16 de febr. 2020

11é aniversari de Karícies



Al febrer de 2009 vaig escriure la primera entrada del blog Karícies. Aquell primer post, octubre (Abril no és un mes 1), era el començament de la meua novel·la Abril no és un mes. La jove adolescent protagonista obria un blog per a parlar de sexualitat obertament, ja que estava sent criticada per dir a classe que es masturbava.

11 anys després, hi ha 655 entrades i més de 1.000 comentaris. L’any passat ja superàvem el miler, però blogger, a partir d’aquesta xifra, deixa de contar-los. Amb tot, no puc presumir de comentaris perquè són “obligats”, és a dir, el treball en el blog és una forma de practicar la lectoescriptura en valencià i una oportunitat perquè el meu alumnat escriga cada setmana i parle d’aquests temes amb mi i amb els seus iguals.

A mi mai se m’esgoten els temes, i a ellxs crec que tampoc se’ls esgoten les idees. Cada setmana em sorprenc amb comentaris interessants, amb idees sorprenents, amb una mentalitat oberta i, generalment, tolerant i diversa. I això no té preu.

Gràcies, alumnes, per compartir!

13 comentaris:

Rania Wieck ha dit...

A mi personalment m’agrada molt això de fer comentaris, perquè mai he escrit aquest tipus de textos en cap blog. Em pareix una molt bona idea perquè, a part que la gent o els alumnes coneixen molts temes importants, poden també mostrar i donar lliurement la seua opinió, a més de conéixer les opinions dels companys i aprendre moltes ideologies. També podem aprendre a escriure millor en valencià i millorar la nostra ortografia i descobrir molt mes vocabulari.

Sara Maconchi ha dit...

Felicitats a Karícies!!! I a la seua creadora, Rosa Sanchis, la meua profe de valencià.

En la meua opinió, Karícies és molt interessant, ja que parla de moltes coses de la vida, com per exemple experiències que la gent ha tingut; a més, és per a totes les edats. La veritat és que m'agrada molt, perquè ensenya coses que els adolescents han de saber: parla de l'amor, de les parts del cos, d’experiències que la gent ha tingut a l'escola, de bullying, de ser gai o lesbiana, de gent heterosexual, bisexual...

Al meu país no parlem d'eixes coses com un fet normal perquè es consideren tabú. Se suposa que els teus pares t’han d’ensenyar als 16 anys o més, ja que aquesta es considera l'edat adequada per a aquests temes. Jo espere que això canvie, i desitge que les societats siguen més obertes a aquests temes, ja que s’està produint molta violència en el països pobres o subdesenrotllats per no saber eixes coses, per exemple que cal usar preservatiu per a evitar l’embaràs o el contagi d’infeccions. A més, hui en dia hi ha massa violència en les parelles, les amistats...

Espere que tota la violència disminuïsca després de llegir Karícies o documents com aquest.

Yasmina ha dit...

Jo opine que Karícies és un blog molt atractiu i divertit, ja que aprens i escrius en valencià. La veritat és que t’ensenya coses de la societat que no saps i just a mi em ve molt bé perquè sóc d'una altra religió i al meu país no fan molt de cas a la sexualitat ni als temes que es parlen a Karícies. Puc dir que he aprés coses que no sabia abans. Al meu país les escoles no ensenyen eixes coses, per això tenim una ment un poquet tancada per a aquestos temes i no solem parlar-los a classe. A diferència de mi, que estic ací a València, i gràcies al blog de Karícies, estic aprenent moltes coses que m’interessaven però que no sabia, i jo crec que mentre que aprens més, és millor per a tu.

Gràcies a Rosa Sanchis he aprés moltes coses i, a part d'això, és molt entretingut i per a totes les edats. Em pareix que aquest blog no ha de parar de publicar entrades i la gent no ha de deixar de fer comentaris. Done felicitacions per a Rosa, la meua professora, per ser una persona molt creativa i amable amb nosaltres. El que més m'agrada d'ella és que respecta els comentaris d’altres persones. Així que feliç aniversari de Karícies.

