26 d’abr. 2021

Famílies i famílies

Maria acaba de tindre una criatura. Li han donat l’alta a l’hospital i va al Registre Civil a inscriure el bebé acompanyada de Pere, la seua parella des de fa any i mig. En la inscripció ha de constar un nom -que no pot portar a confusió quant al sexe-, i si el nadó és masculí o femení. També han de posar els dos cognoms. Maria i Pere tingueren una xicoteta discussió el dia anterior i finalment ha acceptat posar el cognom de Pere davant ja que és el que determina la llei si no hi ha acord previ. En el Registre no li demanen a Pere cap prova de paternitat; n’hi ha prou amb la seua paraula i la seua voluntat.

Alexandra ha tingut una criatura per inseminació artificial. Fa vint anys que viu amb Júlia, la seua parella, i aquesta vol compartir la maternitat; però en el Registre no es pot posar que el bebé té dues mares si no es casen, i Júlia no entén per què ho han de fer si està clar que són parella. L'any 2015 Júlia es va voler quedar embarassada, però hagueren de pagar-se la inseminació en una clínica privada perquè la seguretat social només cobria el tractament a parelles heterosexuals. Malauradament, l'embaràs no va prosperar. Per sort ara la legislació ha canviat i Alexandra s'ha pogut quedar embarassada sense pagar res i ja són mares d'una preciosa criatura.

Marta acaba de parir en el mateix hospital. Un munt de metges han vingut a vore la seua criatura i amb un regle li han mesurat els genitals. Marta s’ha enfadat molt i hi ha presentat una queixa. Un dels metges li ha explicat que no saben si el bebé és xiquet o xiqueta i que li han de fer unes proves que, potser, tardaran setmanes. A Marta el que més li preocupa és que el seu bebé estiga sa i no té clar si vol fer-lo passar per proves que poden ser invasives però també l’angoixa que ha d’inscriure’l en el Registre abans que passen huit dies, i el tràmit no es pot fer fins que no se'n sàpiga el sexe. El metge ha hagut de fer un paper perquè, excepcionalment, s’allargue el termini fins a un mes.

Bel i Pol acaben de ser mare i pare. Bel ja tenia dos fills i Pol, que és trans, es va voler quedar embarassat. A Bel li fa ràbia que una de les primeres coses que pregunten quan una persona es queda embarassada és si porta xiquet o xiqueta, i han decidit educar la criatura en gènere neutre. A Suècia, hi ha una escola bressol, Egàlia, que tracta les criatures sense gènere.

Tatiana i Paco es casaren fa 9 anys. Ja estan en la quarantena i no han volgut tindre mai fills perquè ni l’un ni l’altra són criaturers amb els nebots ja en tenen prou; a més, tenen treballs molt estressants amb horaris incompatibles amb la criança i els agrada gaudir del seu temps lliure. A Tatiana li pregunten sovint pels fills i s’estranyen que no en tinga. A Paco no li pregunten mai res.

Òscar i Vicent són pares de dos xiquets de 6 i 1 any per adopció nacional, ja que des de 2005 (per la Llei 13/2005) les parelles homosexuals tenen els mateixos drets que les heterosexuals. L'adopció homoparental internacional és molt més complicada ja que hi ha pocs països que ho permeten (sí que ho fan, per exemple, Brasil, Colòmbia, Portugal, alguns estats de Mèxic, etc.). En aquest vídeo ho conten: Papas por adopción. Óscar y Vicente rompen mitos sobre el tema. (2021, 6 min 37 s).

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, durant el 2020, en les llars espanyoles el 25’7 % de les persones viuen soles. El 20’8 % són parelles sense fills. El 33’1 % són parelles amb fills, i el 10’3 %, famílies monoparentals.



15 comentaris:

Adrià Price ha dit...

Aquest comentari m'ha perdut molt interessant, ja que dóna l'experiència de diferents tipus de parelles, des-de les més comuns fins a les més diferents.

