21 d’oct. 2013

Vacunació moral

Parlar de la sexualitat sol ser difícil perquè encara és un tema tabú, però per a alguns joves resulta divertit ja que poden utilitzar paraules “prohibides” en un context escolar on normalment no se sol permetre. No seré jo qui negue la diversió a ningú, però ací a karici.es no pretenem només divertir sinó també reflexionar i aprendre.

L’educació sexual és un poc com posar una vacuna. Podríem dir que es tracta d’una vacunació moral. Per a poder defensar-nos dels riscos que poden comportar les relacions sexuals (sobretot els embarassos, les infeccions, les pressions i les violències), hem d’inocular el virus en xicotetes dosis, és a dir, hem de parlar del tema abans que les relacions es donen i així, quan arribe el moment, estarem més protegits i protegides. I si resulta que ja tenim relacions sexuals, és una oportunitat de resoldre els dubtes o les dificultats que vagen sorgint.

Dit això, crec que queda prou clar que l’objectiu és la prevenció i cal desmuntar el tòpic que creu que parlar de la sexualitat anima a practicar. Més bé el que anima són les pel·lícules, les sèries, els anuncis, les cançons... i per aquesta raó és bo que estiguem preparats i preparades per a defensar-nos de les pressions que vénen de totes bandes i que afecten per igual a qualsevol jove, siga de família religiosa o laica, d’esquerres o dretes, de classe alta o de classe baixa...

Fruit segurament d’aquesta sexualització del nostre entorn, i del fet de viure en una societat molt més tolerant, és una realitat que les relacions sexuals adolescents són cada vegada més primerenques i existeix també una pressió entre la gent jove perquè així siga, ja que qui no té una nòvia o un nòvio ben prompte, “no és guai”. I també es pensa que quan es té parella, el normal és tindre relacions coitals quan passen uns poquets mesos.

Doncs bé, el que s'ha de dir alt i clar és que no n’hi ha res NORMAL!! Però, encara que assumírem que la normalitat és "el que fa la majoria", la normalitat no hauria de ser una criteri per a fer o no fer, sinó que la raó per a realitzar determinades pràctiques sexuals hauria de ser EL NOSTRE PROPI DESIG, i no la pressió de la parella, dels companys de classe, de les amistats, de les sèries de torn (que normalitzen determinades pràctiques) o de qui siga. 

Que la guia siga el nostre desig significa que podem fer el que ens done la gana? Òbviament no, perquè a part de consensuar-ho amb la persona amb qui tenim relacions (ja que els nostres desitjos no poden passar per damunt dels de l'altra persona), hem de mesurar les conseqüències dels nostres actes i valorar si ens convenen i si podem o no assumir-ne les conseqüències.

Ja ho he dit en un comentari però ho tornaré a escriure: la gent jove més informada sol retardar l’inici de les relacions sexuals coitals perquè és conscient de les dificultats de gestionar les pressions socials i els propis desitjos, coneix els seus drets sexuals i també és més sabedora dels riscos que es corren. Per això és bo parlar d’aquestos temes. Però amb propietat i amb l'objectiu d'aprendre, no només de riure.

I n’hi ha algunes qüestions bàsiques que s’han de dir:

1.    L’alcohol no és una bona companyia per a la sexualitat perquè ens oblidem de la seguretat.

2.    Cal utilitzar preservatiu sempre, en qualsevol relació amb penetració, perquè amb regla o sense, en la primera vegada o en la tercera, n’hi ha risc d’embaràs o de contagi d’una infecció.

3.    La sexualitat no és solament el coit. Tampoc és la pràctica més plaent per a tot el món (no ho és per a la majoria de les dones).  

4.    L’orientació sexual de les persones és diversa: homosexualitat, bisexualitat, heterosexualitat, asexualitat... i totes les opcions són expressions "normals" i legítimes de la sexualitat humana.

5.    Les persones tenim dret a fer les pràctiques que vulguem perquè els nostres cossos són nostres i no hem de consentir ser coaccionats per ningú, i molt menys amb arguments del tipus: Tots ho fan, No voldràs ser un crio/una cria, Si m’estimes, fes-ho!, etc.

 Podríem allargar la llista de qüestions bàsiques. T'animes a fer-ho?

Cap comentari: