28 de març 2021

Conquistar el cos

“El Dia Internacional de la Visibilitat Trans és una commemoració anual que té lloc el 31 de març, i està dedicada a la sensibilització en contra de la discriminació cap a les persones trans i a la celebració de la transsexualitat en tot el món. La festivitat va ser idea de l'activista de Michigan Rachel Crandall, el 2009, com una reacció a la falta de dies de festa LGTBI que celebren la visibilitat de les persones trans, ja que l'única commemoració específica era el Dia Internacional de la Memòria Trans, que recorda les persones víctimes de delictes d'odi, però no reconeix ni celebra la visibilitat dels membres vius.

El 2014, la festa va ser seguida per activistes de tot el món. A l’estat espanyol i des de 2008, la FELGTB celebra el Dia de la Visibilitat Trans el 15 de març, coincidint amb l'aniversari de l’aprovació de la llei d'identitat de gènere a Espanya. Aquesta llei, pionera mundial en el seu moment, ha envellit i requereix nous enfocaments i atendre realitats que en el seu moment van quedar excloses, com ara les persones menors, la població migrant i les realitats no binàries.”

Font de la informació: Transimprescindibles en la lluita per la dignitat. Guia didàctica per la dignitat de les persones trans elaborada per Mª Victoria Oliver Guasp, Jordi Pilar Campos i Laura Villalba Soriano amb el suport de Castelló LGTBI i Intersindical LGTB+. La guia es presentarà en línia aquest 31 de març de 2021

I de regal, el vídeo: Diálogo trans. Conquistar el cuerpo. Víktor. (10 min, 2014) en el qual Víktor (Viruta) comparteix, amb desimboltura i profunditat, com viu el seu cos.  

 

 Vídeo: Diálogo trans. Conquistar el cuerpo. Víktor. (10 min, 2014)

42 comentaris:

Amparo Bolena ha dit...

Aquest vídeo relacionat amb la transsexualitat de Víktor em pareix que conta una realitat que poc coneixem ,ja que no es sol parlar a casa, ni al institut. Pense que es deuria de parlar mes perquè hi han moltes persones que no es senten identificades amb el seu rol de «xic» o de «xica». Una altre cosa que pense, és que es deuria de normalitzar que una «home» en aquest tinga mamelles o vagina perquè no es com naixes sinó com et sentes. Però la gent esta acostumada a jutjar a la gent per la seua aparença física, aquest fet fa que les persones transsexuals es senten prejutjades a el que diu la gent i vulguen aparentar el que no són.

En el cas de Víktor ell es canvia de casa amb la seua parella, com no volen ser jutjats sinó que volen començar una nova vida del ell com a xic el que fan es aparentar ser una parrella heteronexual encara que no ho són, però el que aconsegueixen es fer un paper donant a vore una cara d’una persona que no és. Això em pareix que el fan moltes persones perquè estan cansades de que la gent les jutgen i es facen idees errònies d’ells, o pensen que son estranys i els volen en aquest cas al poble.

Ruben Padoani Bembo ha dit...

Bon día, hui vaig a parlar sobre l’última entrada de el blog, anomenada “Conquistar el Cos”. Primerament vaig a comentar el vídeo adjuntat al comentari. Aquest parla sobre un xic trans i la seua historia.

Víktor conta tot lo que va tindre i el que té que té que sopotar tots els dies. Ell va nàixer com Virginia, que ell denomina com nom de pija. Conta que una vegada els metges li varen dir que utilitzara motxilla en canvi de bolso. Això pense que no es deuría dir perque aquestes prendes o accesoris no tenen sexe, es a dir, l’única diferencia entre una bandolera i un bolso xicotet, son els diferents tipus de materials i la forma ejn la que estan fets. Altra cosa que diu es que ell no es sentía a gust mostrant els pits en públic perquè molta gent li feia comentaris sense cap tipus de respecte, i que es veía obligat a ficarse faixa.

En conclusió, pense que les prendes de roba i home no tenen diferencia, es a dir, no passaría res si un home es ficàra falda o si portara bolso. Deuría de donarnos igual com vestira cadascú i sempre respectar a totes les persones.

Virginia ha dit...

Les persones transsexuals son molt valentes perquè han passat per un munto de processos i de discriminació, perquè quan estes en aquest procés de xic a xica o de xica a xic com diu Víktor que a ell li passava que pots tindre pit i barba a la mateixa vegada i et poden veure rar o dir-te algo.

Ma cridat l’atenció el que diu que li va dir el seu metge que no utilitzara la bossa que era femení i que utilitzara una motxilla i també que no fera alguns gestos per que eren femenins, em apetix vergonyós que es diuen aquests comentaris avui en dia i encara mes que el diga un professional que es un medic.
Altra cosa que també ma cridat l’atenció es que el i la seua novia a un poble menut de Toledo i que es varen fer passar per una parella heterosexual, catòlica i que volien tenir fills en un futur per a que li vendieran el pis, i pense que tenim que lluitar per els transsexuals er a arribar a un moment en el qual no tinguen que fingir res i no els miren estrany ni res.

Marc ha dit...

Bon dia, hui vaig a comentar un tema molt polèmic, la transsexualitat. Principalment parlaré de l’entrada al blog de Karicies y el vídeo que hi es troba.

Viktor parla de la seua experiència al mon trans, tot per el que ha tingut n’ha tingut que passar. Ell quan va nàixer diu que tenia «coño», Diu que els metges li recomanaren portar motxilla en canvi de bolos, per que es mes masculí. Pense que no esta be aquesta recomanació ja que no hi ha res per hòmens que per a dones, si es clar que es poden vore coses mes masculines o femenines que altres, però això depén del punt de vista que el mire cadascun. Per altra par comenta que es va tindre que posar-hi faixa degut que la gent li feia comentaris obscens dels seus pits.

En conclusió, crec que el primer es que no es deurien de fer comentaris de mala educació a ningú pel carrer ja que pots fer mols de mal, espantar o fins i tot, causar un trauma. I que la roba no es pot calcificar-se en si es d’home o de dona.

Hardeep Ethel Smyth ha dit...

