pensant que tota la culpa és d'ella, que ell ha sigut la seua víctima. La insulta i la degrada, minimitzant els seus sentiments. Pense que ell està en la etapa de la ràbia, però pense que, si és suficient madur emocionalment, s'adonarà que ha actuat malament, encara que pense que això seria ser massa optimista. En canvi, a l'altra cançó el xic accepta que ja no senten de la mateixa manera, que ningú té perquè tindre la culpa i el millor que pot fer és dir-li adéu, bé perquè és difícil per a ell seguir sent el seu amic o per qualsevol cosa, i deixa clar que ell vol que ella tinga una bona vida.

Leo laffitte ha dit...

El primer vídeo està clar que és el més dolent. El xic no és que no accepte el trencament,però actua d'una manera injusta i egoista, pensant que tota la culpa és d'ella, que ell ha sigut la seua víctima. La insulta i la degrada, minimitzant els seus sentiments. Pense que ell està en la etapa de la ràbia, però pense que, si és suficient madur emocionalment, s'adonarà que ha actuat malament, encara que pense que això seria ser massa optimista. En canvi, a l'altra cançó el xic accepta que ja no senten de la mateixa manera, que ningú té perquè tindre la culpa i el millor que pot fer és dir-li adéu, bé perquè és difícil per a ell seguir sent el seu amic o per qualsevol cosa, i deixa clar que ell vol que ella tinga una bona vida.

Gaby Campoamor ha dit...

És veritat que ningú ens ha ensenyat com hem de amar a una persona ja que no sabem si estem en realitat enamorats o solament són il·lusions, jo també pense que és més difícil de començar una relació que acabar-la perquè nosaltres amb una parella tenim confiança i de vegades som un poc panolis amb el nostre comportament, com si fórem uns xiquets.

Quan una parella acaba una relació és molt difícil per part de cadascun recuperar-se perquè sempre t’han recordes dels moments feliços i dels plans que tenies amb ell/a, però no dels mals moments i de les conseqüències que havien tingut per a acabar-ne la relació. Jo pense que tens tota la raó amb el que dius, que cadascun ha de tindre un temps per a superar els desamors i tornar a ser la persona de abans, i sobretot ser molt conscient si vols començar una relació i amb qui perquè pot ser que eixa persona no et corresponga o solament et faça mal.

sergi becker ha dit...

El concepte de familia està molt limitat en aquest moments de la vida, estem al segle XXI i encara hi ha gent que quaan escolta el terme familia directament ho relaciona amb: pare, mare, germans, i que passa si un xic@ té com a familia dues pares o dues mares, que passa? Ja hem de deixar de tractarlo normal asoles perqué siga diferent.

Jo pense que haurien d’haber mes xarles com aquestes per a concienciar a la gent de que existeixen més d’un tipus de famil.lia.

M’intente posar al lloc de una persona que no tinga una famil.lia que estiga formada per un pare, una mare, i uns germans i realment no ho puc imaginar!!!pero segur que una persona que haja segut criada amb dues pares o dues mares li pasarà el mateix, que no s’imaginaria la vida sense les persones de la seua vida.

Encara que la famil.lia “normal” siga el mes tipic, MAI pero MAI hauran dues famil.lies iguals.

sergi becker ha dit...

Jo no estic d'acord amb aquest text i pense que hem d'aprendre dels nostres errors i el que diu que no hem de sofrir, és mentira!!! això si que es un conte de princeses i no es la vida real, ja que la vida es presenta amb els seus problemes d'amor, d'amistat i coses aixi, anem a sofrir encara que no vulguem això!!!

L'enamorament a l'adolescència es viu amb emoció, per al mateix temps amb moltes mentires ja que quan tenim relacions a l'adolescència pensem que la relació durara tota la vida, però això al pas del temps ho anem aprenent, cadascú a la seua manera però al fin i al cabo tots busquem el mateix: trobar la parella perfecta i cada vegada que terminem una relació estem tristos, plorem però això es la vida.

