2 de març 2016

Violència sexual i complicitat



(En castellano)

L’any 2012, una adolescent de 16 anys que havia begut molt va ser violada pels membres de l’equip de futbol de secundària d’Steubenvill, Ohio. La xica estava semiinsconscient i aquestos la varen portar de festa en festa, durant gran part de la nit, i entre altres humiliacions, se li pixaren damunt públicament. Cap persona de les que hi havia a les diverses festes va fer res per a evitar-ho, ni tan sols cridararen per telèfon anònimament. A la xarxa es van pujar vídeos de l’agressió sexual i també un vídeo d’un conegut dels violadors on es burlava de la xica i del fet.

Per què ningú va fer res? Per què cap dels adolescents i joves que es trobaven a les festes va actuar?

Alguns dels factors facilitadors de la violència són aquestos:

1. Sembla mentida, però un dels majors facilitadors de la violència és la idea que el comportament és tolerat secretament per la víctima, és a dir, el pensar que en el fons li agradava o volia el que li estava passant. El coit està tan sobrevalorat que molts joves pensen que pot resultar plaent, fins i tot contra la voluntat de la dona. Recorde que fa uns anys vaig posar a classe Kids, una duríssima pel·lícula que acaba amb la violació d’una xica inconscient en una festa, i una part de l’alumnat va riure davant l'escena. En preguntar-los-en la raó, respongueren que era evident que ella es feia la dormida i que li estava agradant igual que al violador.

2. En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. En realitat, el que pensen els altres és més important que les seues pròpies actituds. Això significa que fins i tot les expressions “menors” de sexisme, homofòbia, transfòbia…, com per exemple les floretes, els insults “de broma” (maricó, marimacho…) o els acudits sobre la violació o les persones homosexuals, etc., tenen una enorme influència, ja que impliquen que degradar les dones (o les persones homosexuals, transsexuals...) és acceptable i que la violació o qualsevol altra agressió és una broma que fa riure. Aquestes opinions desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió.

3. També arriben a pensar que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual.

4.  La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

5. Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Per exemple la idea que la violació és sempre visiblement violenta porta a no considerar violació l’agressió a una persona que és incapaç de consentir (o de defensar-se) perquè ha begut molt. En el judici per la violació de la xica d’Ohio, un testimoni d’Stuebenville justificava la seua inacció dient que no va tractar de detenir els jugadors quan aquestos ensenyaven a tothom els pits de la xica perquè en aquell moment “ningú va pensar que fóra greu” ja que a ella no semblava molestar-li ni es defensava.

Tampoc es considera violació insistir a tindre relacions sexuals, malgrat la negativa de les xiques, quan hi ha hagut un consentiment previ o en un context de parella estable. Darrere d’aquestes agressions hi ha les falses creences següents: a) que es perd el dret a dir “no” quan es passen determinats límits; per exemple si una xica ha dit que hi haurà sexe, però després, havent començat o no, canvia d’opinió (“No em pots deixar a mitges”, “A què venies, si no?...”.); b) que està justificat usar la coerció quan una dona “ha provocat” un baró; c) que els xics estan molt necessitats sexualment i tenen dificultats per a controlar-se, especialment en arribar a determinat punt; d) que cal satisfer sexualment la parella encara que no se’n tingues ganes; e) que quan una xica diu “no”, realment vol dir “sí”; o f) que la conquista o fins i tot la imposició sobre una dona que diu “no” augmenta el valor d’un home; en canvi, quan ella persisteix en el rebuig, el baró es devalua. En realitat, el consentiment pot ser revocat en qualsevol moment, i insistir a tindre sexe contra la voluntat de l’altra persona (sense el seu explícit) és una violació, en una parella estable o una d'esporàdica.

6. En els casos on hi ha consum d’alcohol o d’altres drogues, els adolescents sovint no demanen ajuda a les persones adultes per por a ficar-se en problemes amb els pares o les mares.

7. Un factor que també cal tenir en compte és la culpa. A les xiques, se les educa en la por a patir una agressió sexual i el que han de fer és no “posar-se en perill”. Per tant, no han d’anar a determinats llocs soles, no han de beure, no han de vestir roba “provocativa”, etc. En altres paraules: la solució a la violència que altres exerceixen és que elles siguen menys lliures i no facen coses perquè, quan les fan, se les culpabilitza de les conseqüències si els passa alguna cosa dolenta. Quan les dones se salten les normes patriarcals, sovint se senten culpables del que els passa i no es creuen en el dret a demanar ajuda.

A diversos països arreu del món s’estan duent a terme programes amb joves que intenten promoure la intervenció de l’espectador, i les investigacions mostren que solament amb una persona que parle, ja pot trencar-se l’assentiment tàcit dels espectadors i frenar-se així l’escalada cap a formes més greus de violència. 

