13 d’abr. 2015

Yes, we fuck!

El dissabte passat vaig assistir a la presentació del documental, dirigit per Antonio Centeno i Raúl de la Morena, Yes, we fuck!, un títol buscadament provocador que mostra la sexualitat de persones amb diversitat funcional. El projecte es va finançar amb micromecenatge i part de la recompensa –perquè la més important era que el documental es duguera a terme– fou assistir a l’auditori del Museu Reina Sofia de Madrid per vore’n el resultat i escoltar alguns dels protagonistes. 

El documental mostra 5 històries reals on el sexe esdevé un arma no sols de plaer, sinó també política que defensa la llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones. Miriam va en cadira de rodes i ens obri les portes de sa casa per a ensenyar-nos la història d’amor i de sexe amb Pama, la seua parella índia. Mertxe és una dona cega que sempre ha estat interessada en la sexualitat i el feminisme i decideix assistir a un taller sobre ejaculació femenina que imparteix Kani, un xic trans. Un grup de joves amb diversitat intel·lectual parlen entre ells sobre els seus gustos, pràctiques i inquietuds sexuals i, paral·lelament, pares i mares expliquen com han influït en la vida sexuals dels seus fills i filles... 

Em quede curta si dic que és un documental imprescindible i radicalment valent, que teixeix aliances amb altres col·lectius que treballen políticament qüestions vinculades al cos i a la sexualitat (transfeminisme, LGTB, queer, intersex...). Com diuen els autors mateixos: “L'estratègia per a açò passa per mostrar històries reals amb imatges explícites que revelen a les persones amb diversitat funcional com a éssers sexuals i sexuats, com a cossos desitjants i desitjables que trenquen la idea de normalitat i ens interpel·len sobre com entenem el desig, el plaer i la bellesa.”

Una persona del públic va dir que el documental s'hauria de vore en totes les escoles, instituts i universitats. Em va llevar les paraules de la boca.

28 comentaris:

Unai Kent ha dit...

En aquest comentari observem que les persones discapacitades tant mental como físicament no tenen accés a satisfacció sexual com les persones sense cap algú problema,per això aquesta iniciativa em pareix una bona idea per a aquestes persones que no podem disfrutar del sexe com cap altra persona i la veritat que aquesta ajuda em pareix formidable i que les persones tindrien que tindre en compte,perquè si ja existeix discriminació en general en el ambite sexual hi ha també ja que com son discapacitats no es tenen en consideració com a altres i això es algo que no tindria que ocórrer i menys si tan «avançats» soms no tindrien que ocórrer res de cap alguna discriminació i menys a persones con discapacitats.

LEO KENT ha dit...

Hola, soc Leo i vaig a parlar sobre el video de Karicies anomenat “ YES, WE FUCK! ” El video tracta sobre un projecte que ha fet un video que tracta sobre lo que la gent pensa que es el sexe. Hi hen moltes opinions. Unes pensen que es plaer, altres que es una forma de entreteniment... També el projecte ajuda a persones amb discapassitat a tindre relacions sexuals.

En mi opinió el video esta bé per ajudar a les persones discapassitat a tindre relacions sexuals. També perque les persones diuen lo que pensen sobre lo que es el sexe delante de les cameres.
Us invite a ver aquest video perque es molt interesant.

ROXANA WOLF I VALERIA WOOLF ha dit...

Hola, somos Roxana i Valeria i anem a comentar el vídeo de ''yes we fuck''.
Se tracta de una dona que parla sobre els discapacitats que tenen menor frecuencia que solen tener relacions sexuals, hasta hui la vida de les persones con discapacitat a sigut difícil, però se ha encontrat una manera, ''els assistents sexuals'', pera solucionar ese problema.

Que consisteix en que els assistents sexuals, son les seues mans i peus, son com un còmplice que ajuda a poder realitzar be la accion,

I tambe en el vídeo se comenta que el sexe es bo i es pot disfrutar, pero també ai un poc de por, esa part no la he en-tingut molt ja que el sexe te que ser voluntari i placentari per les dos i mai te que ser obligat, pero crec que el par no es una sensacio que te entrar en esa accion.

