24 de març 2019

El micromasclismes no tenen res de micro

El vídeo "Micromachismos: están ahí, aunque a veces no queramos verlos" recull estimonis deixats en el blog eldiario.es/micromachismos durant el 2015 on es denuncia el masclisme quotidià o micromasclisme, violència que es diu “de baixa intensitat” però que sustenta la desigualtat que existeix encara actualment. 

Busca una notícia del blog eldiario.es/micromachismos i conta-nos-la.



26 comentaris:

Ernesto West i Jaume Ward ha dit...


Aquesta entrada tracta de diverses situacions o accions en la que les donen sofreixen masclisme però la societat no vol donar-se comte i fan que els demes o vegen com si fora normal i no ho és.

En la primera situació, una dona està per el carrer i un home que anava amb el se carro li diria de muntar-se com si fora una prostituta... en la tercera acció una dona i un home es troben en un bar, parlant... i el cambrer li dóna al home una cervesa i a la dona una coca cola, quan la dona a sigut la que demanat la cervesa. Per que ha tingut que ser l’home el que demane cervesa i no la dona?

En la quarta acció una parella que te un fill li tenen que canviar els penyals i caminen al bany i en els càrtels posa el de canviar els penyals en el de la dona. Per que nom ho posa en el de l’home?
O per que posa eixe càrtel ?

En la quinta situació, una dona està en un bar prenent-se i un home se li aproxima i comença a parlar amb ella, la dona no mostra cap d’interés d’ell, però e home segueix insistint, finalment la dona se ho diu i l’home se ho toma de molt mala manera.

La sexta acció comença amb una dona netejant els plats en la cuina i l’home amb el cel·lular per tota la casa, la dona li diu si pot netejar ell i l’home no li fa res de cas i segueix amb la seua bola.
Des de el meu punt de vista fer les coses de la casa té que ser una tasca o feina compartida i que no solament es de dones com en aquest vídeo.
Jo crec que tot això té que canviar per a progressar i millorar la societat, ja que tots tendríem de tindre els mateixos drets i obligacions.

Per desgracia estem acostumats a vore totes estes coses, i es que ens han educat per a que siga així, els micro-masclismes son el reflex de que la societat continua siguent masclista, y per a solucionar açò tenim que agafar el problema des de la arrel, es a dir, s’ha d’educar als xiquets desde petits tots aquests valors, només així aconseguirem progressar.

Andrei de Pizan ha dit...

Aquest video tracta sobre diferents situacions de micromasclisme en el video es pot veure a dones en diferents situacions en una està parlant una dona amb dos homes i un d’ells li està mirant les mamelles o hi ha altra en que hi ha una dona i un home hi havien demanat dues begudes: un refresc i una cervesa i el cambrer pensava que la dona n’hi havia demanat el refresc i però no.

Jo no he presenciat ninguna situació així però n’hi ha amics meus que n’hi han presenciat o que han sigut víctimes d'açò, també pense que açò no està bé ja que lo pots fer sense adonar-te però açò la persona no ho sap i pots ferir els seus sentiments, aún que n’hi ha vegades que ho ho fan aposta i açò no m’agrada.

En conclusió el micromasclisme no està bé i per això no devem donar suport a aquesta idea i si n’he vedem una situació de micromasclisme devem de ajudar i no donar suport al que l'està fent ja que ningú es mereix açò.

Marta Nelken i Jessica Zambrano 1BACH H ha dit...

Ara comentarem l’entrada que tracta dels micromasclismes o també anomenat, masclisme quotidià, aquest és un tipus de masclisme que, encara que no prenem importància, estan presents en el nostre dia a dia, de les dones majoritàriament, i suposen un tipus de violència psicològica que no es tracta ni s’inculca, però que encara existeix i cal tindre en compte. És per açò que en aquest vídeo podem veure clarament aquestes situacions, on es recull diferents testimonis d’un diari online.

En aquest vídeo veiem diferents exemples de micromasclismes que existeixen en aquesta societat. La primera situació que es presenta és la d'una dona que va tranquil·lament caminant pel carrer i de sobte un cotxe es para al seu costat, en el vídeo no diu res, però de segur que li estava dient pirops o li estaria proposant pujar al cotxe.

La segona situació tracta una de les moltes situacions que passen a l’hora del treball, podem observar com la directora està en una reunió amb dos treballadors més, i un d’ells està, sense dissimular, mirant les mamelles de la xica, mentre que l’altre treballador està parlant. Finalment ella es dóna compte, i se sent un poc avergonyida i desprotegida.

La tercera situació que és representada en el vídeo és de dos amics en un bar, aquests dos estan esperant les seues begudes i quan el cambrer porta les coses, li dona a la dona la coca cola, i a l’home, li dóna la cervesa, quan era a l’inrevés. Aquesta situació pot semblar una ximpleria, però estan dibuixant a la dona com a una dona sense capacitat de beure alcohol.

En la quarta escena ens trobem en un bany en el qual fica en la porta de l’entrada un cartell d’una dona i al costat situen un altre cartell d’una dona canviant a un bebé, com a signe que el bebé ha de ser canviat de penyals per la dona. En canvi, l’home no pot canviar al seu bebé, ja que en el bany de xics no n’hi ha cap cartell, ni cap norma com que ho pot fer. Amb això hem de dir, que Galícia és la primera comunitat autònoma, en ficar una llei en la qual els homes també puguen canviar al seu fill en el bany de xics.

La quinta situació és una de les típiques, que diríem, on hi ha una xica, assoles, esperant a algú en un restaurant, al costat se senta un xic i li intenta donar conversa per a poder seure's i poder quedar-se amb ella. Finalment el xic s’en va, però la sensació d’estar cohibida en eixa situació hauria d'haver sigut espantós.

L’última situació és la més normalitzada que totes les altres, ens trobem davant d’un matrimoni heterosexual, on la dona està cuinant i el xic en comptes d'ajudar-la, es posa al seu costat amb el mòbil, sense importar-li la seua dona.