Aquest vídeo m’ha paregut molt interessant ja que conta la vida d’una persona transsexual com es Víktor, que te un caràcter molt diferent d’altres persones i que ell al llarg de la seua vida quan era xiquet va sofrir molt, també pel que he vist eixa persona per ser transsexual no demostrava el seu caràcter reial com totes les altres persones del seu entorn.

També m’ha cridat molt l’atenció quan ell diu que «es una persona amb pit i amb barba», ja que pense que es una persona com tots amb un caràcter diferent i que tenim que respectar a totes les persones transsexuals. Un altra cosa que m’ha cridat l’atenció, es que de vegades també diu que li costa tirar el fem, perquè quan ell ix al carrer les persones li miren mal. També el que he sentit en el vídeo es que ell viu a Toledo amb la seua parella i que estava tinguen un tractament hormonal, pense que te que ser molt dur per a ell tindre com una vida molt allunyada d’altres persones.

En aquest vídeo he aprenguí molt sobre la vida d’una persona transsexual, ja que no en tenia cap idea sobre la dura vida que ells passen, pense que aquest vídeo deuria de ser aplicat per a que altres persones el veien ens feien una idea de com es una persona transsexual, un exemple es aquesta persona que deia Viktor.

Amanda ha dit...

[Comentari revisat per 4t C]

A l’hora de parlar de la transsexualitat, hem de veure tots els processos que han hagut de passar per poder arribar a aquest punt. Si veiem un poc en el passat i inclús en l'actualitat, podem veure molts casos com el d'aquest xic del vídeo. Ell s’anomena Víktor.

Fa relativament poc que ell ha començat el seu procés. El més impactant de la seua transició va ser quan va anar al metge i aquest li va dir que no utilitzara bossa, sinó motxilla i que no fera determinats gestos perquè eren massa «femenins». És molt sorprenent que fa poc de temps encara existien aquests comentaris.

Una altra cosa que m'ha sigut impactant d’escoltar és que Víktor es va mudar a un poble de Toledo amb la seua parella. Aleshores, van aparentar ser una parella heterosexual, cristina, que tenia al cap tindre fills, per així poder començar una nova vida. Un altre motiu pel qual van fer-ho és perquè ell poguera començar una etapa com a xic.

Vull recalcar que ell és xic i en canvi té «cony». Ell és xic i porta les ungles llargues, cosa que crec que no li he vist a cap xic. La conclusió d’aquest text, i crec que del vídeo, és que hem de trencar les «visions» que tenim de la transsexualitat, ja que és un tema del qual no es parla prou.

Isaac Wieck ha dit...

[Comentario corregit per 4t C]

El vídeo parla sobre Víktor, una persona trans que té una personalitat diferent, una característica que el fa distint als altres i que, clarament, no s’amaga i mostra el que realment és. Una persona que des de xicotet ha sofrit molt, però que ha trobat una manera de mostrar-se sense amagar res, més directa, més al natural.

Viruta conta que és un ésser amb pits i barba, i que no passa res. A més no es fa el pobret sinó tot el contrari, aprofita el que té per empoderar-se cada vegada més i més. Amb tot, defensa també que de vegades se sent molt incòmode si no es tapa els pits, inclús fent activitats quotidianes com traure el fem. De vegades no se’ls tapa, però la gent el mira malament, i per a qui no està conscienciat és molt estrany. Per això vol mostrar-se tal com és, un xic amb pits i barba, i que no passe res perquè no deixa de ser un xic.
És un bon vídeo, perquè és un discurs diferent. No és el mateix que sempre conten. Et captiva i consciencia a la vegada amb una història i una visió que potser no tenies, i de vegades vore les coses des d’una altra perspectiva pot fer que entengues millor la situació. M’ha agradat el vídeo i desitge que totes aquestes persones deixen de patir tant com ho han fet fins ara.

Natxo Beach ha dit...

M’ha paregut molt interessant aquest vídeo ja que fa dos o més anys que no he tingut un contacte directe amb una persona transsexual com és Víktor. Tinc el mateix dubte que ell: què és ser un home? I una dona? Molta gent pensa que els genitals ens identifiquen amb el nostre sexe; ell és un claríssim exemple d’un home amb un ‘cony’.

Té una parella i ara fa un mes se’n van anar a viure a un poble de Toledo i van començar una nova vida. Fa relativament poc que va començar amb les seues hormones i ha notat present un gran canvi en el seu dia a dia.

Ens explica com ha portat aquest procés amb la societat, i ens diu el que va patir amb el seu metge un dia. Conta que va dir-li que no utilitzara bossa perquè era femení, i que utilitzara motxilla ja que era més masculí. Nosaltres no ens podem imaginar el que va sofrir ell en aquell moment. La bossa és femenina? Es millor la motxilla per als xics? Cadascú pot utilitzar el que vol; si t’agrada portar una bossa, la portes sense tindre por a ser jutjat ni discriminat.

Sandra Garcia ha dit...

28 de juny, dia mundial del col·lectiu LGTBIQ+. Tots els anys aquest dia veiem una muntonada d’històries, posts, pancartes, anuncis… del tipus “love is love”. Aquests únicament commemoren els gais, lesbianes i bisexuals, el qual em pareix perfecte, ja que, i tant, entren al col·lectiu i és una data especial i reivindicativa per a ells, però… on queden els trans., intersexuals, queer...? No els visualitzem! Pot ser per falta d’informació o simplement perquè és més habitual conéixer un xic gai, que un transsexual (per exemple). Hem de conscienciar a la societat, sobretot als més majors, que són els que menys informats estan, fem xarrades, publiquem posts a Instagram, entrades a Twitter, a Facebook… la nostra obligació és crear una societat igualitària i tolerant.

Víctor, el xic que parla al vídeo, ha dit en un moment donat una frase com “jo als 90 era una d’aquestes xiques bolleres amb els cabells curts”, per descomptat no ho ha dit d’una forma despectiva, és més l'ha dit per ell mateix. El que em sembla trist és que avui en dia encara hi haja a la nostra societat aquestes etiquetes i aquestes formes de classificar a la gent per com és o com vist, sense saber res d’elles ni pensar la història que poden tindre enrere.

Rebeca Maconchy ha dit...