La nostra opinió es que:

VALERIA:les persones no deberien juzgar a alguna persona per el seu físic, sino per el seu interior i em parec be que algunes persones les ajuden als discapacitats a saber com se sent la relaciones sexuals

ROXANA:pense que tot el mon te que experimentar la sexualitat a una cert edat, i respecte als discapacitats durant molt temps han estat sufrit i no pogueren provar moltes coses per culpa de la seus malaltia, pero hui ia que cambiar el estil de vida de molta gents, ja que hian persones que les ajuden.

Perquè si no nos ajudem entre nosaltres qui lo ara?

ALEX ESTONE Y JOSE KENT ha dit...

Hola , com tots el dimarts estic així per a donar-vos la nostra opinió.
Hui estic en la case de valencià.
El vídeo que hem vist en la classe de valencià es anomena: "Yes, we fuck!".
El vídeo tracta de la necessitat i el dret que tenen les persones amb discapacitat .
En el vídeo en ensenya que per a tindre relacions sexuals no importa la discapacitat
que tingues no hi ha cap problema per a tindre relacions i disfrutar del sexe
o de la comanyia d'úna persona que te alguna discapacitat.
No hi que discriminar,no fer cas ,o no tenir relacions amb una persona que tinga alguna
discapacitat de cualquier tip.
En el vídeo , ens ensenya com tenen relacions sexuals persones amb dicapacitat
o sense discapacitat .
En la nostra opinió cada persona del mon te el dret de tindre relacions amb qualsevol
persona sense importar la discapacitat que tinga ell o la persona que estiga amb ell
o ella , i te que acceptar a ña persona amb els seus defectes i virtuts.

Aquesta a sigut la meua opnio.

noelia west, esther roussel y sonia stone ha dit...

Hola som Esther, Noelia i Sonia i anem a comentar el vídeo de ''Yes we fuck''
El vídeo corroeix en les noticies i tracta de discapacitat, que tenen problemes de mobilitat i de podre relacionar-se amb altres persones, a les hores tenen un assistent personal que son els que els ajuda, que es les seues mans i els seus peus; també els orienta i fa tot el que no pugen fer
En a paregut molt bé el que han dit, perquè tot el mon té drets a fer el que li done la gana, som lliures de fer el que vulguem.

La nostra opinió sobre aquest tema de la discapacitat a tindre el sexes:
Totes aquestes persones tenen el dret de fer el que ells vulguen amb el seu cos com per exemple fer el acte sexual, i no hi ha necessitar de jutjar-los. En respecte al assistent personal pensem que es una bona manera de treballar i ajudar a les persones que ho necessiten.
Creiem que tenen por a fer el acte sexual perquè sempre tot el mon té por i ells al tindre eixe problema li costa mes.
També això del sexes ens inquieta per el que altres persones puguen dir d'ells i que'ls discriminen .

En conclusió,tots els discapacitats poden tindre sexe com vulguen i amb qui vulguen.
Adèu

KIKE I ADRI WEST ha dit...

Hola som Kike i Adri Westi avui anem a comentar YES WE FUCK.
El vídeo tracta de persones amb discapacitats funcionals, mostra a persones que necessiten ajuda per a tindre relacions sexuals amb ells mateixos o amb altres persones discapacitades o no. Aquestes persones son professionals i es denominen assessors sexuals, ajuden a aquestes persones per a que esten segures d'elles mateixes i puguen relacionar-se amb més seguretat. A nosaltres ens pareix be aquesta opció perquè tots tenim dret al sexe i crec que tendrien que globalitzar aquesta idea, perquè ajudaria a aquestes persones a descobrir una part de la seua vida que no coneguen i que es molt satisfactoria. CONTIUNARA...

Sandra i Ruth ha dit...


