9 de gen. 2014

Transitant (2)




El Viruta en Esclava de tu piel.



La transsexualitat està considerada una malaltia mental en els textos mèdics actuals. Així apareix en el Diagnostic Statistics Manual of Mental Disorders (DSM), el llibre de referència internacional de les malalties mentals que publica l’Associació Nord-americana de Psiquiatria (APA), i també en la International Classification of Diseases (ICD o també CIE), que utilitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Concretament, en la darrera versió del DSM (la número V, 2013) es diu que les persones transsexuals pateixen Disfòria de gènere.

La percepció d’haver nascut en un cos equivocat està en el discurs mèdic, en els mitjans de comunicació (periòdics, revistes, sèries...) i en moltes persones transsexuals. També la percepció popular és que es tracta d’una inadequació que s’ha de solucionar quirúrgicament i/o hormonalment, i poques vegades es planteja que allò inadequat puga estar en la rigidesa del binarisme, que afecta a totes les persones, siguen o no trans.

El resultat de tot plegat és que les persones trans viuen en un entorn que considera que la falta de correspondència sexe/gènere és anormal (una incongruència, segons el DSM). I per això han de posar-se en mans d’un professional mèdic durant almenys dos anys, per a obtenir així el “certificat de trans” (de Disfòria de gènere) que els permeta canviar-se el nom en el DNI. En altres paraules: el diagnòstic és un requisit per a accedir a drets.

Però potser caldria preguntar-se, com fa Moisés Martínez, si transsexual és una persona atrapada en un cos equivocat o en una societat equivocada. Qui s’equivoca?, el cervell o la publicitat dels joguets de Nadal, blaus per a ells i rosa per a elles? Qui és anormal? un xiquet que vol posar-se un vestit de nena o la família i els companys d’escola que el discriminen?

No està de més recordar que l’homosexualitat va ser descatalogada l’any 1973 de DSM-II-R i l’any 1990, del CIE. I resulta sospitós també veure que, en un estudi que s’ha fet dels membres que han decidit sobre l’última versió del DSM-V, més de la meitat mantenen vincles financers amb les indústries farmacèutiques que guanyen diners a costa dels tractaments de les persones transsexuals (Fernández, 2010).[i]

Ja ho dèiem en un post anterior, però el cert és que la transsexualitat i les seues causes han despertat des de sempre molt d’interès; però al nostre parer seria molt més útil buscar l’origen de la transfòbia i acabar amb ella. Molt millor ens aniria si ens preguntàrem, –i en conseqüència evitàrem–, les violències que s’exerceixen sobre les persones trans, sobre qui desitja transitar en el sexe biològic o en el gènere.

Per què tant d'interès perquè siguem hòmens o dones "de veritat"? Per què n'hi ha tanta por a la diversitat? No podem quedar-nos transitant?

[i] Fernández, Sandra: “Derechos sanitarios desde el reconocimiento de la diversidad. Alternativas a la violencia de la psiquiatrización de las identidades trans”, dins El género desordenado, editors: M. Missé i G. Coll-Planas, Egales, Madrid, 2010.

Aclarint termes:

Transvestit –o Travesti fa referència a aquelles persones que esporàdicament es visten o actuen amb els codis del gènere oposat, encara que en la seua vida social i quotidiana s’identifiquen amb el gènere que se’ls va atribuir en nàixer. Aquest és el primer concepte que la medicina utilitza a principis del segle XX per a fer referència a qui no s’identifica completament amb el gènere assignat, i inclou a hòmens i dones masculines.

Transsexual és aquella persona que vol sotmetre’s a una reassignació genital i vol modificar el seu cos per a viure amb el gènere que sent com a propi. Com bé diu la paraula, és una transició en el sexe biològic. Aquest concepte naix en la dècada dels cinquanta dels primers metges que intervenen les persones trans per a diferenciar-les de les persones que practiquen el transvestisme.