Mentre estava veient el vídeo, m’he imaginat les situacions que comentava Víctor; em semblen de pel·lícula. M’ha impactat quan parla de la situació que va patir amb la seua nóvia quan van haver de llogar un pis, encara que ell tracta de contar-la amb una mica d’humor, en realitat és molt injust i trist que moltes persones hagen de restringir o ocultar tant la seua personalitat per tal que els veuen d’una manera determinada que "faça feliç" a un “sector” tan conservador.

M’agrada la seua forma d’entendre la transsexualitat; la visió que dona fa reflexionar molt. Crec que molts hem pensat en els estereotips d’home i dona i ens preguntem per què el col·lectiu fa una transició de sexe si en realitat el gènere és una construcció social que no depén dels genitals o la voluminositat del pit que tinga un ésser humà.

En conclusió, el que aclareix juntament amb les experiències que narra pot ser útil perquè les persones cis, és a dir, els que ens identifiquem amb el gènere que ens han assignat, entenem un poc millor el que és ser trans, i així no ens quedem únicament amb les típiques definicions com “un home atrapat dins del cos d’una dona”/ “una dona atrapada dins del cos d’un home”.

Dylan Carreño ha dit...

[Corregit per 4t C]

Jo crec que aquest és un tema molt polèmic, ja que hi ha molta gent que no accepta a qui se sent d’un altre sexe. Víctor m’ha paregut una persona molt natural, que ho ha explicat tot sense complexos ni cap problema. El que més m’ha agradat ha sigut quan ha dit «jo als anys 90 era una bollera d’aquestes amb el monyo curt». M’ha agradat ja que ha dit això i possiblement a eixa mateixa sala hi havia una xica homosexual i no li ha molestat. Crec que si ho diguera una xica o un xic heterosexual li podrien dir de tot.

La meua opinió és que cadascú és lliure de sentir-se com vulga sempre que no siga per a molestar a la resta. I sobre l’entrevista a Víctor, m’ha paregut molt entretinguda: dona la seua opinió sobre temes polèmics sense que se'l mengen, és a dir, sense que l’insulten ni li diguen res. Crec que això és perquè és trans, ja que quan un hetero cis dona la seua opinió sobre temes d’aquest tipus i és diferent a la resta, se li sol faltar al respecte, i moltes vegades li diuen coses com homòfob per dir que no està a favor ni en contra dels homosexuals.

En conclusió, pense que cada persona és lliure de donar la seua opinió i d’identificar-se com vulga.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola, Dylan, podries explicar una mica més què vols dir quan comentes això?:

“quan un hetero cis dona la seua opinió sobre temes d’aquest tipus i és diferent a la resta, se li sol faltar al respecte, i moltes vegades li diuen coses com homòfob per dir que no està a favor ni en contra dels homosexuals.”

No sé què pensar d’algú que diguera: “jo no estic ni a favor ni en contra de les persones de color”, o “jo no estic ni a favor ni en contra de les persones autistes”. Crec que es tracta de col·lectius que encara pateixen discriminació i si eres una persona amb consciència, la neutralitat no és una posició massa ètica.

Daiana ha dit...

Em pareix molt be que es visibilitze a les trans i que facen altre dia pera ells perquè el Dia Internacional de la Memòria Trans es un dia que no es recorda amb alegria sinó amb odi, perquè recorda a les persones trans que varen ser víctimes de tot tipus d’odi i violència, tant verbal com física. El Dia Internacional de la Visibilitat Trans es com altre començament i un recordament pera luxar en contra la discriminació, la diferencia que aquesta a la del 2009 es que aquesta te un transfon de sanar les ferides del passat i sensibilitzar a les persones pera que no discriminen.

Em pareix molt bonic que el dia de la Visibilitat Trans siga el misme que el de quan van a aprovar la llei d’identitat de gènere a Espanya (15 de març), i que com diu al text: “Aquesta llei, pionera mundial en el seu moment, ha envellit i requereix nous enfocaments i atendre realitats que en el seu moment van quedar excloses, com ara les persones menors, la població migrant i les realitats no binàries.” Es una llei que pera la seua època va ser molt revolucionaria, però hem evolucionat i necessitem altres lleis mes noves.

Dayana Heredia 4ºC ha dit...

En aquest vídeo parla sobre la transsexualitat, al meu entendre, què mes dona si el transgènere passa a "semblar" del sexe oposat, a "definir-se" així?, No és potser el mateix resultat?. Aqueixa persona, siga com li vulguen cridar, serà sent una persona, que ha fet el que havia de fer si amb això es fa sentir millor aconseguisc mateix/a.

I els que ho consideren una malaltia, doncs que ho continuen considerant, què canviarà?. Més voldria jo que totes les malalties que he tingut al llarg de la meua vida em feren sentir-me millor i m'identificaren amb mi mateix. Però mentre que un catarro em fa sentir-me malament, el transgènere, si allò ho consideràrem una malaltia, és feliç expressant "la seua malaltia".

Així que semblar o ser, malaltia o natural, amb una explicació científica o una altra, quina mes dona. Aqueixa persona serà fidel a si mateixa si s'expressa com se sent, semble o siga el que no va tindre com a condició en nàixer. Què mes dona?.

Per tant, ja n'hi ha prou d'absurdes lluites de definicions de què és què i com cal cridar-ho, que no canvia res. Que ací l'important és que cadascun visca la seua vida com vol viure-la, i com s'identifica en ella.

Miguel Tadeo ha dit...

No crec que siga necessari la creació de dia per a per a commemorar la visibilització dels transgeneres, per a això està el dia mundial del LGBT celebrat el 28 de juny, l'anterior és vàlid també per al dia internacional dels bisexuals i tots aquells dies que s'han creat innecessàriament amb la finalitat que es “visualitze” a aquestes persones. Considere que aquests dies es creen per a la pròpia satisfacció de les persones amb aquestes orientacions sexuals, les quals haurien de pensar que per cadascun d'aqueixos dies que potser es manifesten (no té perquè sempre haver-hi manifestació i si la fan estan en el seu dret) s'està parant potser algun negoci, amb la qual cosa vull dir que si ja tenen un dia en específic per a la celebració de totes les orientacions sexuals no és necessari la creació de més dies per a celebrar novament el mateix. Si tinguérem en compte totes l'orientació tindríem +100 dies festius, amb la qual cosa, no considere necessari això, donen-se quanta que el món sencer coneix les principals orientacions sexuals i no és necessari la creació de dies amb la justificació que es visibilitze, tots sabem que existeixen i se'ls respectarà, en el cas que algú no els respecte, que creen un dia de “visibilització” no aconseguiran que se'ls respecte més ni res semblant, el respecte ho reben les persones per individual, no un grup per ser alguna cosa o pertànyer a alguna cosa.

