24 de set. 2018

Stop Diverfòbia 18-19


No!, aquest no és una anunci de sabatilles, sinó una invitació a pensar en relació, i a reflexionar sobre el gènere. "És que a mi no m’interessa el gènere!" "Jo estic contentx amb el meu sexe/gènere!" "Jo no sóc homosexual, ni transsexual; jo sóc “normal”!" diuen algunes i, sobretot, alguns. Normal? Les persones no ens dividim en normals i anormals. Normal és un programa de la rentadora. Així que ho sentim: encara que no t’interesse el gènere, aquest t’afecta, et travessa de part a part, com a tot el món. 

Vivim en una societat que espera de nosaltres que siguem hòmens i dones, i que ens comportem de manera masculina o femenina. I si no som com el model marca, tenim problemes. Des que ens alcem fins que ens gitem hem de triar: quan anem al lavabo o als vestidors del gimnàs, quan anem a la botiga de roba i elegim la secció d’home o de dona, quan hem de fer un regal a un nadó i ens adrecem a la secció rosa o blava, quan comprem els regals de reis per a les criatures i les nines són per a elles i els camions per a ells...

Vulguem o no, el gènere ens afecta des del bressol. La primera pregunta que es fa a una embarassada és aquesta: “Portes xiquet o xiqueta?” “No ho sé,” hauria de contestar la dona, “encara no ens ho ha dit”. Però ningú espera que la criatura trie. Se’ns assigna un sexe, se’ns pinta l’habitació, se’ns compra la roba i les joguines adequades, i si ens en eixim del model, hi ha vigilants del gènere que ens recorden que una xica forta que fa esport i du els cabells curts és una marimatxo o que un xic delicat a qui li agrada ballar és un mariquita. A més a més, el gènere està també relacionat amb altres fets de la nostra quotidianitat: qui lliga més de la colla d’amistats, qui és el líder de la classe, qui rep els insults a l’institut, etc. 

Però el ben cert és que, malgrat tota aquesta maquinària sexadora, la diversitat existeix: hi ha hòmens heterosexuals femenins i dones masculines; hi ha persones que no s’identifiquen amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer; hi ha joves que no es volen identificar amb cap gènere, o que creuen que el millor és fluir; hi ha persones amb característiques físiques ambigües o que no s’ajusten a les de la majoria (per exemple amb unes gònades que són al mateix temps ovaris i testicles, amb un penis més xicotet que la mitjana o amb un clítoris més gran que la majoria, amb cromosomes XXY, amb cromosomes XY i vagina, etc.) I algunes d’elles viuen amb por i amb vergonya la seua diversitat perquè el món no els ho posa fàcil. 

N’hi ha qui diu que la culpa la té el Sistema binari heteropatriarcal. Quina paraulota!!! Li diem 'binari' perquè només han d’haver dos sexes i dos gèneres. Li diem 'hetero' perquè les orientacions sexuals no heterosexuals no es consideren saludables. Li diem 'patriarcal' perquè ser home comporta privilegis, i allò masculí està encara per damunt d’allò femení. Però qui és el sistema? Hi ha cap persona o grup manejant els fils de les nostres vides? El sistema són sempre ‘uns altres’? No som nosaltres, també, part del sistema? Doncs, sí: nosaltres també som el sistema. Assumir-nos com a part del sistema, significa preguntar-nos què podem fer perquè cap persona haja d’anar a l’escola amb por o vergonya.

Què podem fer al nostre centre educatiu perquè totxs ens relaxem una mica i deixem de vigilar el sexe i el gènere de les altres persones? Què podem fer per a viure la nostra pròpia diversitat amb alegria, i no com una desgràcia? La nostra proposta és Stop Diverfòbia, un grup que vam crear el 2015 i que està obert a tota la comunitat educativa. Stop Diverfòbia no és exclusivament LGBTI, ni és un grup de teràpia o d’autoajuda; tampoc és una reunió on anar a lamentar-se per la desgràcia de ser diferents a la majoria. D’això res! A Stop Diverfòbia no hi ha víctimes. Hi ha persones que pensen, que parlen, que reflexionen, que es fan preguntes, que estan fartes dels xulos i de les maripilis de torn que es creuen que tenen la mesura de la masculinitat i de la feminitat... Stop Diverfòbia tampoc no és una classe ni tenim la veritat sobre el gènere. Més aviat al contrari: ens sembla molt més interessant preguntar-nos què és ser un home, què és ser una dona, o per què, si és tan natural ser home o dona, la nostra cultura es pren tants esforços perquè ningú s’aparte del camí. 

D’altra banda, en aquest qüestionament del sistema binari heteropatriarcal no estem solxs: hem vist l’èxit de la vaga feminista, ens hem emocionat amb el nóvio trans de Marina a Operación Triunfo, hem compartit memes sobre l’autobús de la vergonya, seguim en Youtube els vídeos del microespai feminista El Tornillo, de la Psicowoman, de Dulceida, o de tants i tants joves que comparteixen amb el món el seu procés trans. 

Efectivament, el món està canviant i nosaltres podem ser part d’aquest canvi. Si els espais en els quals vivim no ens agraden, no esperem que ens els canvien. Passem a l’acció i fem grup per a tindre més força, i transformem el món perquè siga més equitatiu, menys masclista i més divers. Per això, a Stop Diverfòbia celebrem la diversitat. I ens reunim cada dues setmanes, els dimecres a l’hora del pati, a la sala d’actes. 

Calendari de reunions del primer trimestre:
  • Octubre: 3, 17 i 31
  • Novembre: 14 i 28
  • Desembre: 12

55 comentaris:

Eva Gage ha dit...

Aquesta idea del grup de diverfobia em pareix molt bé, i és alguna cosa que s'hauria de fer sense que fora una extraescolar, ja que parlar obertament d’aquests temes és interessant i sobretot necessari.

Ací poden anar persones que de veres necessiten parlar d'aquests temes sense ser jutjat, perquè per desgràcia, encara es jutja a persones dins dels grups LGTBI+ i se les classifica com «no normals». N’hi ha persones que no poden parlar d’aquests temes en cassa, ja que no és permet a la seua família. A aquest grup poden parlar sense por i es els pot ajudar, ja que tots ajuden a tots.

S'ha de saber que els éssers humans som tots diferents, amb distint color de la pell, sexualitat, gènere, figura... Però, encara que siguem distints, per damunt de tot som persones i està bé parlar de les nostres diferencies, i adonar-se de les de la resta.

Jo invitaria a tots a l'equip de diverfobia, ja que es poden posar opinions i informació en comú i es pot aprendre de diferents temes, perquè tots sabem alguna cosa sobre algú tema i posar en comú idees és la millor manera d'unir-se i aprendre.

Eva Woolf ha dit...

Aquest text ens fa reflexionar sobre que es ser “normal” i sobe com no estar dins de la norma no ens roi. Per a aixó ens explica que hi ha persones LGTBI , es a dir, que li agrada gent del seu mateix sexe (Homosexual), els dos sexes(Bisexuals), que senten que el sexe amb el que han nascut i gent que no es sent de ningú génere en concret.

(el revisare)

Anònim ha dit...

COMENTARI DE TEXT “STOP DIVERFÒBIA”
El comentari va a tractar sobre els tipus de fòbies que es tenen sobre els tipus de sexualitats en el aspecte de opinar en general. No cal que cadascú pertanya necessàriament a un grup determinat ni que s’identifique amb un d’ells. Cadascú sap què li agrada o que li deixa de agradar.

En la meua opinió el text té tota la raó perquè no significa que perquè sigues xic t’ha d’agradar el blau, els cotxes, etc.. ni perquè sigues xica t’ha d’agradar el rosa, les nines, etc... Qualsevol persona té el dret de decidir el que li agrada, el què fa, el que pensa i qui li diga que ha de seguir un determinat estereotip a mi em pareix que eixa persona no ha rebut una educació massa correcta ja que tot el món te la capacitat de decidir sobre si mateixa.

La frase «Vivim en una societat que espera de nosaltres que siguem hòmens i dones» es una de les frases que mes m’ha agradat ja que té tota la raó, la gent s’espera que si naixes xic@ has de tindre els comportaments que te un@ xic@ però,¿On diu com s’ha de comportar un@ xic@?. No hi ha un manual que diga com s’ha de comportar ningú i mai s’hauria de crear cap tipus de manual.

En conclusió que no s’ha de ser de cap tipus determinat, cadascú ha de ser com el vol i ningú ha de dir-li com ha de vestir, com ha de fer les coses o com s’ha de comportar. Qualsevol persona té el dret de decidir sobre si mateixa.

Agustín Goldman ha dit...

La idea de fer un grup de diverfobia en pareix mol be per que aquest es un tema que com diu el text, ens afecta a tots.

En aquests ratets on es fa diverfobia qualsevol persona pot acudir i expresarse tal i com es sent sense esperar a que el jutgen per tal i com et sentixes.

Tots els esseers humans son diferents, amb distint color de la pell, sexualitat, gènere, figura... Però encara que siguen diferents per aquestes característiques, per dins som tots iguals.

La meua opinió es que totes les persones que dalguna forma discriminen a aquesta gent, es possara en la seu pell per a saber com es sentixen perquè tots som iguals per dins i per fora al fi I al cap.

Carlos De Beauboir ha dit...

COMENTARI DE TEXT “STOP DIVERFÒBIA”
El comentari tractarà sobre les fòbies que es tenen sobre els tipus de sexualitats en l’aspecte d’opinar en general. No cal que cadascú pertanya necessàriament a un grup determinat ni que s’identifique amb un d’ells. Cadascú sap què li agrada o què li deixa d’agradar.

En la meua opinió el text té tota la raó perquè no significa que perquè sigues xic t’ha d’agradar el blau, els cotxes, etc. ni perquè sigues xica t’ha d’agradar el rosa, les nines, etc. Qualsevol persona té el dret de decidir el que li agrada, el que fa, el que pensa i qui li diga que ha de seguir un determinat estereotip a mi em pareix que eixa persona no ha rebut una educació massa correcta ja que tot el món té la capacitat de decidir sobre si mateixa.

La frase «Vivim en una societat que espera de nosaltres que siguem hòmens i dones» és una de les frases que més m’ha agradat ja que té tota la raó, la gent s’espera que si naixes xic@ has de tindre els comportaments que té un@ xic@ però ¿On diu com s’ha de comportar un@ xic@. No hi ha un manual que diga com s’ha de comportar ningú i mai s’hauria de crear cap tipus de manual.

En conclusió que no s’ha de ser de cap tipus determinat, cadascú ha de ser com ell vol i ningú ha de dir-li com ha de vestir, com ha de fer les coses o com s’ha de comportar. Qualsevol persona té el dret de decidir sobre si mateixa.

lucía stone ha dit...