Cal doncs, un treball específic sobre els barons per a tractar d’apoderar els joves igualitaris antiviolents i trencar el corporativisme masculí. Cal ensenyar els estudiants a parlar i a prendre consciència que la sexualització de les dones, o les bromes sobre la violació i la violència sexual, no són innòcues i que no han de ser tolerades en silenci. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervenir amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes. 

Tradicionalment, la responsabilitat de previndre les agressions ha recaigut sobre les dones; i els hòmens no han reflexionat sobre el tema, ni tan sols els hòmens igualitaris. És imprescindible que els barons qüestionen el masclisme i els masclistes i discutisquen sobre la seua implicació en la violència, no solament en entorns feministes sinó també amb els amics.

En les xiques, cal que prenguen consciència de l’educació desapoderadora que reben des de menudetes i identificar com a violència les agressions masclistes quotidianes normalitzades, per exemple les persecucions a la nit, els tocaments patits en transports públics o aglomeracions, els comentaris sobre el cos, etc. Tota aquesta violència els recorda a les dones que el carrer no és seu i que el seu cos és un tros de carn tocable i opinable. La realitat és que les dones han de saber que el carrer és seu i que tenen dret a ocupar-lo quan vulguen i com vulguen, que el seu cos és seu i que poden decidir què fer amb ell i, per descomptat, viure una sexualitat lliure i desitjada. I aquesta llibertat no dóna dret a cap home a violar.

4 comentaris:

Eva Campoamor ha dit...

Bona vesprada,
La violència contra les dones i menors és molt més comú del que pensem. El nombre de violacions és altíssim, cada dia es donen casos en tots els països i en totes les cultures, però el passem per alt perquè més de la meitat no són denunciats.

Per què no són denunciats per les víctimes? Segurament perquè tenen por o perquè no volen veure que aquests actes de violència són crímens i cal denunciar-los. Això no obstant, que ja és greu, no ho és tant com el que fan el rest de les persones: mantenir-se indiferents. Està clar que la víctima, per distints factors, no ha denunciat o no es pot ni tan sols defendre: siga per qüestions físiques o perquè ha begut, l’han drogat… Si una persona observa aquesta situació, el més normal seria que actuara i que fera alguna cosa per ajudar a la víctima.

No obstant això, veiem que aquesta no és la reacció normal que té la majoria de gent. Una de les raons, que és molt estranya, és perquè hi ha gent que pensa que a la víctima li agrada. Com és possible que es pense aquesta barbaritat? El sexe és placenter sempre i quan és consentit per la persona a la qual s’ho proposen i, una vegada que la xica siga que no, no hi ha dret a continuar insistit. No hi ha dret encara que siguen parella, o encara que ja haja hagut contacte sexual anteriorment, perquè això és una violació greu dels drets humans establits per la llei i també establit per la mateixa dona.

Altra raó per la qual les persones no fan res quan observen aquestes situacions, és l'opinió de la gent. Aquesta és molt típica entre les persones, i ja no només en les violacions, sinó en altres casos d' assetjament, ja bé siguen per homofòbia, xenofòbia, transfòbia o altres. Els observadors no volen que el rest de persones es posen en contra seua per ficar-se “on no li toca” o terminar sent assetjat també, és a dir, que prefereixen no tacar la seua imatge abans que ajudar a una xica agredida.

La tercera raó que he considerat important és la idea que la violació és només violenta aparentment. Això vol dir que com la víctima no pareix afectada o no es defensa, és que no el molesta. Aquesta gent no sap quant dolor pot aguantar una persona assetjada, agredida o violada i, encara que no es defense, és obvi que està patint perquè no està bé allò que li estan fent i crec que no estaria malament fixar-se més en si el que estan fent està bé o està mal i menys en la reacció de la víctima, perquè la víctima pot actuar com vulga i potser no vol cridar l’atenció o vol fer que no li importa però això és un engany molt gran, i més en aquesta xica d'Ohio, que estava quasi inconscient.

Per últim, a mi em crida molt l’atenció que s’ensenye més a protegir-se de les violacions que de no violar. És molt comú escoltar frases masclistes com: “Si no vols que els xics et miren tant, tapa’t més” o “Si no haguera eixit sola tan tard, no li hauria passat res”. Però, per què hem de ser nosaltres les que aguantem aquestes coses? Per què ens hem de privar de vestir-nos com vulguem o eixir de festa tranquil•lament, mentre que els xics poden fer-ho sense cap problema? Crec que s'ha d'ensenyar als xics a no violar i educar-los bé des de ben xicotets, perquè la violència sexual és un problema social molt greu que ha d'acabar, perquè això causa impactes físics, psicològics i inclòs mortals en dones de tot el món.

Andrea Zetkin ha dit...