Eva Mahler ha dit...

En el text parla de la transsexualitat i com les persones transsexuals pateixen per culpa de gent ignorant. Es parla de Viktor, un xic trans que comparteix les seues experiències. Per exemple, ell diu que quan va anar amb un especialista, per a rebre tractament per al canvi de sexe, este va dir que estaria be deixar de fer determinats gestos perquè eren massa femenins. De veres hi han persones amb aquesta mentalitat? Pense que eixos comentaris sobraven totalment, les persones tenim el dret d'expressar-nos com nosaltres volem, ningú es menys xic per fer determinats gestos.

Això es un cas clar de transfòbia, però aquest no és l’únic que existeix, per desgràcia. Actualment això està disminuint, no obstant, no significa que perquè hagen menys cassos d’assetjament a gent transsexual no hi haja que seguir lluitant pels drets d’ells. Aquesta gent te por de mostrar com verdaderament son, te por de que les jutgen, de que les aparten i els deixen de costat, per això fingeixen ser el qui no son per a ser acceptats per la societat. Hauria de parlar més sobre aquest tema, crec que si intentem normalitzar a la gent transsexual no patirien tant i no haurien de canviar per a agradar.

Kirill Rubtsov ha dit...

Bon día, hui vaig a parlar sobre l’última entrada de el blog, anomenada “Conquistar el Cos”. Primerament vaig a comentar el vídeo adjuntat al comentari. Aquest parla sobre un xic trans i la seua historia.

Aquest vídeo explora la complexa vida de *Victor en un cos en trànsit. Va superar un camí molt difícil per a convertir-se en trànsit i calma sense assetjament públic. Però no s'avergonyeix i parla d'això amb calma. La majoria de la gent no parla d'això, però aquesta persona és molt valenta. Podem i hem de parlar d'això.

Em va agradar molt el seu discurs, persones com Víctor poden canviar el món per a millor. Però cal tindre en compte que hi ha persones a les quals no els agrada aquest moviment de "tràngols". Estic molt content per Víctor que haja trobat un company i visquen junts, en alegria i pau.

salva maconchy ha dit...

Ser una dona o un home trans no vaig ser ni una mica fàcil al llarg de la història, les persones trans han estat oprimits sistemàticament des de la edat mitjana, com el rest del col·lectiu LGBTIQ+. Sóc Salvador i avui vaig a parlar de la nova entrada a Karicies: «Conquistar el Cos».

Com vaig dir Viktor al llarg del vídeo, les persones trans s’enfronten a molts reptes es una societat que no accepta cap sistema de gènere no binari, la violència a elles comença a principis de la seva vida, i per tant, tenen molt riscs de varius tipus de violència que les amenaça al llarg de la seva vida.

L’assetjament a les persones trans té varius formes i està present en diferents àmbits, com el Escolar, Laboral, Social, etc. En quant a l’escolar hi ha estudis qui asseguren que 82%de la joventut trans es sentit insegurs a l’escola, i que el 42% s’han sentit abusats físicament.

En la meua opinió el col·lectiu LGBTIQ+, i les persones trans necessiten molt més reconeixement dins i fora dels instituts i escoles, no puc ser que quan tu li parles a una persona d’un «home trans» no sàpiga si aquest persona vaig néixer home o done.

Neus ha dit...

Contes de bona nit per a xiquetes rebels, és un llibre amb 100 històries de dones extraordinàries. Entre una d'elles esta la història de Coy Mathis, que va nàixer amb sexe masculí, però els seus pares es van adonar que el seu verdader gènere era femení, per la qual cosa van decidir tractar-la com el que era: una xiqueta. Des d'aqueix moment els seus pares van demanar a tots que tractaren a Coy com una xiqueta. Però quan va començar a anar a l'escola va sorgir un problema. "Coy ha de deixar d'usar els banys de xiquetes i usar el bany de xiquets o el de discapacitats" van dir els seus professors. Els pares d'ella van presentar una denúncia enfront de la Divisió de Drets Civils de Colorado (lloc d'on és el col·legi), al·legant que el centre havia violat els drets de la seua filla i l'estatut antidiscriminació de l'estat que s'aplica als transsexuals. Les autoritats li van donar la raó a la família Mathis i van dir que Coy podia utilitzar els banys que ella volia. Finalment Coy i els seus pares van fer una festa per a celebrar-ho, van menjar pastís rosa i Coy es va posar un vestit rosa brillant i unes sabatilles roses.

La història de Viktor em va recordar molta a la de Coy, dues persones que han hagut de suportar comentaris i moments desagradables tan sols per ser el que a ells els agrada ser.

Aroa ha dit...

En l’última entrada es parla de la transsexualitat, en aquest cas la de Viktor. Conta tot el que li ha passat, i hem pareix molt valent, perquè no tot el món te la capacitat de poder fer-ho, ja no per ells mateixos si no per la gent, per el que diran i pensaran de tu. Pense que s'hauria de parlar més d'aquestos casos i normalitzar-los, posar-nos en les seues situacions i no discriminar-los a soles per que algunes persones no es senten còmodes amb el seu cos, per exemple Viktor un home amb mamelles i vagina, que no es sentia còmode amb el seu cos i va voler fer un canvi en ell per a sentir-se millor.

El que m’ha cridat més l’atenció de tot el que ha dit Viktor es que la seua parella y ell es varen anar a un altre poble buscant un nou pis, aleshores quan varen encontrar un que els va agradar, perquè li’l vengueren, es varen passar per una parella heterosexual els quals volien tindre fills i formar una família. Em pareix fatal que tinguen que fingir algo que no son a soles per a que no es pensen que son diferents a la societat per ser transsexuals.

A soles vull dir que es necessari deixar a la gent ser i fer el que vullga sense por al que diran, respectant els gusts i decisions dels demés i fer que ningú es puga sentir menys o diferents al món. Viu i deixa viure.

Mario Campos ha dit...