En conclusió, aquestes situacions haurien de tractar-se més a menut, i més aviat, a l’escola o en qualsevol lloc, perquè la gent ha de ser conscient d’aquest tipus de maltracte. Nosaltres, hem vist situacions que mai hauríem pensat que es tracten de micromasclismes, però sí, i aquest recopilatori ens ha paregut molt útil per saber més d’aquest tema.

També volem dir que nosaltres, les dones, no hem de consentir aquestes situacions i s'ha de parar-les de manera radical, quan algú se senta mal, oprimit, cohibit, assetjat, ... que ho diga, i que sobretot, no tinga por, perquè pel testimoni d’una, es poden salvar moltes.

alex stone ha dit...

Micromasclismes hi han en tots els costats, es veritat que no ens adonem de quants hi han a la nostra societat, però açò no vol dir que moltes vegades els utilitzem sense la intenciò de fer mal i sense saber que estem fent-ho. En aquest post parlen sobre aquests, hi ha un vídeo que ens mostra situacions quotidianes a les que a nosaltres ens pareixen totalment normals i vistes des d’altre angle ens mostren com el masclisme segueix present. En el post ens inviten a mirar el blog « eldiario.es/micromachismos», vore un article i explicar-lo.

He llegit varis però el que més m’ha cridat l'atenció ha sigut un que parlava de la revista Cuore i de com ha fet una portada en la que es pot veure a Blanca Suarez – actriu molt famosa en aquest pais– amb el seu nuvi Mario Casas – altre actor molt famós–, amb una cara en la que es podia vore el pap. Aquesta foto ha fet que moltes dones hagen colgat fotos seues mostrant el seu pap amb el hastag de #itsmypapada defensant que la revista lluny de fer-ho per mostrar que tots tenim defectes, el que fan es mostrar un prototip de dona estereotipada...

Celia Kahlo ha dit...

El comentari d'aquesta setmana tracta sobre els diferents micromasclismes que vivim durant el nostre dia a dia.

Moltes persones desconeixen en què consisteix aquest terme, doncs bé, un micromasclisme és, per definició, una forma solapada de violència de gènere que inclou actes de la vida quotidiana que són subtils, quasi imperceptibles però que es perpetuen i transmeten de generació en generació. És a dir, totes aquelles formes de masclisme aparentment de menor importància però que estan presents i afecten tant als homes (que es veuen arrossegats pels rols de masculinitat), com a les dones (que es veuen arrossegades pels rols de debilitat). Encara que ens coste reconéixer-los, els micromasclismes ens rodegen i ens perjudiquen constantment. Tan sols observant podrem veure que, pel carrer hi ha hòmens que xiulen a dones com a gossos; altres que no compten amb la seua opinió perquè les consideren objectes estúpids incapaços de pensar per si mateixes; hòmens que es prenen la llibertat d'obrir tant les cames que ocupen el nostre assents en els transports públics, mentre que nosaltres hem de creuar-les com a forma de submissió; en els banys públics el canviador no es troba al bany dels hòmens, sinó que està al bany de les dones, pel fet que és la mare l'associada a cuidar dels fills. Tot açò són exemples de micromasclismes que ens perjudiquen diàriament.

Per a aconseguir igualtat de gènere hem de començar per l'arrel, per eixes accions que pareixen no tindre importància, però que en realitat tenen un gran pes. Les dones volem sentir-nos lliures quan caminem pel carrer; volem que ens valoren per la nostra intel·ligència, i no perquè el nostre físic seguisca uns cànons de bellesa; volem ocupar el nostre espai en els transports públics i no sentir-nos obligades a mantenir una posa considerada més correcta per la seua feminitat; volem que hi haja canviador de bebés tant en els banys públics de dones, com en els d'hòmens. Les dones volem un canvi i ho volem ja.

Santiago Paul 1º Humanitats ha dit...

Hola, avui parlaré sobre aquesta entrada que tracta sobre els micromasclismes que encara tenim en la nostra societat i que pense que han
d´acabar perquè es una situació on és pot apreciar la desigualtat que hi ha entre l´home i la dona.

A continuació, vaig a parlar sobre el vídeo que apareix a l´entrada, el qual tracta sobre diferents situacions masclistes que encara succeixen en la nostra societat. La primera situació que apareix en el vídeo és una dona que està passejant pel carrer tranquil·lament i de sobte s´acosta un cotxe al seu costat i l´home que està dins d´ell es queda mirant-la d´arriba a baix per com està de bona. En la segona situació, apareixen dos homes i una dona en una reunió i un d´ells mentre la xica està parlant es queda mirant les seues mamelles de manera molt descarada i quan va haver de decidir entre la l´opció de la dona o la de l´home sense haver prestat molta atenció a cap de ningú, rapidament agafa l´opció de l´home. Altra situació que apareix en aquest vídeo és quan un home i una dona arriben al servici i en la porta de la dona posa dos icones, un amb l´icona de la xica i l´altre canviant al bebe el bolquer, en canvi, en el servici de l´home tan sols apareix en la porta l´icona del xic.

Per acabar, el que pense sobre aquestes situacions, que encara hi ha més en el vídeo és que els micromasclisme han d´acabar, ja que és una situació que incomoda molt a les dones i a més a més fa que continuem sent una societat molt masclista. Per això, pense que aquests temes han de parlar-se des de xicotets per a que en un futur siguem una societat igualitària i sense més situacions masclistes.

Adrian Wolf 1ºH ha dit...

Bon dia, avui he triat comentar aquesta entrada que m’ha paregut molt interessant perquè tracta sobre situacions masclistes que ocorren en el dia a dia però que la societat les percep com a normals o acceptables. Aquestes situacions quotidianes s’anomenen micromasclismes.

En el vídeo que es proposa a l’entrada trobem diverses situacions d’aquest tipus, és a dir, situacions quotidianes en les quals la dona se sent menyspreada. A continuació, les comentaré.

En el primer exemple, trobem a una dona parada al carer que potser aquesta esperant a un amic o amiga i de sobte apareix un cotxe que tracta de fer-la pujar com si es tractara d'una prostituta. Aquesta situació em pareix denigrant, ja que només perquè una dóna estiga aturada al carrer, no té el perquè ser una prostituta.

