17 de juny 2018

A tu no?

Entrada feta per Abril (Batxillerat artístic)
T'han jutjat pel teu aspecte en lloc de pel que deies? T'han preguntat on estava el teu cap de feina quan la cap eres tu? T'han qüestionat per no voler tenir fills? T'ha fet el teu xicot sentir-te culpable simplement per mostrar-te com eres?
En aquest vídeo veiem diferents versions i opinions de persones adolescents, adultes o ja més majors explicant cadascuna la seua història, i ensenyant-nos, amb el hashtag #Amitambé, que a ELLES TAMBÉ ELS HA PASSAT. Es tracta d’històries quotidianes que poden passar-li a qualsevol persona, ja que moltes vegades no ens adonem del que està bé o malament fins que no ho veiem des d'una altra perspectiva.

Tot parteix dels estereotips que se'ns implanten a nosaltres, com a dones, i que se suposa que hem de seguir al peu de la lletra perquè si no, seríem estranyes o diferents. Però en realitat, no està malament ser diferent per defensar el que opines, sents o vols; no està malament que sigues diferent per saber dir NO; no està malament ser diferent si al cap i a la fi aconsegueixes la felicitat.


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon día,
Aixó ens a passat a totes o quasitotes les dones que hem intentat donar un pas mes lluny del que la societat ens té marcat, per voler ser unes trenca-esquemes que volen tindre els mateixos drets pero en el segle XXI encara no hem aconseguit ni una cuarta part del que mereixem.
Continuem lluitant per tot alló que volem pero clar com que som dones per a ells només que volem cridar-ne la atendció.Totes juntes acabarem aconseguint el que ens proposem.

Raquel 2° FPB

Andy Wolf ha dit...

En aquest vídeo unes dones ens expliquen diversos casos en els quals han sigut denigrades d'alguna forma ja siga per la manera constant d'associar l'assoliment d'una dona a través d'un home o com una senyora era consolada per no tenir fills quan ella simplement aquesta ben así. Aquest tipus d'actituds demostren una vegada més el poc que se li atribueixen els assoliments a les dones encara sabent que li'l mereixen pel treball diari que poden realitzar.
Hem de dir “PROU” a aquesta actitud i amb aquest canvi anar millorant com a persones.

Unknown ha dit...

La donna en la societat es vista com algo menor, com que no saben res, sempre necesiten aprovaccio masculina por a que lo que diga una donna siga valid, les sexualicen per tot, creuen que les donnes es vestissen per a ells, que son objectes i tot ho fan per a ells, en depports també te rao en que les vehuen com maquines de fer fills, a les donnes se les judja per el seu aspecte i als homes per les seues aptituts, sempre se les veu com "la donna de". Se les exigis estar sempre guapes, desitjables, primes, normatives, se lis impossa desde sempre, desde xicotetes, jo al ser trans he passat per estes cosses tambè i seguic passantles dia a dia quan no faig cisspassing, em chillen coses per el carrer i em feien sentir mal amb el meu coss, tots tenim que reflexionar sobre les cosses que diu este video i els micromasclismes que fem dia a dia

Miles Alexander Ruiz 3C

Jaume Ward i Ernesto West ha dit...

Hola, som Jaume Ward i Ernesto West de primer de batxillerat humanístic, més concretament de ciències socials i a continuació anem a comentar i donar la nostra opinió sobre aquesta entrada que conte diverses entrevistes a dones que han tingut alguna que altra experiència no molt gratificant.

En aquest vídeo veiem diferents versions i opinions de diverses dones amb edats i aspectes diferents. Conten algunes experiències masclistes que han patit al llarg de la seua vida. Algunes posen el exemple típic de siguent ella la cap, acudeixen a ella per a consultar-li on està el seu superior, donant a entendre que en aquesta societat encara hi ha estereotips masclistes i racistes i que encara es menysprea a les dones. Altre cas pot ser quan a una dona negra madrilenya que tenia un nòvio brasiler blanc, li pregunten si està en ell per els papers.

La nostra opinió sobre el tema veient que encara hi ha molts estereotips masclistes i que encara falta molt per canviar en aquesta societat plena de prejudicis, perquè per ser dona no tens la obligació de vestir-te femenina o estar sotmesa per un home o pel que pensen el demes sinó el que et faja més feliç i còmoda amb tu mateixa. Això a de canviar, però per sort pensem que poc a poc s’està eliminant aquesta forma de pensar, ja que la societat actual es menys patriarcal que la de fa 20 anys, però encara queda molt de treball.


Nerea Addams ha dit...

Hola sóc Nerea Addams i a continuació vaig a contar un poc i vaig a donar la meua opinió sobre el tema d’aquest vídeo, relacionat amb el masclisme que hui en dia continuen patint moltes dones i que ha d’acabar prompte.

En aquest vídeo podem veure diferents tipus de experiencies que han sofrit un grup de dones al llarg de la seua vida, comentaris que els han fet com, no tens fills? A on està el teu superior?, sent una dona la jefa, estàs amb aquest xic pels papers? Se las jutja per vestir de certa manera, per actuar de certes maneres, pel seu físic, per si tenen fills o no cosa que als homes no pregunten ni jutgen. Aleshores, per què a les dones sí? Per què pensen que són menys que els homes? Tots som persones, siguem dones o homes i per tant hauríem de tindre les mateixes condicions. Per què quan en un deport guanya alguna dona a soles se li dóna importància les primeres 24 hores mentre que als si guanya algun home té protagonisme durant una setmana o més? Tots aquests exemples mostren com la societat encara és masclista, i sotmeten a les dones a la seua disposició.