Hui dia està més normalitzada la transsexualitat, gran part de les persones ho veuen normal, encara que moltes altres no. Al cap i a la fi, la transsexualitat no fa mal a ningú, és només el sentiment d'una persona que creu i s'identifica més amb un altre sexe.

Però el vertader problema comença quan les persones i la societat classifiquem el que és " masculí" o " femení". No hi ha determinats gestos per a cada gènere, ni tampoc expressions, accions, maneres de ser... Cadascú és el que vol ser, i nosaltres no som ningú per a definir com han de ser les altres persones. No per tindre cony has de considerar-te una dona, o no per ser home has de tindre penis.

És molt impactant veure les situacions que ha hagut de passar Víktor,  que és digne d'un Goya. En moments de la seua vida per por del " que diran" ha hagut d'interpretar un altre personatge, deixar de ser ell mateix i convertir-se en una altra persona.

La meva conclusió és clara, cadascú que siga el que vulga ser, la societat ha comés l'error de classificar a la gent, quan en realitat hauríem de preocupar-nos per nosaltres mateixos.

luna mozart ha dit...

Hui vaig a parlar sobre l’última entrada del blog, anomenada “Conquistar el Cos”, ja que em pareix molt interessant parlar d'aquest tema. Primerament vaig a comentar el vídeo adjuntat a l'entrada. Aquest vídeo parla sobre un xic trans viktor (viruta) i la seua història una mica poc convencional.

Aquest vídeo relacionat amb la transsexualitat de Víktor em pareix que conta una realitat que pocs coneixem, ja que no se sol parlar a casa, ni a l'institut.

Aquest vídeo m’ha paregut molt interessant, ja que narra la vida d’una persona transsexual com és Víktor, que té un caràcter molt diferent d’altres persones trans, és a dir, més realista al meu paréixer.

Conta tot el que va tindre i el que té que ha d'aguantar tots els dies com per exemple quan es canvia de casa amb la seua parella, com no volen ser jutjats, sinó que volen començar una nova vida normal i corrent com a persones acceptades d'ell com a xic el que fan és aparentar ser una parella heterosexual encara que no ho són i el que aconsegueixen és fer un super paper donant a veure un conjunt acceptat.

Adrian Price ha dit...

Per a mi el problema, no és la falta de dies que és commemora a la comunitat LGTBIQ+, el problema que a mi em fa especial rabia, és que per exemple, el dia internacional de l'orgull, 28 de juny, la gran majoria de gent, a vegades per falta d'informació, i altres per ignorància, a soles commemora les dues primeres lletres, la “L” (Lesbiana) i “G” (gay). Dic això perquè les frases predominants aquest dia solen ser: “Love is Love”, “amor lliure”... Però a banda d'eixos comentaris, que estan molt bé, trobe la falta de molts altres com: “sé com tu ets”, “Born this way” o semblants.

Sent que la gent porta un embolic de dies commemoratius, en la meua sincera opinió, n’hi ha moltes dates a aprendre, però tampoc tinc la intenció d’eliminar-los, almenys per ara. No estaria bé llevar eixos dies, ja que la gent deu recordar d’una forma o altra que es té que respetar la diversitat i que hem de tindre l’orgull de ser un mateix.

Per acabar volia dir que com a molts, estic esperant ansiós a què es lleve el dia de l’orgull o un altre que commemora la gent del meu col·lectiu, ja que aço indicara que ha desaparegut l'homofòbia, transfòbia, plumofòbia...

Nerea Addams ha dit...

L'última entrada parla sobre la transexualitat. En aquesta podem veure un vídeo de Víktor, qui és un home trans i ens compta la seua experiència.
El que més em va cridar l'atenció van ser dues anècdotes que va contar; quan va anar al metge i aquest li va recomanar que no faça certs gests o que per exemple no usara bossa, que usara motxilla.
Crec que ell és lliure d'usar i expressar-se com vulga i encara que aquest vídeo siga “vell” ja que és de 2014, es pot veure tot el que fa falta per deconstruir. Què és ser un home? Realment hem de continuar alimentant aquest estereotip de “mascle”? i també Què implica ser una dona? Pense que tenint aquests estereotips no arribem a ningú lloc i l'única cosa que fa és retardar més.
Les persones han de poder expressar-se com més els agrade sense importar el què diran. I és ací quan entra la segona anècdota. Víktor va dir que junt la seua parella volien llogar un nou pis i per a que els donaren el lloc van haver de mentir dient que eren una parella heterosexual, que el dia de demà pensava formar una família. Em sembla totalment desagradable i discriminatori, que no puguen dir lliurement qui són, per qualsevol cosa puga pensar la gent, perquè segurament si la persona que els llogava el pis era un transfobic i retrògrad fins podrien haver-se quedat sense casa.
Espere que això comence a canviar i trie tindre esperança en la humanitat per a que situacions així no continuen repetint-se. Per això és important la visibilització de les persones trans.

Ainara d'Aquitania ha dit...

en el video eix un xic,trans, ell es defineix com un ésser amb vagina, m'agrada l'actitud que té, la forma en què ho expressa tot i la manera en què explica la seua experiència, a més, ho explica de bona manera, sense queixar-se de la societat com sol passar, i si ho ferá la veritat que ho veuria completament normal, perquè tots hauríem de respectar-nos, i no hem de menysprear a ningú per res.
m'agrada que el no operar-se i que encara tingá pits no l’importi molt, si és veritat que potser es sent més insegur perquè per culpa d'aquesta societat li costarà més encaixar, però igualment no sembla que aixo li preocupe molt i em sembla admirable.
em sembla que és de ser molt valent el hormonar-se i per així dir-ho "canviar de vida" perquè molta gent no s'atreveix a dir que no es sent a gust amb el seu gènere i que no s'atreveix a canviar-lo.
pense igual que ell, dona igual el aparell reproductor que tingues, el que importa és el que sents que ets, i que cal normalitzar la situació.
en la meua opinió cadascun hauria de fer el que vulga, s'ha de respectar tot, que si una persona, sense importar el sexe que siga, pot portar bolso o portar barba o el que siga.

Arantxa Pook ha dit...

