6 de maig 2009

La masculinitat tòxica (1)



(En castellano)
En ple segle XXI patim una espècie de miopia que ens fa pensar que la igualtat està aconseguida per obra i gràcia de la Fada Constitució. Aquesta, amb la seua vareta màgica, i l’article 14, ens diu que som iguals i que no podem ser discriminats per aquest motiu.


Que es faça la igualtat! diu la Fada. I nosaltres ens ho creiem, ho prenem com un fet –i no com un objectiu- i ens quedem paradets, confiant en els seus poders extraordinaris. A l’escola no es discrimina!, diuen algunes. A la meua empresa, tampoc! diuen uns altres. Jo a casa ajude la meua dona! comenta un marit “igualitari”.

Però, ai, encara queda camí! El patriarcat és una enorme i poderosa fàbrica d'educar persones que ha deslocalitzat els seus negocis en llocs invisibles per als ulls de les democràcies occidentals; tanmateix ha estat i és tan contaminant que ens ha deixat bona cosa de residus. Els noms que donen a aquestes deixalles les científiques (feministes) que les han estudiades escrupolosament són: masclisme, sexisme i androcentrisme.

Tornaré en un altre post sobre els residus contaminants del patriarcat, perquè ara vull seguir amb la descripció detallada d’una altra font de contaminació de les relacions i de la convivència que és la masculinitat tradicional o, en paraules de Sergio Sinay, la masculinitat tòxica.

És difícil, en un món tan canviant com el nostre, trobar la pròpia identitat, és a dir, què i com volem ser i relacionar-nos. De vegades pot resultar més fàcil saber el que no volem ser i, en això, la identitat masculina sembla que té experiència. Per al sociòleg Òscar Guasch, la masculinitat tòxica s’articula a partir de tres negacions:

No sóc un xiquet
No sóc una dona
No estime altre hòmens

De segur que haureu vist exemples al vostre voltant que mostren com es pressiona els xiquets barons, des de ben menuts, a eixir de les faldes de la mare, a jugar a jocs “masculins” i competitius per tal de demostrar valentia i fortalesa, a amagar els sentiments i les pors perquè els xics no ploren, etc.

Tot això ens va configurant un model de personalitat i d'home autosuficient que ha de ser independent –materialment i emocionalment-, ambiciós, competitiu, egocèntric i exitós. El psicòleg Luis Bonino –i fixeu-vos que ara estic citant a científics barons, que també n'hi ha que han estudiat molt la contaminació patriarcal-, diu que aquest model d’autosuficiència crea la fantasia de la invulnerabilitat, és a dir, el menyspreu del perill i la conducta heroica, prepotent de vegades, i caldo de cultiu de la violència moltes altres.

Perquè clar, la masculinitat tòxica, ja ho hem dit, és competitiva i, a més, bel·licosa! La violència és el mitjà d’aconseguir fer-se un lloc en els camps de batalla de l’escola i del carrer. La força s’ha de provar i un s’ha d’entrenar de veritat, o de mentida.


Plas!!!!!!
Algú pel corredor de l’institut et pega una coltellada que quasi et tira a terra. Un professor ho ha vist i pregunta què passa. No passa res: és el meu col·lega!, contesta el màllarga. I ja està, una prova més superada en l’assignatura de la masculinitat tòxica!

Quina nota tens tu en aquesta assignatura?

(continuarà)


Records als Abrils, Palmers, Amaies... de l'IES Bocairent!!!



Il·lustració: Irma Navarro (Tot per amor?)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

WOMAN XXI

OoLaa la teuua xarradaa soBre el Llibree ha estaat mOolt be!!!

Aqueest text que has escrit ha sigut pera mi per a que les paraules que has dit ui no se les emporte el vent

asi s'ha qudat tot molt ben guardaat xqu es un tema de conversasio important,, gracies a AbriL he descobert moltes coses que abans no sabia del sexe,, o que no m'havien explicat mai...

M'agradaria seR com abriL!!!! m'agrada aquest nom x a fiRmartee creec que et sonaraa noo??,, be pense igual que els personatges que no son reals xro quan lliges pareix que sl conegues de tota la vida..

Graciies Rosaa!!!!

Anònim ha dit...

WOMAN XXI

Jo tambee em mastuRbee!!!!

Adrián ha dit...

Hola Rosa, sóc adrián, em vas recomanar el teu llibre, abril no és un mes, el dijous passat a la fira del llibre de València, m'ha encantat, i em e quedat cn ganes de saber més, que passa entre abril i Palma, i més coses ... saps si habra altra un altre? bo que moltíssimes gràcies pel teu llibre, el considere com un regal i part de la meua educació.
Per cert, qui és la xiqueta de la portada xD?
pots contestarme si vols aqui: ad_bass7@hotmail.com

Rosa Sanchis ha dit...

Hola, holaaaaaaa, Woman XXI,
com m'alegra el teu missatge!
Jo també ho he passat molt bé amb vosaltres, i m'ha encantat veure que hi ha xics i xiques del segle XXI, amb els ulls ben oberts i sense miopia!! I m'alegre molt que els meus llibres servisquen per a "descontaminar" i per a fer que les persones que es podrien sentir estranyes, per pensar diferent, comencer a ser les líders que no s'avergoneixen de dir, per exemple, que es masturben.
Una abraçada ben forta.

estefaniia ha dit...

OoLaa!!!! Soc estefaniia

uii a cLasse hem estaat xarran d'ahir i me quedaat pensant una pregunta que ahir no el vaig fer.. no men vaig recordar....

Si tingueres un fiLL li posariies AbriL??

jo me llegit els dos llibres i com que veig llegir que abriL era nom de xic i de xica m'agradaria que em contestarees..

Graciies