A banda d'això, al primer paràgraf tracta el tema dels cognoms, tradicionalment, el cognom del pare va primer i el de la dona el després, i sincerament em pareix una ximpleria l'ordre siga quin siga. Si jo poguera marcar les lleis, permetreria als pares que posaren els cognoms en l'ordre que ells volguéren. Però n'hi ha una interveniencia, ara que ens hem acostumat, quan per exemple busquem el nom complet d'una persona on siga (bústies, documents...) els cognoms i la forma en la qual es posen ajuda moltíssim a la cerca, i si la gent posa els cognoms com vulguem, seria un embolic.

Canviant de tema, jo de major vull ser pare, però mai he buscat informació de com, quant costarà..., i clar, sóc homosexual, tinc opcions més limitades...
Sé que moltes parelles homo tenen fills, pot ser per adopció o per part de divorcis, hi ha casos i casos. A mi m'agradaria adoptar, i la intervenció de parelles gay contant la seua experiència em dóna més seguretat i confiança. Igualment supose que en el futur el pensaré i meditaré millor.

aitana d'aquitania ha dit...

Aquest comentari m´ha paregut molt interessant, ja que explica les situacions de moltes dónes a
l´hora de quedarsse embarassada i del problemes que li súpossa quedar-se embarassada.

El primer paragráf que tracta sobre un tema molt debatit també, que és els del cognoms, pense que es la major tonteria que pot aver-hi, ja que no puc entendre com potser que haja dificultats o simplement un debat de que l¨home tinga que ser el primer cognom o que tinga que tindre ell la desició de «deixar-li»que la dóna li fique el seu cognom el primer.

Un altre tema que em pareix vergonyós és a l´hora de donar a llum, perquè les parelles heterosexuals, no lis piden ni una prova de paternitat, i després a les parelles homosexuals directament ni les deixen si no están cassades. Sincerament em pareix vergonyós que lis fiquen tanta dificultat per a aixó (que per a tot també). O per exemple a l’hora de la inseminació artificial tinguen que pagar.

O per exemple a l’hora de que adopten les parelles homosexuals, també tenen moltes dificultats, ja que pocs països en estan en contra de que adopten les parelles homosexuals.

En conclusió, encara em costa creure l’homofobia que hi ha encara en el món, que més lis dóna que la gent siga feliç, mentres no faigen res mal a ningú

isaac wieck ha dit...

En acabar de llegir aquest text m’he adonat que de vegades les cosses no son molt justes o no es projecten bé, com per exemple posar sempre el cognom del pare abans que el de la mare, això l’havia parlat de vegades amb els meus pares, i jo vaig arribar a una conclusió, que donava igual si en tenia un cognom abans que un altre, perque no deixa de ser el teu/a fill/a, jo pense que no es hauria de fer llei això.

Altra cosa, que al principi em va molestar molt, però després va acabar amb un final “feliç”
de vegades les persones lesbianes volen tindre fills, però e govern i la sanitat no cobreixen això, assoles a parelles heterosexuals, i tenen que pagar-se elles el tractament en una privada, això no es podia permetre, finalment va eixir una llei que confrontava tot aixo.

En conclusió crec que hi ha d’haver-hi igualtat, sense discriminació ni diferencies

NAcho Beach i Ainara d'Aquitania ha dit...

Tenim el mateix pensament de Maria perquè es ha de posar sempre el cognom de l'home davant de la dona, Pere no sap encara si es el pare d’eixe fill, no té que tindré cap prova parental per a ficar el cognom (el cognom es per a quasi tota la vida, ja que es pot canviar després si vols). No sempre té perquè tindre el cognom de l'home davant del de la dona, pensem que això s’hauria de decidir amb la parella.
Alexandra va a tindre un fill amb la seua parella Júlia gràcies amb la inseminació artificial, al registre no es pot ficar que té dos mares, però nosaltres pensem, encara que sols una de les dues va gestar al fill al seu ventre, si els dos han decidit tindre-li, s’hauria de ficar que té dos mares. Ens pareix una falta de respecte que sols la seguretat social es cobrisca a les parelles heterosexuals.

Podem entendre la posició del metge, ja que s'ha de registrar dins d’un registre (pensem que es hauria de posar un gènere no definit), però també entenem la posició de Marta perquè te por que l’hi facen mal, també els metges deurien respectar la decisió d’ella. Des de del nostre punt de vista es deuria deixar a eixe xiquet que triara de major el seu gènere.