Em sembla penós que hui dia continue havent-hi tantíssima discriminació per ser trans i que no estiguem avançant per a arribar a un punt en el qual no faça falta una data perquè la transfòbia ha desaparegut i es puga viure amb llibertat de ser com vulguem.
Moltes vegades en xarxes socials com Instagram o tik tok m'ixen vídeos de gent que ha patit delictes d'odi per ser trans ,ja que un grup de persones li han agredit mentre anava tranquil·lament pel carrer i deixant-lo en el sòl agonitzant per les brutals pallisses que els peguen per no fer absolutament res. Moltes persones compten les seues experiències però alhora moltes persones callen perquè tenen por que tornen a fer-li el mateix, vergonya del que els han fet per ser trans , fins i tot a vegades no ho són però els fan el *ismo per tindre una aparença semblant o algun gest que els diga que podrien ser-ho. El vídeo m'ha semblat molt entretingut , sobretot perquè moltes coses ja les explicava rient-se per molt difícils que foren en el seu moment de transformació .Les actituds del barri en el qual es volien mudar eren molt tristos perquè van haver d'anar amb nervis que no els vengueren la casa només perquè descobriren que és trans.

Nerea Addams ha dit...

Correcció de l’entrada de Nerea Addams

L'última entrada parla sobre la transsexualitat. En aquesta podem veure un vídeo de Víktor, qui és un home trans i ens conta la seua experiència.

El que més em va cridar l'atenció van ser dues anècdotes que va contar; quan va anar al metge i aquest li va recomanar que no fera certs gests o que per exemple no usara bossa sinó motxilla.
Crec que ell és lliure d'usar i expressar-se com vulga i encara que aquest vídeo siga “vell”, ja que és de 2014, es pot veure tot el que fa falta per deconstruir. Què és ser un home? Realment hem de continuar alimentant aquest estereotip de “mascle”? I també: què implica ser una dona? Pense que tenint aquests estereotips no arribem a cap lloc i l'única cosa que fa és retardar més la societat.

Les persones han de poder expressar-se com més els agrade sense importar el què diran. I és ací quan entra la segona anècdota. Víktor va dir que junt a la seua parella volien llogar un nou pis i perquè els donaren el lloc van haver de mentir dient que eren una parella heterosexual, que el dia de demà pensava formar una família. Em sembla totalment desagradable i discriminatori que no puguen dir lliurement qui són per qualsevol cosa que puga pensar la gent, perquè segurament si la persona que els llogava el pis era un transfòbic i retrògrad fins i tot podrien haver-se quedat sense casa.

Espere que això comence a canviar i trie tindre esperança en la humanitat perquè situacions així no continuen repetint-se. Per això és important la visibilització de les persones trans.

Aroa ha dit...

Correcció del comentari d’Aroa

En l’última entrada es parla de la transsexualitat, en aquest cas la de Víktor. Conta tot el que li ha passat, i em pareix molt valent perquè no tot el món té la capacitat de poder fer-ho, ja no per ells mateixos sinó per la gent, pel què diran i pensaran de tu. Pense que s'hauria de parlar més d'aquestos casos i normalitzar-los, posar-nos en les seues situacions i no discriminar-los sols perquè algunes persones no se senten còmodes amb el seu cos. Per exemple, Víktor és un home amb mamelles i vagina, que no se sentia còmode amb el seu cos i va voler fer un canvi en ell per a sentir-se millor.

El que m’ha cridat més l’atenció de tot el que ha dit Víktor és que la seua parella i ell se’n varen anar a un altre poble buscant un nou pis, aleshores quan varen trobar-ne un que els va agradar, perquè els el vengueren, es varen fer passar per una parella heterosexual que volia tindre fills i formar una família. Em pareix fatal que hagen de fingir alguna cosa que no són sols perquè no es pensen que són diferents a la societat per ser transsexuals.

Solament vull dir que és necessari deixar a la gent ser i fer el que vulga sense por al que diran, respectant els gusts i decisions dels altres i fer que ningú es puga sentir menys o diferent al món. Viu i deixa viure.

Salva Maconchi ha dit...

Ser una dona o un home trans no ha sigut ni una mica fàcil al llarg de la història; les persones trans han estat oprimides sistemàticament des de l’edat mitjana, com la resta del col·lectiu LGBTIQ+. Sóc Salvador i avui parlaré de la nova entrada a Karicies: «Conquistar el Cos».

Com va dir Viktor al llarg del vídeo, les persones trans s’enfronten a molts reptes en una societat que no accepta cap sistema de gènere no binari. La violència cap a elles comença a principis de la seua vida, i per tant, tenen molt riscs de diversos tipus de violència que les amenaça al llarg de la seua vida.

L’assetjament a les persones trans té diverses formes i està present en diferents àmbits, com l’escolar, laboral, social, etc. Quant a l’escolar, hi ha estudis que asseguren que el 82 % de la joventut trans s’ha sentit insegurs a l’escola, i que el 42% s’han sentit abusats físicament.

En la meua opinió el col·lectiu LGBTIQ+ i les persones trans necessiten molt més reconeixement dins i fora dels instituts i escoles; no pot ser que quan tu li parles a una persona d’un «home trans» no sàpiga si aquest persona va nàixer home o dona.

Correcció del comentari per part de 4t C

Eva Mahler ha dit...

En el text parla de la transsexualitat i com les persones transsexuals pateixen per culpa de gent ignorant. Es parla de Viktor, un xic trans que comparteix les seues experiències. Per exemple, ell diu que quan va anar amb un especialista per a rebre tractament per al canvi de sexe, este va dir que estaria bé deixar de fer determinats gestos perquè eren massa femenins. De veres hi han persones amb aquesta mentalitat? Pense que eixos comentaris sobraven totalment; les persones tenim el dret d'expressar-nos com nosaltres vulguem i ningú es menys xic per fer determinats gestos.

Això és un cas clar de transfòbia, però aquest no és l’únic que existeix, per desgràcia. Actualment això està disminuint, no obstant, no significa que perquè hi haja menys cassos d’assetjament a gent transsexual no calga seguir lluitant pels seus drets. Aquesta gent té por de mostrar com verdaderament són, té por que els jutgen, que els aparten i els deixen de costat, per això fingeixen ser el que no són per a ser acceptats per la societat.
Hauria de parlar-se més sobre aquest tema; crec que si intentem normalitzar a la gent transsexual no patirien tant i no haurien de canviar per a agradar.