Com a segon exemple, ens trobem en una empresa en la qual es debat sobre algun tema i quan la dóna explica la seua proposta, un dels companys es queda mirant-la amb desig sexual i no fa cas de la seua proposta, mentre que quan parla l’altre company si en fa cas.

Al tercer exemple, trobem una situació en un bar en què es troba un xic i una xica. Ells, li demanen al cambrer una cervesa i una coca-cola, quan arriba el torn de portar a la taula les begudes, el cambrer li entrega a l'home la cervesa mentre que la dóna rep la coca-cola. Aquesta actitud adoptada pel cambrer és masclista, ja que pressuposa que la dóna no li agrada o no és prou “forta” per a la cervesa, quan podria haver preguntat perfectament, ja que potser la dóna era qui volia la cervesa i no tenia el perquè ser l’home.

Al quart exemple, tenim una parella jove que acaba de tindre al seu fill i quan es disposen a anar al servei per a canviar al seu fill, el xic es veu obligat a donar-li a la seua parella el seu fill, ja que el canviador se situa únicament en el servei femení. Afortunadament, aquesta situació ha començat a canviar, ja que s’ha començat a implementar el canviador com a unisex.

Al quint exemple, es dóna una situació a un bar en la que un home s’acosta a lligar amb una xica, però després que el decline, ell comença a insistir fins a convertir-se en una situació d’assetjament.

A l’últim exemple, se'ns mostra a una parella, en la que la dóna està realitzant tota la feina de la llar, en lloc de compartir-la mentre que l’home es dedica a jugar amb el mòbil en lloc d’ajudar.

Héctor New i Noelia Mill 1º Bach Ciencias ha dit...

Tots estem d’acord que en aquesta societat segueix existent el masclisme, però quan pensem que estem acabant amb ell, ens trobem amb els micromasclismes. Què és açò et preguntaràs? Bé, doncs la definició diu que són comentaris subtils o estratègies masclistes del poder de domini masculí en situacions quotidianes. Normalment no ens adonem d’aquests, ja que estan tan inculcats en la societat que passen desapercebuts.

No sempre tenen la intenció d’ofendre sinó que estem tan acostumats que sense voler ser masclista, en el nostre dia a dia ho som. Tot açò es deu al fet que la societat ens ha inculcat des de xicotets aquests petits missatges que a simple vista poden paréixer inofensius.

De vegades no arriben a ser ni paraules, poden ser uns simples comportaments o accions que arriben a ser hàbits comuns enfront de les dones i que no sols són fetes pels homes. El cas típic que molt poca gent s’adona de la postura que adopten aquestes expressions: ‘‘que coñazo’’, ‘‘esto es la polla’’, aporten dues postures molt diferents, perquè l’aparell reproductiu de les dones ha de tindre una connotació negativa i el dels homes bona?, a cas no poden ser els dos bons? Pues bé tal com s’utilitza en la societat no.

Un altre cas de micromasclisme molt comú que hem pogut observar al vídeo, és quan un home i una dona van a un bar i demanen una cervesa i una altra beguda. Hi ha vegades, és veritat que cada vegada menys, que li donen la cervesa a l’home sense preguntar. Per què ha de ser l’home qui ha demanat la cervesa? Les dones no prenen cervesa? Coses com aquestes s’hi han de remeiar, ja que a les dones li pot asseure malament aquestes actituds.
També volem comentar el xiste que apareix a la pàgina web adjuntada a l’article. En ell es fa referència a una violació per a fer gràcia. Aquests xistes ja són ofensius de por sí, però si a més a més apareixen a l’inici d’un menú com si foren un xiste qualsevol, es normalitza la situació i en comptes d'avançar, fem tres passos per a darrere.

En conclusió, volem dir que actituds com aquestes no poden seguir a la nostra societat. És veritat que els fem sense adonar-nos, però s'ha de fer un esforç per a què tots podem viure tranquils i sense coses com aquestes que l’únic que fan és arruïnar-te el dia.

Héctor New i Noelia Mill 1º Bach Ciencias ha dit...

Tots estem d’acord que en aquesta societat segueix existent el masclisme, però quan pensem que estem acabant amb ell, ens trobem amb els micromasclismes. Què és açò et preguntaràs? Bé, doncs la definició diu que són comentaris subtils o estratègies masclistes del poder de domini masculí en situacions quotidianes. Normalment no ens adonem d’aquests, ja que estan tan inculcats en la societat que passen desapercebuts.

No sempre tenen la intenció d’ofendre sinó que estem tan acostumats que sense voler ser masclista, en el nostre dia a dia ho som. Tot açò es deu al fet que la societat ens ha inculcat des de xicotets aquests petits missatges que a simple vista poden paréixer inofensius.

De vegades no arriben a ser ni paraules, poden ser uns simples comportaments o accions que arriben a ser hàbits comuns enfront de les dones i que no sols són fetes pels homes. El cas típic que molt poca gent s’adona de la postura que adopten aquestes expressions: ‘‘que coñazo’’, ‘‘esto es la polla’’, aporten dues postures molt diferents, perquè l’aparell reproductiu de les dones ha de tindre una connotació negativa i el dels homes bona?, a cas no poden ser els dos bons? Pues bé tal com s’utilitza en la societat no.

Un altre cas de micromasclisme molt comú que hem pogut observar al vídeo, és quan un home i una dona van a un bar i demanen una cervesa i una altra beguda. Hi ha vegades, és veritat que cada vegada menys, que li donen la cervesa a l’home sense preguntar. Per què ha de ser l’home qui ha demanat la cervesa? Les dones no prenen cervesa? Coses com aquestes s’hi han de remeiar, ja que a les dones li pot asseure malament aquestes actituds.

També volem comentar el xiste que apareix a la pàgina web adjuntada a l’article. En ell es fa referència a una violació per a fer gràcia. Aquests xistes ja són ofensius de por sí, però si a més a més apareixen a l’inici d’un menú com si foren un xiste qualsevol, es normalitza la situació i en comptes d'avançar, fem tres passos per a darrere.