Bona vesprada,

"La violència és l'ultim recurs de l'incompetent"

En aquest tema hi ha molt del fet que parlar, primerament, els conflictes o violacions no estan sempre en les festes, generalment si, però sol passar quan la dona torna a casa. Les pel·lícules sempre la dona camina sense ningú pel carrer i de prop i colp apareixen 3 xics. Ara penseu, no cregueu que són incapaços de fer aquestes coses assoles? Doncs jo pense que dóna el mateix, un o tres, el cas és el segon punt.

Seguidament, les dones hem de vestir com monges perquè si no anem provocant, i vestim tapades," no té res a mostrar"," puf, a eixa ni m'aprope". Algú m'explica açò? L'educació de casa havia de ser per a ells, a respectar a les dones i no tractar-les com objectes sexuals i a les dones a no culpabilitzar-nos de tot el que ens passa, perquè no tenim culpa del fet que hi haja tanta gent mal del cap.

En tercer lloc, en un moment de violació de bullying, molta gent és de veres que no fa res o que no parla, però és per por i pur egoisme, però alhora del fet que t'ho facen a u, vols que estiguen tots i això no és així, o estàs en totes o no estés.

Açò també pot ser perquè a la millor no coneixies a la persona, o no et cau bé o simplement et bloquegés, però el que no pots fer és no fer res, si vols mirar, agafa el mòbil i toca i si no vols dir "eei pareu", busca ajuda o parla en la gent del costat per a ver alguna cosa.

Evidentment és fàcil dir-ho i poc fer-ho, el motiu en cara és desconegut, per por, per no tindre relació amb la persona, o per egoisme pur i no voldré tenir cap disputa amb ningú: no busques problemes.

A continuació, el tema de festa bec alcohol i em fique saturat, és el que més cabreja, xic/-a si vols beure, eres lliure, però no tens edat suficient per a saber on està el teu limite? És millor, ficar-se fins al cap, no recordar-se de res, no saber que fas, les vomitades i la ressaca. Molt madur tot. Si vas a una festa, és per a passar-ho bé, per a "gaudir" de la música, per a ballar, per a conéixer a gent, no para estar tot el dia al servei, de genolls i vomitant, per això no et gastes els diners en una entrada, servei hi ha a casa.

Per concloure, vul dir que solen ser xics i que ells s'exalcen ací mateixos, però també ho fan quan conten la seua vida sexual, "que tío, que crack, ahi en 5" la dona: "ahir vaig estar al llit amb 5" que putes eres, doncs, que fem? Perquè sempre hi ha pegues i malparaules i les dones som denigrades, però no passa res perquè els homes ho fan tot bé.

Volem una societat plena de llibertat, no de carrers buits. Un comiat.

Carmen Watson ha dit...

Bon dia

després de llegir esta entrada m'ha vingut al cap coses que he vist en la meua vida on, a pesar d'intentar ser útil, no he pogut ajudar a ningú. Al meu entendre quasi totes les relacions en què es produïx violència de genere sol ser per una interdependència emocional entre les persones que formen la parella. La necessitat que l'altre s'assenta bé, de que no patisca pel teu culpa... la creença que li vols o et vol més si sou capaç de deixar de costat vostres amics per un pla amb ellos.. no es quantes vegades he donat el discurs que una persona no et "marca" a base de ferides, si no amb afecte, acceptació de la teua històries, de les teues fallades, elogi dels teus virtudes.. en fi, mai he aconseguit ficar-me en el cap d'una mata, tant home com dona, per a entendre eixa "irremediable" necessitat que l'altre siga feliç amb el preu de la pròpia llibertat. William osorio Nicolas deia : "el amor naix de la necessitat de voler ser lliure junt amb otro". Pareix que té razón.. i ens neguem a donar-se-la. Com si fóra més còmode patir que lluitar per ser feliços.

mireya wolf ha dit...


Bona veasprada.

En aquest comentari vaig a dir tot el que pense sobnre aquest tipus d'acos, no em pareix res be que uns xics ja que tenen la seua edat abusen de una xica que a begut i damunt no es cuasi conscient del que fa, noi es deuria de consentir aquest tipues de cosses y damunt els que estan davant no varen ser capassos de dir que pararen y damunt el varen grabar.
Aixo es un cos de acós molt greu ja que damunt de fer-li aixo a la pobre xica ningu es capaç de fer res de res la pobre xica quan va ser conscient va tindre que pasar-ho molt mal ja que la vaeren violar i ningu va ser capaç de fer res.

En aquest comentari buic que la gent siga conscient de que si hi ha algunm tipus d'acos que ajunden o que façen algo si poden i si veu que no podeu asoles demaneu ajuda a algu mes major o algo perque lo que li an fer a questa xica no te preu.

En aquest comentari m'acomiade.