Correcció per part de 4t C

Miguel Tadeo ha dit...

No crec que siga necessari la creació del dia per a commemorar la visibilització dels transgèneres; per a això ja està el dia mundial dels LGBT, celebrat el 28 de juny. L'anterior és vàlid també per al dia internacional dels bisexuals i tots aquells dies que s'han creat innecessàriament amb la finalitat que es “visualitze” a aquestes persones.

Considere que aquests dies es creen per a la pròpia satisfacció de les persones amb aquestes orientacions sexuals, les quals haurien de pensar que per cadascun d'aqueixos dies que potser es manifesten (no té perquè sempre haver-hi manifestació i si la fan estan en el seu dret) s'està parant potser algun negoci, amb la qual cosa vull dir que si ja tenen un dia en específic per a la celebració de totes les orientacions sexuals, no és necessari la creació de més dies per a celebrar novament el mateix. Si tinguérem en compte totes l'orientació tindríem més de 100 dies festius, amb la qual cosa no considere necessari això.

Adoneu-vos que el món sencer coneix les principals orientacions sexuals i no és necessària la creació de dies amb la justificació que es visibilitze. Tots sabem que existeixen i se'ls respectarà. En el cas que algú no els respecte, que creen un dia de “visibilització” no aconseguirà que se'ls respecte més ni res de semblant. El respecte el reben les persones per individual, no un grup per ser alguna cosa o pertànyer a alguna cosa.

Dayana ha dit...

En aquest vídeo es parla sobre la transsexualitat. Al meu entendre, quina importància té si el transgènere passa a "semblar" del sexe oposat o a "definir-se" així? Aqueixa persona, independentment de com la vulguen cridar, seguirà sent una persona que ha fet el que havia de fer si amb això se sent millor i aconsegueix ser ell/a mateix/a.

I els que ho consideren una malaltia, doncs que ho continuen considerant. Què canviarà? Més voldria jo que totes les malalties que he tingut al llarg de la meua vida em feren sentir-me millor i m'identificaren amb mi mateix. Però mentre que un refredat em fa sentir-me malament, el transgènere, si ho consideràrem una malaltia, és feliç expressant "la seua malaltia".

Així que semblar o ser, malaltia o natural, amb una explicació científica o una altra, què hi fa? Aqueixa persona serà fidel a si mateixa si s'expressa com se sent, semble o siga el que no va tindre com a condició en nàixer. Per tant, ja n'hi ha prou d'absurdes lluites de definicions sobre què és què i com cal anomenar-ho, ja que no canvia res. Que ací l'important és que cadascú visca la seua vida com vol viure-la, i com s'identifique en ella.

Correcció de 4t C

Paula Zazo ha dit...

Aquest vídeo m’ha paregut molt interessant, ja que parla de la transexualitat d’una manera diferent a la que parlen altres persones sobre aquest tema. Viktor ha parlat d’una manera diferent com si el problema fora el món i no ell.

Ell explica en veritat la culpa es del món, un món que no normalitza que un home puga fer determinats comentaris, o que una dona puga fer certes coses. Viktor explica que ell com home transexual, es te que ocultar davant de altres homes, i açò pasa molt. Hui en dia el món està ple de homes i dones que interpreten un personatge 24h, 365 dies al any, i ell interpreta que la societat no està ben marcada per açò.
Perquè la gent transexual no tindria que interpretar un personatge per por a eixir al carrer i estiguen insultante o per el que diran el demés, aquesta societat tindria que canviar.
I encara que si és veritat que els joves de hui en dia la majoria ho respectem i ho recolzem, hi han molts que no ho fan, i pasa el mateix amb les persones adultes, ells son d’una altra època i molts d’ells no ho entenen i no estan a favor d’aço i però això aquestes persones transsexuals pateixen tot el dia perquè molta gent no ho accepta.

Hada ha dit...

Vaig a donar la meua opinió sobre el vídeo de l’entrada. En el vídeo apareix un home trans que fa un diàleg en el qual conta la seua història del pas de dona a home en un to humorístic.
La veritat és que m’ha paregut entretingut, ja que el xic intenta dialogar fent gràcia, però siguent realistes no m’imagine com va ser la seua vida amb els canvis que va tindre.
No conec cap cas de transsexualitat proper a mi, però empatitze molt amb eixes persones, perquè pense que nàixer en un cos en el que sentes que no és teu deu ser molt dur.

Jo no seria una persona que discriminaria a ningú per ser transsexual, però sé que hi ha persones que no són lliberals i poden fer molt de mal. Per exemple en el vídeo el xic parla que rebia molts comentaris per ser transsexual, i de més jove per ser “bollera”. No entenc per què cal tractar mal a persones per no ser com tu, qualsevol persona trans té emocions i sentiments, no cal tractar-les com monstres, que actualment la societat està més avançada, però encara hi ha molts casos de discriminació.

Ainara d'Aquitania ha dit...

No sabia que el dia 7 és el dia internacional de la salut, i molt menys que el dia 8 és el dia de el poble gitano, jo pense que als gitanos els tenen marginats, que hi ha molts prejudicis cap a ells com que si son vagos, lladres... i que molts els tenen odi simplement per la raça, i pense que necessiten més ajuda.

Pense que hi ha poca educació sexual en general, i si hi ha tanta desinformació fins i tot de relacions heterosexuals no em vull imaginar de les homosexuals, ja que al tenir-les menys normalitzades les nomenen molt menys, i pense que haurien de donar més educació sexual però de tots els tipus de relacions perquè sinó els homosexuals no tindran res d'informació.

I respecte a el dia de l’orgull LGTBI, d'una banda pense que si está aquest dia molta part de la població no va a "normalitzar" la seva orientació perquè al tindre un día per a ells es con que se lis dona més importància, i que per aconseguir això no hauria d'estar aquest dia; però també alhora també pense que si cal, perquè els discriminen i necessiten els mateixos drets que tots.

Raquel Mahler ha dit...