En aquest vídeo ens expliquen que les persones amb discapacitats, tenen mes problemes a l' hora de mantindre relacions sexuals. Per açò aquesta iniciativa ens pareix una molt bona idea, per a aquestes persones que no podem gaudir del sexe.

Ens pareix fatal que existeixa aquest tipus de discriminació, i mes hacía gent amb discapacitats com aquestes, necessiten ajuda, i no recriminació.

Tendríem que oferir ajuda i respecte si després el volen respecte a nosaltres sinó respectes no demanes ser respectat ja que no et el mereixes.

Una abraçada...

Javier Bebel ha dit...

L'assistència sexual ajuda a persones el algun tipus de discapacitat que impedisca o dificulte el seu autoaprenentatge sexual. És una funció de l'assistent social.

Com a persones, humans i animals, són persones sexuals i la seua discapacitat es troba aïllada de la seua sexualitat però, com he dit abans, pot dificultat o impedir la seua elaboració sexual sobre tot per l'entorn. Si l'entorn que ens cultiva sexualment no ho fa per ser diferent al natural o normal, s'ha de crear una «assignatura» que ens ensenye, perquè la sexualitat es necessària. Ací es on trobem que l'assistent social ha d'exercir com a sexual també. Trobe importants i necessaris aquestos serveis per un complet content personal amb si mateixos, per sentir-se persones i com diu al vídeo, viure i no sobreviure.

Patricia Becker ha dit...

YES , QUE FUCK!
Bona vesprada.
Aquest vídeo parla de la sexualitat als discapacitats.
Al video també podem vore a una dona amb una discapacitat que està amb la seua parella india. La dona esta anant a terapies per a aprendre l'ejaculacio femenina. Poc a poc es donen compte les persones amb discapacitats, que el sexe es una cosa molt complexa.

Jo pense que totes les persones amb discapacitat també han de tindre sexe, sempre que ells vulguen clar.
Es normal que a una persona amb una discapacitat li coste més tindre sexe que a una persona que no en té una discapacitat, perque poden tindre por, o sentir-se insegurs.
Està molt bé que façen terapies per a ells perque poc a poc van descobrint coses sobre el sexe i així poden tindre una vida sexual més o menys normal i ja no es sentiríen tan insegurs perque ho comnprendríen millor.
Per a finalitzar asssoles dir que jo també pense que aquest documental s'hauria de vore en totes les escoles, instituts i universistats.

Mònica West ha dit...

Considere que la gent amb discapacitat te el mateix dret de fer les coses que faria una persona sense discapacitat. Crec que podem posar medis per a que la gent que no pot fer les necessitats, que tot el mon fa, la gent que va a ajudar(assistents) si volen poden ajudar a aquestes persones, ja que el sexe es una necessitat. Es mes be un dret, crec que el únic obstacle que hi ha es que la gent no l'atendria, jo soc una persona oberta i ho he entès ràpidament, però molta gent pot pensar que es prostitució i, d'acord es podria vore així, però no hi ha molta diferència entre (perdoneu l'expressió) netejar-li el cul a algú, i ajudar-lo a col·locar-se les mans o aparells electrònics que produeixen plaer. Considere que es una necessitat com qualsevol altra, i podríem conèixer aquest fenomen que no fa mal a ningú, mes ben dit, produeix plaer, o també ficar medis a que les persones discapacitades puguen mantindre relacions sexuals, per exemple en habitacions d' hotel ficar llits matrimonials en habitacions especialitzades si la persona que va a ocupar l'habitació o demana i no ficar ningun problema.

Miguel Angel West ha dit...

Bon dia a tots.