En conclusió, volem dir que actituds com aquestes no poden seguir a la nostra societat. És veritat que els fem sense adonar-nos, però s'ha de fer un esforç per a què tots podem viure tranquils i sense coses com aquestes que l’únic que fan és arruïnar-te el dia.

Lucia Becker 1BachC ha dit...

Situacions com parlar-te en una discoteca i passar d’ell, que aconseguisquen el teu número de telèfon o el teu Instagram sense saber com, anar pel carrer i veure com un cotxe es para i et parla... Son escenes quotidianes que visquem i que poden ser l'inici d’un acte final molt greu. De veritat aquests actes haurien de considerar-se micromasclisme? Siguem sincers, el prefixe micro no devia aparèixer.

Al vídeo m’han resultat curioses dues escenes que sincerament mai m’havia fixat en el fet que ocorrixen diàriament. En primer lloc, el fet que el bany de dones estiga associat amb el lloc on pots canviar els bolquers dels bebés em pareix un acte molt masclista, de fet, el posaria el sufixe –íssim (masclíssim) en compte de micromasclisme. I per altra banda, mai ho havia pensat però es cert que sempre quan vols prendre alguna cosa siga en un bar, discoteca o restaurant li preguntem moltes vegades primer a ell (que tenen per descomptat que prendrà una beguda alcohòlica) i després a ella esperant que la seua resposta siga que li porte un refresc.

Un home no és vàlid per a canviar al seu bebé? O és el fet que cuidar als nens no és una activitat que un home puga fer? Són dues preguntes que ens hagueren de fer tots i totes i reflexionar, ja que si un dia un xic va amb el seu bebè a una cafeteria i no esta s’ha mare i s’ha fet damunt, el nen haurà de quedar-se brut fins a arribar a s’ha casa?

I de la mateixa manera, una dona no pot beure alcohol? Ara diran que les dones si beuen alcohol som més fluixes i ens podran violar. Però clar, a la vegada no es considerarà violació perquè portaríem alcohol damunt i no ens hauríem negat lo suficient.

El micromasclisme no existeix, es diu masclisme i punt. Perquè actes xicotets desencadenen un món ple d’assassinats a dones, de violacions, agressions verbals i físiques... Reflexionem i pensem que món volem, i per a tindre un món just i igualitari m’agradaria anar pel carrer tranquil·la sense por que em segueixen o portar la roba que m’agrada i no haja d'estar pensant si m’estan mirant l’escot.

Maria Curie ha dit...

Hi ha molta gent que no sap el que són els micromasclismes i es preocupant, ja que cada vegada els jóvens diuen comentaris, ho fan coses que es consideren micromasclismes. Les xiques que no saben el que es açò, no ho veuen roí, ja que lis sembla totalment normal, o inclòs dolç per part d’ells.

Doncs bé, els micromasclismes es refereixen a la dominació masclista però quasi imperceptible, es a dir actes i comentaris masclistes que són més difícils de detectar. Cada vegada hi ha més denúncies de dones per violència (física o psicològica) masclista, i tot açò comença amb els micromasclismes, per això es important saber detectar-los. Exemples de micromasclismes són: la sobreprotecció per part de la teua parella, com revisar-li el mòbil; un altre seria els gels, com ara no deixar que et vestixes ensenyant més part del teu cos, comprovar a tota hora on i amb qui estàs, no deixar que vages de festa amb amics per si de cas, etc; també està la infravaloració, quan el xic li diu tot el rato que es idiota, o no es llesta, coses així.

Totes aquestes coses hi ha gent que ho veu normal en una relació, i no deu de ser així, ja que la teua parella ha de deixar-te que cresques com a persona lliurement. La gent que diu o fa micromasclismes, es gent que no pensa correctament, insegur de si mateix, per això vol controlar-la a totes hores.

Rubén de Burgos ha dit...

Aquesta entrada parla sobre el micromasclisme, el qual està molt present en la nostra ciutat, en la majoria dels casos és a les dones, i la conseqüència és una violència psicològica a aquesta persona. Doncs en aquesta entrada s'exposen situacions en els que es recullen diferents testimonis d’un diari Online.

La primera es tracta d’una dona que va caminant pel carrer i sobtadament apareix un cotxe dient-li pirops.

La segona situació se situa a l’hora del treball, on trobem a la directora reunit amb dos treballadors més, i el que passa és que un d’aquests es queda mirant les mamelles de la directora, mentre que l’altre està parlant. Al final la directora s’adona i aquesta se sent desprotegida.

La tercera parla sobre dos amics que estan en un bar, una xica i una dona, i el que ocurrent és que l'encarregat al traure les begudes a aquests amics a la dona li dóna una coca-cola mentre que a la dona li una cervesa, quan era al revés.

La quarta situació parla sobre els cartells d’un bany en el qual les dones posa dos cartells un en el que n’hi ha una dona i altres en el que n’hi ha una dona canviant el bolquer al bebé, mentre que en el dels xics no posa ningú en el que l’home canvia el bolquer al bebé.

La quinta trama parla sobre que una dona està esperant en un restaurant a algú, però de sobte apareix un home que intenta tindre conversació i al anar-se el xic la dona se sent molt avergonyida.

I l’última situació robem una parella en la qual el xic està amb el mòbil mentre que la dona està cuinant.

En conclusió aquestes són unes de les poques situacions de masclisme cap a les dones i això cal parar-ho, perquè si no açò seguira fent-se mentre passa el temps. Clar està que deurien actuar els homes i les dones per igual.

Tayra de Burgos i Rodrigo Wolf ha dit...

Com diu el títol els micromascismes no son micro, no son coses que s’han d’ignorar, no hi ha que com sempre s’ha fet o vist així es la manera correcta. Son micro segons el punt de vista del homes, i actualment una part de les dones inconscientment també els pot cometre.