El parlar malament ja depén de les persones,hi han alguns que parlen molt mal i no poden evitar parlar sense dir grosseries i hi han altres que parlen millor, però torne a dir que això depén de la pesona,

En conclusió, hem d’aprendre dels nostres errors i que si no una relacio s’ha terminat és perqué les coses no anaven bé o bé perqué eren persones diferents i no s’entenian bé.

Mireia i Alberh Martson :) ha dit...

Bon dia a tots i a totes.

Aquest tema, el de les relacions(quan comencen,quan acaben...), és bastant complexe per una raó molt senzilla,i és que estan en joc els nostres sentiments. A ninguna persona li agrada sofrir o fer sofrir a algú, i molt menys si hem estimat tant a aquesta persona.

Una cosa que la gent fa mal és associar una ruptura amb la falta d'amor o d'estima. Pots trencar amb la teva parella, encara que li estimes molt. Hi ha molts més motius (distància, personalitats molt xocants...)

Hem de tindre en compte que una parella no és cosa d'una persona a soles, i que hem de tindre molta sensibilitat per a no fer mal a ningú... Però també hem de cuidar-nos a nosaltres mateixos, no depositar tota la nostra felicitat a les mans d'un altra persona, ja que és molt arriscat i nosaltres hem de ser els únics responsables de la nostra vida,els que decidim què fem amb ella i amb qui.

Hem de diferenciar estar feliç amb algú, lo qual és meravellós, a dependre d'ella. D'aquesta manera evitarem molts disgustos. Altra de les coses que podem fer per a evitar algunes situacions una mica dolentes és no vore una separació com un estat de constant tristesa i depressió, si no com a una nova etapa de la nostra vida, que també té coses bones. Com bé diu el text, no tindre parella no significa estar sol o sola, ni molt menys. A més a més,eixa etapa es pot dedicar a la família, als amics, als estudis...

En conclusió, les persones hem d'afrontar que moltes relacions no duren per a sempre, i el final d'aquestes no significa un ''fracàs'' , si no que hem compartit un període plaent amb una persona, del qual podem sentir-nos orgullosos.

ESTELA MARSTON ha dit...

Ara que he llegit una altra volta el comentari, se que m'he equivocat comentant l'altre dia i ara rectifique el meu pensament erroni. No entenia molt be, el que volies transmitir-nos amb aquesta entrada al teu blog i ara raonant he trobat una bona explicació. Estic totalment d'acord amb tu, que hi ha persones que no encaixen be les ruptures i es dediquen a criticar la antiga parella comentant els detalls íntims o posant-li de ''guarra'' cap amunt i això hem pareix una falta de respecte. I lo mes greu és que les persones criticades no són conscients de la situació de ''bulling'' que poden sofrir en un futur pròxim.

TAMARA Y SERGIO WOLF ha dit...