Aquesta entrada m'ha cridat especialment l'atenció perquè crec que tant jo com la majoria de la societat considerem als discapacitats “inerts” o pensem que la seua discapacitat implica també discapacitat en l'àmbit sexual però la majoria de les vegades no és així. La majoria de discapacitats tant físics com a mentals no estan incapacitats sexualment i açò és alguna cosa que sovint oblidem, tal vegada siga perquè els discapacitats són un col·lectiu en minoria i a voltes no es té en compte les seues necessitats.
Pense que els assistents sexuals són una bona idea perquè ajuden a aquestes persones a cobrir una necessitat i a aconseguir eliminar les barreres que tenen pel simple fet de tenir una discapacitat. Igual que en altres països aquests assistents deurien estar subvencionats per l'estat i així aconseguir normalitzar la vida sexual dels discapacitats. El problema és que la societat no considera les necessitats sexuals necessitats bàsiques i crec que és per açò pel que hi ha més països que no ajuden en aquest àmbit a la gent discapacitada.

Andre ha dit...

Hola som Andrea Thompson i Oscar Kollontai, en aquesta entrada es parla sobre les dificultats que pateixen les persones amb alguna discapacitat funcional. Es mostren dos vídeos en que es veu com la gent amb discapacitat poden sentir la sexualitat igual que els demés, però açò es veu com una cosa quasi impossible perquè de normal aquestes persones no troben l’amor per culpa de la imatge exterior que provoca la seua disfunció.

Pensem que aquest documental és una bona prova de que tot el món és igual que els demés, però que s’estableixen unes diferències només per el que es veu al exterior i pel que opina la gent. L’única dificultat que tenen aquestes persones es la seua discapacitat que realitza una feina semblant a la d’una barrera contra la societat, però hi ha persones que eixa barrera l’ignoren i fan molt feliços a aquesta gent.

Andrea Thompson i Oscar Kollontai ha dit...

Hola som Andrea Thompson i Oscar Kollontai, en aquesta entrada es parla sobre les dificultats que pateixen les persones amb alguna discapacitat funcional. Es mostren dos vídeos en que es veu com la gent amb discapacitat poden sentir la sexualitat igual que els demés, però açò es veu com una cosa quasi impossible perquè de normal aquestes persones no troben l’amor per culpa de la imatge exterior que provoca la seua disfunció.

Pensem que aquest documental és una bona prova de que tot el món és igual que els demés, però que s’estableixen unes diferències només per el que es veu al exterior i pel que opina la gent. L’única dificultat que tenen aquestes persones es la seua discapacitat que realitza una feina semblant a la d’una barrera contra la societat, però hi ha persones que eixa barrera l’ignoren i fan molt feliços a aquesta gent.

Jose Mot ha dit...

Aquest vídeo tracta de que les persones discapacitades son molt discriminaes i com per exemple no esta molt ben vist que practiquen el sex per el simple problema de ser discapacitats.
Jo no veig el problema en ser discapacitat perquè no es ninguna vergonya que fachen les seues coses perquè són humans.(Amb Problemes).

Ivàn Arenal ha dit...

Bon dia companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena, aquest vídeo tracta de certes persones que tenen discapacitat, problemes de mobilitat i de podre relacionar-se amb altres persones, a les hores tenen un assistent personal que lis ajuden a fer les tasques diaries com banyarles etc, i fan tot el que ells no pugen fer.
M'ha paregut molt bé el que han dit, perquè tot el mon té drets a fer el que li done la gana, les persones som lliures de fer el que vulguem i com vulguem, aixó si, sempre dins d'un limit.

Pense que els assistents sexuals són una bona idea perquè ajuden a aquestes persones a cobrir una necessitat i a aconseguir eliminar les barreres que tenen pel simple fet de tenir una discapacitatmental o fisica.

Pense que en tots el països el assistents deurien estar subvencionats per l'estat, i així aconseguir normalitzar la vida sexual dels discapacitats. Pense que el problema és que la societat no considera les necessitats sexuals, com a necessitats bàsiques i crec que és per açò pel que hi ha més països que no ajuden en aquest àmbit a la gent amb certs discapacitas mentals. Espere que us haja agradat el meu comentari, un salutet, companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena. Un salutet amics i amigues del mon. <3

Ismael Butler ha dit...