Quan parlem de micromasclismes ens referim a actes masclistes de “menor” importància. En aquest vídeos mostren alguns exemples, els més freqüents. Per a començar, apareix una dona pel carrer i uns homes des de el seu cotxe li deíen coses. Els homes pensen que això les impressionarà, que mai el podia arribar a molestar, ja que son paraules i frases “bonites”. No es donen compte que això es un tipus de acòs, que constantment cansa, i que si passem d’ells es perquè no volem escoltar-los. Altra situació molt freqüent es per exemple la situació d’un home i una dona en un bar, els dos demanen una cocacola i una cerveza. La cambrera suposa que la cerveza es per al xic i la cocacola per a ella. Simplement per ser una beguda amb alcohol no té perquè ser solament per als homes, pot ser que els homes la demanen més però això no vol dir que les dones no la consumeixen.

Altra situació la qual jo no m’havia donat compte es que a l’hora de anar al bany d ‘un restaurant i portes un bebè, la persona que té que netejar-lo i canviar-lo es la mare ja que solament hi ha la part del bebè en el bany femení. Això lo que provoca es que la mare estiga obligada a canviar-lo ja que no tenen altra opció.

Finalment presenten la situació d’una dona netejant els plats i l’home li pregunta què està fent, a lo que ella respon que està clar i el diu que ja l’ajudarà més trad. Dins d'eixa última categoria de comentaris que distingeixen entre el que una dona ha de fer i el que no, es troben aquells que encasellen al sexe femení en el seu habitual rol d'ama de casa, mare i esposa, i que abunden molt més del que ens agradaria pensar en la nostra, en aparença, igualitària societat.

Comentaris sexualment ofensius, coses que les donen no poden fer, la dona a la cuina, confusions denigrants, diferencies a l’hora de acceptar la seua valía, les dones no son capaces de fer treball tècnic. Totes aquestes actituds masclistes son les més freqüents i les quals les dones no tenen perquè sofrir solament per ser del sexe oposat.

Angela Wolf 1º Bach. C. ha dit...

El passat 12 de març la revista ‘Cuore’, coneguda per les seues 'Aaargs' a les imperfeccions de les famoses com la cel·lulitis, la papada i el greix, va publicar una fotografia de l'actriu espanyola Blanca Suarez en la seua portada en una desafortunada pose. L'actriu madrilenya apareixia passejant al costat de la seua parella, Mario Casas, però eixia molt poc afavorida. Just en aqueix instant mostrava una papada i uns gestos que feien que no apareguera tan bonica com és.

Blanca Suárez es va queixar a través de les seues xarxes socials i algunes de les respostes que va donar van ser: “No fa falta, entre cometes, humiliar”. “No publicaria això (la portada) mai”. “Estem passejant pel carrer, ja és de persona normal això, no fa falta que em tragues així”.

A més, la cosa no va quedar ací, sinó que com a resposta, un grup de dones ha creat el moviment #itsmypapada per a dir 'basta' a la imposició de la perfecció del cos femení. En el compte d'Instagram @itsmypapada desenes de dones estan compartint fotos de les seues papades. També critiquen que el lema d'aquesta revista del cor siga; "l'única revista que et puja l'autoestima", quan en realitat l'única cosa que fa és “pujar-te l'autoestima” rient-se i humiliant a altres dones. En el fons, bo, clarament, l'única cosa que fan és formar un estereotip i fomentar aqueixa imatge perfecta de la dona, prima, sense cel·lulitis, alta, bonica…

#itsmypapada vol dedicar-li a la revista Cuore el “ARRGG” més gran de la història, com a mostra del seu descontentament amb la revista. Per a això, conviden a aquelles dones que estan cansades que es ridiculitze l'aspecte físic femení, de la suposada enemistat entre dones, que s'ensenye a la dona com un mer complement del “tio buenorro”, que els mitjans promoguen l'enveja i la critica entre dones…al fet que participen en aquest moviment i es facen oir.

És trist, molt trist, que la revista que té de lema “L'única revista que et puja l'autoestima” siga la mateixa que ridiculitza i humilia a les dones, que es riga dels seus defectes físics, de la seua imperfecció, de si tenen cel·lulitis o els pits caiguts, de si tenen panxa o papada… Perquè sempre és la dona objecte d'aquestes crítiques i no l'home? Òbviament, no considere que l'home haja de ser criticat, però no entenc per què la dona ho és en molta major mesura que l'home. Sembla que les dones han d'avergonyir-se d'elles mateixes si no tenen aqueix cos perfecte, en canvi, els homes no semblen preocupar-se molt per això.

Angela Wolf 1º Bach. C. ha dit...

També m'agradaria comentar, encara que només siga per damunt, el relat de Maria. Maria és una cambrera de vocació, ha estudiat hostaleria i li encanta el seu treball; però afirma que el que una xica pateix darrere d'una barra no el sap ningú i que no són normals les grolleries que han d'aguantar dels homes, a vegades fins i tot dels seus propis caps.
Maria conta que ha hagut d'escoltar comentaris cap a la meua persona com: El teu nuvi et fa gaudir en el llit? Si no, ací estic jo... Què tal tens el flux vaginal? Pfff com t'estreny el sostenidor, lleva-te'l, que atrauràs més la gent i ja si et lleves la samarreta ni et compte... Que bonica véns hui (això sembla un simple comentari però venint de qui ve no ho és). Quan t'acatxes per a agafar una mica del sòl me la poses dura.

Comentaris com aquests, les típiques floretes, són molt comunes, però també molt nocius. La gent, normalment els homes, es pensen que ens fan un favor a les dones dient-nos aqueixes estupideses, quan en realitat l'única cosa que fan és crear situacions en les quals les dones ens sentim molt incomodes, i en alguns casos, espantades.

Una dona, Maria per exemple, en el seu treball, no hauria d'haver d'aguantar cap d'aqueixes barbaritats, i molt menys en el seu treball, en un lloc en el qual s hauria de sentir còmoda i tranquil·la. És per això, que a partir de la seua experiència persona, fa una crida a totes les dones que es troben en la seua situació i és que són dones, no animals ni objectes sexuals.

