25 de nov. 2009

El plaer és... a les teues mans


Cristian (1r de Batxillerat C)

El plaer és a les teves mans. Amb aquest nom tan suggerent, s'ha posat en marxa, per part del Govern autonòmic d'Extremadura, un programa d'educació sexual per a joves. Segons declara la seua consellera d'Igualtat i Ocupació, la finalitat d'aquesta mena de campanyes és fomentar les relacions igualitàries, trencar mites i ajudar els joves a gaudir de la sexualitat de manera sana i completa, tot i evitant els riscos que provoca el desconeixement o el coneixement erroni de què disposen. No obstant, aquesta proposta ha sigut durament criticada per l'oposició, que tot i que ells mateixos l'havien aprovada al mes d'octubre, es queixen del malbaratament de diners en una iniciativa que incita, segons ells, a la masturbació. Però la crítica va més enllà: denuncien que és "un atemptat a la intel·ligència dels joves", que la sexualitat s'ha de tractar a casa i viure's en la intimitat i que juga amb"l'educació sexual i moral dels adolescents".

I aquestos són tan sols uns quants dels prejudicis que ens trobem sempre enmig dels avanços i que obstaculitzen el pas de les coses importants. L'oposició diu que la informació sobre la sexualitat ha de vindre de casa, i que pràctiques com la masturbació, entre d'altres, han de quedar tancades en la intimitat. Però un jove que es troba desinformat, o que té el cap ple de mites que ha escoltat sobre el sexe i la sexualitat, és una persona desorientada que necessita aclarir dubtes, i que si no els soluciona esdevindran més tard un fum de problemes.

Aquesta crítica ens nega el dret a conéixer-nos, a aprendre cóm hem de relacionar-nos, a fer valdre i a parlar de la pràctica de donar-nos plaer, tan criticada per alguns. Perquè per als xics, dir que es masturben és una cosa natural, i quasi una manifestació de la seua masculinitat. I existeixen un munt d'expressions per a dir que un xic es masturba. En canvi, per a les xiques dir que gaudixen autosatisfent-se és parlar d'una qualsevol o d'una eixida, i se'ls nega el dret al plaer dels seus cossos. A més, el vocabulari per a dir que una xica es masturba, es limita a quatre frases. I és que ens trobem amb aquesta contaminació tòxica de la consciència cada dos per tres, i quasi sense adonar-nos. I és que la discriminació masclista no acaba mai, per això aquesta proposta que promou relacions igualitàries ens fa tanta falta.

A més, aquesta desinformació fa que ens trobem problemes com els embarassos no desitjats en xiques de 15 o 16 anys per pensar que " per una vegada no passa res", amb el contagi de malalties de transmissió sexual per pensar que "és que a mi no m'agrada utilitzar condó". I en definitiva, adolescents que no saben com enfrontar-se a moltes situacions. Perquè necessitem tindre les coses clares, saber els riscos i els avantatges que tenen el sexe i la manera d'experimentat amb el propi cos, perquè hem de ser responsables amb els nostres actes, i conseqüents.

Perquè hem de gaudir de la sexualitat de manera plena, però per damunt de tot, segura. I necessitem qui ens ho ensenye.


5 comentaris:

Mariano Ros ha dit...

Es un comentario muy bueno. Felicidades. Lo vuelvo a decir: tienes la cabeza muy bien amueblada, Cristian. Tus compañeros seguro que aprenderan mucho de ti. Tenéis mucha suerte de poder estar informados, ahora. En nuestra época no sabiamos nada. Ibamos a la palpa, aprendiendo como podiamos, pasándonos libros prohibidos. Aunque la verdad es que algunos, no lo aprovechan. Mi nieto (si supiera que hablo de él seguro que se enfada) tendria que leerte.

Anònim ha dit...

Una imagen muy sugerente... el texto tambien. parece mentira que aún haya gente que se espanta por algo tan normal como la masturbación. Viven en otro mundo.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Mariano, hola Anònim. En realitat no hi ha tanta educació. Hi ha informació, però no educació. És normal que hi haja persones que pensen encara de manera tradicional, i també que hi haja joves, com el teu nét, que tinguen aquestes idees. No viuen en un altre món, viuen en aquest, i hi ha uns discursos (els mitjans de comunicació, alguns discursos científics, acadèmics...) que els donen la raó. Encara queda feina per fer.

Cristian ha dit...

Me alegro que te haya gustado el texto,anónimo, gracias por comentarlo. Igualmente a Mariano, por felicitarme en tantas ocasiones,seguro que tu nieto debe sentirse orgulloso de tener un yayo así.

Maria, gràcies per inspirar aquest text, però aquests comentaris em tocava comentar-los a mi, deixam el meu minut de gloria!he,he,he.
Una abraçada. Fins demà.

Rosa Sanchis ha dit...

Jo et deixe els minuts de glòria que vulgues, et deixe el bloc sencer... però açò on-line va rapidet... si no caduca!!!