“STOP DIVERFÓBIA”
Jo personalmet estic d’accord amb el que diu aquest article. Jo soc una persona la cual no està d’accord amb tindre que identificar qualsevol persona per un color o un objecte. Perfectament pots ser dona i que t’agrade el color blau o groc i ser xic i que t’agrade el color rosa. Primerament soc una xica i no m’agrada gens el rosa, sempre era una de les poques xiques que jugaba al futbol en el pati i sols per ser xica ja es metien amb mi, pense que és una tonteria insultar a una persona perquè li agrade jugar al futbol o insultar a un xic perquè li agrade jugar amb nines. Actualment si eres un xic i eres un poc femení o jugues amb nines ja et diuen que si eres homosexual i et fan la vida imposible amb aixó, EM PAREIX DE VERGONYA INSULTAR A QUALSEVOL PERSONA PEL FET DE SER COM ÉS.
També vuic parlar del que la societat de hui en día no ens permet fer, si eres una dona no pots anar amb pels per exemple a les cames, perquè? Sóc una persona com tots els demes i si vuic anar amb pels vaig amb pels i NINGÚ em te que dir el que he de fer, tiondre pels és de humans sigues dona o home si vols o no depilar-te és assumpt teu. I per finalitzar aquest comentari vuic parlar del que suposadament te que fer un home a la casa i una dona, sigues hombe o dona pots cuinar, possar llavadores, tendir, etc... és una TONTERIA, tens mans?, tens peus?, tens cames? SÍ, aleshores com l’únic que cambia del cos d’un home i una dona és l’aparell reproductiu i aquest no impedix fer coses en la casa, llavors totes les persones que iduen 1que les dones tene que fer determinades coses i els homens Altres em apreix un error descomunal, aquest es la meua opinió espere no haver faltat el respectre a ninguna ersona dient la meua opinió sobre aquest article. Adeu

Rubén de Burgos y Luthy de la Barre ha dit...

El text que acabem de veure ens a donat a pensar que en alguns països del món hi ha un gran abus

contra els homosexuals, bisexuals, trans, etc. Fins i tot hi ha països en els que hi ha lleis

en les quepoden empresonar a algú per la seua orientació sexual.


El primer que vaig captar del text es que inclos en els països on mes tolerancia hi ha cap les

minories LGBTI, portem dins un masclisme del que no ens adonem, i una costum d’etiquetar tot,

de que ningú es pot eixir de la norma. O blanc o negre, o home o dona.

Ara vaig a parlar sobre el tema de la roba i joguets en els que les xiquetes i els xics no poden

vestir ni jugar amb els meteix que el de l’altre. Inclós tenim el prejudici de que lo rosa ha de

ser per les xiquetes i el blau pels xiquets.

També parla sobre el canvi de sexe on les pesones que per exemple han crescut xics no se senten

còmodes amb el seu sexe i s'han de fer una serie d’operacions per a ser una dona. Aço es del

que parla aquest text.

La nostra opinió sobre aquestes qüestions es ...

Clara Campoamor 1 Arts ha dit...


Stop diverfòbia és un projecte basat en l’ajuda de grups minoritaris mitjançant la conversa com a ferramenta per expressar-se i poder parlar lliurement de la seua situació o pensaments sobre el tema. Pense que és una activitat necessària en els temps en els quals estem ja que molta gent es sent ofegada per la societat i les seues normatives que discriminen a tot fora d’allò habitual o comú, que no per això deixen de ser persones normal i amb sentiments propis. Amb aquesta activitat molta gent podrà parlar sobre els seus conflictes i els seus dubtes amb gent que està en la mateixa situació que ells.

És que a mi no m’interessa el gènere!" "Jo estic content amb el meu sexe/gènere!" "Jo no sóc homosexual, ni transsexual; jo sóc “normal”!" Aquests són alguns dels comentaris pels quals estem tractant aquest tema sobre l’activitat de la diverfòbia. Pareix inofensiu dir: No, jo no sóc homosexual, jo sóc normal. Doncs t’equivoques, ja que tota persona que no és com tu, no és normal? O la gent homosexual és anormal?

Hem de tindre més en conte allò que diem, perquè per a una persona que encara no ha eixit de l’armari es sentirà cohibida per culpa de les expressions que la majoria de la gent ha dit alguna vegada en la seua vida.

En conclusió si tots ajudem a aquestes persones a sentir-se com la resta no necessitarem totes aquestes activitats, que estan molt bé, però m’encantaria que la societat no necessitarem llegir aquests textos o assistir a aquest tallers, ja que això significaria que tot va bé.

Eva Addams ha dit...

Aquest text ens fa reflexionar sobre que es ser “normal” i sobre com no estar dins de la norma no es roi. Per a aixó ens explica que hi ha persones LGTBI+, es a dir, que li agrada gent del seu mateix sexe (Homosexual), els dos sexes(Bisexuals), que se sent bé amb el sexe amb el que han nascut i gent que no es sent de ningú génere en concret. Per últim ens parla de que hi ha un grup anomenat Stop diverfóbia on va la gent per a parlar de ells i cadascú pot ser qui vulga ser sense tindre por.

A mi aquest grup hem pareix molt interesant i molt bó perque així la gent del colectiu LGTBI+ pot expressar-se lliurement sense que ningú li jutge per ser qui es. Aixó es molt necesari ya que hui en día encara hi ha molta gent que per ser qui es li peguen, li insukten, li maten, li condenen, etc. Encara hi ha gent que li fan fora de la seua casa per eixir-se del que es “normal” o no li accepten la seva familia per ser “diferent”. Hui en dia hi ha gent que no pot eixir a ala calle amb la seua parella tranquilament com cualsevolaltr o qu eno pot anar vestit com vull perque hi ha gent que no enten que cada persona es diferent a totes les deés i que aixó está molt bé perqè si tot el món foraigual tot serìa molt aburrit.

Jo, personalment, recomane anar al grup de Stop diverfòbia sugues o no del colectiu LGTBI+ perquè així aprens sobre aquest tema, aprens a posar-te en la pell del altre més fàcilment i així, poc a poc, pots desfer-te dels prejudicis que ens han imposat desde petits.

Sandra Roussel ha dit...



L´altre dia mateix ,en el nostre grup de amics va sorgir aquest debat i després de moltes opinions, vàrem arribar a la conclusió de que es un tema complicat de tractar i que la societat no li presta l´atenció que deuria, a pesar de que si, la societat esta canviant, però li falta molt encara.
Pense que hi ha un món de identificacions de genere , orientacions,pensaments...etc que son complexes i molts d´ells no sabem el que signifiquen, i això es un problema ja que com va dir Martin Luther king «Nada en el mundo es mas perillós que la ignorància» i aquest problema deriva en una societat diverfobica doncs l´esser humà te por al que desconeix i aquesta por finalitza en violència. A demés dir, que la nostra societat es un poc “primitiva” i tenim la tendència de classificar-ho tot, i per això tenim un sistema heteropatrialcal i ara la meua pregunta es: No podem deixar que cadascú siga qui vuiga ser, qui l´agrade qui siga...etc? Hi hauria que començar a fixar-nos en les nostres vides i no ficar-se en la dels demes.

Carla Becker i Alejandra Addams ha dit...

Hem triat comentar aquesta entrada donat que ens ha semblat molt interessant i és un tema que actualment cal tractar amb les noves generacions perquè no estan del tot informades, per això gràcies a blogs o xarrades tractades en classe aconseguim visualitzar i normalitzar la diversitat sexual.

Aquesta entrada parla sobre la diverfòbia que pateixen moltes persones en el seu dia a dia, és a dir, el terror que té la societat cap a la gent considerada “diferent”, ja siga per la seua forma de vestir, per la seua orientació sexual… Però què associem amb ser normal? Els xiquets de blau i les xiquetes de rosa? Els xiquets juguen a la pilota i les xiquetes a les nines? Açò són estereotips marcats per una societat basada en el masclisme i en la heteronormativitat.

A més en aquest text, nomena un grup format per persones que no se senten bé amb ells mateixos i en el qual parlant i reflexionant t'ajuden a superar eixes barreres que la societat t'imposa.

Pensem que aquests grups de suport es deurien de visualitzar en totes les aules de col·legis i instituts, també seria adequat implantar aquest tipus de xarrades des que som xicotets, d'aquesta manera créixer sense temes tabús, i així evitar que la gent s'assenta diferent.

Lucia Becker ha dit...

Bona vesprada, soc Lucia Becker i vaig a comentar aquesta entrada que ens proposa la professora. Aquesta imatge acompanyada de text, tracta de la diverfòbia un tema d’actualitat que cal que ho parem quant més ràpid millor per a que tota la gent puga estar i viure tranquil•la en un mon on no sigues jutjat per la teua manera de vestir, els teus gustos etc.

Quan som bebès ningú ens pregunta res, sempre suposen que si ets un nen hem de regalar-te cotxes, pintar l’habitació de blau, tractar-te com si fores valent, en resum preparar-te per a ser un nen; en canvi si ets una nena hem de tractar-te amb dolçor i cuidat, regalar-te nines i cuines, també preparar-te per a ser una nena.

Doncs, d’això tracta el parar la diverfòbia, de normalitzar les coses fora de lo comú que ens han establit des de fa anys, trencar els esquemes. Si un xic vol deixar-se els cabells llargs i cuinar es alguna cosa estranya, aleshores estarà sotmès a insults i burles. I el mateix passarà amb les xiques que li agraden el esport i jugar amb cotxes.

I com podem parar això? El primer que deurem fer serà no establir unes regles per a xics i unes altres per a xiques, però ja estan establides aquest es el problema. Aleshores, hem de fer veure a la gent que encara que un nen o nena s’isca del model establit per a ells es una cosa perfectament normal. Si veiem a dones jugar al futbol no hem de estranyar-nos, el mateix si veiem a homes ballar ballet, tenen els mateixos drets que una dona.

Afortunadament hui en dia, la societat esta canviant, poc a poc, però canvia i cada vegada veiem més diversitat en molts àmbits que abans estaven establits uns per a homes i altes per a dones. Cada vegada hi ha més xarrades per a iniciar a la gent a que aquesta societat canvie.

En resum podem dir que stop diverfòbia no assoles es un programa del Institut per a que la gent es puga obrir i contar les seues experiències sinó també es un concepte que hem d’aplicar a la nostra vida per a normalitzar tot aquell que hui en dia es “anormal”.

Angela Wolf i Oscar Campoamor ha dit...