En la meua opinió, tots aquests comentaris, aquesta manera de jutjar a les dones, de dir com han de vestir o el que han de fer ha d'acabar ja, les dones no són menys que els homes, tots som persones iguals i no és tindria que discrimar a cap persona perquè cadascun és com és. Tots hem de viure la vida a la nostra manera. Cap dona haguera de ser sotmesa per un home, pot vestir de la forma que vulga i cap persona la ha de jutjar per això. En conclusió que cal treballar molt per a que per fi acabe el masclisme que tantes dones pateixen encara.

Raul i Denisa Word ha dit...

En aquest vídeo apareixen varies dones contant la seua experiència a la societat i també el problema que tenen en la societat actualment, encara que siga increïble, en el segle XXI les dones continuen sent tractades amb inferioritat, i això ha de canviar. La majoria de les dones, hui dia, continuen sentint-se com a objecte sexual per als homes o com un element de producció de sexe, com si diguérem que no serveixen per a altra cosa, es a dir, no estan valorades per la seua capacitat intel·lectual.

El treball de les dones es continua apreciant d’una manera menys valorada, hi ha qui pensa que les dones no són capaces d’aconseguir els seus objectius sense l’ajuda d’un home, o qui pensa que darrere del bon treball d’una dona hi ha un home ajudant-la o simplement sostenint-la emocionalment, com si una dona no fora capaç de fer-se d’apreciar en el seu dia a dia, pujant-se ella mateixa l’autoestima sense dependre emocionalment dels afalacs d’un home o de la seua ajuda per aconseguir els seus propòsits. Nosaltres em de fer tot el que estiga en les nostres mans per a que aquesta situació quede eradicada per complet, i que d’una vegada les dones estiguen vistes i valorades d’una manera igualitària en comparació amb els homes. Una de les moltes diferències
entre aquests sexes es una molt clara, els salaris, els homes cobren quasi sempre molt més que les dones, inclús en la industria de la cinematografia, per ser una dona el teu salari és molt més baix i el teu esforç es valora molt menys.

En conclusió, em de fer el necessari per a aconseguir que tot el mon accepte a les dones en la nostra societat, que es suposa que es igualitària i actualitzada però en canvi en cara es denoten diferencies en quant al sexe i els treballs de les dones i dels homes, als homes se'ls cataloga per la seua capacitat i a les dones per l’aspecte, físic, manera de vestir, actitud provocativa, etc.

LUCÍA STONE ha dit...

Hola sóc Lucía Stone, vos vaig a parlar sobre els prejuís que té la gent sobre tu, sense haver-te conegut. Estem en una societat la qual t'observa massa, et critica constantment, et pressiona per un motiu sense importància i et fa sentir mal en qualsevol instant.


Els problemes que tenim hui en dia són els prejuís que tenim sobre els altres, és a dir, sense conéixer a una persona, ja li posem una etiqueta com “té pinta de maja”, “sembla borde “, “uy que friki “. El pitjor de tot és que fem aquests comentaris sense conéixer a eixa persona, l'etiquetem per la seua forma de vestir, el seu caràcter, la seua forma de ser. Per detalls que a primera vista són importants, però després no són tan vitals com els veem. Perfectament pots estar en una persona i aquesta pot vestir mal o bé, ser maja o vora, guapa o lletja, però si la vols, sempre et tindran igual els seus defectes, o intentaràs ajudar a aquesta determinada persona a canviar els seus defectes i a recolzar les seues virtuts.

Hui en dia és freqüent, escoltar les paraules: estereotipe, prejuí i discriminació en multitud de contexts socials i professionals. Aquest excés d'us d'aquests tres conceptes pot donar lloc a errors i malentesos sobre el que realment signifiquen. Devem prendre consciència que són paraules que fan referència a realitats socials importants, els efectes de les quals són la causa de dolor de mils de persones en el planeta.

Seguidament vaig a parlar sobre la llibertat d'expressió que em transmet la nostra societat, solament per expressar la teua opinió, diferents persones s'abalancen sobre tu per a qüestionar-te. ÉS INNECESSARI, pots mostrar la teua opinió a qui siga, però sempre sense faltar el respecte. Considere que la llibertat d'expressió és la principal ferramenta perquè tots els grups socials integrants en una societat puguen donar la seua opinió i debatre sobre determinats temes d'interés general, tals com a temes jurídics, socials i polítics. Una mesura perquè s'escolte a tots per igual i que es tinga en compte quines són les seues demandes. He de destacar que la llibertat d'expressió forma part dels drets humans.

En conclusió vull que pensem tots (m'incloc perquè sóc la primera que jutja sense conéixer), que som humans tots, que tenim errors com el de jutjar sense conéixer, però aquests errors cal intentar millorar-los, perquè puga'm gojar d'un món on hi haja una societat la qual pugues anar pel carrer i estar tranquil·la perquè saps que ningú va a jutjar com eres, solament per la teua forma d'anar o vestir. Açò és tot, espere que vos haja ajudat a reflexionar sobre el que fem cada u i a pensar en la societat en la qual vivim i intentar canviar en tot el que puga'm.