4 de març 2019

Homosexualitat i església catòlica

Entrada de Lucia T. (Batxillerat científic)

L’homosexualitat i l’església? Aquesta qüestió es fa molt sovint i jo crec que és molt interessant i important. L’homosexualitat és un tema del qual es parla moltes vegades, com si no fora normal, tot i que jo la veig perfectament normal. Són persones? Sí. Aleshores se les ha de tractar com el que són, persones. La veritat és que, en comparació amb altres èpoques, ja es tolera més, però sempre veurem algun endarrerit que ha de posar mala cara o dir “quin fàstic”.

Responent a la qüestió que he fet al principi: sí, tristament l’església no veu un matrimoni vàlid si està format per dues persones del mateix sexe. Aquesta mentalitat l’he viscuda des de xicoteta, perquè sóc una persona creient. Estic d’acord amb algunes coses que estableix, per així dir-ho, l’església; però n'hi ha d'altres amb les quals estic completament en desacord, i aquesta n’és una.

En una ocasió, vaig estar parlant amb una persona que es considera molt religiosa, i vaig fer-li una pregunta: “Què penses de l’homosexualitat?" Quan va començar dient que “els d’eixa condició...”, em va deixar morta. Una condició és, per exemple, el vapor, i una persona a qui li atrauen les del seu mateix sexe no té cap condició. Seguidament, vaig fer-li una altra qüestió: “Si la teua filla fóra homosexual i no la deixaren casar-se per l’església, què faries?" El pensament que aquesta persona tenia era que no es podia realitzar un matrimoni entre dues persones del mateix sexe perquè davant de Déu no era vàlid. 

Crec que pensar així és una pena i suposa tindre una mentalitat molt tancada. Amb aquesta entrada no vull insultar l’església, òbviament; l'únic que pretenc és mostrar que no estic d’acord amb aquest pensament en concret. I per concloure, pense que qualsevol persona s’hauria de poder casar, ja que per ser humans tots tenim els mateixos drets.

[Nota de R. Sanchis. En aquests vídeos, realitzats pel grup mexicà "Católicas por el derecho a decidir", es qüestiona la posició contrària de l’església a l’homosexualitat:
Catolicadas - Capítulo 8: ¡Es un clásico! (2012)
¿Por qué Dios no odia a los gays? (2017)

5 comentaris:

Òscar Campoamor ha dit...

Un matrimoni de persones de sexes està ben vist a l’església, però un matrimoni del mateix sexe és una cosa que no pot existir a l’església i crec que és un pensament com altre però provoca que una persona homosexual no pot creure en Déu, és a dir, el no pot tindre un lloc en la fe cristiana i açò està malament i crec que he de parlar d’aquest tema i reivindicar-lo.

Primer dir que com creient pense, com bé ha dit Lucia, que l’església té coses les quals pense jo també, però hi ha altres coses que em fan preocupar-me i portar-me a aplegar a la conclusió de què hi ha persones tan retrògrades que diuen que no pot haver-hi un matrimoni homosexual dins de l’església i és molt trist, jo com cristià el matrimoni entre persones el veig bé sempre que el facen amb amor, siga una parella heterosexual o homosexual.

En segon lloc dir que el problema el tenen un grup de persones que siga pel que siga fan més soroll que les altres persones que pensen que tot matrimoni hauria de ser acceptat per qualsevol religió. I en la meua opinió aqueix és el problema que com en molts casos més les persones sense raó fan més soroll que altres.

Finalment crec que a poc a poc aconseguirem que les persones, és a dir, el col·lectiu cristià accepte el matrimoni igualitari sense cap problema i que les persones homosexuals puguen viure com cristians en un matrimoni cristià.

En conclusió aquest moviment està agafant força a poc a poc i finalment amb blogs com aquests, revistes o ja siguen algun medi d’anunciació de coses, farà que la gent s’adone conter del qual és tindre un pensament cristià al mateix que ser homosexual, perquè com ja he dit abans és el mateix.

Julián Kent ha dit...

Actualment l'homosexualitat encara està malament vista per una xicoteta part que segueix sense ser conscient que aquestes persones són això, persones, persones amb dret a triar la seua orientació sexual i amb dret de ser feliços. Jo personalment em considere una persona molt catòlica, he fet tres sagraments i crec en un Déu omnipotent, però no per això he de discriminar o no estar d'acord amb les persones homosexuals, lesbianes, etc; jo no sóc qui per a dir el que està bé o el que està malament; jo pense que més importa la felicitat d'aqueixes persones que el que està "correctament vist" per l'església.

En els dos curtmetratges ens ensenyen situacions en les quals veiem diferents casos d'homofòbia, en el primer curtmetratge veiem això en el capellà, que anomena marietes a una parella d'homosexuals, i en el segon curtmetratge veiem això en el professor de biologia d'una xica lesbiana. I en ambdues ens mostra una bona i justa conclusió.

Rubén de Burgos ha dit...