Transgènere fa referència a aquella persona que viu en el gènere oposat al que l’assignaren en nàixer però sense modificar necessàriament el cos. És una transició en el gènere. Aquest concepte emergeix dels moviments trans nord-americans dels anys vuitanta en oposició a la categoria mèdica transsexual, i sovint està relacionat amb una crítica al sistema binari home-dona.”

Font: MISSÉ, Miquel, Transexualidades, otras miradas posibles. Egales editorial, Madrid, 2013.

Entrevista a Miquel Missé a IdemTV

A l'etiqueta Trans tens més entrades sobre el tema.

14 comentaris:

Paula Sara Campoamor ha dit...

Bondia a tothom! Avui, després de nadal, vaig a comentar l'entrada de Transitant (2) ja que l'he llegit i em pareix un tema que està en l'actualitat.

Bé, pense que totes aquestes persones són persones normals, que no pateixen cap malaltia, aquestes persones no estan felices amb el seu cos, siga perquè no els agrada o per la discriminació que hi ha referent a alguns sexes.

Per què a la gent que s'opera per tindre més mames no es discrimina? Si elles tampoc estan conforme amb el seu cos? Pense que vivim en una societat que diu que està molt avançada però, després, a l'hora de la veritat, quan un xic i una xica es coneixen, hi ha confiança i algú de les dues persones comenta que va nàixer en un altre gènere, la relació s'acaba.

Tothom tenim dret a ser el que vulguem, tu naixes amb un sexe però pot ser que no siga el que correspon amb la teua identitat, són dones i homes normals, com una altra persona que naix amb el sexe que vol.

Per concloure, pense que ja és hora de progressar mentalment i que no hauríem de veure això com a una malaltia, que totes aquestes persones són tan normals com un xic i una xica, perquè de fet ho SÓN!!

Ali Goldmand ha dit...

Hola. Recuperació.
Aquestes persones no són les que estan equivocades, és la societat i aixo que diuen que és una malaltia no ho és. Estem en un món lliure i si un xic vol ser xica perquè el cos que té no és el que vull, no tindria de tenir por de què el discriminen i el marginaren perquè abans de ser xica era xic.

Els metges no deurien de dir que és una malaltia perquè la gent fa molt de cas al que diuen els metges i quan vegen algun transsexual tindran por de què els contagie i coses aixi.

Les persones que estan en un cos que no es el seu són persones normals.

Finalment pense que hem de mentalitzar nos i no discriminar els transsexuals per el que vulguen ser i ho son.

Adéu.

Diego Thompson ha dit...

Hola,

Desprès de llegar aquesta entrada, crec que es un tema interessant ja que es actual i encara hi ha gent que confondeixen alguns termes…

Per exemple l’altre dia estava discutint amb el meu germà la diferencia entre travesti i transsexual perquè ell em dia: es que l’altre dia vaig veure un travesti... y jo li vaig dir que si sabia el que significava travesti i em va donar la definició de transsexual i s’ho vaig explicar. La veritat es que aquesta entrada m’ha impactat per lo de que una associació tan gran digen que la transsexualitat siga una infermetat això em pareix molt retrògrada.

La meua opinió personal es que aquestes persones haurien de llevar aquesta definició tan roina que li han donat a aquesta identitat sexual perquè es una identitat sexual no una infermetat i que la societat hauria d’acceptar a cadascú com es perquè si vols ser respectat has de respectar als demes si no, no pots demanar el que tu no dones als demes.

Aquesta es la meua opinió, un comiat.

Juan Víctor ha dit...

Una vegada llegida aquesta entrada he estat reflexionant sobre els transexuals i pense que no te perquè ser una malaltia a soles perquè no siguen normals.

Entenc que per als metges no es un pensament normal aixo de voler canviar-se de sexe però també pense que son humans i que tenim que acceptar la seua opinió. Pense també que els dos anys que tenen que estar els transexuals amb el metge per a que els puguen canviar el sexe i el nom al DNI son innecessaris i que als divuit anys tindria que ser lliure que la gent es volguera canviar el nom o el sexe o el que vulga i no tenen que tindre impediments per fer el que vulguen.