Daiana Strotzzi ha dit...

La veritat és que Karícies em pareix una bona pàgina, ja que cada setmana hi ha diferents temes interessants en els quals cadascú pot donar la seua opinió i aprendre una cosa nova. Em pareix molt bé que la gent puga donar els diferents punts de vista i d’opinió perquè, qui veja el blog, puga enriquir-se amb altres postures. Karicies porta 11 anys i hi ha moltes entrades i comentaris. A més, quan posen una cosa nova en el blog normalment és una diferent de l’anterior.

Alba Caccini i Raquel Mahler ha dit...

Nosaltres opinem que Karícies és un blog molt divertit en el qual practiques parlar i escriure valencià. Et pot ensenyar coses de la societat que no sabies ja que cada setmana hi ha diferents temes interessants, ens ensenya coses que els adolescents han de saber els quals podem també mostrar i donar lliurement la nostra opinió, a més de conéixer les opinions dels companys.

Com per exemple:
HI ha temes com la transsexualitat, sobre el assetjament, sobre les critiques que poden tindre les persones que són homosexual i de la gent heterosexual, bisexual.

Em pareix que aquest blog no ha de parar de publicar entrades i la gent no ha de deixar de fer comentaris, pel bé de la cultura de la societat. El que més ens agrada d’aquest blog és que respecta els comentaris d’altres persones.

En conclusió, felicitats als 11 anys de Karicies de part de Alba caccini i Raquel Mahler.

Rebeca Maconchy ha dit...

Primer, felicitats per aquests 11 anys d’escriptura del blog! És increïble el repertori d’idees tan ampli que ha de tenir l’escriptora per tal d’estar escrivint durant tant de temps. Té molt de mèrit i creativitat.

Crec que per a tots és nou això d’escriure comentaris; no s’havia fet en cap assignatura. Em sembla que començar aquesta idea és molt innovador i útil; els professors anteriors s’encarreguen de que ens sapiguem les regles d’accentuació o de «la b i la v», per exemple, però d’aquesta forma es posen en pràctica i serveixen realment, en situacions quotidianes (com escriure comentaris). A més, les entrades que hi trobem són, en la seua majoria, interessants; donen a conéixer temes importants i que afecten a l’actualitat, els quals no tenen suficient visibilitat.

En conclusió, enhorabona per l’aniversari de Karícies, una web que ajuda a aplicar els conceptes bàsics del valència amb posts lligats amb l’aprenentatge de la vida diària.

Sofía de Día ha dit...

arícies em pareix una bona pàgina. Cada setmana hi ha una nova entrada i pots aprendre una cosa nova però de vegades els temes són un poquet repetitius i no tenim tantes idees per comentar. Deixant això a banda és una bona forma de que els alumnes practiquen l’escriptura i que la gent puga donar els diferents punts de vista i d’opinió. En aquest temps, he aprés moltes coses i he vist algunes accions que no m’imaginaria en la meua vida, com la mutilació genital femenina.

Crec que Rosa ha creat un blog en el que pots opinar sense tindre por i, a més, practicar escrivint en valencià. La meua germana ja comentava en aquest blog fa huit anys, ella i la seua classe van ser dels primers cursos en escriure i ara, huit anys després, estic escrivint jo en el seu 11 aniversari. He dit l’única cosa que crec que deuria canviar perquè el demés crec que està perfecte.

juanjo orsina ha dit...

Primer que tot Felicitats a Karícies!!! I a la seua creadora, Rosa Sanchis, la meua professora de valencià. Enhorabona per haver aplegat tan alt amb el blog i continua així, comentar tots el divendres una hora abans d’anar a casa es molt millor que estar a classe de manera normal i escoltant al professor. Comentar es divertit la gran majoria de vegades, puc donar la meua opinió sincera i així la gent que pensa diferent a mi pot agafar un altre punt de vista i això es molt positiu, a mi m’agrada molt saber compensa la gent del meu entorn de vegades.

Miguel porcaraigues ha dit...