Bona vesprada a tots i a totes, nosaltres som Àngela Wolf i Òscar Campoamor i hui anem a parlar sobre la diverfobia. Hem escollit aquesta estrada perquè ens ha semblat un tema molt interessant per a tractar, donat que moltes vegades és considerat «tabú» per la nostra societat. Una de les altres raons per les quals l’hem escollida és perquè estem ben informats, i d’eixa manera podem donar la nostra opinió des d’un punt de vista critic i objectiu.

Són molts els temes dels quals parla aquesta entrada, com per exemple; els masclismes, l'homofòbia, el feminisme, la diversitat, els estereotips... doncs anem a intentar tractar-los ordenadament, per a què d’aquesta manera quede ben reflectida la nostra opinió i no hi hagen confusions sobre els temes a tractar.

Per una banda, tracta el tema del gènere, i dels tòpics o estereotips que comporta ser home o dona, ja que depenent dels nostre gènere hem de ser femeni/es, masculi/es, ens ha d’agradar el blau o el rosa, hem de jugar amb camions o nines... és a dir, tots els estereotips pels quals ens veiem regits i condicionats diàriament, i els quals si no seguim, som considerats «anormals». Personalment, estem molt en desacord amb aquests tòpics que la societat en la que vivim ens imposa, considerem que tots, ja no solament dones, si no també homes, hem de ser lliures d’expressar-nos tal i com som, independentment dels estereotips que ens implanta la societat, donat que tots som persones, i això és l’únic que hauria d’importar, el respecte i l’igualtat.

Per altra banda, parla també sobre la diversitat i el Sistema binari heteropatriarcal, ja que és considera que només han d’haver dos sexes i dos gèneres, mentre que la diversitat va mot més enllà, hi ha hòmens heterosexuals femenins i dones masculines; hi ha persones que no s’identifiquen amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer; hi ha joves que no es volen identificar amb cap gènere… Doncs, totes aquestes persones on es veuen identificades i per tant suportades? I és que com ja hem dit, avant tot som persones, persones lliures de tindre la sexualitat o el genere amb el qual ens identifiquem, i no pel fet de que siga “diferent” se l’ha de considerar una infermetat com molts retrògrads fan, o “anormal” com tantes altres persones.


En conclusió, i una vegada tractat el tema, creiem que és clara ja el nostre suport i la nostra necessitat de moviments o iniciatives com Stop Diverfòbia, les quals ens ajuden a fer-nos oir, i d’eixa manera normalitzar i mostrar que la diversitat existeix, donat que, com ben es reflecteix en l’entrada, el món està canviant i nosaltres podem ser part d’aquest canvi. Si els espais en els quals vivim no ens agraden, no esperem que ens els canvien. Passem a l’acció i fem grup per a tindre més força, i transformem el món perquè siga més equitatiu, menys masclista i més divers.

Noelia Mill i Ana Zambrano ha dit...

Aquest text tracta sobre la segregació en la societat de hui en dia on es discriminen a les persones per ser de diferent sexe, orientació sexual o la identitat sexual. Però nosaltres creiem que discriminar a una persona per la condició amb la qual naix és completament injust i no té cap trellat.

En primer lloc, profunditza en el tipus de societat en el que vivim, parla de que un individu no serà ben acceptat si no compleix els estàndars socials, per exemple, si ets una dona i et “comportes” com un home seràs tractada com un “marimatxo”. Açó també passa al contrari en els hòmens, si tens una manera “afeminada” de caminar o parlar ja et cridaran “mariquita”.

En segon lloc, parla de l’existència de la diversitat, de que hi ha hòmens heterosexuals femenins i dones masculines. D’altra banda parla de les persones amb característiques físiques ambigües, que vol dir açò? Són persones amb duplicació o abstenció de cromosomes sexuals, això els fa diferents a la resta de la societat i no els permet ser acceptats per aquesta.

El sistema som tots, si és binari s’ha de canviar perquè accepte a totes les persones amb la seua pròpia identitat. Es tracta de que tot el món s’accepte a si mateix sense por del que diuran o d’assejament físic o cibernètic, al igual que les persones heterosexuals estan acceptades per la societat, també haurien d’estar les del col·lectiu LGTBI.
Aquesta és la nostra opinió sobre aquest conflicte social de l’actualitat.

Héctor New 1C ha dit...

Estic d’acord amb tot el text, però amb el que més estic familiaritzat és amb la part dels insults als homes o dones pel simple fet de no ser suficientment masculins o femenines.

A la nostra societat sols s’accepta que un home siga fort i valent i que una dona siga sensible i fràgil. Si algun dels dos ix d’aquests esquemes, la societat el rebutja com si es tractara d'un microones trencat. Jo pense que açò és inadmissible i que cal fer canvis ja mateix. Per exemple, crear el grup d'Stop Diverfòbia va ser una boníssima idea, perquè fa que la gent entenga, accepte i respecte a tots per igual, perquè això és el que som, tots iguals.

També volia donar la meua opinió pel que fa als sexes i els generes acceptats en l’actualitat. És veritat que existeix el gènere masculí i el femení, però hi ha gent que no s’identifica amb cap d’aquestes dues opcions, i per això s’han de prendre mesures. En llocs tan simples com un vestuari o un bany públic aquestes persones se senten desplaçades i obligades a triar una decisió que en realitat no volen.

Per a finalitzar, vull comentar que el tracte que rep la dona en el seu dia a dia també és vergonyós, les floretes pel carrer o les diferències salarials són qüestions que en ple segle XXI haurien d'estar més que erradicades.

Tots som éssers humans i ens mereixem ser tractats com tals.

Anònim ha dit...

Espe Thompson 1A ha dit...
El que ens vol dir aquest text, és que les persones no tenim un gènere fixat, ens fa reflexionar sobre allò del que és ser "normal". És a dir, tenim la llibertat de decidir que és el que volem ser. Aquest tema no se sol tractar sovint, ja que no totes les persones pensen igual. És a dir, algunes persones estaran d'acord amb aquest text, en canvi, altres persones no tindran els mateixos pensaments.

Personalment m'agrada llegir i estudiar la Bíblia. ¿per què ho dic? Perquè estudiant-la he après que s'ha de respectar a tot el món, encara que la teua forma de pensar no siga la mateixa que la dels demés. Fiquem un cas. Jo no fumo; de fet, no ho suporte. Ara suposem que tu penses diferent perquè eres fumador. Jo no te jutjaria perquè fumes, i sé que tu no em jutjaries perquè no fumo, ¿veritat? Doncs és el mateix que passa amb la manera en què els dos vejam aquest tema.

En conclussió, cada persona té les seves creences per tant tenim que respectar-les encara que no pensem igual. Si coneguem a una persona que no opina igual que tu no tindríem que insistir en què canvie el seu criteri simplement perquè la majoria de persones opine el contrari.

25.9.18

Raul y Denisa Ward ha dit...

Aquest text ens parla de la Diverfòbia, un tema que afecta a persones d’edats tempranes y també a altres que han estat frustrades molt de temps, amb por de no ser acceptades en la societat.


El text ens explica que biològicament no elegim el nostre gènere, però si podem elegir la nostra orientació sexual, aleshores el fet de que ens etiqueten com xic o com xica, ens pinten l’habitació d’un color o d’un altre per el simple fet de néixer amb un aparat genital o altre és un mode indirecte de anul·lar les nostres decisions, eleccions, gustos i desitjos. Ens han fet creure en determinats models de societat, classificant les persones per normals i anormals segons el paregut que tinguen amb el model determinat com a «normal», oblidant la capacitat evolutiva i progressiva que hauríem de tindre. Opinem que cadascú ha de elegir la forma de ser, pensar i viure mentre no faja mal a ningú.


En conclusió, totes les persones tenim el dret de decidir com volem viure la NOSTRA vida, i no importa si la societat ens etiqueta com xic o com xica, com masculí o com femení, com heterosexual o com homosexual, nosaltres hem de ser com ens done la gana i com ens agrade mes viure, sense importar sexe, orientació sexual, forma de ser ni res, la vida es molt bonica com per a deixar que ens decideixen com viure-la.

Luismi de Gouges ha dit...

Comentari en pdf: https://drive.google.com/open?id=1qr7jheFMs2sfDj2qB6x1tvShcfiqLl8T

Àngela Wolf i Óscar Campoamor ha dit...

Bona vesprada a tots i a totes, nosaltres som Àngela Wolf i Òscar Campoamor i hui anem a parlar sobre la diverfobia. Hem escollit aquesta estrada perquè ens ha semblat un tema molt interessant per a tractar, donat que moltes vegades és considerat «tabú» per la nostra societat. Una de les altres raons per les quals l’hem escollida és perquè estem ben informats, i d’eixa manera podem donar la nostra opinió des d’un punt de vista crític i objectiu.

Són molts els temes dels quals parla aquesta entrada, com per exemple; els masclismes, l'homofòbia, el feminisme, la diversitat, els estereotips... doncs intentaren tractar-los ordenadament, perquè d’aquesta manera quede ben reflectida la nostra opinió i no hi haja confusions sobre els temes a tractar.

Per una banda, tracta el tema del gènere, i dels tòpics o estereotips que comporta ser home o dona, ja que depenent del nostre gènere hem de ser femeni/es, masculi/es, ens ha d’agradar el blau o el rosa, hem de jugar amb camions o nines... és a dir, tots els estereotips pels quals ens veiem regits i condicionats diàriament, i els quals si no seguim, som considerats «anormals». Personalment, estem molt en desacord amb aquests tòpics que la societat en la qual vivim ens imposa, considerem que tots, ja no solament dones, sinó també homes, hem de ser lliures d’expressar-nos tal com som, independentment dels estereotips que ens implanta la societat, donat que tots som persones, i això és l’únic que hauria d’importar, el respecte i la igualtat.

Per altra banda, parla també sobre la diversitat i el Sistema binari heteropatriarcal, ja que es considera que només han d’haver-hi dos sexes i dos gèneres, mentre que la diversitat va mot més enllà, hi ha hòmens heterosexuals femenins i dones masculines; hi ha persones que no s’identifiquen amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer; hi ha joves que no es volen identificar amb cap gènere… Doncs, totes aquestes persones on es veuen identificades i per tant suportades? I és que com ja hem dit, avant tot som persones, persones lliures de tindre la sexualitat o el genere amb el qual ens identifiquem, i no pel fet que siga “diferent” se l’ha de considerar una malaltia tarde com molt retrògrads fan, o “anormal” com tantes altres persones.