Hola a tots.
Estem totalment d'acord amb esta entrada, perquè encara que no siguem adults i no tinguem molta experiència en açò creiem que tots hem passat per algun cas d'este tipus, ja siga desamor, relacions impossibles, o qualsevol altra cosa relacionada amb aquets tema (encara que està clar que no tots ho haurem viscut igual o amb la mateixa intensitat).
Pensem que d'una banda és bo que quan s'acaba una relació passes pagina i decidisques refer la teua vida a soles o amb una altra persona, però d'una altra banda, moltes vegades també pot crear confusió per a les dos parts de la parella, perquè pot fer-te pensar si realment la teua exparella t'ha volgut de veritat, sempre ha estat amb tu o potser mai ho haja fet o tu no fores l'única o l’únic en la seua vida, i normalment estes qüestions se les sol replantejar més la persona de la parella que més li ha costat la separació de la parella o la/el que més a volgut dins de la relació, encara que no sempre és així.
En qüestió a com vivim els adolescents l'amor creiem que ho fem d'una manera un poc més subrealista del que deuríem, però és normal, qui amb esta edat no ho ha viscut així?. Amb esta edat es pot dir que encara estàs madurant en quant a totes les coses que es troba fora i dins de tu i has d'experimentar les coses com així et vinguen i com tu les assentes realment, i està clar que t'equivocaràs però no hi ha una altra manera d'aprendre que fent-ho abans malament, però quan ja has viscut més d'una experiència (encara que no a tots els passa) ja no veus les coses de la mateixa manera, penses molt més en com hauries de portar una relació, com hauries de ser tratat/ada i viceversa, i les conseqüències que pot tindre cada relació o cada acte que faces en ella, però és veritat, tots en un principi idealitzem a eixa persona i pensem que tot eixirà perfecte i que durarà per sempre, però com ja he dit una vegada vius més d'una experiència et donaràs quanta de que normalment no sol ser així, encara que com diuen per ahí sempre hi ha una excepció que confirma la regla.
Finalment volíem dir que cada persona que estiga enamorada o estiga mantenint una relació siga més novato/a o no ho siga tant hauria de pensar primerament en él/ella i amb açò no volem dir que cada un mateix es pose per davant de l'altre sinó que tu eres el/la que primerament has de saber quí eres, la quàl cosa vols i tindre't un respecte, per què si no ho fas tu, qui ho va a fer per tu?, en segon lloc fer les coses com tu vullgues fer-les i les assentes però sempre amb dues dits de front, perque el que no vullgues que et facen a tu no ho faces tu.

Jlo Mill ha dit...

Bon dia a tothom,

Aquesta entrada com ben bé diu el títol parla del desamor i del dolor que provoca aquesta separació. I també parla dels passos que s’han de fer per a evitar fer patir més del necessari a les dues parts de la parella.

Les hormones són molt importants a l’enamorament però també al desenamorament, per aquest motiu, als dos processos estem ``fora de control´´ i tot pareix que ens afecta el doble. El que lamente és que açò no es poda rebaixar per a sofrir la meitat i que ninguna de les parts ho sentisca tan de prop!

Com aquesta situació no es pot evitar l’únic que podem fer és tindre una bona educació sexual. De vegades, aquestes es trenquen i cal passar una sèrie de fases per a que el desenamorament siga el més suau possible: negació, negociació, ira, tristesa, pseudoacceptació, acceptació i agraïment.

Crec que aquesta sèrie de passos per a aconseguir estar bé amb nosaltres mateixos o per a tindre una nova relació són fundamentals ja que, al principi no ens podem creure que aquesta fabulosa relació s’haja acabat per acò negociem per intentar que no finalice. Després d’un temps, ens donem compte que ja no va torna aleshores estem enfadats fins al punt que apleguen a tindre ira cap a l’altra part. No obstant això, sabem ara ben bé que ja no tornarem, per això ens entristim front a la pèrdua. A poc a poc, anem reconeixent que ja acabat fins que ho acceptem definitivament. No obstant això, hi ha una altra fase que pots fer-la o no però, aquest serveix per a dir que estar amb a aquesta persona t’ha fet aprendre.

El més complicat que acò ocòrrega amb persones que han sigut maltractades. Pot haver-hi diferents possibilitats com morir per confiar en que canviarà perquè ell t’ho a dit i perquè el vols massa per a deixar-ho. O si ets fort, com una pedra, fins i tot agraïr el temps que haveu compartit.

Pense que sense aquestos passos és massa difícil termina bé una relació però jo crec que de les coses més importants és que no li faces més mal del necessari. I sobretot recomane que totes aquelles persones maltractades vegen que aquestes relació són molt danyines!

Jlo Mill ha dit...


http://www.youtube.com/watch?v=Ug22cOqIHI0
El buen amor en la pareja, cuando un y uno suman más que dos
Bo, fa un poquet de temps que vaig veure en ``Para todos la 2´´ a Joan Garriga on parla de l’amor, del vertader amor entre DUES PERSONES, l’únic que critique es que només fa referència a la PARELLA D’UNA DONA I D’UN HOMME.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.