Salutacions a tots i totes.

En aquest vídeo, es pot veure la història de 5 persones amb diversitat funcional i intel·lectual, les quals parlen de temes sobre la sexualitat. Parlen que ells també tenen dret a tindre relacions sexuals amb altres persones, encara que tinguen una discapacitat, ja que són persones igualment.

Aquest documental, també serveix per a reivindicar els drets que tenen les persones i de tindre un assistent social, ja que en altres països com Alemanya, Holanda, Noruega, etc, ja tenen i aquestes persones pensen que podria ser molt útils i podria ajudar-les en moltes coses que ells no poden fer o podrien aconsellar-les moltíssimes coses.

Per a la meua opinió, pense que aquest vídeo és molt bo, ja que pot servir per a què la gent pense diferent en quant aquests temes i també pot servir per a què aquestes persones aconsegueixen el que ells volen, és a dir, un tracte normal com el d'altra persona i tindre un assistent social.

Victor Thompson ha dit...

Salutacions.

Aquesta entrada i dos vídeos que l'acompanyen ens proposen la reflexió d'un tema prou interessant, que és la sexualitat en les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Aquesta proposta ve provocada en gran part pel rodatge d'un documental que va eixir a la llum fa poc, dirigit pel director Raúl de la Morena, en el que es presenten varies històries de persones que, encara que tenen una diversitat funcional, intentes explorar noves sensacions per mitjà de la sexualitat. Una de les històries que es mostra és la de Sole, una dona amb diversitat funcional de naixement que vol saber-ne més de la sexualitat però que, estant en les seues condicions necessita una mena de «ajudant» per a aconseguir-ho, per això reclama un poc més de consciència i que l'estat proporcione subvencions perquè es puguen contractar a aquestes persones, com ja passa a altres països com Alemanya o Dinamarca.

Personalment, m'ha agradat molt l'ultima part de l'entrada, en la que es diu una de les frases que va pronunciar una persona que es trobava al públic el dia de la presentació i deia que aquest documental hauria de ser projectat en els instituts, cosa amb la qual estic totalment d'acord perquè crec que se sap molt poc de com les persones amb discapacitat interaccionen sexualment.

En conclusió, em pareix molt interessant aquesta entrada i estaria molt bé que tinguera la Màxima difusió possible perquè podria ajudar no només a persones amb discapacitat que no s'han plantejat mai el fet d'aprendre a ser sexuals, sinó també a persones que tal vegada volen dedicar-se a ajudar a aquestes persones.

Mario De Burgos ha dit...

Salutacions a tothom

Com diu el títol, ''Yes, we fuck!'', tot el món té dret a tindre sexe, a experimentar amb el seu cos, i a saber que és el que vol i que és el que no vol.
El documental mostra 5 històries on el sexe esdevé una arma no sols de plaer, sinó també política que defensa llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones. Una va en cadira de rodes i ens ensenya la història d’amor i de sexe ambla seva parella. També ens mostra com altra dona que va en cadira de dones té una assistent sexual, i vol que l'ajude a experimentar i trobar el que vol, tant sexualment com en l'àmbit personal.

Podem veure com hi ha grups on acudeixen les persones que tenen malalties, com Síndrome de Down, on van per a experimentar amb el seu cos, ja que encara que siguen discapacitats, són persones, i no són asexuals, volen provar el seu cos i els dels demes.

Per concloure el meu comentari, jo crec que els assistents sexuals són una bona idea perquè ajuden a aquestes persones a cobrir una necessitat i a aconseguir eliminar les barreres que tenen pel simple fet de tenir una discapacitat. Igual que en altres països aquests assistents haurien d'estar subvencionats per l'estat i així aconseguir normalitzar la vida sexual dels discapacitats. El problema és que la gent pensa que aquestes persones són asexuals i no tenen dret a cobrir les necessitats sexuals que tinguen.

Victoria Becker i Nerea West ha dit...

Hola som Victoria Becke y Nerea West,i vamos a comentar aquest vídeo.