D'aquesta manera, convide a totes aquelles persones que solen “piropear” a les dones d'aquesta manera, que pensen realment en les conseqüències que tenen, ja que si les seues floretes incomoden a una dona deixen automàticament de ser coses boniques.

CLARA CAMPOAMOR ha dit...



El tema de hui, són els micros masclismes. Que com diu la paraula micro,”xicotet”, és a dir xicotets actes masclistes, que per molt xicotet que siga l’acte, no deixa de ser masclisme.

Al segle XXI s’ha començat a prendre mesures contra el masclisme, com a exemple spots publicitaris, manifestacions, cartells reivindicatives, etc. Tot açò ajuda a conscienciar a la gent que actes tan insignificants que fem durant al dia a dia, es poden convertir en accions que promouen el masclisme, com per exemple quan hi ha dones assegudes a l’autobús amb les cames obertes. Aquestes, són mirades molt malament, mentre que aquesta posició és l’habitual d’un home.


Totes aquestes reivindicacions han fet que durant una dècade les coses han canviat moltíssim, sé que encara hi ha molt a fer. Però per primera vegada en molt de temps, la gent comença a adonar-se quan és dones situacions masclistes, o simplement han recapacitat per modificar alguns dels seus comportaments.

Simplement espere que a poc a poc açò vaja millorant i que ja no necessitem fer més reivindicacions.

Vanessa de Arco 1ºBachC ha dit...

Dia a dia les dones hem de sofrir concretes accions que fan els homes, per a referir-nos a aquestes accions podem nomenar-les "micromasclismes". Aquesta entrada està resumida en un vídeo en el qual hi ha molts casos en què les dones sofreixen algun tipus de violència, però que aquesta violència no rep cap importància, ja que està catalogada com "normal".

Els micromasclismes no tenen res de micro, com bé ha dit l'escriptora d'aquest text, ja que continua sent una opressió a la dóna, com per exemple quan els cotxes paren per observar a una dona, o si estàs parlant amb un home i els seus ulls van directes a les mamelles; uns estereotips molt inculcats, com quan la dona va a un bar amb un home i la dona havia manat una cervesa, però com que la cervesa sempre la mana l'homenet se la dóna a ell inconscientment; les dones estan lligades automàticament als fills, els banys públics ho reflecteixen perfectament quan al costat del símbol de la dona està la del bebé...

Amb aquest vull fer referència al que s'enfronten les dones dia a dia però que no rep la suficient atenció. No sempre fa falta violència per a què hi esté present el masclisme, amb aquests detalls una dona ja està sent infravalorada, ja està oprimida, angoixada, infeliç... Aquestes coses són les que hem de canviar, les coses "menudes" que les dones sofrim cada dia sense tindre cap per què. Una dona pot beure cervesa, una dona té el dret d'anar tranquil·la pel carrer, ha de poder parlar amb un home sense que aquest la veus com un objecte sexual... La clau està en la igualtat i el respecte amb tots

Maria Addams 1BatxH ha dit...

Dia rere dia, les dones estan acostumades a sofrir micro masclismes encara que no s'adonen, ja que com diu la paraula, micro, es tracta de “mini” actuacions masclistes que fan els homes potser adonant-se o no. L'entrada de hui, anomenada “els micro masclismes no tenen res de micro" resumeix el tema a un vídeo on apareixen diferents exemples de casos que ocorren cada dia a les nostres cases i no els donem gens d'importància.

El vídeo creat per eldiario.es, anomenat “Micromachismos: están ahí, aunque a veces no queramos verlos”, està basat en la representació de casos reals que han patit dones espanyoles. Aquesta pàgina ha creat el seu propi blog per poder denunciar les activitats masclistes.

Un dels casos més cridaner i que més es veu és el dels pirops o qualsevol gest que faça sentir intimidada a una dona, al vídeo apareixen diversos exemples com l'home del cotxe que passa i es queda parat mirant fixament a una dona, o el xic que tracta de lligar amb la xica que es troba amb el seu mòbil asseguda.

Després de veure que per moltes mesures que es fiquen i molt que s'intenta fomentar el suport a la dona, arriba un moment que aquests “micro masclismes” en realitat són masclismes i punt, els homes cada vegada són més conscients dels seus actes i si no intenten corregir-los, són molt coneixedors del que fan.

Per tant, m'agradaria que d'una vegada per totes, entre tots passarem a corregir aquests actes que a més de ser masclistes, manquen d'educació i de valors. Aquest món ha de canviar i això sols ocorrerà si som tots els que ajudem, és hora d'acabar amb la desigualtat de gènere. Hem de lluitar per totes aquelles dones que ja no ho poden fer, per aquelles que continuen patint dia a dia i per nosaltres mateixes.

Mireia Adamms ha dit...

En aquest vídeo es poden veure una sèrie de situacions:
En la primera situació una dona va tranquila pel carrer caminant i un cotxe es para al seu costat, en el vídeo no s’escolta res, però de segur que li estava dient groseries, silbant-li o proposant-li de pujar al cotxe com si fora una xica de companyia. En la segona situació estem en una empresa en la qual es debat sobre alguna cosa i quan la dóna dona els seus arguments i exposa la seua proposta, un dels companys no fa cas de la seua proposta i pareix que ni l'escolta, mentre que quan parla l’altre company li diu que es molt bona idea.
En la tercera situació dos amics estan al bar i han demanat una cervesa i una coca cola i el cambrer sense preguntar dona per suposat que la cervesa era per a ell quan en realitat era al contrari. En la cuarta situació és quan en el bany d ‘un espai públic quan tens un bebé, la persona que ha de canviar-lo és la mare, ja que solament n’hi han els materials necesaris al bany de les dones. Això provoca que siga la mare la que esta obligada a canviar-lo ja que no te una altra opció.
En la quinta situació trobem una dona que está tranquilament a un bar prenent-se una beguda, cuan un xic comenca a donar-li conversa i ella no mostra cap interés en ell però ell insistis. Finalment ella li diu que si le pot deixar tranquil-la i ell se va de mala manera. Ella de segur que ha degut passar una mala estona per culpa d’ell.
En l’ultima situació trobem a una dona fent la feina de casa i l’home jugant al mobil en vez de fer ell també la feina.