Ens pareix molt interessant les estadístiques de l'últim any, ens impacta que n’hi ha un 10,3% famílies homoparentals, ja que les invisibilitzen molt, la societat ens dóna a entendre que els homosexuals no tenen fills.

Juanjo orsina i Hada ha dit...

En el meu cas (Juanjo) la meua família és la típica, en ma casa som quatre, ma mare mon pare i la meua germana i jo. La nostra relació és bona i no pense que seria diferent si la meua germana fóra adoptada, els meus pares foren homosexuals, etc.
Pense tenir fills en un futur i m'agradaria que genèticament foren meus, però si no és possible, adoptar seria la primera opció, com bé han dit Òscar i Vicent, l'amor i l'estima creen la família i la genètica a soles fa que enes pareguem.

En el meu cas (Hada) som tres a la família, mon pare, ma mare i jo. Si jo en un futur fóra homosexual i haguera d'adoptar als meus fills faria el mateix que Òscar i Vicent, intentaria normalitzar la situació des de molt xicotets perquè en un futur no hi haguera complicacions.
Jo pense com Juanjo, si per qualsevol cosa no poguera tindre fills, faria una adopció, ja que m'agraden molt els xiquets i n'hi ha molts sense casa ni família i així puc fer una bona acció.

En conclusió, encara que la teua família no siga els estàndards d'una família «normal» (fills amb la teua sang, una mare i un pare...) l'important és estimar-se i viure feliç amb els teus familiars.

Amanda Colbramo ha dit...

Per a començar, vull comentar que aquests problemes no devien existir, ja que són injust per a totes les persones que els pateixen. Ser una persona homosexual no haguera de ser excusa de tost els casos comentats al text.

Comencem parlant dels noms i dels cognoms, jo puc cridar-me, per exemple, Andrea i ser tan un xic o una xica. O cridar-me Andreu i ser una xiqueta. I l'altre assumpte per comentar són els cognoms. Molt poques vegades per no dir mai, es posa primer el cognom de la dona en una parella heterosexual. Per què no s’utilitza?

Comentem una cosa diferent, inseminació artificial. Aquesta activitat corroeix moltes vegades al dia, siga pel motiu que siga. No entenc per què les dones homosexuals tenen més complicat tindre un bebé amb aquest mètode. Com podem solucionar-ho?

El cas de Marta m’ha sorprés molt. Aquesta xica va tindre un fill, el qual els doctors no sabien si era de sexe femení o masculí. Tan ràpid com van veure el «problema», van anar a fer-li unes proves les quals podrien durar setmanes. A Marta li va paréixer mal i va parlar amb el doctor. Personalment, opine igual. Si açò no té cap problema a l’hora de veure la salut del bebé, per què tanta presa?

També està el cas de Paco i Tatiana, una parella de nou anys i que no vol tindre fills. En la meua opinió em pareix molt correcte, ja que cadascú pot fer el que vulga. A més, el que no em pareix bé és que la primera pregunta que li fa una persona a una parella és, quan tindreu fills? Em pareix irrespectuós.

Rebeca Maconchy ha dit...

He vist el vídeo-explicació d’Òscar i Vicent i el primer que se m’ha vingut al cap és cada vegada que he fet o m’han fet la típica broma com “ets adoptada”. És curiós veure com la por més gran que patíem de petits era el fet de ser adoptat i no saber-ho.

Sembla exemplar (a banda de necessària) l’educació que li estan donant els pares mencionats anteriorment als seus fills; tenen raó al dir que a l’adoptat pertany a la família que li proporciona amor i no a la família de sang. Normalitzar l’adopció podria fer que els infants deixaren de mirar a companys que conviuen amb famílies no-biològiques com si foren una mena d'animals estranys, sobretot si els seus pares comparteixen sexe o gènere.

Canviant de tema, m'agradaria recalcar una cosa que per a alguns és òbvia. A les xarxes socials, hi ha gent espanyola amb trets asiàtics que menciona que rep preguntes sovint sobre si és adoptada, mentre que la gent que encaixa amb les característiques pròpies del seu país es dona per suposat que no ho és i de vegades es qüestiona; sorpresa!! Hi ha gent adoptada que no és xinesa!!