Es diu que, el blog de Karícies celebra 11 anys amb nosaltres, (els alumnes del institut IES Villena i altres persones que miren aquesta pagina web, del qual es la raon de la creació d’aquest comentari sobre aquest aniversari.

Karicíes va llançar el seu primer post, que va ser en octubre, anomenada: Abril no es un mes 1; que la protagonista es una adolescent, que obria un blog per a parlar de sexualitat obertament, ja que ella estava sent criticada per a dir a classe que es masturbava.

11 anys després de tot el ocurrent, hi ha moltes entrades en este blog (655) i mes de 1.000 comentaris en total; L’any passat ja superaven el miller, però a partir d’una xifra molt alta, es deixa de contar-nos , que amb tot no pot presumir de comentaris que alguns el pareixen obsolets o desagradables; perquè el treball en el blog es una forma de practicar la lectoescriptura.

Amanda Colbramo ha dit...

NO ACABAT

Jo crec que Karicies, encara que siga un blog de feina de classe, i tinguem que fer comentaris obligatòriament, es molt entretingut treballar amb els ordinadors i a més, aprendre molts conceptes que en un aula o en altra asignatura no aprenem, aprendre a redactar, aprendre a no fer moltes faltes d'ortografia, etc. El que més m’agrada es que cada setmana n’hi ha un tema diferent per desenvolupar i aprendre, sobretot els temes «tabú».

Enhorabona a Karicies per aquests anys i gracies per utilitzar la nostra imaginació per fer aquests treballs tan originals. I com no, a Rosa per crear aquest espai tan interessant. Per molts anys més.

Erik Price ha dit...

El que jo opine es que el blog Karicies es una molt bona alternativa per a coneixer temes pocs coneguts o que se les donem molt poca importancia i tambe coneixer opinions de moltes mes persones i companys, jo mai havia fet aquest tipus de comentaris per a penjarlos en un blog i em pareix molt bona idea per a alumnes o inclus per a profesors , perque cada persona pot expresarse lliurement i tambe poguem millorar la nostra gramática i aprendre molt mes vocabulari, a mes de aixo es un blog molt divertit perque pots aprendre coses molt interessants i no es fa tan cargat ja que a la vegada que aprens pots pasarte-ho be.

Dani Bon i Joan Smith ha dit...

Per començar, moltes felicitats a Karicies, pensem que es un assoliment per al administrador d’aquesta conta, que en aquest cas es la nostra professora Rosa. Es un treball que segurament la costat molt de temps, perquè per a tindre escrites mes de 1000 entrades n’hi ha que passar molt de temps pegada a la pantalla.

Als alumnes ens agrada molt escriure comentaris, perquè es una bona forma de passar una classe a la setmana. A mes pots observar les diferents opinions de la gent, potser que algunes et sorprenen o no, també pots estar d’acord amb els teus companys.

A nosaltres personalment ens agradaria seguir escrivint. A mes si no entens com temes de sexualitat, transsexualitat, etc... pots aprendre molt, perquè la majoria d’aquests temes tracten sobre aquestes coses.

A més de que sigui un mètode de treball, és molt creatiu i entretingut, i mes per ala nostra classe, perquè el tenim el divendres a l'ultima hora.

En conclusió, moltes felicitats i ens agradaria continuar fent això durant molt de temps.

Nerea Mendelssohn-Hensel ha dit...

La meua opinió es que me ha agradat un munto això de fer comentaris perquè es una manera molt didàctica de aprendre molts temes interesants o els quals no tenen la importància que jo pense que deuríem de donar-li , i gracies a aquest blog he pogut aprendre moltes coses i sobre tot conèixer moltes opinions diverses de companys i també es un mètode molt bo per a aprendre a millorar la nostra gramàtica i puguem tindre un vocabulari mes extens del valencià.
Jo mai havia fet aquest tipus de comentaris, però espere que puguem seguint fer mes comentaris perquè me agrada molt conèixer temes i escoltar opinions.
Felicitats Karicies!