Vanessa Stone (1º Batx Arts) ha dit...

Totes estem ben informades del masclisme: com detectar actituds discriminatòries, com respondre davant aquestes, com tractar una situació d’aquesta classe… Tanmateix, encara ens enfrontem dia a dia a un dels nostres majors enemics: els micro masclismes. Quasi imperceptibles, però molt perillosos.

Amb ton pare, el teu oncle, el teu avi, un cosí, el teu xicot, el teu millor amic, i fins i tot amb altra dona, sempre hi estan presents, i sembla que no, però afecten i molt, més del que ens imaginem. Formen part de la nostra rutina i els tenim massa interioritzats.

Aleshores, què fem per canviar-ho? És ben fàcil: estar alerta i rectificar qualsevol comentari (o actitud) masclista; no importa si ens afecta directament o no, no devem fer els ulls grossos davant una cosa que ens afecta a totes. El més probable és que rebem respostes del tipus: “Què exagerada, ara tot és masclista”, “ja no es pot dir res, però si era només una broma”.

El que em sembla una broma —i de molt mal gust— és que en ple segle XXI la gent no haja despertat encara. No són capritxos, ni imaginacions ni exageracions; mereixem respecte, un respecte implícit que no hem de demanar per favor i que no hagen de “concedir-nos-el perquè no ens posem histèriques com unes “feministes pesades” que lluiten per una igualtat que ja existeix. Despertem d’una vegada.

Espe Thompson 1BAA ha dit...

Bon dia, soc Espe Thompson i avui comentaré l'entrada "Els micromasclismes ni tenen res de mico". El vídeo que està a l'entrada és molt curiòs. Pot ser no notem alguns casos en que el masclisme està present, però la veritat és que hi han més coses masclistes de les que pensem, però son discretes i et fan pensar que no te res a veure i que és una cosa normal.

Per exemple, al vídeo es veu com una parella que te un fill van a cambiar-li el paquet, però sols el bany de les dones està capacitat per poder cambiar a un bebe i te una senyal per indicar-ho, en cambi, al dels hòmens no hi ha res. Perquè son les dones les encarregades de cambiar el paquet als seus fills, que no tenen pare per poder fer-ho de la mateixa manera? Personalment, aquest micromasclisme no me'l havia plantejat mai. Com sempre ho hem vist així ja no t'adones de la realitat.

Un altre micromasclisme que no s'ha citat al vídeo és l'uniforme que s'utilitzen a alguns instituts. Les xiquetes duen falda i els xiquets duen pantalo. Perquè? Segurament moltes xiquetes preferirien dur partalons perquè és més còmode o perquè a l'hivern tenen fred. És injust que no tinguen dret a elegir què volen vestir.

Altre exemple és a les discoteques. Moltes vegades deixen entrar gratis a algunes xiques pel sol fet de ser-ho, perquè d'aquesta manera hi hauran més xiques a les que arrimarse i poder ballar amb elles. És asqueros.

Si ens ficarem a pensar de segur que trobariem molts més exemples de micromasclismes. I, per desgràcia, seguirem visquent-los fins qui sap quan.

Gràcies per la vostra atenció.

Julian Kent ha dit...

En aquest vídeo ens mostra una sèrie de successos que viuen dia a dia la majoria de les dones, els qui ja tenen suficient amb la discriminació i menys preu.

Aquest vídeo em va ensenyar moltes situacions que no sabien que eren signes de micromasclismes i m'ajuda a detectar-los si alguna vegada veig a una dona sent mata d'això.
En el vídeo ens mostra com un home en el seu cotxe es queda parat solament per a veure fixament a una dona; això provoca una gran intimidació cap a ella i això fa senta més inseguretat en eixir al carrer. També veiem com les dones solen ser excloses en alguna conversa o simplement passen d'elles.

Un dels successos que vaig veure en el vídeo i el que més em va cridar l'atenció va ser quan hi havien dues persones en un bar i a la cervesa li la donen al xic i a la xica, qui va ser qui va demanar la cervesa, li donen la beguda que va demanar el seu amic. Em va sorprendre perquè mai havia vist això, ni en persona ni en vídeo, i em va provocar una sensació d'amargor.

Aquest tipus de masclisme existeix i és tan real com qualsevol altra cosa, cal prendre consciència que algunes coses, encara que siguen molt xicotetes, poden incomodar o provocar un mal moment a una dona.

Òscar Campoamor ha dit...

Els micromasclismes o masclismes? Aquest és un dubte que tinc, ja que la gent diu que ja no hi ha masclisme, que ja no passa res, però en realitat continua havent-hi masclismes encara que diguen que el que hi ha és un micromasclisme, vulgues o no és masclisme.

En el vídeo que hi ha en aquesta entrada ens mostren exemple de micromasclisme com el del canviador dels bebés al bany de les dones, la cervesa per als hòmens, les idees dels hòmens són millor que les idees de les dones i les dones assoles tenen tetes. Açò són masclismes el mires per on el mires, les dones són iguals als hòmens i tenen els mateixos drets que un home. En aquest vídeo ens mostren el típic masclisme de quan una xica està al carrer un home para i li diu una punteria o quan una dona està en un bar i un home s'acosta a la dona i em fa pensar que drets tens tu per a parlar amb la dona assoles perquè és una dona?

En la meua opinió aquests vídeos estan molt bé ja fan que la gent s’adone del que no s'ha de fer a les dones ni a cap persona, perquè tot el món ha de tindre una dignitat.

En conclusió m’agrada que es facen aquests vídeos, com el que hi ha dels hòmens que li diuen a altres hòmens que no s'ha de fer res a les dones que les puga sentir incomodes o simplement que no per ser homes tenen el dret de fer el que ells volen. Per a finalitzar demane que la gent s'adone i que aquests vídeos tinguen més forces perquè la gent tinga consciència.

Nerea Addams 1º Batxillerat Humanístic ha dit...