En conclusió, i una vegada tractat el tema, creiem que és clara ja el nostre suport i la nostra necessitat de moviments o iniciatives com Stop Diverfòbia, les quals ens ajuden a fer-nos oir, i d’eixa manera normalitzar i mostrar que la diversitat existeix, donat que, com ben es reflecteix en l’entrada, el món està canviant i nosaltres podem ser part d’aquest canvi. Si els espais en els quals vivim no ens agraden, no esperem que ens els canvien. Passem a l’acció i fem grup per a tindre més força, i transformem el món perquè siga més equitatiu, menys masclista i més divers.

Mireia Harent ha dit...

Em sembla que tractar aquest tema és més que necessari, ja que, per desgràcia, és un assumpte del qual no se'ns sol parlar prou en els nostres cercles educatius, com ara a casa o al col·legi, malgrat ser vital, o almenys no com es deuria.

A causa d'això la gran majoria de persones ens hem vist en la situació de discriminar a algú o d'haver estat discriminades. Perquè tal com ens forma la nostra societat, tots ens hem vist o ens veiem en la necessitat de reconstruir-nos, de replantejar les nostres idees o creences amb la finalitat de convertir-nos en persones tolerants i empàtiques amb el món que ens envolta, i fins i tot amb nosaltres mateixes.

Sobretot haig de dir que em sembla una idea meravellosa el fet que en una classe se'ls introduïsca aquest tema d'una manera així de directa als alumnes, encara que tristament aquestes iniciatives es prenguen menys del que es deuria en la gran part de centres.És innegable que la situació està canviant per a millor i, des del meu punt de vista, la generació Z protagonitzarà un canvi enormement positiu.

Fran Truth ha dit...

Aquest tipus d’activitats són necessàries a la nostra societat, ja que aquesta dona una importància abismal a l’encasellament referit a l’orientació sexual i els rols, la qual cosa únicament limita a tots els grups minoritaris. Encara que hui en dia se suposa que aquelles persones que no hem sigut respectades fa uns anys, ho som ara, són molts els casos que demostren que encara hi ha moltes coses per les quals lluitar.

Pareix mentida que hàgem de donar explicacions a tothom deixant clar què ens agrada, únicament per a ser tractats d’una manera determinada. Aquest acte només demostra ignorància i sobretot demostra que la societat fa sempre més cas als rols que al cor.

Que més dona si és blau o vermell?, que més dona si sóc home i m’agrada el ballet?, que més dona si a la meua companya li agrada el futbol o si el meu amic té dues mares?, que més dona si sóc gai, bisexual, transsexual, etc. Al cap i a la fi el que hauria d'importar-nos a tots és ser feliços, i poder ser lliures cada segon de la nostra existència.

Eman Goldman i Sheila Butler ha dit...

Bon dia, nosaltres som Eman Goldman i Sheila Butler i anem a parlar sobre l’article del blog Karicies que es diu STOP DIVERFÒBIA . La gent quan parla de les persones no heterosexuals se'ls designa com bisexual, transsexual, etc i està ben dit, ja que parlen amb propietat però a la vegada el fan d'una manera despectiva, ja que es refereixen a si mateixos com normals deixant entre veure que les persones no heterosexuals no ho són. Però quan diuen normal a què es refereixen?

Aquesta entrada parla de què ja des de petits tenim assignat un gènere establit per la societat. Des de xicotets ens ensenyen que si has nascut xic, hauràs de ser xic i si has nascut xica hauràs de ser xica, fins que arriba la nostra adolescència on descobrim de veritat qui som i a partir d’eixe moment podem decidir el que volem fer, seguir complint amb els estàndards establits per la societat o rebel·lar-nos i mostrar el que de veritat som. Això no vol dir que en el moment en el qual arribem a l’adolescència el camí serà fàcil, perquè sempre ni hi haurà obstacles i sempre n’hi haurà gent que ho critique o simplement estiga mal vist per la gent.

Últimament n'hi ha molta gent que s'està fent bisexual per moda i no perquè de veritat ho siguen. Això perjudica la verdadera lluita de s bisexuals perquè la gent no el tenen molt en compte i no el valoren com
caldria fer-ho.

En definitiva, en la societat actual està tot molt marcat i per a combatre els canons de la societat necessitem més grups com el de “STOPDIVERFÒBIA” què està obert a tothom i la seua finalitat no és a soles ajudar a integrar a les persones no heterosexuals sinó també celebren la diversitat i ajuden a conscienciar a la gent.

maria blay ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Curie ha dit...

No totes les persones son iguals, però tenim els mateixos drets com ser humà; i per això hi ha que respectar a tots com igual. Dit això, un no és millor que altre per el seu color de pell, la seua religió, o la seva sexualitat, etc.

Vaig a centra-me en el tema de la sexualitat, el que sempre ens han inculcat es que un home ha de estimar a una dona i una dona un home, “es el normal”. Aquest comentari que acabe de dir no és la veritat, com diu en el text del blog.

Cada persona pot estimar a qui vullga i no és “anormal”, no hi ha res “normal”ni “anormal”, són els sentiments de cada una. Per eixir-se d´aquest rang molta gent es pensa que ho fan perquè es creuen diferents, o perquè estan molt perduts en la vida, o perquè simplement estan malalts i són uns viciosos. Qui crega això si que esta malalt, perquè ja no es tracta de “el perquè” ho fan, són els seus sentiments, es a qui vol; i estimar a algú no deuria causar un problema.

Hi ha molta gent que no és heterosexual i per això s´amaguen, el famós “eixir de l´armari”, i pense que no fa falta explicar als teus sers volguts que no eres heterosexual, ja que quan algú es heterosexual no te que explicar-ho a la gent, ¡no està mal!. També es veritat que hi ha molt països en els quals es il·legal ser LGTBI+, i en eixos casos és normal que la gent ho oculte i es vaja deixe país per a salvar la seva vida, però també pense que deuríem d´explicar-les tot açò a eixos països per a que canvien de mentalitat encara que siga difícil.

Per ara només he parlat de la sexualitat, però com diu en el text...també hi ha gent heterosexual que no es comporta com la gent s´espera i el critiquen per això. Amb això em referisc a les xiques que “fan coses de xics” o al inrevés, com menciona en el blog. Per a mi totes aquestes coses que acabe de dir em pareixen estúpides, ¿perquè em tinc que comportar de certa manera depenent del meu gènere?, ¿perquè tinc que estimar a soles a una persona del gènere oposat al meu?, ¿perquè no puc sentir-me d´un gènere distint?...Tot això són tonteries, cada persona es com es i pot fer el que li dona la gana amb la seua vida, no hi ha que criticar per no fer lo “normal”.

Ara vaig a parlar de la meva experiència:

Jo soc bisexual, açò indica que m´agraden els homes a la mateixa manera que les dones, i no ho soc ni per modes, ni perquè em pense que soc diferent, ni es a soles perfer trios...Podria continuar negant aquests comentaris que no respecten al gènere i a la sexualitat. Soc bisexual perquè m´agraden els dos gèneres i punt, no hi ha mes que qüestionar, m´he sentit així tota la meva vida; però el vaig acceptar fa dos anys, perquè vivim en un món en el que la societat t´inculca com ser.

He rebut un muntó de comentaris o reaccions distintes...però em dona igual el que em diguen, ja que em sent còmoda vivint sense mentides i sent com soc. Per exemple una vegada una xica es va donar compte de que soc bisexual i s´apartava de mi pensant que la anava a besar o així. Primer de tot, no es qui per a pensar que li vaig a violar o alguna cosa per el fet de ser bisexual. Segon, si m´haguera agradat em podria haver dit amb respecte que ella es heterosexual i s´hauria acabat l´assumpte. Hi ha molta gent així i per això cal fer-los entendre la realitat, el respecte, la educació...perquè si algú no em respecta jo tampoc, i ja es hora de mostrar-te com eres, sense mentides.

Izan Stone i Maria Addams ha dit...

Hola, som Maria Addams i Izan Stone, de primer de batxillerat humanístic.

Hem escollit aquest article perquè ens ha paregut un tema molt interessant a tractar, ja que pareix un tema tabú del qual no es pot parlar davant de certes persones, «diverfóbia», tema que cal normalitzar i visibilitzar.
Hem de donar a conéixer el col·lectiu LGTB+, i per tant, atorgar la llibertat a les persones transsexuals, bisexuals, homosexuals, asexuals, pansexuals, transgènere, intersexuals, queer... PERSONES NORMALS.

Des del moment en què naix un nadó, es troba involucrat en els cànons que l’imposa la societat:
“Se’ns assigna un sexe, se’ns pinta l’habitació, se’ns compra la roba i les joguines adequades...; Una xica forta que fa esport i du els cabells curts és una marimatxo o que un xic delicat a qui li agrada ballar és un mariquita.”, i a mesura que va passant la nostra vida, la nostra infància, joventut, adolescència, etc., anem guardant una sèrie de comentaris, que al llarg de tot el temps, hem hagut d'anar escoltant a causa de les nostres decisions.
I és que, com hem dit abans, la societat ens imposa cànons o espera de nosaltres que siguem d'una forma o d'altra segons la nostra condició sexual: “Vivim en una societat que espera de nosaltres que siguem hòmens i dones”, però no seria més normal que els que esperarem alguna cosa seguérem les persones? Nosaltres pensem que hauríem de ser nosaltres els que esperarem que la societat fóra d'una forma o d'una altra.
Mai ningú ha d'elegir pels demès.

LLIBERTAT! Això és el què volem aconseguir, aquesta paraula és el motiu pel qual lluiten moltes persones. Tot el món té dret a ser feliç siga qual siga la seua manera de pensar o la seua orientació sexual, en ple segle XXI les persones haurien de ser lliures per escollir, encara que per desgràcia no siga així. Per això «Stop Diverfóbia» és un grup on a l'institut Isabel de Villena pots parlar, pots mostrar-te com ets, pots preguntar-te qui ets, etc., però el més important és que pots ser la persona que sents que ets en veritat.

Nerea Addams ha dit...

Què és la diverfobia? Aquest text ens parla exactament d’això i ens explica detalladament de que tracta i com la societat actua. Des de que som xicotets marquen el nostre gènere, ens diuen que el rosa és el color de les xiques i el blau el dels xics, com hem de vestir, que els xics han de jugar al futbol i les xiques per exemple fer ballet. La por que s’enten les persones perquè pensen que són diferents, per com va a actuar la nostra societat.

Aquest text mostra el sentiment de les persones del col·lectiu LGTB i com el pensament de la societat cap a ells els afecta tant. Per què a les xiques els ha d'agradar el rosa o han de vestir amb roba feta per a elles i no poden vestir com els xics? I per que als xics els ha d'agradar el blau i han de vestir amb roba feta per a ells i no poden vestir com les xiques? I la pregunta més important, Per què quan un xic o una xica es vist amb roba que no és per a ell o li agrada una persona del seu sexe contrari, la societat el toma per diferent? Simplement ja ens han marcat d’una manera i si no som com la gent vol ja pensen que som diferents.