Nosaltres pensem que el sexe es par a tots sean como sean aunque tengan discapacidades.

A ningu l'agrada ser rechazad per ninguna persona per que pensem que tots som iguals.
El sexe es una altra manera de relacionarse con altres persones.

Nosaltres pensem que tots deberien tener alguna posibilitat de estar con alguna altra persona i poder entrar en ella.

En conclusió,tots els discapacitats poden tindre sexe com vulguen i amb qui vulguen.
Bueno ens despedim adeu

javi beker ha dit...

Hola ha hui os vaig a parlar sobre el video yes, we fuck.
Aquest vídeo tracta sobre el sexe.diu en el vídeo que totes les persones del mon sean discapasitades o no tenen dret a tindre sexe.
El la image podem veure com hi ha grups on acudeixen les persones que tenen malalties, on experimen amb el seu cos,perque aquestes persones tenen gana de ser deseats per altres persones pero devida a su malaltia no poden ser.
No se si en el vídeo comenten algo sobre que en espanya esta prohibida el tindre un compañer per a tu.
Pero yo creec que si escuchat ve deveria estar llegalitzado aixo per a que aquestes persones no és senten menys que'ls altres.

BONA VESPRADA!

Rebeca West ha dit...

Hola em diuen Rebeca west i vaig a comentar aquest video.
Aquest video que es diu yes we fuck i tracta de persones amb discapacitat que viuen la seua sexualitat plenamente sin importar que tinguen una discapacitat. Tots tendriem que disfrutar la nostra sexualitat sean com sean da igual si tens una discapacitat o que tingas altra cosa com per exemple una enfermetat .

La meua opinio d'aquest video es que perque no pots disfrutar de la teua sexualitat perque tingues una discapacitat. Perque no podem disfrutar d'aixo aunque tingues una discapacitat o altra cosa.

Àlvaro Goldman ha dit...

Bon dia companys i companyes.

Aquesta entrada i dos vídeos que l'acompanyen ens proposen la reflexió d'un tema prou interessant, que és la sexualitat en les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Aquesta proposta ve provocada en gran part pel rodatge d'un documental que va eixir a la llum fa poc, dirigit pel director Raúl de la Morena, en el que es presenten varies històries de persones que, encara que tenen una diversitat funcional, intentes explorar noves sensacions per mitjà de la sexualitat. Una de les històries que es mostra és la de Sole, una dona amb diversitat funcional de naixement que vol saber-ne més de la sexualitat però que, estant en les seues condicions necessita una mena de «ajudant» per a aconseguir-ho, per això reclama un poc més de consciència i que l'estat proporcione subvencions perquè es puguen contractar a aquestes persones, com ja passa a altres països com Alemanya o Dinamarca.

Personalment, m'ha agradat molt l'ultima part de l'entrada, en la que es diu una de les frases que va pronunciar una persona que es trobava al públic el dia de la presentació i deia que aquest documental hauria de ser projectat en els instituts, cosa amb la qual estic totalment d'acord perquè crec que se sap molt poc de com les persones amb discapacitat interaccionen sexualment.

En conclusió, em pareix molt interessant aquesta entrada i estaria molt bé que tinguera la Màxima difusió possible perquè podria ajudar no només a persones amb discapacitat que no s'han plantejat mai el fet d'aprendre a ser sexuals, sinó també a persones que tal vegada volen dedicar-se a ajudar a aquestes persones.

Una salutació a tothom.

Ignasi Amoros ha dit...

Per començar vull dir que el títol, ''Yes, we fuck!'' en vol dir que tot el món té dret a tindre sexe, a experimentar amb el seu cos, i a saber que és el que vol i que és el que no vol. En aquesta entrada hi ha dos vídeos que ens proposen la reflexió d'un tema prou interessant, que és la sexualitat en les persones que tenen algun tipus de discapacitat.