Reflexionant en aquest tema em pareix molt estrany parlar de transexuals perquè sempre per a mi ha sigut com una mena de tema tabú i ningú ma parlat de transexuals abans, la veritat es que quasi no els coneixia fins ara perquè ningú parla d'ells ni res.

Jaume Marston ha dit...

Bon dia.

Vaig a comentar l'entrada de Transitant (2) perquè em pareix un tema molt interessant a la vegada que molt d'actualitat.

Aquestes persones, els transexuals, són persones normals i corrents, no tenen cap enfermetat ni cap malaltia, com pensa molta gent. Jo crec que aquestes persones són persones que han nascut amb un sexe i elss no es senten com eixe sexe i per aixó decideixen cambiar-se, perquè no volen passar tota la seua vida amb el sexe en el que no volen estar.

Cuan una persona es cambia de sexe, no té perquè ser discriminada i l'han de tratar igual que una persona que no s'ha cambiat de sexe.

Hi han persones que s'operen de qualsevol altra cosa, com posar-se mames o posar-se Bottox i no les discriminen, pues aleshores hauria de ser igual per als transexuals.

I aquesta ha sigut la meua humil opinió, adèu i gràcies per llegir-me.

Maria Claramunt ha dit...

Hola, sobre aquesta entrada pense que no és una enfermetat ni res per l'estil, les persones transexuals són persones igual que nosaltres, ni son pitjors ni hi ha que discriminarles, simplement no son felices amb el cos que els ha tocati han decidit cambiar-lo, res més, hi ha que respectar atothom.

Si transsexual és una persona atrapada en un cos equivocat o en una societat equivocada. Qui s’equivoca? Un xiquet que vol posar-se un vestit de nena o la família i els companys d’escola que el discriminen?
Doncs, bé, jo pense que la culpa principal es de la familía, deus apoyar al teu fill en tot, decidisca el que desidisca, i el més important, deus aceptar-lo tal i com és, no cal possar-li pegues, tens que volerlo tal cual, no per tindre un gust distint al teu, pensar d'una altra manera o voler cambiar el seu cos perque no es sent feliç amb el que té, es distint ni estrany, no. És una persona igual que tú.
En quant als companys, tenen que aprendre a respectar i a valorar a la gent.

Jo, sincerament, mai discriminaria a una persona de distint gust al meu, o transexual, es un company igual que altre i hi ha que apoyar-lo i tractarlo com al que es, una persona igual que tú.

Un beset.

Reda Kent ha dit...

Una vegada llegida aquesta entrada he pogut observar que a la gent transexual que vol passar-se a ser transexual, té estar en un tractament amb el metge durant dos anys i que per a passar-ho té que tindre unes aficions de dona , si les agrada el motor ja no poden se-ho.
Jo pense que n'hi han dones que els agraden les motos o anar al gimnàs. I si el passen, tenen la possibilitat de canviar-se de sexe: del masculí al femení o a l'inversa, i ademés poden canviar-se el nom en el DNI.
Als divuit anys, per a mí la gent ja es lliure de decidir lo que vuiga de la seua vida i pot canviar-se de nom o de sexe, i el metge té que fer-ho encara que no ho vuiga perquè és la opinió de la persona.
Reflexionant he pensat que si un xic es vol possar ropa de xica no té per què ser discriminat/da pels companys de classe o per ninguna altra persona del món, en el món cada persona deuría de ser lo que vulguera i que ninguna persona puguera dir el contrari.

Lluna Butler i Ana Belen Stone. ha dit...

Hola!

El que diu aquesta entrada al principi ens a paregut un poc fort i a la vegada interessant, nosaltres no pensem que les persones transsexuals tinguen una malaltia mental, només no se senten a gust amb la seua identitat sexual, es miren i no es troben ells mateixos per això fan açò, no perquè tinguen un problema. No té res que vore en que sigues homosexual.