Molta gent no mostra com realment vol ser o com vol vestir o el sexe que li agrada per por, per vergonya, perquè no tot el món actua de la mateixa manera, perquè no tots pensen igual i això ha de canviar. Una persona ha de mostrar com és i el que li agrada sense que cap altra la jutje ni la insulte ni faça cap comentari roí, perquè al fi i al cap tots som PERSONES i hem de viure com a nosaltres ens agrada.

Helena Campoamor ha dit...

Per a començar he de dir que totes les persones en algú moment de la nostra vida hem pensat que a soles hi havia dos sexes. No perquè hem volgut escollir pensar així si no perquè ens han inculcat des de menuts. Per això el tema de Stop diverfòfia és un tema molt important en l'actualitat.

Realment Stop diverfòbia és un tema que afecta a totes les persones, és a dir, les persones que es comporten com persones “normals” no devien saber que dir que és “el normal” no ho és? Haurien de fomentar la diversitat entre nosaltres i no fer que algú és s’asseu oprimit per no ser com la resta de persones espera que siga. Total, per que diem que siga un com siga si després sempre li assenyalem?

Està més que clar que les coses estan canviant i que ara tot està més normalitzat però, sempre hi ha persones amb por. Persones que no volen dir la seua orientació sexual,el que són en realitat, com se senten o el que volen ser per si de cas algú factor de la seua vida no està d’acord amb el que és. Tot i per acceptació del demés o pròpia, és a dir, mai sobren les persones que ratllen, per exemple, a un metrosexual de “mariquita”. Sempre hem de classificar-ho tot segons els seus gustos o el seu comportament.

Jo personalment pense que tots estaríem millor si ens acceptarem a nosaltres mateixos i a les persones que ens rodegen, perquè així serem persones més felices, hi haurà moltes diferents punts de vista i no ens deixarem influir per ningú.

Per a finalitzar, he de dir que tots podem escollir com tractem a la resta de persones, i que és millor viure i deixar viure que tractar d’ofegar la llibertat d’algú.

Julián Kent ha dit...

Stop Diverfóbia m'ha cridat molt l'atenció ja que és un grup on celebren la diversitat i on pots parlar lliurement sobre els actuals temes de conflicte o d'opinió de diverses persones sobre la sexualitat. Jo se sobre el tema que una persona ha de descobrir per si mateix la seua orientació sexual i acceptar-la sense cap problema o por, però algunes persones tenen por de dir que és homosexual o que és lesbiana, *bisexual, etc a causa que actualment en la nostra societat hi ha persones els qui veuen l'homosexualitat com a alguna cosa estranya o que simplement no ho accepten perquè "no és alguna cosa natural" o perquè "a Déu no li agrada", açò últim que vaig dir és perquè la gent molt religiosa (no tots) es neguen al fet que hi haja un "desordre" al punt de vista "normal" que és que els homes deuen estar amb les dones si o sí perquè així ho diu Déu, desgraciadament hi ha gent que pensa així per tot el món i no prenen en compte l'orientació que una persona vol o cerca.

Opine que aquest grup pot ajudar a moltes persones a expressar el que senten, a veure els seus punts de vistes, a posar-se en les sabates dels altres davant una anècdota o experiències que hagen tingut, veig vitalitat i futur en aquest grup de diversitat. Jo sóc una de les persones que veu l'homosexualitat o una altra orientació com alguna cosa totalment normal, perquè al *fín i al cap el que importa és el que cada persona vol i el que li faça *felíz. No estic d'acord que algunes persones es prenguen l'homosexualitat com una "moda", pense que és un tema molt de debò i no cal prendre-li-ho com una broma o una simple broma.

En conclusió, estic d'acord amb aquest grup i amb la persona que ha redactat el text ja que compartisc les mateixes idees i també perquè he après un context diferent i més ampli d'aquest tema.

Maria Blanchard ha dit...

Com bé diu aquest text, no hi ha un gust entre gèneres normal ni una manera de ser normal. Cada un de nosaltres és diferent i no tenim per què sentir les mateixes emocions o tindre els mateixos gustos.

En alguns moments pensem en què hauria passat si haguérem nascut amb un altre aparell reproductor, en el meu cas deixaria d'escoltar les paraules, això no t'apega o eixe treballa és d'homes, però escoltaria les paraules, ajuda-la que això pesa molt o ets l'home de la casa has de donar exemple. Per a mi és només xarrameca que hauria de desaparéixer però si no pensem tots a posar fi a aquestes diferències dubte molt que fem un mínim progrés.

Stop Diverfòbia, em pareix un programa necessari i per experiència en altres centres educatius, sé que té molt que canviar i no hauria de quedar-se només de portes endins del centre educatiu.

Santiago Paul ha dit...

El tema que parla aquest text és sobre el punt de vista que tenim en la nostra societat respecte a l'orientació sexual d'alguns homes i dones i si fan coses ''normals''depenen de sexe que hagen nascut.

La idea de Diverfòbia em pareix molt interessant perquè es pot ajudar a molts xics i xiques a parlar sobre un tema, en el qual és difícil expressar-se de manera clara i sense tenir por, perquè és d'un sexe que no li agrada ser i per fer coses del sexe contrari, i això no està mal però en l'actualitat la societat lo observa desde un punt de vista diferent i en el que és molt difícil estar en aquesta societat sense que pase res.

Una altra cosa que té raó el text i en el qual cada vegada més apareix els insults marimatxo o mariquita, tan sols perquè en aquesta societat una dona es vista més com un xic que com a una xica o perquè un xic haga ballet ja és mariquita perquè hi ha més xiques que xics en eixe esport. Per això cada vegada observes menys xics ballant, ja que tenen por pel que diran.

Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que pareix que un home té unes regles a seguir i la dona unes altres, per exemple l'home ha de ser fort i valent i la dona més fràgil i això en aquesta societat en ple segle XXI em pareix que té canviar, perquè cada persona és diferent i única.

Tots són iguals, a pesar de tenir diferencies respecte a l'orientació sexual, ja que cal respectar a les persones que canvien de sexe perquè han nascut en un cos que no desitgen i que la societat no este tan pendent de el que fa cada persona perquè cada un és lliure de fer el que vol i que no posen motes o insulten perquè fan coses diferents del sexe que han nascut.

Martín de Gournay ha dit...

Aquest blog es focalitza en la situació de la orientació sexual en la nostra societat actual i com els dogmàtics estereotips dicten la definició de dona i home. En el meu cas tinc que dir que em trobe a gust amb el meu sexe i encara que senta atracció pel gènere contrari puc reconeixer la bellessa en el cos masculí. Ara vaig a traure les meues conclusions de la redacció .

El text comença amb una veritat absoluta: “Vivim en una societat que espera de nosaltres que siguem hòmens i dones, i que ens comportem de manera masculina o femenina” ademés de exposar-lo amb diversos exemples de la vida quotidiana com en els lavabos o inclós en el mateix document nacional d'identitat . També el blog il·lustra aquesta situació amb conversacions entre una persona en gestació i un altra , quan pregunten el gènere del nadó o fins i tot la roba que portarà el bebé o cóm serà el color de la seua habitació...

Tambè insistix en que el caràcter del individu no el definix com a gènere :”una xica forta que fa esport i du els cabells curts és una marimatxo o que un xic delicat a qui li agrada ballar és un mariquita.” per exemple a mi m'agrada ballar en la gent que conec i no per aixó soc mes o menys afeminat. El text de Rosa desmentix que la culpa d`'aquesta situació siga el “Sistema binari heteropatriarcal “ perqué nosaltres formem part del sistema i no el respectem.

La conclusió del text es la recomanació al lector d'unir-se al grup “ stop diverfòbia”, un grup on es tractaran aquestos temes sempre desde l'educació i el respecte al altre.

Maica Woolf ha dit...

Comentari de text “Stop Diverfòbia”


Aquest text ens parla de la Diverfòbia, un tema que hui en dia pot resultar un tema espinós. Aquest text pretén informar-nos del que és el col.lectiu LGBTI+, també pretén conscienciar-nos que no per estar agust amb el teu gènere, la gent que no ho està és gent “rara”.
En la meua opinió el text té tota la raó del món, ja que per ser xic no necessàriament t’ha d’agradar el blau, els cotxes i les anomenades “coses de xics”. I no per ser xica t’ha d’agradar el rosa, les nines i demés.
En la societat de hui dia, si a una xica li agraden els cotxes, té gestos més masculins i va més en xics que en xiques, li solen dir “marimascle”.Però que passa que a una xica no li poden agradar aquest tipus de coses? Ha de seguir el mateix esquema de totes les xiques?
La societat te establerts x estereotips que la gent jove, hem de canviar, ja que no és just que pels estereotips els xiquets i xiquetes que la societat tracta com “diferents” no poden fer el que ells vulguen amb qui ells vulguen.
Pense que hem de fer alguna cosa als nostres centres educatius per frenar aquesta injustícia i pense que Stop Diverfòbia ès el ideal per frenar x tipus d’actituds davant el abans mencionat. També pense que això de les reunions és molt bona idea, ja que allí és poden desfogar tots els que tinguen aquests tipus de problemes en el seu centre educatiu.

Adrian Wolf ha dit...

Hola, sóc Adrian Wolf i avui comentaré aquesta entrada.

Aquest text, es una invitació al grup de «Stop Diverfòbia» de l’IES Villena, que és un grup que parla sobre el gènere. Al mateix temps explica el benefici d’anar a aquestes reunions, ja que aprens sobre com es sent la gent i obris més la ment, perquè hi ha gent que pensa que com es «normal» no s’ha de preocupar pel tema del gènere.
Estic d’acord amb aquesta entrada, ja que és veritat que des de que naixem se’ns imposa un gènere, xic o xica. I no ens donen l’oportunitat d’ elegir la nostra orientació sexual sinó que ens la imposen a partir de les joguines que ens regalen, el color de l’habitació... I si et desvíes del «camí» (heterosexualitat), hi ha qui et recorda que si eres xica has de fer coses de «xica» i que si eres xic has de fer coses de «xic», es a dir no hi ha punt mig.

Però és clar que hi ha gent que no es sent identificada amb aquestes dues opcions, i que lluiten per cambiar aquest sistema, per sentir-se part d’aquest.

Per la meua part, a mi m’agrada aquesta iniciativa que promou l’integrament de tots en el «sistema».

Sara Fuller ha dit...