Després d'aquesta breu introducció vaig a parlar del qual em transmet el vídeo. En el primer vídeo el que ens presenten són vàries històries de persones que, encara que tenen una diversitat funcional, intenten explorar noves sensacions per mitjà de la sexualitat. La primera història que ix és la de Sole, ja que al principi apareix Miriam, però a soles diu que la sexualitat és complexa. Doncs continuem parlant de Sole, ella és una dona amb diversitat funcional de naixement i el seu objectiu és saber-ne més de la sexualitat però que, estant en les seues condicions necessita una mena de mà dreta per a aconseguir-ho. Per a poder aconseguir aquest objectiu esta Teo, que és el seu ajudant o millor dit el seu assistent, ja que diu que l'ajuda a vestir-se, a netejar-se'n... Finalment Sole li proposa a Teo que fora el seu assistent sexual, ja que ella no pot observar sobre l'erotisme.

Finalment vull dir que gràcies a aquest documental he pogut observar com per a algunes persones com apareixen en el vídeo el sexe esdevé com una arma no sols de plaer, sinó també política que defensa llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones. I també vull dir que EL SEXE ES COSA DE TOTS, INCLÚS DE PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL.

Adrian Wolf ha dit...

Aquest vídeo parla de la sexualitat als discapacitats.

Al video també podem vore a una dona amb una discapacitat que està amb la seua parella india.La dona està anant a terapies per a aprendre l'ejaculació femenina. Poc a poc es donen compte les persones amb discapacitats, que el sexe es una cosa molt complexa.

Jo pense que totes les persones amb discapacitat també han de tindre sexe, sempre que ells vulguen clar.
Es normal que a una persona amb una discapacitat li coste més tindre sexe que a una persona que no en té una discapacitat, perque poden tindre por, o sentir-se insegurs.
Està molt bé que façen terapies per a ells perque poc a poc van descobrint coses sobre el sexe i així poden tindre una vida sexual més o menys normal i ja no es sentiríen tan insegurs perque ho comnprendríen millor.
Per a finalitzar assoles dir que jo també pense que aquest documental s'hauria de vore en totes les escoles, instituts i universistats.

Raquel Stone i Cristian Becker ha dit...

En aquesta entrada es trenca un dels estereotips més importants del sexe: sempre ha de ser igual. Encara que pot ser que per a la gent sense malalties mantindre relacions ha de ser sempre de la manera tradicional, no és així. En primer lloc, tenim les persones que experimenten per curiositat, encara que aquest no és el tema del post, i ens centrarem en la gent amb diversitat funcional. Degut a que aquest col·lectiu representa una minoria a la societat, ningú no es preocupa de com duguen a terme aquestes persones la seua vida íntima. «Yes, we fuck!» mostra històries reals d'aquestes persones per tractar de donar-los una certa visibilitat per a la resta de la societat.

En la nostra opinió, aquest tipus d'iniciatives s'haurien de dur a terme més freqüentment i amb tot tipus de temes, ja que és una manera de mostrar a la resta allò que els governs no volen que els seus ciutadans sàpiguen, per tractar de formar una societat més justa i igualitària, on tot el món tinga les mateixes oportunitats per dur a terme qualsevol tasca, ja siga tindre sexe d'una manera diferent o gaudir de qualsevol servei o bé.

Adrian Wolf ha dit...

Bon dia a tots i a totes, en primer lloc vull fel.licitar a l'autor/-a d'aquesta entrada que m'ha agradat molt.