En aquest comentari podem observar com un matrimoni de sexes contraris en l'església està bé, però quan aquests son del mateix sexe l'església està en contra d’aquests. Açò es el que fa que les persones homosexuals no creuen en Deu i com per exemple en los simpson hi ha un episodi en el que Marge explica com el matrimoni homosexual deuria de poder fer-se, específicament diu que, segons la bíblia «Jesús amava el prójim i el demostrar al preocupar-se per les necessitats dels demà fins al punt de donar la seua vida vida per ells, en la bíblia diu que hem d'amar el pròjim però no diu que cal ser del sexe oposat, només diu que hi ha que amar”. Açò es el que fa dudar al referendo però aquest segueix negant-lo, i la veritat opine igual per una part de Marge.

Primer de tot hi ha que dir que jo estic a favor de l'església, però n´hi han unes coses que no deixa que logrem l'igualat en el món. Com en aquest cas el matrimoni el qual mentre aquestes persones que es volen casar el feien per amor i per l'església, jo crec que es deuria de deixar casar-se, ja siguen homosexuals i heterosexuals.

Després tenim un problema amb uns grups que fan més soroll que altres els quals pensen que el matrimoni deuria de ser acceptat per totes les religions. On aquest es el problema d'açò en el que unes pensen açò i altres altra i com n’hi han moltes religions n’hi han molts grups.

Per a finalitzar crec que aun que no el parega aconseguirem que les persones (els cristians i altres religions que no accepten el matrimoni homosexual) accepten el matrimoni entre persones del mateix sexe i aquesta parella estiguen cassat per l'església i siguin cristians.

En mi opinió pense que aquesta apartat de la bíblia que he dit anteriorment hauria de difondres per a deixar clar que estem confosos amb que Deu està en contra del matrimoni homosexual, perquè no ho està.

Eva Addams y Eva Gage 1ºBH ha dit...

Quasi sempre, hem viscut a una societat masclista i homófoba. En la seua majoria, totes les religions han prohibit les relacions homosexuals i han menyspreuat a les dones. Per altra banda, a l'antiga Grécia, les relacions entre home i home estaven viste bé, però era una societat molt masclista on es fomentava la pedofilia i molts actes que avui en dia estarien vistos malament.

La religió cristiana es la més propera a la nostra vida, tots tenim familiars cristians o amics, estudiem aquesta religió a história… La religió cristiana té la fama de prohibir les “relacions fora de la normativa” i de ser una església masclista amb idees endarrerides. Es clar, que no tots els creients pensen el mateix, i no per aixó, han de ser masclistes i homófobs, és mes, hi ha una gran quantitat de persones creients homosexuals.

Cada persona té fe d'una manera distinta, creu en la seua religió de diferent manera i el seu pensament racional és el que la determina. Cadascú veu la religió i la enté de diferents formes, per aixó, la religió no es roina en si mateixa, el roi es qui la trasmet. Per aixó hi ha persones que no entenen que hi haja homosexuas criistians ja que, si una persona homofóbica amb idees endarrerides s'encarrega de trasmetre el seu punt de vista de la religió com a una veritat absoluta, els que escolten les seues paraules pensaràn que s'ha de prendre la religió i a deu d'aquesta manera. Les persones que han predicat les creences han evolucionat amb el temps, i amb ells els creients, ara mateix hi han molts cures d'altres etnies, homosexuals, de part del poble.

Per culpa de la gent que transmet un punt de vista religiós homofóbic hi ha moltes families que rebutjen als seus fills i files pel fet de ser homosexuals, que els tracten com a mostres o extraterretes o que els tracten com si tingueren alguna enfermetat. Per aixó hi ha molts xics i xiques que no volen dir el que realment son i pretenen ser qui no son. Aixó fa molt de mal cap a la persona homosexual ja que, normalment, la familia és el més important per a les persones i si la gent més important per a tu et rebutja per ser com tu ets es molt dolorós.

Vanessa Stone (1º Batx Arts) ha dit...

Al llarg de la història, l’Església ha tingut un paper molt rellevant, tant en l’art, com als conflictes bèl·lics, l’educació, el poder… I aquesta influència ha arribat fins als nostres dies —no a nivells tan extrems com en l'antiguitat, però depenent del país pot ser més alt.

Primer de tot, és clar que la religió cristiana catòlica, com qualsevol altra, té les seves creences i costums que s'han dut a terme durant toda la seua vida; no obstant, açò no justifica les actituds que es prenen com a normals, sempre amb l'excusa de les tradicions i el valor absolut dels escrits i llibres sagrats.

És per això que devem ser crítics i no deixar-nos portar per tot allò que se'ns diu des de menuts. I, evidentment, podem ser religiosos, creure en qualsevol Deu i ser practicants de la nostra religió, però sempre amb respecte per la resta d'opinions i sobre tot per les persones. Perquè una opinió que implica odi, no és una opinió, és discriminació.