Al primer vídeo tracta de una dona que vol canviar el seu sexe , (la cançó és “Esta soy yo”), mentre que l'altra cançó ja s'ha canviat de sexe i com es pot observar no hi es nota la diferència de si abans era una dona o un home, per això la gent que diu que no són persones no te raó ni cervell ja que continuen seguint igual però amb distint sexe, hi ha moltes persones importants com de la televisió que han sigut transsexual i continuen seguint igual i no els discriminen, de fet el seu treball el fan igual perquè només canvien el seu físic. És com si a tu no te agradara la roba que portes i et canviares.

Nosaltres pensem que hi ha que respectar a tot el món tinguen els gusts que tinguen, perquè al fi i al cap tot proveïm del mateix lloc.

Un petó.

Mireia Bebel ha dit...

Hola,
He triat aquesta entrada del blog "Karici.es" perquè m'ha cridat molt l'atenció que en els textos mèdics actuals denominen la transsexualitat com una malaltia mental. Jo sempre he pensat que un transsexual era una persona amb mentalitat masculina en un cos de dona o viceversa.

Estos dos vídeos m'han mostrat que una persona que tenia clara la seua voluntat de canviar de gènere ho realitza, i en la meua opinió amb un resultat espectacular. En el primer vídeo la xica se li nota més trista i reservada perquè no se sent a gust amb el seu cos, i en el segon esta més alegre i somrient perquè ja ha aconseguit el que volia.

Però llavors jo em pregunte, la transsexualitat és una malaltia? Si és una malaltia hauria d'estar atesa de forma gratuïta per la sanitat publica?
Jo pense que no és una malaltia, però si que deuria d'estar subvencionada per l'estat perquè tot el món poguera estar a gust amb el seu cos i la seua ment.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Juan Víctor,
voldria matisar una frase que escrius:

“Entenc que per als metges no es un pensament normal aixo de voler canviar-se de sexe però també pense que son humans i que tenim que acceptar la seua opinió.”

Tot el món pot opinar, però no totes les opinions tenen la mateixa validesa. Si jo dic que les persones de color són fastigoses, o que els alumnes de 3r d'ESO són tots uns ximples que no arribaran enlloc, és obvi que és la meua opinió, però estic faltant-los el respecte i n'hi ha lleis que protegeixen el dret de les persones a no ser insultades o discriminades. Dit això, l'estament mèdic pot opinar. Però a l'hora de valorar la seua posició hem de ser cautes i mirar quins interessos (i ideologies) n'hi ha darrere de les seues idees, unes idees que es donen com si foren científiques -i per tant objectives- i que amaguen que la ciència no és sempre ni objectiva ni imparcial. Ja he comentat a l'entrada que més de la meitat dels metges que varen participar en el DSM-V tenien relació amb les companyies farmacèutiques que proporcionen assistència a les persones trans; és a dir, que potser els interessa que la transsexualitat siga considerada una malaltia i així poden guanyar diners a la seua costa. Recorda que érem considerades malaltes fins el 1990, que és quan va desaparèixer l'homosexualitat del manual de malalties de l'OMS. Era una opinió científica?

Pel que fa a la "normalitat", hauríem de parlar de parlar de "normalitat estadística" (el que més ocorre) i no de "normalitat" a seques, perquè aquesta última s'oposa a "anormal" i una persona diferent a la normalitat estadística no és anormal, sinó solament diferent a la majoria.

Irene Stone ha dit...

Bona vesprada,

He elegit comentar aquesta entrada, perquè efectivament és un tema que està molt en l'actualitat, i crec que tots deuriem de pensar molt bé les coses, ja que encara que no sigam iguals som persones, com la resta, i no deuriem de discriminar a ningú.