Situacions com les que apareixen en aquest vídeo com la que una dona estiga al carrer i un cotxe pare i et parle o et xiule, que en un bar o qualsevol altre lloc un xic que no coneixes de res et demane el teu número de telèfon o que a soles en el bany de dones pugues canviar al teu bebé, són fets que una dona suporta constantment.

Se suposa que aquestes situacions són “micromasclismes” però de micro no tenen res, ja que a la paraula masclismes se li afegeix el prefix micro quan són de “menor” importància i els actes masclistes que una dona suporta dia a dia no són per a res d'una menor importància ni cal ignorar-los. Per què una dona ha de ser qui ha de canviar al bebé al bany públic? No pot fer-ho també el pare? O els homes no poden fer aquesta tasca?

Per altre lloc, una altra situació que apareix al vídeo i que és molt freqüent per a les dones és quan estàs al carrer i un cotxe es para all teu costat i començà a dir-te coses com: “guapa no vols pujar?” que fan que se senten incomodes i amb molta por. Aquests fets que una dona ha de suportar quasi sempre en el seu dia a dia fa que se senten insegures i amb molta por a l’hora d'eixir a soles al carrer.

En conclusió, una dona no té per què suportar aquests tipus d'actes masclistes perquè la nostra societat ja ha avançat molt en certs aspectes i la dona ha hagut de lluitar molt per a la seua igualtat. Els micromasclismes no existeixen, es diuen a sols masclismes, perquè qualsevol acte masclista no és menor que altre, tenen tots la mateixa importància i ja és hora que acabem amb ells d’una vegada per totes.

alex stone ha dit...


Hui dia tots pensem que es masclisme es cosa del passat però hi han moltes situacions que ens deixen clar que no es veritat, moltes dones no parlen de sexe per que el pugen dir, moltes dones son infravalorades en els seus puestos de treball ,altres han de suportar paraules d’homes asquerosos intenten lligar amb elles o inclòs que quan passen per bar i sentir a tots els bavosos mirant el seu cul.

Hem de tomar consciencia de com parlem, perquè hi han moltes paraules que aunque no ho façes amb mala intenció son masclistes o també com has de tractar a moltes dones, tenim l’exemple del cavaller, si eixe home que t’obri la porta, t’agafa les bosses per a que no puges fer-te mal amb la teua poca força o et deixa passar primer, no vaja a ser que et pase algo darrere d’ell; aquestes coses tomades a la societat com un alago per a les dones son un verdader masclisme. Aquestes coses es feien perquè es suposava que la dona era el sexe dèbil i clar hi havia de cuidarla i que fer-ha el menys possible ( de casa per a fora clar ) perquè a dins ella havia de fer-ho tot, el xiquet es feia caca , a netejar-lo, el marit tornava de treballar, el minjar havia de estar fet, la casa netejada sempre clar perquè si havien visites i no ho veien netetjat la guarra seria la dona perquè era el seu deure.

jo entenc que açò no es de hui a dema però hem de tomar consciencia i trobar una solució perquè no tan sols s’utilitzen en el vocabulari masculí sinó també el femení, i açò es una cosa que es molt trita que el que tant estén lluitant totes les dones durant moltes anys per a que tinguin els mateixos dret que qualsevol i entre homes i dones s'està retardant aquest procés


Emilio West ha dit...

Les actituds masclistes més flagrants les tenim clares. Aquelles que, de forma manifesta i constant, han col·locat a la dona en una posició inferior a l'home en àmbits socials, econòmics, jurídics i familiars. Les que consideren que l'home i la dona naixen amb objectius i ambicions diferents en la vida.

No obstant això, hi ha xicotetes restes que molts (i moltes) continuen tenint interioritzats. Són seqüeles de la nostra educació i dels productes culturals que ens han format com a persones que fan que, encara que critiquem i denunciem el masclisme, puguem caure en alguns dels seus paranys sense adonar-nos.

Així que, comentaré de forma diferent aquesta entrada donant un llistat de diversos micromachismos que cometem, alguna cosa així com se'ns mostra en el vídeo.

1. He cregut necessari explicar alguna cosa a una dona, sense que ella m'ho demanara, pel fet de ser dona.

2. No considere a una mestressa de casa una treballadora més.

3. Em referisc a homes pel seu cognom (Sánchez, Rivera, Iglesias) i a dones pel seu nom (Susana, Irene, Soraya)

4. He comentat a un amic que es quedava a cura dels seus fills: “Hui t'han deixat de mainadera”.

5. En el llit antepose el meu plaer sexual al de la meua companya i no solc preguntar per les seues preferències i necessitats.

6. He dit que jo “ajude” en les tasques de la llar, assumint que el treball és d'una dona i jo estic ajudant, no participant en igualtat.

7. M'he sentit incòmode i perdedor en alguna ocasió perquè el sou de la meua núvia o dona és més alt que el meu.

8. Assumisc contínuament l'heterosexualitat de les dones i d'altres homes.


9. En el meu treball o entre les meues amistats, només propose jugar al futbol als homes, amb el benentés que elles no volen jugar.

10. He pronunciat la frase: "Al final les més masclistes són les dones".

11. Quan el xiquet va al metge o de compres, l'acompanya la seua mare. Quan el xiquet va al futbol, l'acompanye jo.

12. He preguntat a la meua neboda si ja li agrada algun xic.

13. Considere que les labors domèstiques de la meua casa, cuidant dels meus fills o ajudant els meus majors, sempre les farà millor una dona.

14. He preguntat a alguna dona que per a quan els fills quan mai li ho he preguntat a un home.

15. He pagat de forma sistemàtica els meus sopars amb dones pressuposant que és el que s'espera de mi.

16. Parlant amb un amic he descrit a una dona com “poc femenina”.

17. Sóc homosexual i he pronunciat la frase: "Com seré masclista si sóc homosexual?", pensant que el masclisme és únicament un error dels homes heterosexuals.

18. He usat la paraula “provocador” per a descriure l'abillament d'una dona.

19. He comentat que aqueixes no són formes de parlar “per a una senyoreta”.

20. No m'agrada eixir amb dones més altes que jo.