La diverfòbia és un terme que es refereix a la por o al disgust que algunes persones tenen a la diversitat sexual. Majoritàriament als intersexuals, homosexuals, bisexuals, transgèneres , etc.

La societat ha parlat. Ha dit moltes coses sobre les religions, les costums, les vestimentes i literalment, de tot el que fem al dia a dia. Les persones són diverses, però el tema del que vaig a parlar ara és la diversitat de gènere i dels diferents gustos que tenim.

Tots naixem, creixem i recorreguem un camí ple de comentaris i ideologies, la majoria són estereotips, altres són sobre la llibertat d’expressió i altres són els comentaris nocius per a la gent que simplement no segueix els pensaments de les persones que pensen sobre el que deu de ser correcte. I amb molt de pesar, aquests són els pensaments que s’han de canviar, una persona que no ets tu no la pots obligar a ser el que tu vulgues que ella siga, no tens que adoctrinar-li d’una manera errònia per a que faça mal a altres o no se senta a gust amb si mateix.

No tenim que veure la diversitat com alguna cosa roïna o anormal. No hi ha res normal, no hi ha una persona normal, no hi ha una vida normal, no hi han gustos normals. Tots som un món diferent, ningú és marimatxo o mariquita, cap de nosaltres té que dir que només per que sigues xic té que agradar-te unes coses en específics i el mateix per a les xiques. Tenim oportunitat d’elegir, d’esbrinar quins som realment i ningú deuria de dir el contrari.

Sara Hipatia ha dit...


Pense que stop diverfòbia és un molt bon tema que s'hauria de donar a totes les escoles.

Per això crec que és important perquè des de petits tots els nens i nenes aprenguen que dóna el mateix que sigues "diferent" del que estipula la societat, i que no serveix de res que els ensenyen a parlar i ha escriure si no els ensenyen a respectar a les persones que els envolten, i així mateixos. El més important en la vida és ser feliç i que no t'importe res més que això.

Així la gent que ha patit perquè tot aquest tema no l'afecte a més persones no haja sigut en va i que se senten orgullosos del que han aconseguit per a les generacions que vindran.

Unknown ha dit...

Hola, som Marta Nelken i Jessica Zambrano, i anem a parlar sobre l’última entrada del blog “diverfòbia”.

El tema del text que hem llegit tracta sobre la diverfòbia, que es podria dir que és l’estranyesa cap a les persones que no tenen un gènere concret, o que la seua sexualitat no és la “normal” per a la societat, és per això que explica que les persones no naixen amb un sexe definit i que és la societat la que a vegades ens influeix dient-nos com hem de ser o qui ens ha d’agradar. Per exemple, en les xarxes socials, n’hi ha perfils de tot tipus, des de perfils que donen suport a aquestes persones, fins a persones que estan en contra de qualsevol cosa que, com hem dit abans, siga diferent de el “normal”. És per això que a continuació exposarem les nostres opinions i els nostres coneixements sobre aquest tema tan poc normalitzat.

Des del nostre punt de vista, cadascun deu ser qui vol ser i agradar-li qui li done la gana, perquè ser heterosexuals no és el “normal”, el normal és ser qui un és de veritat, sense avergonyir-te de ser diferent dels demés, ni de tindre unes qualitats diferents de les del teu propi sexe (per exemple amb unes gònades que són al mateix temps ovaris i testicles, amb un penis més xicotet que la mitjana o amb un clítoris més gran que la majoria, amb cromosomes XXY, amb cromosomes XY i vagina, etc.) I també cal afegir que quan nasquem assoles som un bebé que no raona, una criatura que no té coneixements i per això cal deixar d'atribuir característiques masculines o femenines segons siga xiquet o xiqueta i deixar que ell mateix vaja pel camí que preferisca per fomentar la diversitat.

A més a més, hem de tindre en compte que estem en el segle XXI, i aquest tema per a algunes persones de segles passats encara és un tema tabú, o una mica estrany, però per a la gent que ha nascut en aquest segle creiem que està ja normalitzat que tinguem amics o amigues amb una sexualitat/orientació, ja que cada vegada ens trobem per totes bandes persones que no segueixen el model que marca la societat que no s’identifiquen amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer, joves que no es volen identificar amb cap gènere, o que creuen que el millor és fluir i també persones amb característiques físiques ambigües o que no s’ajusten a les de la majoria.

Per aquesta raó, Stop Diverfòbia, creat en l’any 2015, que està obert a tota la comunitat educativa ens pareix una nova proposta molt efectiva per normalitzar aquesta situació i deixar de vigilar el sexe i el gènere de les altres persones. Per finalitzar recordarem que cadascun naix lliure de ser qui vulga ser, i que d’una manera o d’una altra, no cal criticar res, perquè en cap banda posa com hem de ser, així que, siguem qui vulguem ser sempre.

Anònim ha dit...

STOP DIVERFÒBIA

VANESA I LYDIA

Nosaltres pensem que la diverfòbia es un tema molt interessant, i hauria de comentar-se en totes les escoles, perquè hi han moltes coses que hauríem de cambiar; com que els colors no tenen genere perquè cadascun decideix amb quin color vol anar.

El genere no te rol, pots ser dona i jugar a futbol , i pots ser home i jugar amb nines , els cabells tampoc tenen importància, la costum es que les dones que porten els cabells curts son unes marimatxos i que els homes si el porten llarg son uns efeminats.

Hi ha varietat en la sexualitat; lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, heterosexuals, intersexuals...

Independentment dels genitals pots sentir-te d’una manera o d’altra, no et defineixen i no tens que avergonyir-te de el teu cos, i tampoc davant de la gent pensen el que pensen.

En els centres educatius hi ha molt menyspreu cap a aquest tipus de persones. Les maltracten física i psicològicament per aquesta raó molts joves entren en una depressió en la que poden arribar al suïcidi. Per això hi ha que comentar aquestes situacions per a que les entenguen i les respecten.

Vanessa Stone (1 Batx Arts) ha dit...

Hui dia comptem amb una gran diversitat de persones, amb diferents orientacions i identitats sexuals, gustos i preferències; aquesta situació és molt positiva, ja que la varietat ens fa evolucionar, no obstant encara hi ha gent que es resisteix a acceptar-ho i fins i tot sent odi per tot aquell que no encaixe en els estàndards del considerat com a normal.

Seria molt fàcil culpar a la societat en què vivim, un sistema binari heteropatriarcal, que bàsicament es resumeix en la imposició cultural i social a identificar-se com a home o dona--assumint que un home ha de ser masculí i agradar-li les "coses de xics", i una dona ha de ser femenina i jugar amb nines-- i sentir-se atret amorosament o sexual pel sexe contrari al teu, a més a més de la gran influència masclista històrica, posat que la superioritat de l'home ve quasi des dels inicis de l'ésser humà i sembla increïble que es mantinga en els nostres díes. Tot i que ens puga parèixer que nosaltres mateixos no som com aquestos homòfobs, masclistes o "diverfobs", em sap greu dir que tots i cadascun de nosaltres tenim actituds d'aquest tipus, la majoria de vegades sense adonar-nos-en, perquè formem part d'aquest sistema opressor i discriminatori, tant que el tenim completament interioritzat.
És per això que hem d'actuar, de fer alguna cosa al respecte. Primer de tot informant-nos, donat que la base de qualsevol canvi és la informació-- millor si prové de fonts fiables i especialistes en matèria--; i una vegada assimilem totes les novetats, podem començar a fer una mena de reforma al nostre cervell, modificant tot allò que puga ofendre d'alguna manera a una minoria o col•lectiu, aquest és un procés llarg d'aprenentatge no d'un dia cap a l'altre.

D'aquesta forma podríem aconseguir una ciutadania caracteritzada pel respecte, la diversitat y la tolerància, on tots siguem iguals encara que som diferents, però hem d'assumir responsabilitats.

LUCÍA STONE ha dit...

"STOP DIVERFÒBIA"

Jo personalment estic d’acord amb el que diu aquest article. Jo sóc una persona la qual no està d’acord amb tindre que identificar qualsevol persona per un color o un objecte. Perfectament pots ser dona i que t’agrade el color blau o groc i ser xic i que t’agrade el color rosa. Primerament sóc una xica i no m’agrada gens el rosa, sempre era una de les poques xiques que jugava al futbol en el pati i sols per ser xica ja es metien amb mi, pense que és una ximpleria insultar a una persona perquè li agrade jugar al futbol o insultar a un xic perquè li agrade jugar amb nines. Actualment si eres un xic i eres un poc femení o jugues amb nines ja et diuen que si eres homosexual i et fan la vida impossible amb això, EM PAREIX DE VERGONYA INSULTAR A QUALSEVOL PERSONA PEL FET DE SER COM ÉS.
També vull parlar del que la societat de hui en dia no ens permet fer. Si eres una dona no pots anar amb pèls per exemple a les cames, per què? Sóc una persona com tots els demes i si vull anar amb pèls vaig amb pèls i NINGÚ em té que dir el que he de fer, tindre pels és d'humans sigues dona o home si vols o no depilar-te és assumpte teu.
Per finalitzar aquest comentari vull parlar del que suposadament té que fer un home a la casa i una dona, sigues home o dona pots cuinar, posar llavadores, tendir, etc. és una BAJANADA, tens mans?, tens peus?, tens cames? SÍ, aleshores com l’únic que canvia del cos d’un home i una dona és l’aparell reproductiu i aquest no impedeix fer coses en la casa. Llavors totes les persones que diuen que les dones han de fer determinades coses i els homes altres em pareix un error descomunal.
Aquesta és la meua opinió espere no haver faltat el respecte a cap persona dient la meua opinió sobre aquest article. Adéu

LUCÍA STONE ha dit...


"STOP DIVERFÒBIA"

Jo personalment estic d’acord amb el que diu aquest article. Jo sóc una persona la qual no està d’acord amb tindre que identificar qualsevol persona per un color o un objecte.
Perfectament pots ser dona i que t’agrade el color blau o groc i ser xic i que t’agrade el color rosa.

Primerament sóc una xica i no m’agrada gens el rosa, sempre era una de les poques xiques que jugava al futbol en el pati i sols per ser xica ja es metien amb mi, pense que és una ximpleria insultar a una persona perquè li agrade jugar al futbol o insultar a un xic perquè li agrade jugar amb nines. Actualment si eres un xic i eres un poc femení o jugues amb nines ja et diuen que si eres homosexual i et fan la vida impossible amb això, EM PAREIX DE VERGONYA INSULTAR A QUALSEVOL PERSONA PEL FET DE SER COM ÉS.