Com bé va dir altra xica en el seu comentari, per què no es tracta igual a les dones que s'operen el pit, que a les persones que es volem canviar de sexe perquè no estan còmodes amb el seu? Tots tenim dret a ser feliços i a estar a gust amb el nostre cos, i amb nosaltres mateixos.

També pense que és una locura que la homosexualitat o la tranxesualitat es puga arribar a pensar que és una enfermetat mental, però què barbaritat és eixa?? No podem elegir a qui estimar? No podem decidir com vestir-nos? No ens agrada a tots que ens respecten? I entonces, per què una persona té que anar durant dos anys al psicòleg per a que tinga un certificat i es puga canviar el nom al DNI?? Molt diuen del drets humans, però qui els compleix??

Tenim dret a anar per el carrer sense que ens miren mal, sense que parlen de nosaltres a les nostres esquenes, tots som èssers humans, som persones, i ens mereixem el mateix tracte!

Un comiat, Irene.

Sergio Wollstonecraft ha dit...

Hola,

Jo no entenc com molta gent pensa que la transexualitat es una enfermetat. No entenc perquè tenen que anar al psicoleg solament per a canviar el nom al DNI quan molta gent el que fa es dir “el que volen escoltar” per a que el deixen canviarlo així que jo el veg una simperia perquè ademes de ir al psicolog en realitat no saben res d’ells.

Les persones que es canvien de sexe son molt discriminades solament per averse canviat de sexe son discriminades per haver-se canaviat de sexe. M’agrada molt la frase “Però potser caldria preguntar-se, com fa Moisés Martínez, si transsexual és una persona atrapada en un cos equivocat o en una societat equivocada” perquè la persona no esta en un cos equivocat perquè pot canviar de sexe però la societat no lo entén.

Jo crec que aquests termes molta gent ni els coneguen, molta gent pensa que és el mateix, quan no o és o els confonen. Travesti o travestit es el que es vist o actua com el sexe contrari; transexual és el que té el aparell del sexe contrari o el vol tenir i transgenere el que viu en el genere oposat desde que va naixer.

Nerea Roussel ha dit...

Hola, hui soc soles Nerea perquè Cerezín no ha vingut. Sobre els dos vídeos vull dir que el primer m'ha agradat molt més, perquè la veu la fa més bonica i el xic, encara que es sàpiga que és un xic, pareix una xica, no me agrada gens els dos pírcings que té a les orelles, li queden molt mal, a més que pareix un gòtic, quan l'he vista he agarrat un trauma; el pel llarg als xics no li queden gens bé, encara que aquest no el tenia tan llarg però té un poquet. Bé, ara vaig a parlar de la cançó més a dins, la segona cançó no m'ha agradat gens perquè és d'un altre tipus, és més lletja, més avorrida, no sé, però no m'ha agradat, també crec que és perquè té més males pintes que en l'altre, La guitarra la toca molt bé i tot açò; n'hi han vegades que no pega el ritme que fa en la guitarra amb la lletra perquè no el concorda bé del tot, però bo, més o menys està bé el vídeo (de la veu em refereix, perquè de les pintes que té, molt mal).

Me'n vaig, però em vaig a avorrir perquè encara queden 15 minuts, però me'n vaig que no me apeteix escriure més, adéu chulis. ♪ ♥

Ernesto Goldman i Ruben Goldman ha dit...

Hola, aquest vídeo tracta d'una mare que el seu fill va nàixer com una xica, però ell se sentia com un xic, la mare es queixa de que la gent respecta als discapacitats i no als transsexuals, que ells no son ni menys ni més, la gent es te que respectar sense faltar-li a ningú.
Lo que li van preguntar a la seua mare va ser que com se van sentir quan d'una xica passa a un xic (Mario).

La nostra opinió d'aquest vídeo es que es que s'han de respectar la opinió de cada persona, algunes persones volen ser xic i son xiques per això no es te que identificar a les persones.

Aquest vídeo ens a agradat molt i esperem que mireu el vídeo i altres...
Adeu ens a agradat moltisim.