Aquesta entrada es pot veure com,Victor, un xic trans conta les seues experiències, com per exemple el seu procés mitjançant operacions, quan el metge li digué que no fera gestos femenins, que si no la operació no servia de res, perquè seguiria sent una dona.
Jo crec que el sexe de les persones no s’hi destingueix de com vatjes vestit, o com et comportes davant d’altres persones.
Les persones ja tant si son xics o xiques, es poden comportar de la manera que vullguen, es a dir, com son, no hi ha que complir el prototip de comportament de una dona, delicada, sensible, que fa gestos exagerats..., o el d’un home, fort, sense sentiments...
Cada persona és com és, i el comportament no defineix un gènere.

Adrià Price ha dit...

Per a mi, el problema no és la falta de dies en els quals es commemora la comunitat LGTBIQ+, el problema que a mi em fa especial ràbia és que, per exemple, el dia internacional de l'orgull, 28 de juny, la gran majoria de gent, a vegades per falta d'informació, i altres per ignorància, solament commemora les dues primeres lletres, la “L” (Lesbiana) i “G” (gay). Dic això perquè les frases predominants aquest dia solen ser: “Love is Love”, “amor lliure”... Però a banda d'eixos comentaris, que estan molt bé, trobe la falta de molts altres com: “sigues com tu ets”, “Born this way” o semblants.

Sent que la gent porta un embolic de dies commemoratius, en la meua sincera opinió, hi ha moltes dates a aprendre, però tampoc tinc la intenció d’eliminar-los, almenys per ara. No estaria bé llevar eixos dies, ja que la gent ha de recordar d’una forma o altra que s'ha de respetar la diversitat i que hem de tindre l’orgull de ser nosaltres mateixos.

Per acabar, volia dir que com molts, estic esperant ansiós que es lleve el dia de l’orgull o un altre que commemora la gent del meu col·lectiu, ja que açò indicarà que ha desaparegut l'homofòbia, transfòbia, plumofòbia...

Sofía de Dia ha dit...

A l’entrada es parla de la transsexualitat, de com les persones transsexuals pateixen a la seua vida la ignorància de la gent. Per això, em pareix molt adequat que es visibilitze a les trans, fent dies on mostren que la seua existència es igual de normal que la de qualsevol altre; actualment n’hi ha un Dia Internacional de la Memòria Trans, però que no es recorda amb alegria sinó amb odi, per el record de que les persones trans van ser víctimes d’odi i violència durant un gran període de temps.

N’hi ha un video que ens parla de Viktor, un xic trans que mostra les experiències que ha hagut de viure. Una vegada va anar amb un especialista, per a rebre tractament per al canvi de sexe, el metge el va “aconsellar” que deuria de deixar de fer molts dels seus gestos naturals perquè, segons ell, eren massa femenins per a un xic. Decepcionant per part del doctor, no sols es una clara mostra de transfòbia i maxisme sinó de limitar la llibertat d’un ésser humà; les persones tenim dret a expressar-nos com volem, usant els gestos que ens donen la gana, i a més, tampoc crec que existeixen gestos masculins o femenins.

David Azalais de Porcairagues ha dit...

M’ha paregut el vídeo molt interesant perquè parla Víktor de com es el i el que ha tingut que suportar els insults que la gent li proporcionava i les discriminacions que li feia la gent, explica que quan anava al metge li feia patir perquè ell l’agrada portar bossa i el mèdic li va dir que millor utilitzarà motxilla perquè portar bossa era de xica i motxilla de xic. Però jo me pregunta perquè la motxilla es de xic i la bossa de xica? Cadascú es posa el que vulga en la meua opinió.
També en el vídeo Víktor fa una pregunta dient que: Que es ser un home? Que es ser una dona? Jo crec que cadascú pot ser el que vulga.
En el vídeo diu que ha començat una nova vida i que te parella, les sues hormones i ha notat un canvi.
En conclusió no es tenen que ficar amb una persona per voler ser home o dona, ells volia ser dona i lo ha aconseguit, la gent no li te que discriminar per canviar de sexe.

Luismi ha dit...

Aquest vídeo n'hi ha semblança molt interessant, et planteja la manera de veure la vida d'una persona transsexual i els seus sentiments.

Aquest jove anomenat Víctor ha viscut una gran part de la seua vida reprimint la seua manera de ser només per l'aparença o el que diran, això em sembla una situació injusta i més en ple segle 21 on se suposa que aquestes les persones com l'haurien de ser tractades normalment.

Encara que el compte la seua situació mitjançant bromes i jocs, per a l'haver arribat a ser difícil superar tot això i poder a arribar acceptar-se tal com és el, m'impressiona saber que fins i tot estiguem tan poc avançats en aquest tema tan important i no veig el dia en què les persones arriben a ser el que vulguen sense sentir-se pressionats o aïllats per la societat.

Angel ha dit...

En aquest text parla de la transsexualitat i com les persones transsexuals pateixen per culpa de gent ignorant. Es parla de Viktor, un xic trans que comparteix les seues experiències. Per exemple, ell diu que quan va anar amb un especialista, per a rebre tractament per al canvi de sexe, este va dir que estaria be deixar de fer determinats gestos perquè eren massa femenins. De veres hi han persones amb aquesta mentalitat? Pense que eixos comentaris sobraven totalment, les persones tenim el dret d'expressar-nos com nosaltres volem, ningú es menys xic per fer determinats gestos.
En la meua opinió el col·lectiu LGBTIQ+, i les persones trans necessiten molt més reconeixement dins i fora dels instituts i escoles, no puc ser que quan tu li parles a una persona d’un «home trans» no sàpiga si aquest persona vaig néixer home o don

Almos ha dit...


Ja que fa res ha sigut el dia mundial de la visibilitat trans, em pareix un exemple perfecte mostrar a aquesta persona perquè vegen com s'ha format l'i que podem aprendre de l'i de les seues experiències com a transsexual. I dic tot això perquè en els col·legis, instituts i a casa no se sol parlar molt d'aquest tema. Víktor també parla una mica sobre el seu cos i com ho “controla” i això també m'ha semblat molt interessant.

Com hem dit en algunes classes la gent no han d'opinar sobre el teu cos, però crec que veient a Víktor crec que ja el té assumit que opinaran sobre ell però ell ja aquesta acostumat i crec que ho porta amb facilitat.

Finalment vull donar una felicitació a Víktor perquè després de tot el que ha hagut de passar , ja siga per insults, fòbies etc, actualment és feliç amb el seu cos i amb el que ha fet i això és molt admirable.