15 de maig 2010

Dia contra l'homofòbia i la transfòbia: 17 de maig




Karici.es porta tota la setmana parlant de límits i de fronteres, del que se li permet a un home de veritat i a una dona com cal, i de les pressions (directes o indirectes) perquè cap persona se n'isca de les quadrícules:

Sexe: home o dona. I les persones intersexuals?
Gènere: masculí o femenina. I els hòmens femenins? I les dones masculines?
Orientació sexual: heterosexualitat. I l’homosexualitat, i la bisexualitat?
Identitat: home o dona. I les persones trans?

Dilluns 17 de maig és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia. En 1974 l’Associació Americana de Psiquiatria va eliminar del Manual de Classificació de Malalties Mentals l’homosexualitat i la bisexualitat. Altres societats científiques del món també ho feren fins que finalment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho ratificà el 17 de maig de 1990.

És curiós que la celebració tinga a vore amb la despatologització d’uns desitjos que es donen arreu del món i també en altres espècies animals. L’antropòleg Rafa Xambó (Sexualitat provisional, 1988) ens explica que l’homosexualitat masculina és habitual en gran part de societats. Entre els xukxees de Sibèria, els homes homosexuals són considerats poderosos bruixots, tenen una posició de poder i un prestigi considerable i poden casar-se amb altres homes. Els siwans d'Àfrica, joves i grans, casats o solters, es diverteixen amb el coit anal i qui no entra en aquestes activitats és considerat estrany. Tots els solters keraki de Nova Guinea practiquen el coit anal. Entre els indis crow de Montana (USA) són normals els contactes bucogenitals. Pel que fa a la pràctica homosexual femenina és més minoritària i no té la consideració social de prestigi de la masculina. Així, entre les aranda d'Austràlia és habitual acaronar‑se el clítoris mútuament i també tenen pràctiques lèsbiques les aymara, haitianes, samoanes, etc.

A les aranda o als crow els deu fer igual que la AAP els considere o no malalt*s. També ens fa igual a les persones que sabem que la ciència no és neutral i que els mateixos condicionants que ens afecten a nosaltres, els afecten a les persones que decideixen quina és la manera adequada o no (sana o insana) de viure l’estima i el desig.

El problema és que fins que arribem a pensar que no som persones malaltes (independentment del que diga la medicina, la psicologia, la legislació...) la societat desplega tot un munt de recursos per a fer-nos fora del sistema. Els mitjans de comunicació (les pel·lis, les sèries, els anuncis...), l’escola (i el seu currículum), la societat en general... ignoren o maltracten les persones diferents: per homosexuals, per masculines, per femenines, per quedar-se a mitges entre els sexes... Tot això pot fer creure una persona jove que no és normal i és molt trist que encara passe.

Per fortuna, les coses estan canviant. Hi ha homofòbia, però també hi ha persones que fan sentir la seua veu contra la intolerància, i els comentaries deixats en els anteriors post així ho exemplifiquen.

Gràcies a tot el món que trenca les quadrícules i que permet, amb la paraula, que tots desitjos tinguen cabuda!!

(PD: de la cançoneta, esborrem això de "l'home/dona de la teua vida" i alguna coseta més)

8 comentaris:

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Potser un dia no tenim un dia especial per aixo, potser un dia tot allo pel que ara es lluita acabe per guanyar la partida, potser un dia l'homofobia i la transfobia pase i aixi tots podrem arribar a ser un poc més persones. Potser no, hem de guanyar la partida!

Rosa Sanchis ha dit...

Els somnis ens fan moure'ns. Així que somiem amb el futur que descrius. Però mentre no arriba, anem fent!!! Que encara queda, Princesa!!!

Libre ha dit...

este video es mas bonito, jeje

http://www.youtube.com/watch?v=PegYtSIGOg8&feature=related

Cristian ha dit...

Això és, lluitem pels nostres somnis, per canviar el món i fer d'ell un lloc més lliure i igualitari!. Que jo també vaig descobrir que no volia cap Julieta, que en preferia un Romeu, però no un com el de la història, sino sols un xic que m'estime, em comprenga i em respecte, amb qui compartir experiències i bones emocions. Els interessats que criden al 634...he he he.

Fins demà. Petons.

Rosa Sanchis ha dit...

Ummm... açò s'anima. Pense que hauré de crear a Karíci.es una secció de contactes, hahaha!!!

Jo ha dit...

L'altre dia al diari posava que la major causa d'assetjament escolar era l'homosexualitat. És una vergonya que açò passe en aquests temps, però també és difícil de saber quins criteris havien seguit, perquè l'article tindria com a molt 50 paraules, massa curt, això demostra el que ens interessa a nosaltres aquests tipus de problemes. No venen i per tant si no apareixen quasi millor.

diana 3ºC ha dit...

Si tots ens esforcem i no ens dona repar dir el que pensem no tindre vergonya i pensar mes en un mateix que en el que diran es podria llegar a aconseguir que l'homofobia i la transfobia ja no torne a ser res estrany per a molta gent que cadascun estiga amb la persona que estima siga lletja guapa lesbiana, gai que mes dona si tu estàs agust i el que parla malament es perquè no te res millor que fer i li agradaria ser feliç com tu pots ser-ho amb una persona del mateix sexe que tu..etc To es pot canviar res es per a sempre aixina que lluitem fins que tinga'm el que volem...

Edu ha dit...

Un equip d'Alemanya, és l'exemple de que les idees progressistes i igualitàries estan evolucionant i guanyen en recolzament.

http://www.marca.com/2010/05/10/futbol/futbol_internacional/bundesliga/1273491004.html