La veritat és que amb la quantitat de xiquets que hi ha sense família, sembla ridícul que les parelles “diferents de l'habitual” no puguen adoptar-los; mentre l’adopció siga realitzada per persones amb bones condicions de vida que puguen transmetre als seus fills sobra, o no és així?

Alba Polo ha dit...

Primerament cap mencionar que els 6 “minitextos” están relacionats entre si i que tots donen a entendre un significat comú. El text inicial, menciona la preferència del cognom del pare en aquest cas per davant del de la mare i aporta visió de la llei estipulada en que si la parella no està d’acord en quin cognom posar primer, per “defecte” el de l’home està anteposat. Parlant d’aquest tema i des de la meua opinió és prou injust ja que en cas de que no es posen d’acord no té perquè ser el del pare el primer.
Un altre tema que és important mencionar, és el de que al néixer tingues que posar un nom masculí o femení depenent del seu sexe, és una llei que no te cap trellat ja que els pares poden decidir dir Paula a un xic i ningú té dret a privar aquesta decisió. El següent text també és injust ja que dues dones poden tindre un fill i que al llibre de família conste com que té dos mares sense tindre que casar-se.

Per concluir dir que menys mal que actualment molts dels problemes mencionats en cada paràgraf estàn mes o menys solucionats i és una preocupació pensar que quan jo siga mare (si ho sóc) puga tindre aquests problemes que pot ser no són llargs de tramitar, però si llargs d’escoltar.

Virginia ha dit...

Aquesta entrada m'agradat molt perquè parla de diferents tipus de parelles i la seua experiència per a tenir fills i com no son les mateixes si eres heterosexual que si eres homosexual,

El primer paràgraf parla sobre els cognoms i com el cognom del pare va quasi sempre davant, no deuria de ser així, es deuria de elegir entre els pares.
El segon paràgraf parla de que va tindre que pagar una inseminació artificial en una clínica privada perquè la seguretat social només cobria el tractament a parelles heterosexuals. També parla de que no poden compartir la maternitat però en el registre civil no es pot posar que te dues mares si no estan casades.

Es molt injust que no estiguen en igualtat de condicions una parella heterosexual i una parella homosexual perquè com diuen en el vídeo la família es estimar. Me he sorprengut quan he vist que hi ha un 10’3 per cent fills que tenen pares monoparentals, ja que pareix que no hi ha quasi i estan molt insensibilitzades com si ells no pogueren tindre fills, però després a les parelles heterosexuals lis pregunten un muntó si van a tindre fills, com si ells tenen que tindre fills sempre quan igual no volen tindre.

Sofia de Dia ha dit...

L’entrada tracta uns pocs cassos relacionats amb la diversitat familiar, d’una forma molt interessant. El primer ens comenta l’ordre predeterminat que tenen els cognoms a Espanya de les persones; l’ordre típic es el de l’home primer i després el de la dona, això ara mateix es pot canviar però únicament si els dos pares estan d’acord. M’agradaria que canviara tot aquest tramit perquè a mi m’agradaria molt que el meu cognom estiguera davant, pense que el millor seria posar un ordre diferent o fer-ho al atzar si no es posa cada família d’acord de quin primer.

El segon i el quart ens parlen de les dificultats i pressió social que tenen les parelles que estan dins del col·lectiu LGBT+. Parlant d’una parella de lesbianes al primer anomenat i una parella composta per un xic trans i una dona binaria. Els dos amb certes dificultats a l’hora de tindre fills, un per part de la societat i l’altre tenint problemes amb la inseminació artificial.

L’ultim del qual m’agradaria parlar és de l’última de les famílies. Dos xics homosexuals que han adoptat dues vegades i parlen sobre les seues experiències a l’hora de fer-ho. Tranquil·litzat sobretot al xics homosexuals que son els que menys alternatives tenen a l’hora de tindre fills.

Sandra Garcia ha dit...