Considere que la gent amb discapacitat té el mateix dret de fer les coses que faria una persona sense discapacitat. Crec que podem posar medis per a que la gent que no pot fer les necessitats, que tot el mon fa, la gent que va a ajudar(assistents) si volen poden ajudar a aquestes persones, ja que el sexe es una necessitat. Es mes be un dret, crec que el únic obstacle que hi ha es que la gent no l'atendria, jo soc una persona oberta i ho he entès ràpidament, però molta gent pot pensar que es prostitució i, d'acord es podria vore així, però no hi ha molta diferència entre (perdoneu l'expressió) netejar-li el cul a algú, i ajudar-lo a col·locar-se les mans o aparells electrònics que produeixen plaer. Considere que es una necessitat com qualsevol altra, i podríem conèixer aquest fenomen que no fa mal a ningú, mes ben dit, produeix plaer, o també ficar medis a que les persones discapacitades puguen mantindre relacions sexuals, per exemple en habitacions d' hotel ficar llits matrimonials en habitacions especialitzades si la persona que va a ocupar l'habitació o demana i no ficar ningun problema.

Nadir Davidson ha dit...

La veritat que m'ha sorprés bastant aquesta entrada. Normalment pensem
que les persones amb algun tipus de discapacitat no viuen el sexe com
els demes, pero no es cert. Crec que no podem negar-los el dret a gaudir
del seu cos i la seua sexualitat perque és injust. El sexe es una
necessitat que tenim tots, i ningú pot dir qui pot i qui no pot fer tal
cosa o tal altra. Pense que al segle que estem continuen havent molts
prejudicis i estereotips que no es corresponen amb la realitat de molta
gent, i que es molt bó denunciar-ho i compartir-ho per aprendre a no
pensar d'eixa manera. Crec que discapacitat no es sinonim de
incapacitat, pero de vegades la gent ens confonem.

També he de dir que m'ha resultat graciós i original el titol del
documental, perque esta defensant el dret de tots a disfrutar amb el
nostre cos. Pense que hem d'acceptar que hi ha molta diversitat al mon i
que això es bó, i que tots tenim els mateixos drets i ningú ens els
pot llevar.

Rosa Sanchis ha dit...

Destaque el comentari de Mònica West, que em sembla molt interessant:

Considere que la gent amb discapacitat té el mateix dret de fer les coses que faria una persona sense discapacitat. Crec que podem posar mitjans perquè la gent que no pot satisfer les necessitats com tot el món fa, tinguen persones que vagen a ajudar-los (assistents), si volen, ja que el sexe és una necessitat. És més aviat un dret, i crec que l'únic obstacle que hi ha és que la gent no ho entendria. Jo sóc una persona oberta i ho he entès ràpidament, però molta gent pot pensar que és prostitució i, d'acord, es podria vore així, però no hi ha molta diferència entre (perdoneu l'expressió) netejar-li el cul a algú i ajudar-lo a col·locar-se les mans o aparells electrònics que produeixen plaer. Considere que és una necessitat com qualsevol altra, i podríem conèixer aquest fenomen que no fa mal a ningú, més ben dit, produeix plaer, o també posar mitjans perquè les persones discapacitades puguen mantindre relacions sexuals, per exemple en habitacions d'hotel ficar llits matrimonials en habitacions especialitzades si la persona que ocupa l'habitació ho demana, i no posar-los cap problema.

En castellà:

Considero que la gente con discapacidad tiene el mismo derecho a hacer las cosas que haría una persona sin discapacidad. Creo que podemos poner los medios para que la gente que no puede satisfacer sus necesidades como todo el mundo, tengan personas que vayan a ayudarles (asistentes), si quieren, puesto que el sexo es una necesidad. Es más bien un derecho. Creo que el único obstáculo que hay es que la gente no lo entendería. Yo soy una persona abierta y lo he entendido rápidamente, pero mucha gente puede pensar que es prostitución y, de acuerdo, se podría ver así, pero no hay mucha diferencia entre (perdonad la expresión) limpiarle el culo a alguien y ayudarle a colocarse las manos o aparatos electrónicos que producen placer. Considero que es una necesidad como cualquier otra, y podríamos conocer este fenómeno que no hace daño a nadie, mejor dicho, produce placer, o también poner medios para que las personas discapacitadas puedan mantener relaciones sexuales, por ejemplo en habitaciones de hotel poner camas matrimoniales en habitaciones especializadas si la persona que va a ocuparla lo pide, y no ponerles ningún problema.