També vull parlar del que la societat de hui en dia no ens permet fer. Si eres una dona no pots anar amb pèls per exemple a les cames, per què? Sóc una persona com tots els demes i si vull anar amb pèls vaig amb pèls i NINGÚ em té que dir el que he de fer, tindre pels és d'humans sigues dona o home si vols o no depilar-te és assumpte teu.

Per finalitzar aquest comentari vull parlar del que suposadament té que fer un home a la casa i una dona, sigues home o dona pots cuinar, posar llavadores, tendir, etc. és una BAJANADA, tens mans?, tens peus?, tens cames? SÍ, aleshores com l’únic que canvia del cos d’un home i una dona és l’aparell reproductiu i aquest no impedeix fer coses en la casa. Llavors totes les persones que diuen que les dones han de fer determinades coses i els homes altres em pareix un error descomunal.

Aquesta és la meua opinió espere no haver faltat el respecte a cap persona dient la meua opinió sobre aquest article. Adéu

Vanessa Stone (1 Batx Arts) ha dit...

Hui dia comptem amb una gran diversitat de persones, amb diferents orientacions i identitats sexuals, gustos i preferències; aquesta situació és molt positiva, ja que la varietat ens fa evolucionar, no obstant encara hi ha gent que es resisteix a acceptar-ho i fins i tot sent odi per tot aquell que no encaixe en els estàndards del considerat com a normal.

Seria molt fàcil culpar a la societat en què vivim, un sistema binari heteropatriarcal, que bàsicament es resumeix en la imposició cultural i social a identificar-se com a home o dona, assumint que un home ha de ser masculí i agradar-li les "coses de xics", i una dona ha de ser femenina i jugar amb nines, i sentir-se atret amorosament o sexual pel sexe contrari al teu, a més a més de la gran influència masclista històrica, posat que la superioritat de l'home ve quasi des dels inicis de l'ésser humà i sembla increïble que es mantinga en els nostres díes.

Tot i que ens puga parèixer que nosaltres mateixos no som com aquestos homòfobs, masclistes o "diverfobs", em sap greu dir que tots i cadascun de nosaltres tenim actituds d'aquest tipus, la majoria de vegades sense adonar-nos-en, perquè formem part d'aquest sistema opressor i discriminatori, tant que el tenim completament interioritzat.

És per això que hem d'actuar, de fer alguna cosa al respecte. Primer de tot informant-nos, donat que la base de qualsevol canvi és la informació (millor si prové de fonts fiables i especialistes en matèria); i una vegada assimilem totes les novetats, podem començar a fer una mena de reforma al nostre cervell, modificant tot allò que puga ofendre d'alguna manera a una minoria o col·lectiu, aquest és un procés llarg d'aprenentatge no d'un dia cap a l'altre.

D'aquesta forma podríem aconseguir una ciutadania caracteritzada pel respecte, la diversitat y la tolerància, on tots siguem iguals encara que som diferents, però hem d'assumir responsabilitats.

Rodrigo Wolf i Tayra de Burgos ha dit...

Nosaltres pensem que el grup diverfòbia és molt important i mu útil, que al parlar d'eixe tipus de temes podem aprofundir referint-nos a l'homofobia i discriminació, com en el cas d'etiquetar a una persona o uzgarla per la seua preferència sexual. També és necessari saber que no hi ha dos sexes (gèneres) , potser una persona nasca en el cos d'un sexe però en l'interior pertence a l'altre i passa per una sèrie de canvis. Hi ha persones que no ho entenen ja que tenen la ment tancada pensant en l'única existència dels dos sexes. Actualment moltíssima gent hauria de veure que hi ha diversos tipus de sexualitat: heterosexual (t'atrau el sexe contrari) , homosexual (t'atrau el mateix sexe) , bisexual (t'atrauen els dos sexes) , pa- sexual (t'atrau l'ànima, és a dir, la seua forma de ser) i que tots són segons el gust de la persona , i que ningú hauria d'opinar de la sexualitat d'una persona per a discriminar-li ja que a banda això és quelcom personal i que ningú hauria d'opinar de la sexualitat d'un per a discriminar-li ja que a banda això és quelcom personal i que només influïx a la mateixa persona a l'hora de triar. D'altra banda, des del moment que naixem se'ns ha dividit , se'ns ha etiquetat i se'ns ha jutjat.Com diu en el text cada u és lliure de poder triar el seu camí cap a la sexualitat de manera respectada. I a l'igual este tema ha de parlar-se amb el respecte que mereix com qualsevol altre i no infravalorar a les persones per tindre gustos diferents.

Tania Thompson ha dit...

A stop diver fobia el que volem és que la gent és consciencie que no tots som iguals, i que cadascun pot ser com vulga, sempre que siga feliç i que no perjudique ningú.

Tindre un taller com aquest a l'institut és molt interessant i molt important per a molta gent, perquè d'aquesta manera podem aprendre les diferències entre tot el que hi ha al col·lectiu LGBT+ que no hi ha tan sols gais i lesbianes, sinó que existeixen persones bisexuals, trans., de gènere no binari, poliamorosos, etc. La gent té un nou pensament, evolucionem amb la societat i la societat evoluciona gràcies a aquests grups i a la gent com aquesta, activista i defensora dels drets de tots i totes.

BRUNA GAGE ha dit...

En el comentari exposaré la meua opinió posant una mica el meu país com a exemple (Brasil) exposaré les dificultats que tenim ací ser lliures, per a encaixar en la societat. En mi país sol en 2018 han sigut morts 153 persones víctimes del societat.

El dret i la igualtat encara no són vistos com una prioritat en la societat, infeliçment les persones (nosaltres) encara no són lliures per a ser feliç com els agradaria. Jo crec que la nostra societat en alguna cosa aquesta avançant, abans no podíem parlar d'això a casa o no teníem llibertat per a dir el que realment pensem. El que em fascina és saber que hi ha molts instituts que ja portaven aquest tema a classe.

El dret i la igualtat encara no són vistos com una prioritat en la societat, infeliçment les persones (nosaltres) encara no són lliures per a ser feliç com els agradaria.Si volem ser feliços de debò, sense haver d'una xica haja de vestir-se de rosa i jugar amb nines o que a un xic ho li puga agradar el maquillatge, eixirem als carrers a ensenyar-los nostra força, fer que escolten les nostres veus, que escolten la nostra petició d'ajuda que ens respecten com som i el que som.Que ells sàpien valorar persones com nosaltres que ells vegen com lluitem per ser felices en aquesta societat.

DAIANA WOOLF ha dit...

Aquest article tracta sobre les fòbies que pot arribar a tindre persones respecte a la seua orientació sexual i el més importen que considerem per normal ja que és la base de tot. Em crida molt l'atenció que continuem posant en dubte que cadascun decideix sobre el seu cos, però no em disgusta perquè és necessari per a les següents generacions perquè siga a l'efectiu i no solament paraules.

Pense que cal continuar insistint en la lluita per la igualtat perquè temps arrere per exemple va ser una lluites constant tant física com verbal que la dona siga independent com el pot ser hui dia. No sé si serà perquè no ens agraden els canvis sobtats que hui dia continuem classificant a les persones des de xicotetes, rosa per a xiquetes i blava per als xiquets com s'ha fet des de fa moltíssim temps, que la dona s'encarrega de les tasques de la casa, que la dona com a tal ha de ser estèticament femenina perquè si no això es considera alguna cosa estranya i tots això ho hem aconseguit amb molt de sacrifici.

No ens volem donar compte que el món està canviant constantment perquè no han sigut ja bastant reprimits en els segles passats, aquest és el temps perfecte. No entenc com a persones hui dia no poden respectar la diversitat que cal observen a una parella de *gais besant-se i solten “què fàstic…”, com diu en l'article “nosaltres som el sistema”, tots junts hem de formar part d'aquest canvi.

Conclusió que el món està canvi i això comporta un procés que tots l'hem de portar per una mateixa direcció perquè si no és així com acabarem amb aquesta situació i amb la resta de desigualtats, tots hem de voler i lluites per una societat liberal.

Yael Davidson ha dit...

Al meu parer el grup Stop Diverfobia i les seues reunions és una manera de conscienciar la gent que el ser diferent no és roín. Jo mai he sigut l'estereotip de dona, ja que a mí de xicoteta no m'agradaven, ni m'agraden les nines i sempre he jugat amb “coses de xics”.

Tots naixem i creixem en un entorn ple de comentaris i ideologies, la majoria d'ells estereotipats, que no solen ser molt objectius, tot al contrari, arriben a ser excloents i ofensius.

Deuríem de viure en una societat més tolerant, on no hi haguera discriminació de sexe, de raça ni res per l'estil.

En conclusió, el que crec que tota la gent hauria de fer és viure i deixar viure.

Paul Alice ha dit...

Des de sempre s’ha considerat que hi ha solament dues gèneres: home i dona. Sense
importar l’altres géneres com: homosexual, lesbiana etc. De xicotets ens ha posat com
a normal xic i xica, cotxes per a xics i monyeques per a xiquetes, però mai no s’ha
considerat normal que un xiquet jugue am monyeques o una xiqueta amb una pistola de
joguet o un cotxe.
Aquestes coses s’han de cambiar perquè no s’he sap si un xiquet o xiqueta que
génere vol ser, i no hi ha que fer que siga el que món vulga o el que es considera
«normal» en la societat. Però el problema és que en la nostra societat directament es
considera algunes coses per a xics, com per exemple els colors, joguets, roba; y altres
coses per a xiques. Totes aquestes coses desde sempre s’han agrupat per sexe del
xiquet, es a dir, si es xic te que tindre coses de xic i si es xica te que tindre coses de
xiqueta, sense que puguen determinar el seu génere, aquest es el problema en la
nostra societat, que si es xic te que portar roba de xic y un camió com a joguet.
Una solució possible per a no manipular la orientació sexual del xiquets es buscar un
model neutre fins que el xiquet ja sap que génere vol ser.

Celia Kahlo ha dit...

Aquest text ens fa reflexionar sobre el que la societat espera de nosaltres i la nostra forma d'afrontar-ho. El text comença en una frase que considere clau: "la societat espera que sigueEl comentari d`aquesta setmana es basa en un vídeo de suècia que tracta sobre l'educació sexual i va dirigit als xiquets més menuts. En aquest vídeo apareixen dos personatjes principals: un penis, y el que se suposa que deuria ser una vagina, pero es una vulva.

A primera vista, pareix un bon video. És important que els xiquets reben una bona educació sexual desde que son menuts, de manera que puguen desemvoluparse lliurement desde el coneixement. Però per a que es complisca, els xiquets han de reure l`informació adecuada, y eixa informació no es troba en aquest video.