Aquesta entrada m'ha sorprès gratament, ja que hi ha un muntó de dades que desconeixia i que a més pensava que eren completament diferents. Per exemple que només un 33% de les parelles d'avui en dia tinguen fills. Donem per fet que una vegada et cases o t'estabilitzes amb una persona en un futur no molt llunyà vas a tindre fills, i per suposat, no ha de ser així, de fet com he comentat abans és totalment al contrari, i encara així a la gent li va a continuar estranyant que no tingues fills amb x edat.

En segon lloc vaig a parlar del primer cas, el de Maria i Pere. A mi personalment em pareix una bogeria el fet de ficar el cognom del xic davant i després el de la dona, si a les parelles homosexuals té igual, perquè a les hetero no? No té cap ni peus. Alhora crec que altre costum que hem de canviar entre tots i totes, i que espere, siga més prompte que tard, és la casella de "xic" "xica" al registre del bebè, només són uns genitals!!! És una persona més al món, que més dóna el seu gènere biològic, a l'igual se'l canvia després de tot.

luna mozart ha dit...

nicialment cal al·ludir que els 6 minitextos estan connectats entre si i que tots donen a concebre un significat quotidià. El contingut inicial, menciona la predilecció del cognom del pare, en este cas per davant del de la mare i aporta contemplació de la llei estipulada en que si la parella no està d'acord en quin cognom situar primer, per defecte el de l'home està anteposat. Parlant d'este tema i a partir el meu punt de vista és prou injust ja que en el cas que no es posen d'acord no té perquè ser el del pare el preferent.

Amelia ha dit...

Una entrada molt interessant de cara al 15 de Maig, dia internacional de les Famílies. Enhorabona pel teu treball i dedicació que serveix d'exemple de bones pràctiques per a altres centres educatius.

Xavi Bon ha dit...

Correcció del comentari de Xavi Bon

Aquesta entrada m'ha paregut de les més interessants, ja que conta l'experiència de molts tipus de parelles i s’expliquen les situacions de diferents persones a l´hora de quedar-se embarassades, amb els problemes que això els suposen.

El primer paràgraf tracta d’un tema molt debatut: «el dels cognoms»; pense que en realitat és una ximpleria quin cognom va abans i quin va darrere.

Un altre tema que m’ha cridat l’atenció són les diferències a l’hora de l’embaràs en una parella homosexual i en una heterosexual. Abans, a les persones homosexuals la sanitat no els cobria si volien tindre fills -sols podien accedir-hi les parelles heterosexuals-; per tant, havien d’anar a la sanitat privada i pagar-ho. Més tard va eixir una llei que sí que permetia la inseminació a lesbianes.

També m’ha cridat l’atenció que a les parelles heterosexuals no els demanen una prova de paternitat, i després les parelles homosexuals han d’estar casades per a ser mares les dues. Sincerament em pareix vergonyós que els fiquen tanta dificultat per a tot.

En conclusió, pense que encara hi ha molta homofòbia al món. Que més els dona que la gent siga feliç, mentre no facen res mal a ningú!

Dylan ha dit...

Correcció del comentari de Dylan Carreño

Aquest tema m’ha paregut molt interessant, és molt poc tractat, i crec que no té res de mal. Primer de tot, pense que cadascú pot pensar el que vulga sobre aquest assumpte, però crec que el correcte és que tots hauríem de posseir la mateixa llibertat per a tindre fills. No passa això en un dels casos, en el qual dues dones homosexuals volen posar els cognoms al seu fill i no poden perquè no estan casades, mentre que una parella heterosexual sí que pot fer-ho quan han estat menys temps junts que elles.

També crec que no s’hauria de donar als xiquets tan fàcilment com diuen el dos xics del vídeo. Segons expliquen, no fa falta posseir una gran quantitat de diners, però jo crec que s’hauria de tindre en compte el patrimoni dels pares perquè no li falte res al xiquet. I sobre els pares que no han volgut posar-li gènere al seu fill, ho veig una mica una ximpleria: quan naixes tens o penis o vulva (també hi han excepcions), i això és el que li dona realment el gènere a cada persona. Una vegada ja siga major i tinga una mentalitat qualificada per a saber el que vol ser, que faça el que vulga.

En conclusió, crec que tot el món amb els recursos i la mentalització necessaris podria tindre un fill sense cap problema.