El video es transfobo perque tracta d`ensenyar als xiquets que si tens pene ets un xic y si tens vagina ets una xica, el que limita notablement la seua capacitat de desemvoluparse a l`hora de diure como es sentixen (el que son) independentment del seu sexe biològic. A més de transfobo, el video també es homofobo, ja que al final mostra com el pene es junta amb la vagina. Es a diure, suposant que el pene es l`home i la vagina es la dona, mostra com son els dos sexes que s`han de juntar, invisibilitzant la resta de relacions no heterosexuals que també existixen.

Per tant, en la meua opinió, crec que és important que els xiquets i xiquetes reben una bona educació sexual, però aquesta no ho és.m homes o dones, masculins o femenins". La necessitat que tenim d'etiquetar-ho tot desde el primer minut de vida, d'impondre-li a un bebe el seu génere i orientació res més naixer, és una necessitat que no deuria existir.

Ara bé, el problema sorgeix quan aquest bebe no té la sort de sentir-se identificat en allò que li han imposat. La diversitat existeix. Una dona pot ser hetero o pertanyer al colectiu LGBT, una dona pot ser masculina o pot ser femenina, una dona pot ser cisgènere, transgènere, genderfluid o qualsevol cosa que vullga ser, perque ningú té el dret a llimitar-la u oprimir-la per això, i el mateix pasa amb els homes o les persones de génere no binari.

A vegades sembla que totes les formes de vida que no siguen un home blanc cishetero i adinerat, no deurien ser respectades, com si no existieren. Pero la diversitat existeix i està present en les nostres vides, pel que hem d`utilitzar les ferramentes que disposem, com l'educació, per ensenyar a respectar. Roberta Marrero (artista trans) té una frase que m`agrada molt "no deuriem tolerar-mos, sino aprendre a conviure i a respectar-mos".

Mireia Addams ha dit...


Em pareix que la diverfòbia engloba moltes fobies que són importants però la gent no s’adona de la seua importancia, veïem normal que per a les dones es clasifiquen diferents joguets, esports,colors... que per als homes.
Si un home surt amb moltes xiques es un triomfador, mentres que si ho fa la dona es una puta, si un home fa ballet es gay i si una dona juga a fútbol es una marimatxo.
Estem classificats en dos grups (si, en dos encara que hi ha molta mes diversitat de gènere) i si eixim un poquet d’aquesta classificació, no som “normals”
El moño curt per als homes, llarg per a dones , la dona te que ocuparse de les tasques de casa (si no no és bona dóna).
Cada cop n’hi ha més gent LGTB, però aixó no vol dir que abans no hi haguera,si no que tenien por de que la gent els criticara,(molta gent amb diverfòbia no acepta que altra gent puga tindre altres gustos a l’hora de la seua sexualitat i sentiments)
La gent homófoba i masclista han d’aprendre que si entre les persones ens limitem per coses com aquestes perquè es suposa que no és “normal” estem limitant també la nostra felicitat. Hauríem de fer el que volem sense por del que diguen o pensen el demés, però molta gent es incapaç ja que L’importa molt l’opinió dels demés.

Celia Kahlo ha dit...

Aquest text ens fa reflexionar sobre el que la societat espera de nosaltres i la nostra forma d'afrontar-ho. El text comença en una frase que considere clau: "la societat espera que siguem homes o dones, masculins o femenins". La necessitat que tenim d'etiquetar-ho tot desde el primer minut de vida, d'impondre-li a un bebe el seu génere i orientació res més naixer, és una necessitat que no deuria existir.

Ara bé, el problema sorgeix quan aquest bebe no té la sort de sentir-se identificat en allò que li han imposat. La diversitat existeix. Una dona pot ser hetero o pertanyer al colectiu LGBT, una dona pot ser masculina o pot ser femenina, una dona pot ser cisgènere, transgènere, genderfluid o qualsevol cosa que vullga ser, perque ningú té el dret a llimitar-la u oprimir-la per això, i el mateix pasa amb els homes o les persones de génere no binari.

A vegades sembla que totes les formes de vida que no siguen un home blanc cishetero i adinerat, no deurien ser respectades, com si no existieren. Pero la diversitat existeix i està present en les nostres vides, pel que hem d`utilitzar les ferramentes que disposem, com l'educació, per ensenyar a respectar. Roberta Marrero (artista trans) té una frase que m`agrada molt "no deuriem tolerar-mos, sino aprendre a conviure i a respectar-mos".

Raul Paul ha dit...

Des de sempre s’ha considerat que hi ha solament dues gèneres: home i dona. Sense importar l’altres géneres com: homosexual, lesbiana etc. De xicotets ens ha posat com a normal xic i xica, cotxes per a xics i monyeques per a xiquetes, però mai no s’haconsiderat normal que un xiquet jugue am monyeques o una xiqueta amb una pistola dejoguet o un cotxe.

Aquestes coses s’han de cambiar perquè no s’he sap si un xiquet o xiqueta que
génere vol ser, i no hi ha que fer que siga el que món vulga o el que es considera «normal» en la societat. Però el problema és que en la nostra societat directament esconsidera algunes coses per a xics, com per exemple els colors, joguets, roba; y altres coses per a xiques. Totes aquestes coses desde sempres’han agrupat per sexe del xiquet, es a dir, si es xic te que tindre coses de xic i si es xica te que tindre coses de xiqueta, sense que puguen determinar el seu génere, aquest es el problema en la nostra societat, que si es xic te que portar roba de xic y un camió com a joguet.

Una solució possible per a no manipular la orientació sexual del xiquets es buscar un model neutre fins que el xiquet ja sap que génere vol ser.

Vanessa de Arco 1º BACC ha dit...

Aquest és un text en què s’argumenta el naixement de la diverfòbia, com afecta a la societat i com s’ha d’eliminar del món.

La diverfòbia és un problema que la societat estableix sobre les persones només nàixer, aquest es pot observar quan naix un bebé es pregunta si és xiquet o xiqueta, i depén del que siga es compren regals o blaus o roses, els pares pinten l’habitació o blava o rosa, compren el bressol d’una manera o d’altra, etc.
Una vegada naix el bebé, ha d’evolucionar seguint les mesures i apropiant-se de les formes i de característiques que estén establides per al seu gènere; açò ha de terminar.

Una persona no ha d’autoconvéncer-se de què si és una dóna no ha de fer massa esport per no ser coneguda com la “marimatxo” i de què si és un home no ha de ballar per no ser conegut com un “mariquita”. Cada persona ha de fer el que vulga, ha de ballar, ha de fer esport, ha de cantar, ha d'estudiar, ha de no fer res si no vol, ha de vestir-se com vulga independentment del que siga encara que hi hagen en les tendes seccions de dónes i seccions d'homes...etc.

Hi ha’n persones que no es consideren ni homes ni dones; persones que se senten homes sent dones, i viceversa; no per aquest son més anormals que els que si estan agust amb el seu sexe de naixement. En aquest món no hi ha’n ni normals ni anormals.

Perquè aquest acabe en el món, ja hi ha’n associacions que s’encarreguen de fer xerrades amb les noves generacions per fer-les entendre que tots som iguals i de què la diverfòbia és inadmissible que perdure més anys. Al nostre institut, IES Isabel de Villena hi ha un grup en què ens reuneix la gent que vol pensar, reflexionar sobre aquest i ser participe del canvi que està experimentant el món. Uneix-te, o directament fes que es note la diferència al món des del teu interior cap a les persones.

Dora Stone ha dit...

Encara no hem aconseguit passar del reconeixement de la diversitat al de la igualtat, que es construïx a partir de les diferències i no de la uniformitat, que suposa l'eliminació de la desigualtat de tracte des de tots els àmbits de la societat i en tots els racons del país.

L'homosexualitat no és un problema ,pero l'homofobia si. L'homofobia com tota forma de discriminació és negació a la dignitat . L'adolescència és l'alba de l'atracció sexual ,esto ocorre a causa dels canvis hormonals de la pubertat . Les persones no trien la seua orientació sexual ,del mateix mode q no poden triar la seua estatura ni color d'ulls .

En els últims anys s'han produït progressos importants, amb el reconeixement del matrimoni homosexual en uns quants països i l'aprovació de lleis que castiguen les conductes discriminatòries, el col·lectiu format per gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals encara no hem aconseguit passar del reconeixement de la diversitat al de la igualtat, que es construïx a partir de les diferències i no de la uniformitat, que suposa l'eliminació de la desigualtat de tracte des de tots els àmbits de la societat i en tots els racons del mon.


Als xiquets els haurien d'educar des de xicotets en classe o a casa que és on passen més temps i inculcar eixos valors ,fundamentales per a la convivència siga mes fácil entre una i altres .

Som persona i ni tenim que sentir vergonya de reconeixer nostra orientacio secular ni preocupar-mos pel que diran. Perque Nadir fa res mal per sentir-se atret pel mateix sexe o el contrari .
Lo important es viure feliç i voler-te tal i com eres .

Lucia dunham ha dit...

La mania que es te hui en dia de etiquetar tot i a tot al mon em pareix molt desagradable ja que d'aquesta manera pense que s'estan posant limitacions a tor, podriem simplement deixar que cada persona decida el que ser, qui ser i com ser sin que l'importe res mes

ANA WOLF ha dit...

Em pareix molt fort que en aquest siegle ni hi haja persones que siguen pensant que per exemple el color blau és per a xic i el color rosa per a xica, veiem mal que una xicona estiga jugant amb cotxe o amb joguets "masculins" i un xiquet no pot jugar per exemple amb els joguets de nines , si ni hi ha xiques que juguen amb eixes coses dèiem que són molt masculines i si un xiquet diu que juga amb nines dèiem que és una xica .
Des de fa molt posem el nombre " correctes a les coses com pe exemple , joguets masculins, joguets femenins ,no se perquè la gent segueix pensant d'aquesta manera ¿perquè no pot jugar el xiquet al que vulguen?, si una xica o un xic volen jugar al que siga poden fer ho, ja que no hi ha gènere per ha els joguets i després també posem nombres a les persones ni hi ha gent que les classifica ( hetero , gay , bisexual).sols tens que pensar que eres una persona lliure de fer el que vuigues
No sé com la gent pot classificar a les persones dóna igual als joguets amb el que es juguen , dona igual les persones amb el que pots enamora-te ,dona igual el teu color favorit ,has de saber que tu eres una persona i ningú té que clasificarte i dir-te res.Crec que estem en un segle on les persones som més liberals respecte aquest tema ,ja savem que podem fer el que ens apeteix sense pensar si al altre el pareix ve si vols jugar al futbol juga , si vols ser bailarin baila tens que fer el que a ti t'grada i no tens que pensar en si entá be o no , tens que pensar en ti i fer el que tágrada sin importar el sexe